Educació

Les congregacions catòliques que controlen el batxillerat concertat

Aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia valencià ha retornat els concerts educatius de batxillerat a diversos col·legis religiosos després que foren retirats pel Consell en considerar-se «una anomalia a tot l'Estat». Però qui està darrere d'aquests centres educatius? Congregacions religioses, ultracatòliques i contràries a l'avortament, els drets LGTBI i partidàries de la família tradicional controlen aquestes escoles.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vestit amb una sotana negra, faixí morat, creu pectoral i un anell episcopal. Sense corbata, ni texans de mudar, ni cap joia de compromís. El principal cap de l'oposició al Consell, durant els primers anys de mandat del Govern del Botànic, estava casat amb Déu. Es tractava de l'arquebisbe Antonio Cañizares, un prelat ultracatòlic que disparava contra els col·lectius LGTBI i el feminisme. Aquesta mena de Petit Ratzinger a la valenciana havia insultat els membres del Govern valencià. I s'havia convertit en l'instigador de les protestes de la concertada catòlica contra el conseller d'Educació, Vicent Marzà, de Compromís.

Marzà, fidel al seu programa electoral i al full de ruta de dignificar l'ensenyament públic enfront dels privilegis de la concertada, va suprimir el batxillerat concertat que caducava l'any 2017. La prerrogativa de la qual gaudien aquests centres privats finançats amb fons públics era inèdita a l'Estat espanyol. Només la Comunitat de Madrid havia impulsat aquest tipus d'educació als dos cursos preparatoris per a la universitat. Però el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià s'ha creuat en el camí de Marzà una altra vegada després d'intentar deixar muda la llengua pròpia amb la paralització de la primera versió del decret de plurilingüisme. Aquest dilluns l'alt tribunal valencià ha retornat els concerts de batxillerat eliminats a sis col·legis. Però qui controla aquestes escoles?

Un dels centres educatius que ha recuperat les seues aules d'educació no obligatòria ha sigut el Col·legi Aitana d'Elx (Baix Vinalopó). L'escola és propietat del Grup Educatiu Foment, en mans de la congregació ultracatòlica de l'Opus Dei, contrària a l'avortament, al feminisme i als drets del col·lectiu de Lesbianes, Gais, Bisexuals, persones Transgènere o Intersexuals (LGBTI). Amb una educació que segrega els alumnes per sexe, el Grup Educatiu Foment controla altres escoles al País Valencià amb batxillerat concertat, com ara Guadalaviar, el Vilavella de València, l'Altozano d'Alacant i El Vedat de Torrent (Horta). Tots estan associats a l'European Association Single Sex-Education, una xarxa europea que aixopluga els centres partidaris de separar per sexes l'alumnat.

Amb aquests concerts segregadors per sexe blindats per la Llei Orgànica de la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) impulsada pel Govern espanyol de l'expresident Mariano Rajoy, els diferents centres educatius d'aquest tipus van rebre 14 milions d'euros l'any 2016. Segons va destapar la diputada socialista Rosa Peris, l'Altozano es beneficiava d'una injecció econòmica de 235.081 euros, l'Aitana de 319.352 euros, El Vedat de 387.104 euros i Guadalaviar de la mateixa quantitat. No totes les escoles que separen per sexe estan en mans de l'Opus Dei. Els Legionaris de Crist, amb connexions amb diversos lobbies ultracatòlics i assetjats per múltiples casos de pederàstia, eren propietaris del col·legi Cumbre de Godella.

El Vilavella de València, un dels centres propietat de l'Opus Dei, va concertar-se durant l'època d'Eduardo Zaplana, tot i haver-hi tres informes que desaconsellaven la firma del concert. Segons aquests documents, «la insuficiència de crèdits pressupostaris» i que «les necessitats d'escolarització de les zones a les quals prestava servei foren suficients amb fons públics» no permetien el conveni a l'administració valenciana. Tanmateix, la pressió en aquell moment de la patronal de l'ensenyament privat va possibilitar el concert.

L'obra, com es coneix l'Opus Dei, compta amb una gran presència a l'àmbit educatiu. Amb un model d'ensenyament focalitzat en formar les elits econòmiques, la joia del seu imperi escolar és la Universitat de Navarra. D'aquest centre d'educació superior, depèn l'escola de negocis IESE Business School. Aquesta congregació ultracatòlica, a més, té diverses editorials: Palabra, Rialp i Eunsa.

