País Valencià

Cara i creu a les primàries de Compromís

Mentre el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, avançava les eleccions valencianes per fer-les coincidir amb les espanyoles, els diferents referents de Compromís feien campanya interna a les primàries de la coalició valencianista. Un procés orgànic obert als simpatitzants que ha encimbellat Aitana Mas, directora general de Transparència, com a cap de cartell per Alacant, i a l'eurodiputat i exalcalde de Burjassot (Horta) Jordi Sebastià com a candidat al Parlament Europeu. Al seu torn, ha propiciat l'emergència de nous rostres a les llistes en places de sortida i ha deixat sorpreses pels magres resultats que han obtingut diversos càrrecs institucionals de Compromís.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El rellotge encara no havia superat les cinc de la vesprada. Al Palau de la Generalitat Valenciana, s'escenificava la divisió del Govern del Botànic. Per una banda, entraven els quatre consellers socialistes i el president valencià. I de l'altra, els cinc representants de Compromís al Consell. L'avançament electoral impulsat pel cap del Consell, Ximo Puig, havia agitat l'estabilitat de l'executiu del País Valencià. Una fractura, però, que l'endemà va cosir-se: la foto del conseller d'Educació Vicent Marzà, de Compromís, amb el seu secretari autonòmic, Miquel Soler, del PSPV-PSOE, mostrava el retorn de les complicitats entre els valencianistes i la formació del puny i la rosa.

Marzà, precisament, vivia junt amb el conseller d'Economia, Rafael Climent, el seu procés electoral particular. Ambdós integrants de l'executiu s'hi jugaven la seua permanència a les llistes autonòmiques de Compromís, tot i que Marzà s'havia assegurat la primera plaça de la candidatura per la demarcació de Castelló en erigir-se en l'únic aspirant que hi optava. Climent, en canvi, havia d'enfrontar-se a «una autèntica selva». Hi havia quatre candidats amb opcions de convertir-se en cap de cartell per la circumscripció d'Alacant. Una batalla que obligava al conseller d'Economia a doblar les hores de feina: si a les set arrancava la seua jornada a la conselleria, la seua campanya electoral interna no acabava fins a la 1 de la matinada. Les paperetes obtingudes, però, li han compensat l'esforç.

Amb un cens total de 48.799 persones i una participació oscil·lant entre el 50% i el 60% depenent del tipus d'elecció de candidat i de la demarcació, Mónica Oltra s'ha erigit com la més votada de les primàries de Compromís. L'actual vicepresidenta optava sense rivals a revalidar la seua condició de presidenciable dels valencianistes a la Generalitat Valenciana. Això sí, ha obtingut un percentatge de vot inferior respecte del 2015, quan va obtenir un 89% dels sufragis amb un cens sensiblement més xicotet. 

Més competència, però, hi havia en Alacant. Sis candidats aspiraven a encapçalar la candidatura per aquesta demarcació, tot i que només quatre hi albergaven possibilitats. Aitana Mas, l'aposta de la formació d'Oltra dintre de la coalició, Iniciativa, i directora general de Transparència, ha sigut la més votada amb 2.407 paperetes. «Era la favorita. S'ha de tenir en compte que el vot del Bloc, tot i ser la formació majoritària dintre de Compromís, estava dispers entre diversos candidats. I que d'Iniciativa només hi estava ella. Ha ocorregut el mateix que l'any 2015 amb Mireia Mollà, ara alcaldable de Compromís per Elx (Baix Vinalopó)», analitza un alt càrrec de la coalició valencianista.

Gràcies a uns bons resultats en comarques com l'Alcoià, el Comtat i, en menor mesura, l'Alacantí i la Marina Baixa, Climent ha obtingut la segona plaça amb 1.984 vots. «Hi havia qui tenia dubtes, però el conseller d'Economia Sostenible ha demostrat els suports que té al si de la coalició i que la seua feina al capdavant de la conselleria ha sigut valorada», assenyala una altra figura molt influent de Compromís. Deslligat del Bloc, adherit a la coalició, diputat a les Corts Valencianes i excantant de la Gossa Sorda, Josep Nadal ha ocupat el tercer lloc amb 1.790 sufragis. Amb el suport del referent dels valencianistes a la Diputació d'Alacant, Gerard Fullana, Nadal ocuparà el quart lloc de la llista autonòmica com a conseqüència de les quotes que estableix el reglament de primàries. D'aquesta manera, Cristina Rodríguez, de VerdsEquo i amb només 898 paperetes, serà el número tres dels valencianistes per Alacant.

