Investigació

El negoci blindat dels centres concertats que segreguen per sexe

Impulsats durant l'etapa d'Eduardo Zaplana al capdavant del Consell, l'esquerra ha mantingut les subvencions públiques a les escoles que segreguen per sexe a causa del seu blindatge legal. D'aquesta manera, els dotze centres que separen a les aules per gènere han rebut en total per cada curs 15,6 milions d'euros de la Generalitat Valenciana entre nòmines, mòduls de concerts i despeses de funcionament, segons la informació a la qual ha accedit aquest setmanari. EL TEMPS retrata un negoci majoritàriament lligat al País Valencià a la congregació ultracatòlica de l'Opus Dei.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Moderat i dialogant, Manuel Tarancón era l'exponent de la dreta valenciana més centrada. Nebot de l'històric cardenal del mateix nom, redactor de l'Estatut d'Autonomia Valencià i tinent d'alcalde de l'exbatllesa de València Rita Barberá, la seua aventura com a conseller d'Educació durant l'etapa d'Eduardo Zaplana al capdavant de la Generalitat Valenciana va deixar petjada. I no només per mostrar una major sensibilitat cap a la llengua pròpia que els seus coreligionaris del PP. Tarancón va impulsar, culminant l'herència llegada per l'exconseller i posterior president valencià Francisco Camps, diversos concerts educatius amb col·legis d'elit vinculats a congregacions ultracatòliques com ara l'Opus Dei. Aquestes escoles, malgrat segregar per sexe a les aules, van copar el 76% dels diners destinats als concerts educatius només autoritzar-se l'any 1999.

Dues dècades més tard el negoci dels col·legis exclusius que segreguen per sexe es manté al País Valencià. Segons la documentació a la qual ha accedit EL TEMPS, els dotze centres educatius que separen xiques i xics a les classes reben cada curs 15,6 milions d'euros dels pressupostos de la Generalitat Valenciana entre nòmines, mòduls de concerts i despeses de funcionament. Uns pagaments, però, que en el cas del Consell bipartit del PSPV-PSOE i Compromís són abonats a causa del blindatge que va imposar el Tribunal Constitucional. L'alt tribunal va atorgar cobertura jurídica a subvencionar escoles que diferencien per sexe arran d'un recurs d'inconstitucionalitat interposat pel PSOE contra la Lomce, la llei educativa impulsada pel popular Mariano Rajoy i que assegurava els interessos dels entorns de l'obra sobre l'ensenyament.

Pupitres piadosos

El Vedat, ubicat a Torrent (Horta), amb una parada de metro exclusiva i de matrícula només per a xics, és el col·legi que obté una quantitat superior de l'administració valenciana. Lligat a la congregació antiavortista, contrària als drets LGTBI i antifeminista de l'Opus Dei, l'escola gaudeix d'una injecció pública per curs de 2.736.500,43 euros. L'any 2016, de fet, va percebre 387.104 euros pel concert en batxillerat. Una etapa no obligatòria que va ser concertada pels executius del PP al País Valencià quasi de manera inèdita, ja que només la Comunitat de Madrid n'ha efectuat la mesura. Els magistrats conservadors de la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià van retornar-li el concert al centre El Vedat en aquesta etapa després que el Govern del Botànic suprimira aquest privilegi.

Quasi 500.000 euros menys -2.212.811,59 euros per curs- rep l'escola Guadalaviar de València, qui l'any 2016 va percebre 387.104 euros pels concerts al batxillerat. El consell d'administració del centre està presidit per Íñigo Parra, directiu de l'empresa Stadlei Rail, vocal de la càtedra empresarial de la Universitat de València i membre del lobby econòmic Conexus i de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE). Segons el perfil de Parra a la càtedra empresarial, ocupa, a més, la presidència de la secció autòctona de l'IESE, un institut de negocis vinculat a la Universitat de Navarra, centre educatiu per excel·lència de l'Opus Dei. Com a vocal de l'Agrupació de Llevant de l'IESE apareix Alfonso Zamorano, empresari del transport, i l'exdirectiu de RTVV Juan Prefaci. Parra comparteix consell d'administració del centre amb Loreto Peyró, vicedegana d'Infermeria de la Universitat CEU Cardenal Herrera, de caràcter privat. L'escola està directament gestionada per la prelatura.

