Afers castrenses

La connexió militar de l'extrema dreta Vox

La formació ultradretana Vox celebra aquest dissabte, coincidint amb l'aniversari de l'intent de cop d'Estat militar de 1981, una assemblea que marcarà la formació de cara a les dues cites electorals previstes al calendari: espanyoles, i després autonòmiques, municipals i europees. Unes votacions en les quals els ultraconservadors volen ampliar les bosses d'electors més properes, com ara el món militar. Amb diversos dirigents havent cursat carrera a l'exèrcit, EL TEMPS analitza les relacions de Vox amb l'univers de les forces armades.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El pavelló de Vistalegre (Madrid) havia canviat radicalment de color. Del morat de Podem s'havia passat al verd corporatiu de Vox, sempre adobat amb el groc i roig de la bandera espanyola. La formació ultradretana, que havia crescut fora del focus mediàtic gràcies a la reacció conservadora contra el feminisme i a l'excusa del procés català, omplia l'estadi amb 10.000 persones que esperaven escoltar Santiago Abascal, líder del partit ultraconservador i exmilitant del PP forjat a l'ombra de l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre. L'escenari s'havia escalfat amb l'himne espanyol, però també amb altres cançons tradicionalistes com ara El nòvio de la mort, tema oficial de la Legió.

La recuperació d'aquesta composició militarista per part d'una formació que celebra aquest dissabte la seua Assemblea Ordinària, coincidint amb l'aniversari del cop d'Estat militar de 1981, mostrava els seus gestos cap a les forces armades. Uns cops d'ull que no eren només simbòlics: el partit d'extrema dreta defensa al seu programa electoral l'augment de la despesa militar, utilitzar l'exèrcit contra les persones migrants o combatre el gihadisme a través de les forces armades. Les seues lloes als soldats, amb la intenció de pescar vots dintre de les casernes, ha provocat que diversos generals a la reserva hagen mostrat les seues simpaties pel projecte. O, fins i tot, que s'hagen afiliat al partit ultradretà.

Juan Antonio Chicharro, general a la reserva, n'era un dels exemples més mediàtics. Actual president de la Fundació Francisco Franco i exajudant de la casa de camp del rei emèrit Joan Carles I, va ser una de les personalitats que va acudir a l'acte que va celebrar Vox al pavelló de Vistalegre en octubre de 2018. Defensor d'una intervenció militar per frenar la independència de Catalunya, va fundar la Compañia Mar Océano de la Guàrdia Real i va ser cap del comandament general d'Infanteria durant l'executiu del neoconservador José María Aznar. Chicharro, a més, va ser condecorat per l'exministre de Defensa, José Bono, del PSOE. En una entrevista al Correo de Madrid, indicava en referència al cop d'Estat del 23-F que «els primers instants eren de satisfacció, ja que semblava que es resolia la situació».

Intervinent a debats realitzats per part de la formació ultradretana, l'any 2016 va escriure un article al digital La República en el qual afirmava que «per la meua part només puc expressar tota la meua admiració i suport a aquests dos espanyols que no són uns altres que Santiago Abascal, president del partit Vox, i Javier Ortega, candidat al Senat per aquesta formació política en les últimes eleccions generals». El general de divisió a la reserva remarcava la seua simpatia per la força ultraconservadora des del portal de la Fundació Francisco Franco el passat desembre: «Només un partit emergent com Vox, davant la inacció del Govern, ha acudit una vegada més davant la Justícia per aturar els seus peus a qui està conculcant la llei una vegada i una altra», deia en al·lusió als independentistes catalans. Aquestes línies formaven part d'un article titulat «Una, gran i lliure».

Chicharro, però, s'ha desmarcat aquesta setmana de Vox. En una publicació realitzada des del portal de la fundació feixista, l'alt comandament militar jubilat escrivia que «la dreta emergent que representa el nou partit Vox camina també amb peus de plom amb declaracions confuses i en ocasions contradictòries no siga que la titllen de partit franquista». Un toc d'atenció a un article de lloa absoluta a Franco que coincideix amb l'intent d'Abascal de recuperar un almirall per al seu projecte, segons va publicar El Confidencial Digital.

Juan Antonio Chicharro, simpatitzant fins fa unes setmanes de Vox, passa revista a les tropes| EFE

L'escollit era José María Treviño, alt comandament militar que va exercir de cap del gabinet tècnic de l'exministre de Defensa del PP, Federico Trillo, i ha assessorat l'Estat al projecte fallit dels submarins S-80., que ha comportat nombrosos sobrecostos. Firmant del manifest franquista contrari a l'exhumació del dictador, Treviño va estar lligat anteriorment al projecte polític d'extrema dreta. Abascal va incloure'l a la seua candidatura de l'any 2014 per aconseguir les regnes del partit. Ara bé, l'almirall va fer marxa enrere arran de les suposades pressions que va rebre de les forces armades. Segons aquest mateix diari, la intenció de Vox és fitxar més membres del cos militar per captar el màxim de paperetes d'aquest col·lectiu.