Tot i estar considerada com la candidata d'un sector de l'aparell del Bloc, Marian Campello figurarà com a número cinc a la llista de Compromís per la demarcació meridional del País Valencià. La confecció de la candidatura que ha resultat del procés de les primàries és quasi calcada a la presentada en les eleccions valencianes del 2015. En aquella ocasió, només canviava el cap de cartell, que l'ocupava Mollà. En aquesta ocasió, tanmateix, hi ha modificacions al sext lloc, on figurarà Toni Arques, històric del valencianisme d'Alacant, fundador de Comissions Obreres i membre del patronat de la institució ferial d'Alacant.

A la circumscripció de Castelló, també hi haurà una repetició de candidats respecte de 2015. Marzà, que era l'únic que optava a encapçalar el cartell, ha sigut l'aspirant més votat amb 2.182 paperetes per la demarcació del nord del País Valencià. En segona posició, s'hi ha col·locat, de nou, Mònica Àlvaro, actual diputada a les Corts Valencianes, del Bloc i amb un treball parlamentari centrat en investigacions d'assumptes tèrbols com ara les adjudicacions de les residències de la tercera edat. La seua companya a la cambra autonòmica, Belén Bachero, d'Iniciativa, obté la tercera plaça de la candidatura per Castelló gràcies a les reserves de pluralitat. No debades, havia estat superada en vots per José Silverio Tena, alcalde de Borriol (Plana Alta) i per Immaculada Carda, directora general d'Inclusió. 

El síndic parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes, activista LGTBI i amb una tasca parlamentària oscil·lant entre la investigació d'afers com les ITV i les negociacions de lleis entre els diferents grups polítics, Fran Ferri, s'ha situat com a un dels candidats que ha rebut més paperetes a tot el procés intern. Sense competència per la segona plaça per València, ha pescat 13.529 vots. Amb el doble de vots respecte de la resta de rivals per la demarcació central del País Valencià, s'ha situat l'actual president de la cambra autonòmica i històric del valencianisme polític Enric Morera. El també empresari de la pilota valenciana ha aconseguit 4.136 sufragis. «Morera ha demostrat que continua gaudint de moltes simpaties al si de la coalició i que n'ostenta una gran influència», coincideixen diversos dirigents de Compromís consultats per aquest setmanari.

L'altra gran triomfadora de la competència per València és la secretària general del Bloc a València i nascuda a Oriola (Baix Segura) Papi Robles, qui ha obtingut 2.314 sufragis i comptava amb el suport de la direcció actual dels nacionalistes. Altres dures cares de la formació majoritària al si de Compromís amb un gran nombre de vots han estat l'actual subdirectora general de Promoció Lingüística i Gestió del Multilingüisme Nathalie Torres i l'alcalde d'Agullent (Vall d'Albaida) Jesús Pla 2.088 i 2.035 sufragis, respectivament. Ambdós gaudien de la simpatia de l'aparell del Bloc. A pocs vots, s'han quedat altres candidats del partit nacionalista com ara Ferran Barberá i Teresa García, actual diputada a les Corts Valencianes. Josep Miquel Moyà, director general d'Esports, i Pilar Moncho, diputada provincial de Turisme a la Diputació Valenciana, han sigut la creu dels candidats amb carnet del Bloc.

La sorpresa, però, s'ha produït als aspirants d'Iniciativa. Ni els diputats provincials Josep Bort i Xavier Rius ni el parlamentari a la cambra valenciana Paco Garcia Latorre han sigut els més votats. De fet, Rius i Bort han obtingut uns magres resultats a les primàries. Farmacèutic, expresident del Consell Valencià de la Joventut i vinculat al moviment alterglobalització ATTAC, Carles Esteve és una de les revelacions d'aquest procés intern i apunta com a una de les promeses polítiques d'Iniciativa. «Esteve s'ha beneficiat de la dispersió del vot d'Iniciativa. Sobten, tanmateix, els resultats aconseguits per Bort», apunten des d'Iniciativa.