El Guadalaviar, junt amb altres col·legis, va encapçalar l'any 2017 una manifestació contra la instauració de la llei Trans al País Valencià, un col·lectiu que per la seua identitat sexual ha estat històricament marginat per la societat. De fet, un dels lemes d'aquella protesta fou «ni ideologia de gènere, ni llengua, ni districte, ni supressió de concerts. Contra la imposició, llibertat d'educació». El centre educatiu compartia pancarta amb altra escola relacionada espiritualment amb l'obra del pare ultracatòlic Josemaria Escrivà de Balaguer, l'Altozano d'Alacant, on només s'imparteixen classes a xiques. Aquest col·legi obté per curs 2.047.574,02 euros. En 2016, a més, va percebre pel concert de batxillerat 235.081 euros. L'escola va acollir l'any 2010 una xerrada d'educació-afectiva sexual impartida pel vicedegà de la facultat de Medicina de la Universitat de Navarra, Jokin de Irala, un professor que va afirmar tres anys més tard en un Congrés de Bioètica celebrat a Costa Rica que «hi ha persones que es retroben amb la seua heterosexualitat una vegada que el terapeuta aconsegueix curar aqueix dolor que li ha causat l'homosexualitat».

Pati del centre educatiu Aitana d'Elx (Baix Vinalopó)| Aitana

El mateix docent universitari va donar una altra xerrada al centre Aitana d'Elx (Baix Vinalopó), el qual aconsegueix per curs 1.678.297,44 euros i només compta amb xics a les aules. Pel concert en batxillerat, va pescar 319.352 euros l'any 2016. Com a docent del centre, hi ha Pablo Ruz, candidat del PP a l'alcaldia d'Elx, cap de llista al Senat per Alacant i un dels peons del líder dels populars, Pablo Casado, al País Valencià. Relacionat amb l'univers religiós de la ciutat i provinent d'una família catòlica, va exercir com a professor al CEU Cardenal Herrera d'Alacant. Amb el suport de la família popular dels Martínez-Pujalte, afiliats a l'Opus Dei, Ruz va sortir en una fotografia en un sopar d'apadrinament del piadós, imputat a diversos escàndols, accionista de la televisió dels bisbes i exdirigent del PP Juan Cotino, en la qual també estava present César Sánchez, president de la Diputació d'Alacant i casadista. La germana de Ruz dóna classes al centre Altozano.

També relacionat amb la congregació integrista i amb una política de separar xiques i xics a les classes hi apareix el col·legi Vilavella de València, que percep cada curs 1.379.768,77 euros i solament acull a les aules xiques. Més al nord del País Valencià, concretament a Betxí (Plana Baixa), hi ha dos centres inspirats en l'obra del fundador de l'Opus Dei. Mentre el Miralvent aconsegueix 859.508,37 euros per curs, l'escola Torrenova percep 1.187.422,96 euros. Aquest darrer, però, té xic i xiques junts entre els tres i els quatre anys; xiques en un grup i xics en un altre en les aules de cinc anys, i només xiques a partir de primer de primària.

Tots aquests col·legis que segreguen per sexe reben, dintre dels pressupostos consignats, una transferència directa d'un total d'1.358.847,85 euros, segons les dades aportades per CCOO del País Valencià a aquest setmanari. Excepte Guadalaviar, la resta de centres citats que separen xiques i xics a les aules formen part de l'extensa xarxa educativa de Fomento de Centros de Enseñanza SA, una firma a l'òrbita de l'Opus Dei. Fundada l'any 1963 sota el paraigua filosòfic de l'obra, està associada amb la federació europea d'escoles que promouen l'ensenyament diferenciat per gènere. No debades, un dels responsables d'aquesta federació és el director general de la mercantil educativa, Juan Pedro Curco, vicepresident, al seu torn, d'una empresa relacionada amb aquest grup docent, Estudios y Servicios Culturales y Académicos SA. Com a conseller d'aquesta firma i director d'informàtica de Fomento, apareix Luis Ricarte, màxim responsable del Vedat. Estudios y Servicios Culturales y Académicos SA està participada, de fet, per la propietària d'aquests sis col·legis segregadors del País Valencià.

L'accionista majoritari de l'empresa matriu de gestió dels centres és l'Institut de Promoció Cultural amb un 35,24% de les participacions, presidida per l'exdirectiu de Mapfre Ricardo Blanco Martínez i propietària del 46,66% d'Editora Social y Cultural SA, que elabora els llibres d'aquestes escoles. Amb un 12,63% dels títols, hi destaca com a segon accionista la Fundació Cultura Empresa, també presidida pel mateix empresari que ara ostenta la direcció d'una firma de lloguer de camions a Riba-roja (Camp de Túria). L'Associació de Col·laboradors de Centres de Foment i l'Institut de Promoció Social són la resta d'organitzacions amb participacions que consten en les pàgines d'informació mercantil. L'Institut de Promoció Social va tenir com a president José María compta amb el 47,7% de les accions de la Federación de Entitades Inmobiliarias SA, del qual n'és accionista amb un 14,45% l'Institut de Promoció Cultural. L'apoderat de l'empresa de lloguer de béns immobiliaris és José María Godori, director de Fomento en Aragó.

