País Valencià

Ciutadans, contra el blindatge de les inversions valencianes

La reforma de l'Estatut d'Autonomia Valencià segueix superant obstacles. Després d'aconseguir el sí dels Congres dels Diputats, el Senat ha donat aquest dimecres llum verd a la modificació del text magne dels valencians amb el suport de tots els partits a excepció de Ciutadans. Tal com va fer a la Cambra Baixa, la formació taronja s'ha abstingut en un canvi estatutari que blinda les inversions al País Valencià respecte del seu pes poblacional al conjunt de l'Estat. I que s'hi suma a l'oposició dels espanyolistes en qüestions com ara la normalització lingüística i el Dret Civil Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara d'una cursa d'obstacles fins a ser ratificada pels valencians a les urnes, la reforma de l'Estatut d'Autonomia Valencià va intentar superar obstacle rere obstacle. Però va topar durant set anys amb el mur infranquejable del Congrés dels Diputats. La modificació estatutària, que recollia un blindatge de les inversions de l'Estat espanyol al País Valencià corresponent al seu pes poblacional, quedava relegada una vegada i una altra. Mai aconseguia ser tramitada, amb les seues homònimes canàries aconseguint els seus objectius més ràpidament.

Mesos enrere, tanmateix, la reforma de l'Estatut d'Autonomia Valencià va aconseguir el passaport parlamentari. Encara més, dues setmanes abans de tirar a la paperera el calendari del 2018 el Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat la modificació del text magne dels valencians. Això sí, la nota discordant la protagonitzava Ciutadans. La formació taronja s'abstenia. Un posicionament que Toni Cantó, diputat dels espanyolistes a la Cambra Baixa, candidat in pectore a la Generalitat Valenciana i polèmic per les seues fake news, defensava amb un discurs anticatalanista i profundament electoralista.

Sense emprar aquest missatge recalcitrant, Ciutadans ha repetit abstenció a la votació sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia Valencià celebrada aquest dimecres al Senat. Aquest sufragi evita donar suport a la nova redacció de la primera disposició addicional que estableix: «La Generalitat participarà en les decisions sobre la inversió de l'Estat en la Comunitat Valenciana la qual, excloent el Fons de Cooperació Interterritorial, serà equivalent, per complir allò que estableix l'article 138 de la Constitució, al de la població de la Comunitat Valenciana sobre el conjunt de l'Estat per un període de set anys». I que, a més, incorpora canvis al preàmbul, com ara posar de manifest «l'aspiració del poble valencià a rebre de l'Estat el mateix tracte que el poble català o l'andalús». Una vegada aprovat al Senat, el text haurà de ser ratificat per les Corts Valencianes. 

«És una enganyifa més. Aquesta reforma de l'Estatut no servirà de res», ha afirmat el senador Luis Crisol per justificar el posicionament dels espanyolistes. «Ho ha indicat el Tribunal Constitucional», ha esgrimit amb la intenció d'argumentar la seua contrarietat a blindar les inversions al País Valencià. «Nosaltres no fem un discurs diferent en cada comunitat per quedar bé», ha indicat com a mostra del jacobinisme discursiu que impregna Ciutadans. «Aquesta reforma millora el nostre finançament immediatament?», s'ha preguntat irònicament el parlamentari abans d'exigir una reforma del sistema de finançament.

A la seua negativa per votar a favor del canvi estatutari, s'hi sumen el posicionament de Ciutadans en altres matèries identitàries com ara la normalització lingüística o la recuperació del Dret Civil Valencià. Com a preludi de l'actitud negociadora dels taronja a la modificació de l'Estatut, Ciutadans va trencar també el consens sobre l'exigència de recuperar el dret foral del País Valencià a les Corts Valencianes. «És tornar a l'edat mitjana», va proclamar Emigdio Tormo, diputat dels espanyolistes, per argumentar el seu vot contrari a la iniciativa parlamentària, tot i que en actes anteriors s'hi mostraven favorables.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, junt amb els expresidents i senadors Alberto Fabra (PP) i Joan Lerma (PSPV)| EL TEMPS