Imatge del col·legi Vilavella de València, propietat de l'Opus Dei| Col·legi Vilavella

El centre Maria Immaculada de Carcaixent (Ribera Alta) també ha recuperat les aules de batxillerat concertades. Propietat de les Missioneres Claretianes, la pàgina web del col·legi ofereix enllaços a portals ultracatòlics com ara Catholic.net i Religión en Libertad. Aquesta pàgina web compta amb articles que expliquen com evitar l'ensenyament en «la ideologia de gènere», el terme despectiu que empra l'integrisme religiós contra l'educació a favor del respecte a la diversitat sexual.

El col·legi inclou en el seu programa didàctic de filosofia per a primer de batxillerat bibliografia d'Agustín Domingo Moratalla, un filòsof contrari a l'avortament i habitualment citat pel Fòrum de la Família, associació integrista que defensa els valors més tradicionals. Tot i que també ofereix les lectures de la pensadora progressista Adela Cortina, la recomanació d'aquest autor mostra el tarannà del centre. L'ordre que controla el Maria Immaculada de Carcaixent compta, al seu torn, amb la seua pròpia editorial, Publicaciones Claretianas, que edita llibres proclius a la castedat. A més, alguns dels seus projectes destinats a combatre la pobresa a Àfrica, inclouen referències antiavortistes.

Lligams antiavortistes

El Sagrado Corazón d'Alacant, en mans dels Germans Maristes, és un altre dels centres concertats que s'han beneficiat de la sentència del TSJ valencià. La mateixa congregació catòlica recull com a exemples a seguir notícies a favor de persones que no van avortar a la seua pàgina web. També organitza trobades de joves en els quals es conceben l'homosexualitat o l'avortament com a problemes comparables amb la degradació del medi ambient. Encara més, una entitat universitària de l'ordre, el centre de Magisterio Sagrado Corazón de Còrdova, va promoure amb 2.000 euros un guardó a la universitària que no avortara.

Els missatges contra l'avortament van desencadenar polèmica al col·legi Nuestra Señora del Carmen, a Elx. Segons van denunciar diversos pares, els alumnes de secundària i batxillerat van visionar un vídeo antiavortista. L'escola era gestionada per Carmelitas, com ara el centre San Juan de la Cruz, que ha aconseguit la continuïtat del concert educatiu en batxillerat gràcies a la interlocutòria de l'alt tribunal.

De la Institució Teresiana, és propietat El Armelar de Paterna (Horta), que també ha recuperat el seu concert a batxillerat amb la sentència d'aquest dilluns. La Revista Crítica, lligada a la congregació catòlica, va publicar un editorial en el qual s'apuntava implícitament al divorci com a causa d'erosió de la família tradicional. La Puríssima Francisca de València, de les Germanes Franciscanes de la Immaculada, han sigut el sext col·legi que ha celebrat la interlocutòria. Diferent ha estat el cas de La Salle d'Alcoi (Alcoià), en mans de les Germanes de les Escoles Cristianes, que només ha aconseguit mantenir una part de les aules concertades.

La mateixa sort ha tingut el col·legi Parc de Santa Anna, ubicat a València. Gestionat per les Germanes de la Caritat de Santa Anna, compta una filosofia educativa força arrelada als valors més conservadors del catolicisme. Al document que expliquen la seua doctrina formativa, inclouen «la secularització de la societat» com a punt principal a tractar. I ofereixen la religió per enfrontar-se a «una nova etapa de la història en la qual res té un valor definitiu i en la qual es viu de manera fragmentària i amb sentit de la provisionalitat». «L'escola catòlica presenta models d'identitat», afirmen. Amb la «família com a punt fonamental de referència de la visió educativa» de la congregació, el corpus educatiu del centre crítica el «relativisme moral que justifica qualsevol conducta i en la qual està sumida la comunitat educativa». «L'escola catòlica té el gran repte de presentar el projecte de Jesús com un fonament i un eix de conviccions estables i compromeses», expressa el text.

Protesta de la concertada catòlica contra les mesures del Consell| EL TEMPS

Aquests col·legis, però, no són els únics que han aconseguit mantenir els concerts a batxillerat. Altres escoles van veure complides les seues pregàries quan l'alt tribunal valencià va resoldre a favor seu el passat mes de maig. El centre El Pilar, de València, fou un dels beneficiats. Propietat dels marianistes, destaquen que «la primera missió i principal finalitat» d'aquests centres «és l'evangelització dels joves i els xiquets». I assenyalen que «opten per un model de cultura i de ciència que no està tancat en si mateixa, sinó obert a la transcendència». 