Fomento de Centros de Enseñanza SA ostenta, al seu torn, el 60% de la firma Servicios Auxiliares Educativos SL, dedicada a la prestació de serveis de neteja, menjadors escolars i manteniment, i presidida pel director general de la mateixa mercantil propietària dels sis col·legis segregadors. També gaudeix del 19% de Grados y Posgrados Villanueva i amb el 2% de la Comunidad de Regantes Pozo de San Francisco de Picassent (Horta).

Impulsat per la Fundació Eifor de la Comunitat Valenciana, Xabec és un centre de FP gestionat per la prelatura de l'Opus Dei| Xabec

Impulsat per la Fundación Eifor de la Comunitat Valenciana, Xabec és un altre dels centres d'educació diferenciada al País Valencià, segons indica la conselleria. Des del centre, però, assenyalen que la filosofia s'ha modificat. Dedicat a la formació professional, rep 808.646, 39 euros per curs. «Totes les activitats docents i formatives s'inspiren en els principis de l'Església Catòlica i l'activitat formativa, siga espiritual i doctrinal, que es desenvolupa està a càrrec de la prelatura de l'Opus Dei», apunten a la pàgina web. Com a president de la fundació, trobem l'exdelegat comercial del Consolat de València Roger de Matallanes, i com a vocal a Íñigo Parra, directiu de Stadler Rail Valencia i membre dels lobbys empresarials Conexus i AVE. La junta de la fundació compta, al seu torn, amb el conseller de la immobiliària Guadalmedina Francisco de Asís Hidalgo. Aquesta darrera constructora fou creada pel senyor de la rajola lligat al PP Andrés Ballester, un dels morosos VIP al fisc espanyol del País Valencià. El director del col·legi, Antonio Mir, és membre de la junta directiva de la patronal de la concertada valenciana, malgrat que com a suplent. 

Amb unes subvencions europees per valor de 61.859 euros, la fundació s'ha gastat entre 10.000 euros i 24.999 euros en tasques de lobby a Brussel·les, segons l'agència comunitària encarregada de vigilar els grups de pressió. Entre 2008 i 2017, l'entitat de la congregació ultracatòlica ha pescat en subvencions, essencialment del vell Servef, i aportacions privades 2.037.880,07 euros extra al concert educatiu. D'aquests diners, 527.757 euros van ser entregats per la Fundación para las Atenciones Sociales, presidida per Carlos Figueroa, que ocupava la sindicatura d'accionistes del Banco Popular, íntimament connectada amb l'obra. També hi destaca l'aportació de 150.000 euros d'Inversiones Puerto Blanco, que té com a soci únic l'empresari Vicente Ruiz, interproveïdor de Mercadona i vicepresident de la Càtedra Empresarial de la UV. El Consell de Camps va regar amb 576.980 euros la fundació quan un curs de conductor de grua de 200 hores valia 1.500 euros. La quantitat era similar a tota la inversió de l'executiu conservador en escoles bressol.

Gestionat també per les iniciatives de l'obra, el centre Altaviana de València percep per curs 838.913,60 euros. La matrícula és només per a xiques, però compta amb grups semipresencials on hi ha xics. La resta de centres docents que segreguen per gènere són l'Escola Familiar Agrària El Campico de Xacarella (Baix Segura), amb una injecció anual de 979.511,21 euros, i l'Escola Familiar Agrària Torrealdua de Llombai (Ribera Alta), amb una subvenció per curs de 867.872.25 euros. Ambdues estan relacionades amb l'obra. El centre Manuel Folgado de València és l'últim dels dotze en separar per sexe, segons la informació facilitada pel departament de Campanar. Rep 82.294.63 euros cada temporada escolar.

Irregulars de bressol

La concertació d'alguns d'aquests centres per part del conseller Tarancón l'any 1999 van estar marcats per la polèmica. Amb CCOO, STEPV i UGT presentant recursos contra les adjudicacions, l'acta de la comissió encarregada per aprovar els concerts educatius de col·legis com El Vedat o Guadalaviar va reflectir les pressions de la patronal i els pares de la privada, segons va publicar El País. La inspecció, a més, va exposar l'existència de dubtes legals sobre l'autorització de concerts com ara Vilavella, Guadalaviar, Torrealdua, Aitana o Altozano perquè els col·legis escollits atenen «població escolar mitja-alta i no als de condicions socioeconòmiques desfavorables» i per l'existència de «vacants suficients en els centres públics» de les zones on s'ubiquen. Fins i tot, els inspectors van censurar que aquestes escoles segregaren per sexe i qüestionaren la seua selecció per ser-ne escèptics davant l'oferiment de matrícules gratuïtes sent centres exclusius. No debades, diversos pares van denunciar que als col·legis Guadalaviar i El Vedat cobraren a les famílies entre 50.000 i 75.000 pessetes en conceptes d'activitats extraescolars o fundacions quan rebien diners públics.