Aquesta inclinació per posicions més jacobines, accentuades pels atacs de Cantó a qualsevol mesura que promocione la llengua pròpia al territori valencià titllant-la de «catalanista», situava al PP com a una dreta autonomista respecte Ciutadans. Encara que la defensa de la llengua pròpia dels conservadors siga per reivindicar el blaverisme lingüístic. Els populars, amb tot, han votat a favor de la reforma estatutària i del dret foral valencià. Això sí, amb l'expresident valencià i actual senador, Alberto Fabra, rescatant aquest dimecres la batalla identitària al Senat. «No és País Valencià, és Comunitat Valenciana. La nostra bandera és la senyera i el nostre idioma valencià», ha expressat en una intervenció farcida de blaverisme i de reivindicació de la figura del seu predecessor, l'expresident imputat a diversos escàndols Francisco Camps. «Va ser l'encarregat d'iniciar la reforma que avui aprovem», ha destacat per lloar el llegat de l'excap del Consell. Fabra, amb tot, ha rebut la resposta del senador de Podem, Ferran Martínez, qui ha llegit un fragment del preàmbul de l'Estatut, en la qual avala la nomenclatura de País Valencià.

Unes crítiques de Fabra cap a la denominació de País Valencià que provenien del discurs del senador Carles Mulet, de Compromís. El parlamentari valencianista ha fet una defensa de les polítiques dutes a terme per part del Govern del Botànic «en una situació d'infrafinançament». «El PP ha malbaratat diners durant anys i anys. Però ni el balafiament ni la corrupció han causat la situació de maltractament que patim», ha assenyalat, abans d'apuntar cap a la manca d'inversions i les deficiències del sistema de finançament respecte del País Valencià. «Som ciutadans de segona. El País Valencià pateix un sistema semicolonial, o quasi colonial», ha censurat. «Som cinc milions i rebem com si foren quatre», ha agregat, convidant a Ciutadans «a no contar més mentides». Des de Podem, la parlamentària a la Cambra Alta, Vicenta Jiménez, feia el mateix amb els espanyolistes. Ara bé, per intentar que canviaren el sentit del seu vot: «Abandonen aquest posicionament que va contra els valencians i només busca traure rèdit electoral».

«Votarem a favor, perquè és un pas per acabar amb l'espoli fiscal que pateix el País Valencià. Ara bé, no ens refiem d'aquest Estat», ha denunciat Josep Rufà, d'Esquerra Republicana de Catalunya, qui ha saludat els dirigents valencians de la formació republicana presents a l'hemicicle. «El País Valencià compta amb una taxa del 31% de pobresa, quan la mitjana espanyola és del 26%», ha censurat Rufà, qui ha criticat la manca d'inversions al territori i ha reclamat la creació d'una agència fiscal pròpia per als valencians. «Donem suport a la modificació estatutària valenciana, i només demanem que es respecte l'Estatut com no ha passat, per exemple, a Catalunya, convertint-se en origen del conflicte territorial actual. Per als nostres germans de llengua i per a cada comunitat, exigim que l'Estat complisca amb les necessitats de les autonomies per gaudir de serveis públics de qualitat», ha demanat Josep Lluís Cleríes, del PDeCAT, qui ha destacat «la raresa de l'ampli consens» que ha suscitat la reforma valenciana.

Amb el senador del PNB, José Maria Cazalis, afirmant que «tot allò que siga bo per als valencians ho serà per als bascos», el senador socialista i expresident de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma, ha realitzat una xicoteta classe d'història sobre com els valencians van recuperar el seu autogovern. «Sempre hem hagut de cedir els mateixos, els progressistes, per aconseguir l'Estatut i mantenir la convivència», ha etzibat, en referència a la violència blavera i les pressions conservadores que va haver-hi contra la redacció de la carta magna valenciana durant la transició. «L'any 2006 vam introduir una ampliació democràtica, en la qual el poble valencià ratificava sempre en referèndum la reforma de l'estatut. Un assumpte que la dreta no ens havia deixat anys abans», ha recordat.

El punt de mira de Lerma, al seu torn, ha estat dirigit cap a Ciutadans. Ha narrat com la clàusula per blindar inversions, que també incloïa el mutilat Estatut Català, està avalada jurídicament i com l'any 2017 el Tribunal Constitucional va establir que els redactats dels estatuts «no eren una simple declaració d'intencions i que obligaven a complir el pactat». «Això sí, explicitava que no es pot condicionar la sobirania del Parlament [espanyol] per aprovar els Pressupostos, com resulta lògic», ha afegit. «Fixar paràmetres d'inversió és un element de referència, de control, de responsabilitat i d'exigència», ha aclarit Meritxell Batet, ministra de Política Territorial, com a mostra del compromís dels socialistes de respectar aquesta clàusula a l'hora d'elaborar els comptes estatals. Una afirmació que deixaria encara més sol Ciutadans. L'únic partit en votar una altra vegada -anteriorment, van fer-ho al Congrés- contra els interessos dels valencians.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.