Esteve, de fet, ocuparà el número set de la candidatura. En la tercera i quinta plaça, hi figuraran Gabriela Ferrer i Juan Ponce, respectivament. Ambdós escalen posicions gràcies a la seua militància en VerdsEquo. La llista per València quedarà amb aquest ordre entre les nou primeres posicions: Oltra, Ferri, Ferrer, Morera, Ponce, Robles, Esteve, Torres i Pla. Com a número 10, hi haurà Latorre, que ha captat 1.791 vots. Garcia, amb 1.933 sufragis, tanca els llocs de sortida, segons els resultats de Compromís als comicis del 2015. Una llista que concentrarà quatre noves cares entre les places amb possibilitat d'obtenir un escó després que els parlamentaris Jordi Juan, Isaura Navarro, Maria Josep Ortega i Cristina Sunyer no opten a repetir. I que deixen òrfena fins a la plaça 11 el denominat sector crític del Bloc, a causa dels magres resultats de Moncho o dels alcaldes Tomàs Ferrandis i Rossana Seguí. 

Fuset domina, Tirado s'imposa

Amb els alcaldables de València, Alacant i Castelló sense competidors interns, Joan Ribó, Natxo Bellido i Ignasi Garcia, respectivament, han obtingut un suport aclaparador. No debades, la batalla municipal de les primàries de Compromís estava concentrada en la resta de les llistes. I tenia a València com a un dels escenaris més disputats. Una versió valencianista de la nissaga Joc de Trons en la qual s'ha tornat a imposar el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset. Si en 2015 Fuset va obtenir 881 vots amb un cens sensiblement inferior, en 2019 ha aconseguit 1.670 sufragis. A poc més de 100 paperetes, s'ha quedat el regidor de Comerç Carles Galiana, que escala posicions respecte de les passades primàries.

La segona plaça de la llista com a resultat de les reserves per paritat l'ocuparà Isabel Lozano, regidor d'Igualtat i Polítiques Inclusives afiliada recentment al Bloc i que ha captat 1.294 vots. Tot i que hi havia veus que apuntaven a la regidora de Cultura, Glòria Tello, com a una aspirant sense opcions de repetir en llocs destacats, ha sigut de les més votades amb 1.188 sufragis. «Aquestes afirmacions no s'ajustaven a la realitat. Té molts vincles amb el barri del Cabanyal i està molt relacionada amb el món animalista. No m'han sobtat els seus resultats», analitza una veu influent de Compromís. El regidor de Mobilitat Sostenible, Giusseppe Grezzi, i Lucía Beamud, qui va ser alcaldessa de Na Torre-Faitanar, activista veïnal i dels drets dels consumidors i s'ha convertit en un dels nous rostres que han encimbellat les primàries, són els darrers al límit dels 1.000 vots. Sergi Campillo, regidor d'Interior, amb 984 vots, i l'activista Luisa Notario, amb 912 paperetes, s'han situat per sota de les expectatives.

La creu a la votació de València han sigut el secretari autonòmic de Justícia Ferran Puchades i, especialment, la regidora de Medi Ambient Pilar Soriano, que s'allunya considerablement dels llocs d'eixida a la llista municipal. Tot i els resultats, les quotes que instaura el reglament de primàries deixen d'aquesta manera els vuit primers llocs de la llista municipal: Lozano, Tello, Fuset, Grezzi, Beamud, Galiana i Campillo.

En Alacant, la gran triomfadora ha sigut la regidora Sonia Tirado amb 645 vots, qui ostentarà el número dos de la candidatura municipal. Amb 403 i 311 vots, Rafa Mas i Albert Poveda han sigut els candidats masculins d'Iniciativa més votats. L'actual representant municipal María José Espuch, amb 297 vots, s'ha vist superada per l'exregidora de Millena (Comtat) Maria Monter, que ha aixoplugat 303 sufragis. Més al nord, a Castelló, no hi ha hagut sorpreses: les regidores Ali Brancal i Verònica Ruiz han sigut les més votades.

La revàlida de Sebastià

Amb més d'un 50% dels vots, l'actual eurodiputat, exalcalde de Burjassot (Horta) i del sector crític del Bloc, Jordi Sebastià repetirà com a candidat dels valencianistes a les eleccions europees. L'acompanyarà Isaura Navarro, d'Iniciativa i que s'ha obtingut un 34% dels sufragis en el procés per encapçalar la candidatura. Com a membre de la llista, Navarro ha arrasat amb 10.183 vots, a 4.000 de la seua competidora Myriam Fernández, alt càrrec de l'administració valenciana. L'encara diputada a les Corts Valencianes representa al mateix temps la cara i la creu d'unes primàries a Compromís que serveixen per engreixar la màquina electoral dels valencianistes a un mes i mig dels comicis valencians. L'avançament electoral hi obliga a accelerar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.