País Valencià

Els vicepresidents de César Sánchez: passat neonazi, imputacions i xenofòbia

Esquitxat per obres que beneficiaven suposadament la seua família política i amb majoria gràcies a un diputat trànsfuga, el president de la Diputació d’Alacant -i referent de Pablo Casado a les comarques meridionals del País Valencià- César Sánchez compta amb tres vicepresidents marcats per la polèmica. Imputacions per presumpta manipulació de contractes, declaracions xenòfobes, investigacions judicials lligades a la denominada màfia policial de Torrevella i passat neonazi són algunes de les ombres que arrosseguen aquests dirigents provincials del PP. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El mapa electoral valencià s’havia capgirat totalment. De l’hegemonia blava del PP s’havia passat al domini multicolor de l’esquerra valenciana. El roig del PSPV, el taronja de Compromís i el morat de Podem s’havien conjurat per ocupar quasi totes les institucions valencianes. Només la Diputació de Castelló i la Diputació d’Alacant resistien a l’onada de canvi a les urnes. D’aquesta manera, i arran de no comptar amb quasi ciutats grans en les seues mans, la corporació provincial d’Alacant va convertir-se en el gran bastió dels populars al País Valencià. Seria la institució encarregada d’exercir de contrapès contra la Generalitat Valenciana progressista

L’escollit per presidir-la fou César Sánchez, exassessor de l’expresident valencià imputat en diversos escàndols Francisco Camps i aleshores alcalde de Calp (Marina Alta). Això sí, després d’una complicada negociació entre el PP i Ciutadans. Amb lligams anteriors al sector cristià dels populars, el mandat de Sánchez s’ha caracteritzat per encadenar escàndol rere escàndol. A la seua majoria sostinguda gràcies a un diputat provincial trànsfuga de Ciutadans, s’hi suma la controvertida construcció de dues rotondes a Calp. Tal com va detallar aquest setmanari, la propietària principal dels terrenys afectats era una societat en mans de la seua sogra. Una mercantil que, segons el conveni firmat per cedir els sòls en els quals es farien les obres, comptava amb un negoci blindat. Si les parcel·les eren expropiades, l’empresa rebria uns altres terrenys urbanitzables. En cas de no executar-se, seria compensada amb 259.056 euros. 

Imputat pels presumptes delictes de malversació i coaccions que després va arxivar-se, la gestió de Sánchez ha estat marcada per l’opacitat, segons la Sindicatura de Greuges. Paradoxalment, però, el líder del PP, Pablo Casado, va nomenar-lo secretari de Transparència. El president de la Diputació d’Alacant i, al seu torn, home fort de Casado al País Valencià s’ha envoltat d’un equip tacat també per les ombres. O, si més no, així ho mostra l’historial dels tres principals vicepresidents de la institució provincial: Eduardo Dolón, César Augusto Asensio i Alejandro Morant

L’ombra dels tripijocs policials

Alcalde de Torrevella (Baix Segura) entre 2011 i 2015, Dolón està imputat al conegut com cas Vela Mata. En aquesta causa, s’investiguen les suposades irregularitats que es van cometre en l’apertura d’una discoteca en la platja de La Mata, ubicada a la zona septentrional de la població, arran d’una denúncia de dos policies locals. L’escrit indicava suposats «tractes de favors a empresaris» en permetre la continuïtat de locals d’oci que «no respectaven la legislació» i estava dirigit principalment contra un inspector del cos de seguretat local esquitxat en altres escàndols de la «màfia policial» a Torrevella, tal com va denominar-la un dels denunciants. La investigació també apuntava a tècnics municipals i a membres de l’equip de govern del PP, com ara Dolón. 

Tot i que la denúncia va arxivar-se en 2016 per part de l’Audiència Provincial, el jutjat número 2 de Torrevella va reobrir-la un any més tard. La magistrada va decidir investigar si l’exbatlle de la ciutat hauria comés un presumpte delicte d’omissió respecte la legalitat de la discoteca. De fet, l’establiment d’oci va mantenir la seua activitat empresarial malgrat la situació d’il·legalitat i les queixes reiterades del veïns. Ni els comandaments policials ni l’anterior executiu del PP van actuar per clausurar el local nocturn. Només amb l’arribada de l’esquerra al consistori va restaurar-se la legalitat i va sancionar-se la firma amb una multa de 43.000 euros. 