Mentre s'espera la incorporació d'integrants de l'exèrcit, el partit d'extrema dreta compta amb el seu primer general com a candidat. Fulgencio Coll, cap d'Estat Major de la Defensa de l'exèrcit de Terra durant l'etapa del socialista José Luis Rodríguez Zapatero i convidat especial a l'acte que va realitzar Actúa/Vox a Palma l'any 2017, s'ha convertit en l'aspirant dels radicals de dreta a l'alcaldia de la capital balear. És fill de Juan Coll, coronel i exbatlle franquista de Palma entre 1945 i 1952.

Altres generals a la reserva marcats per la seua ideologia profranquista han mostrat certa simpatia amb les idees de Vox. Rafael Dávila, comandament militar retirat que va firmar el manifest contra l'exhumació de Franco, va escriure després de l'acte a Vistalegre l'article «Vox, patriotes de balcó?» al seu blog personal. «No parlaré de Vox com a partit o alternativa, ni em posicione, ja que en aquest blog no ens posicionem res més que al costat d'Espanya. La nostra postura està clara i vostès la coneixen. Però crec convenient analitzar aquest fenomen donada la situació cada vegada pitjor en la qual es troben el conjunt de partits polítics amb representació parlamentària», afirmava.

«A Vistalegre, sense dubte, han acudit moltes persones volent sentir el que fa molts anys es va deixar de sentir a Espanya. És precisament el crit d'Espanya el que les mobilitza, malgrat que algun [...] els definisca com a patriotes de balcó», expressava. I rematava: «Hi ha molta gent desenganyada, òrfena d'una opció política seriosa i que no la traïsc. La política de la mentida, del poder de la supèrbia, de la corrupció moral, del menyspreu i la humiliació al votant, s'ha instal·lat a Espanya. No queden molts que siguen de fiar. Què sóc molt exagerat? Donen un cop d'ull al panorama», apuntava mostrant la seua simpatia, però guardant les distàncies, cap al fenomen.

Repiulada del general a la reserva Dávila d'una publicació de Vox sobre la manifestació a Colón contra Pedro Sánchez
Repiulada de l'alt comandament a la reserva d'un comentari de Jorge Campos, l'ultradretà dirigent d'Actúa/Vox a les Illes. 

Després de les eleccions andaluses, en una publicació denominada «Guanya Espanya», destacava a Vox per davant de la resta de partits amb representació parlamentària. «Qui són aquests, els que defensen de debò la unitat d'Espanya, i diuen aquestes coses de l'emigració, i de la parla espanyola i que Espanya és de tots i per a tots, que sense diferències davant la llei i la justícia per ser andalús o madrileny, i que ens retornen a tots l'educació, la sanitat, la justícia i la seguretat? I busquen als que no els ideologitzen, no coarten la seua llibertat amb lleis ideològiques, i que [diga] no als corruptes», es preguntava.

El nét del general Dávila, que va participar del colp d'Estat feixista de 1936, continuava la seua exposició: «I clar, passa el que passa. Que hi ha tant empipament que rebenta, que estem farts d'aquesta esquerra ideològica, federalista, independentista, amb tints autoritaris, i farts per la tebiesa dels quals no són res ni de res, i que trenquen per la dreta». «I apareix un partit al qual no li donaven importància, al qual miraven amb menyspreu, i mira per on es fa amb la clau d'Espanya: Vox. Per cert: podrien explicar-nos per què li diuen extrema dreta? Quan no hi ha explicació, res millor que insultar, que alguna cosa queda», rematava. A les xarxes, per la seua banda, Dávila ha compartit publicacions de Vox o membres del partit ultradretà, així com accions de la formació radical. L'alt comandament militar forma part de la plataforma per l'eliminació de les autonomies España Siempre, en la qual també està integrat Treviño. 

Objectiu: militars cabrejats

Al mateix organigrama directiu de Vox, però, trobem alts càrrecs amb carrera militar. Conegut pel seu paper d'advocat de l'acusació popular al judici del procés català, Javier Ortega va formar part del Grup d'Operacions Especials -més coneguts com a boines verdes- de les forces armades. També «va complir amb les seues obligacions patriòtiques», en paraules de la web de Vox, el seu vicesecretari de recursos, Víctor González, que va ser paracaigudista de l'exèrcit. González està condemnat per «irregularitats a les seues empreses» com a administrador de societats. Amb tot, posseeix la firma Coravest SL, propietària de la seu de Vox i administradora d'una altra societat al territori offshore de Luxemburg, tal com va destapar Infolibre.es.