L'expedient de la concessió del centre Vilavella va mostrar, al seu torn, que la seua autorització s'havia aprovat amb informes desfavorables, segons va publicar El País. A les pressions de la patronal concertada reflectides als documents jurídics, s'hi afegien els dubtes respecte de la insuficiència de crèdits pressupostaris i les necessitats d'escolarització de les zones atengudes amb fons públics suficients. L'expedient judicial mostra com els tràmits de Camps per iniciar el concert xoca amb les places vacants (319 de primària i 270 d'ESO) que hi havien a les set escoles públiques, privades i ja concertades de la zona. Com a argument negatiu al vistiplau del concert, també s'assenyalava la tendència de només admetre alumnes d'alt nivell adquisitiu.

Guadalaviar és un dels centres gestionats per la prelutura de l'obra. Algunes parts del centre docent van ser reformades a partir dels dissenys de l'estudi familiar dels Mas Millet, connectats amb els sectors catòlics valencians| Mas Millet Arquitectos

«L'ocultació de les dades i la discrecionalitat en com van atorgar-se els concerts va marcar el procés», van criticar des d'UGT, qui van assenyalar que Tarancón es va compromete a finançar les escoles lligades a l'obra fóra de matrícula. Per a Esquerra Unida i Nova Esquerra era «desviar fons públics a col·legis d'elit mentre hi havia greus insuficiències a la xarxa pública». Esquerra Unida va insistir l'any 2009 en què l'aleshores Llei Orgànica d'Educació de caràcter estatal impedia la concertació amb col·legis que discriminaren per sexe, com en els mencionats centres docents. La formació esquerrana va tornar a buscar la paralització de les subvencions públiques a aquestes escoles després que el Tribunal Suprem rebutjara la seua legalitat, tot i que la conselleria d'Educació, ocupada per l'actual alcaldable del PP a València María José Català, va mantenir-los.

UGT va sumar-se a Esquerra Unida amb un recurs que acusava el Consell de «prevaricar» i establia que els concerts només podien autoritzar-se en cas de necessitats d'escolarització no ateses per la xarxa pública, en supòsits d'atenció a població desfavorable o quan realitze experiències innovadores. «No compleixen cap dels requisits», denunciaven, mentre censuraven que aquestes escoles «substituïen professor d'anglès per becaris amb pitjors condicions laborals». Fins i tot, la portaveu de la Fiscalia de València d'aleshores i actual fiscal especialitzada en violència de gènere, Susana Gisbert, va apostar per suprimir aquests tipus de centres docents perquè impedien el foment de la igualtat. «No s'hauria d'atorgar l'estatus de concertat a un ensenyament que segrega homes i dones», va afirmar.

Beneït jurídicament

Tot i aquella sentència del Tribunal Suprem, la nova jurisprudència del Tribunal Constitucional va avalar el manteniment d'aquests concerts dintre de la Lomque, un fet que ha impedit al Consell suprimir-los. «La Lomque estatal blinda els centres educatius que segreguen i no només això, afavoreix que s'hagen de concertar aquest tipus de centres, pagats de les butxaques de tots els contribuents», apunten des de la conselleria d'Educació, que dirigeix Vicent Marzà, de Compromís. «Des de la Generalitat sempre hem mostrat la nostra oposició més absoluta a la segregació per sexes als centres educatius», afegeixen.

«Durant aquesta legislatura hem combatut un model educatiu valencià establert pel PP que segregava l'alumnat per situació socioeconòmica, per llengua i per la titularitat dels centres educatiu. Enfront d'això, hem creat Xarxa llibres, hem establert un programa plurilingüe real que abandona la divisió de centres educatius per guetos de línies, hem establert criteris perquè siguen les famílies les que trien les escoles on porten els seus fills i filles i no a l'inrevés, etc.», responen des del departament de Campanar. I remarquen: «La igualtat de gènere és un dret fonamental i més en un àmbit tan sensible com l'educació, on cal fomentar aquests valors, on la segregació per sexes no té cabuda».

El conseller d'Educació, Vicent Marzà (Compromís), s'ha topat amb la legislació estatal amb el seu intent de suprimir uns concerts que, a parer del Consell, són contraris a la igualtat de gènere| EL TEMPS

De fet, Marzà va exposar la posició del Govern del Botànic a la darrera conferència sectorial d'educació que va celebrar el ministeri d'Educació. El conseller i cap de cartell de Compromís per Castelló a les Corts Valencianes va instar «a fer passos més valents en alguns aspectes de la proposta de modificació de la Lomque» amb l'objectiu que «la nova normativa impedisca el finançament amb diners públics de centres educatius que segreguen per sexe, ja que és un fet totalment anacrònic». De moment, però, el negoci dels centres que separen per gènere continua beneït jurídicament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.