El centre Calsancio d'Alacant, propietat dels escolapis, també va veure com l'alt tribunal valencià blindava el seu concert a l'etapa de batxillerat. Amb una vocació missionera com les altres congregacions, l'escolapi José P. Burgués va escriure l'any 2015 en la publicació de l'ordre Anchomundo un article titulat «Escollir la vida des de Camerun» en el qual situava al mateix nivell l'avortament i «el materialisme ateu que va conquerint a la civilització occidental» amb les «bombes atòmiques sobre el Japó» o «el nazisme alemany» com a «signes de la mort durant la nostra història». Els escolapis, al seu torn, va patir una escissió l'any 2011. 22 religiosos de la denominada Província Escolapia de València van deixar l'ordre per fundar una nova comunitat relacionada amb la congregació integrista del Camí Neocatacumenal. A les Escolies Pies, de fet, és habitual que hi haja professors afins a aquest moviment ultracatòlic.

Una xarxa integrista

La Sagrada Família d'Elda (Vinalopó Mitjà), impulsada per una associació catòlica de pares i mares; la Nuestra Señora de Loreto, lligada a l'ordre més oberturista dels dominics, i les Esclaves, propietat de les Esclaves de Maria, complementen els centres que van assegurar-se la pervivència del concert a batxillerat amb la interlocutòria del passat 25 de maig de 2018. Tots aquests col·legis, tanmateix, estan integrats en la patronal catòlica Escoles Catòliques de la Comunitat Valenciana.

Aquesta organització empresarial està esquitxada per un escàndol de pagaments irregulars a alliberats de l'entitat que s'investiga als tribunals valencians. Segons la denúncia de Compromís, la patronal va gaudir de treballadors que rebien un sou públic d'entre 1.600 i 1.800 euros quan realment feien tasques per a la mateixa entitat que aixoplugava tots els col·legis catòlics valencians. Arran d'aquests fets i de descobrir la suposada existència de docents zombis en aquests centres, la diputada de Compromís a les Corts Valencianes, Isaura Navarro, va preguntar-se en seu parlamentària si no es tractava d'un mecanisme de finançament irregular de les congregacions catòliques.

La patronal, al seu torn, recull a la seua pàgina web els punts que han de tractar-se a l'assignatura de Religió i Moral Catòlica de batxillerat. Al primer bloc de la matèria, que versa sobre l'antropologia cristiana, els alumnes tenen com a objectiu finalitzar el curs «comprenent i respectant el significat bíblic de l'afirmació 'home i dona els va crear'; conèixer i explicar els diferents problemes bioètics relacionats amb l'origen, el desenvolupament i el final de la vida; i comptar amb arguments per defendre des d'una posició cristiana les situacions reals que poden donar-se sobre aquestes qüestions». «Cal donar raons de l'arrel divina de la dignitat humana», s'indica posteriorment.

Ara bé, hi ha més exemples de continguts amb els quals els professors imparteixen les classes des d'una determinada visió del món. Al bloc 3, que tracta sobre la relació entre la raó, la ciència i la fé, s'inclouen apartats en els quals es busca «conèixer i distingir els diferents mètodes utilitzats per la persona per conèixer la veritat». «Conèixer i acceptar amb respecte els moments històrics de conflicte entre ciència i fé, sabent donar les raons justificades de l'actuació de L'església», s'assenyala després com a punt important de la matèria curricular.

A la dreta, Vicente Morro, president de la Federació Catòlica d'Associacions de Pares d'Alumnes de València amb el Fòrum de la Família, una organització integrista i antiavortista| EL TEMPS

L'entitat empresarial que aixopluga els col·legis catòlics valencians ha impulsat la campanya contra la fi dels privilegis d'aquestes escoles del bracet de la Federació Catòlica d'Associacions de Pares d'Alumnes. La seua sectorial a València està presidida per Vicente Morro, que va acudir a la passada manifestació anticatalanista del passat 11 de novembre de 2017 amb organitzacions ultradretanes. A la pàgina web de la mateixa entitat de pares i mares, hi ha publicacions que qüestionen la denominada de manera pejorativa «ideologia de gènere». De fet, la patronal de les escoles catòliques i la mateixa federació d'alumnes van censurar la llei Trans que impulsa el Consell. «Va contra el nostre ideari i el caràcter propi de les nostres escoles», va criticar Vicente Rodríguez, presidenta de l'organització empresarial. 

El 7 de maig de 2017, de fet, aquestes dues entitats van protagonitzar una protesta multitudinària pels carrers de València. Escoles com ara el Guadalaviar, l'Altozano d'Alacant, El Pilar, Nuestra Señora de Loreto, El Armelar o la María Immaculada van participar amb pancartes que recollien lemes com ara «ni ideologia de gènere, ni llengua, ni districte, ni supressió de concerts. Contra la imposició, llibertat d'educació». Unes proclames contra la imposició, quan als seus centres s'imparteix una determinada visió de la vida, que mostren el tarannà de les congregacions catòliques que dominen el batxillerat concertat al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.