Junt amb Ortega i González, apareix Jorge Buxadé, dirigent català de Vox i candidat falangista a les eleccions catalanes de 1995. A la web del partit ultradretà, destaquen que «va prestar serveis militars com a alferes». La diputada de Vox a la cambra andalusa, Belinda Rodríguez, va formar part de l'exèrcit de l'aire. També va intentar integrar-se a les forces armades Mazaly Aguilar, vicepresidenta segona. Aguilar, tanmateix, sobrepassava l'edat límit per accedir-hi. La connexió internacional de Vox amb els centres de pensaments neconservadors nord-americans, l'aznarista FAES i els lobbys d'Israel, Rafael Bardají, està relacionada, al seu torn, amb el món militar a través dels seus articles a revistes d'aquest univers i pels contactes que va establir com a assessor dels exministres de Defensa del PP Eduardo Serra i Trillo.

Javier Ortega, secretari general de Vox, va formar part del Grup d'Operacions Especial de les forces armades. A la imatge, està a un acte de les boines verdes celebrat a Alacant| Javier Ortega/Instagram 

A través d'Ortega i també d'Aguilar, Vox ha intentat apropar-se als col·lectius i associacions de l'exèrcit espanyol. Aguilar, de fet, va ser definida com a «capitana» en una piulada de la plataforma 45 sense acomiadaments. El seu portaveu, el caporal Jenner López, va ser sancionat per participar en un míting del partit d'extrema dreta. A l'acte dels ultradretans, López va qualificar Aguilar com a «la veu de soldats callats durant anys» entre crits de «visca l'exèrcit». El portaveu de la plataforma que clama contra la normativa que obliga a la tropa a passar a la reserva en complir 45 anys s'ha fotografiat amb dirigents de Vox, com ara Rocío Monasterio -el lligam dels ultraconservadors amb el catolicisme integrista d'Hazte Oír- i el seu marit Ivan Espinosa de los Monteros, que va fer negocis amb empresaris esquitxats per qüestions fiscals i la trama Gürtel. A les imatges, també apareixia un membre destacat de Jusapol, una organització que aixopluga membres de la policia espanyola i la Guàrdia Civil i relacionada també amb Vox i Ciutadans. López, però, també va firmar el manifest antifranquista.

Tot i que no s'ha manifestat políticament, l'Associació de Militars Espanyols (AME), d'ideologia franquista, recull al seu apartat de notícies suggerides iniciatives de Vox contra el president català Quim Torra, articles d'Abascal a mitjans ultraconservadors o entrevistes al candidat a Palma per Actúa/Vox Fulgencio Coll. També integra escrits de l'empresari de la comunicació d'extrema dreta Julio Ariza, en els quals afirma: «Només em queda esperar que Vox també retorne a la llista de carrers la seua antiga dignitat», en relació a les modificacions de nomenclatura per la llei de Memòria Històrica. «El professor Víctor Sánchez del Real deixa sense arguments als progres de TVE2», és una altra de les publicacions recollides. Es tracta d'un debat a la televisió espanyola d'un dirigent de la formació ultradretana, com indiquen, fins i tot, a l'entrada de l'AME.

Ara bé, Vox no ha aconseguit patrimonialitzar els moviments de protesta a l'exèrcit, els quals també comparteixen a les xarxes socials accions de Ciutadans. «Hi ha certes simpaties [cap a Vox], però de manera individual. Ni de bon tros cap col·lectiu. Hogar Social Madrid també ho va intentar fer», relata una font militar coneixedora del magma associatiu lligat a les forces armades. «On més simpaties hi ha és a la Legió», comenta. Abascal, de fet, ha participat de les curses esportives que va organitzar aquesta secció castrense.

Ortega, al seu torn, va endinsar-se pocs dies abans dels comicis andalusos a l'Escola de Sotsoficials de San Fernando i del terç de l'Armada a Cadis. La intenció era gravar un vídeo d'exaltació dels marins, un fet que va empipar el Ministeri de Defensa per la seua facilitat d'entrada. El secretari general, per la seua condició d'exmilitar, recita habitualment la uns versos en tribut als terços de Flandes. Tot un gest que intenta convertir Vox en el partit que canalitze les preocupacions dels militars i que mostra la connexió de la formació ultradretana amb els àmbits castrenses.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.