Al mig de la fotografia, l'exbatlle de Torrevella Eduardo Dolón, actualment vicepresident de la Diputació d'Alacant. A la imatge, participa d'un acte del Patronat de Costa Blanca, un organisme esquitxat per una trama denunciada per Compromís i arxivada per la justícia| Diputació d'Alacant

Aquesta situació no era nova per a Dolón. Tot i que la causa va tancar-se, l’exalcalde de Torrevella va estar imputat per un suposat delicte electoral. Els socialistes havien denunciat que els populars havien infringit un acord de la junta electoral amb motiu de la celebració d’un acte al teatre municipal. Una altra causa que va arxivar-se i en la qual va estar esquitxat Dolón fou en l’anomenada «Gürtel de la Costa Blanca», tal com va definir-la Compromís. Els valencianistes van denunciar a la Fiscalia Anticorrupció pagaments i contractes irregulars per valor de 3,2 milions d’euros. També van detectar fraccionament dels treballs a municipis com ara Torrevella. L’actual alcalde, l’ecologista José Manuel Dolón, va presentar una altre escrit als jutjats per aquests abonaments firmants mentre l’actual vicepresident primer de la diputació ocupava el seient de batlle. 

El dirigent del PP a les comarques meridionals del País Valencià, a més, va estar a l’ull de l’huracà pels sobrecostos del teatre municipal de Torrevella. L’amnèsia demostrada a la seua declaració judicial sobre l’assetjament laboral a un policia local que va denunciar corrupció al consistori, tal com va publicar aquest setmanari, completa el seu controvertit historial. Amb Dolón d’alcalde, l’ajuntament va ser condemnat en dues ocasions per aquests pràctiques discriminatòries cap a agents municipals. 

De contractes sospitosos i braços aixecats

Vicepresident segon de la Diputació, César Augusto Asencio posseeix la vara de comandament municipal de Crevillent (Baix Vinalopó) des de 1995. La seua arribada a l’alcaldia va produir-se gràcies al vot favorable de Vicente Mas Santiago, regidor per Falange Española de la Jons i fill d’un exalcalde crevillentí durant el franquisme. 15 anys abans de rebre el suport del representant falangista, Asencio va firmar un article a la revista del grupuscle neonazi CEDADE, tal com va publicar EL TEMPS. En aquell text, lloava el dictador i genocida Adolf Hitler. «El gran mèrit del nacionalsocialisme va consistir en trencar els murs que separaven unes classes socials d’altres i unir-les a totes sota una mateixa corda per lluitar pels mateixos ideals», va escriure. L’any 1979 havia redactat una altra reflexió en la qual negava l’holocaust. L’estiu passat va mostrar-se contrari a l’exhumació del cadàver del colpista Francisco Franco

Amb un equip municipal farcit de fills de capitostos locals del franquisme, Asencio va ocupar durant un breu període de temps la secretària general del PPCV. Ho va fer gràcies a la seua afinitat amb l’expresident valencià Camps i a la seua enemistat amb el sector aleshores partidari d’Eduardo Zaplana, excap del Consell actualment empresonat de manera preventiva per cobrar suposadament comissions il·legals a canvi de contractes de les ITV i els parcs eòlics

El campió de Crevillent, tal com se li denomina popularment a la població, tampoc escapa de les sospites de presumpta corrupció. El batlle està imputat pels suposats delictes de prevaricació administrativa, frau, malversació de fons públics, tràfic d’influències i negociacions prohibides amb funcionaris en la hipotètica manipulació de contractes públics. Aquestes irregularitats s’haurien comès entre 2013 i 2016 en l’externalització dels serveis de consergeria des del Patronat d’Esports, presidit aleshores pel mateix Asencio. La investigació se centra en si un funcionari de l’àrea d’Esports hauria beneficiat a través de contractacions a dos dels seus fills, relacionats amb firmes de gestió d’instal·lacions d’aquesta mena. 

César Augusto Asencio, alcalde de Crevillent i vicepresident de la Diputació d'Alacant a l'esquerra de la imatge, junt amb el president de la corporació provincial César Sánchez, a la dreta de la fotografia| Diputació d'Alacant

Segons la denúncia que va presentar Compromís, i que va comportar l’obertura de la causa judicial, l’Ajuntament de Crevillent va pagar per serveis no prestats. «Els fets que s’investiguen des dels tribunals no se circumscriuen a la nostra denúncia. Van més enllà», van afirmar des de la coalició valencianista. Tot i que la seua declaració com a imputat es produiria en plena precampanya electoral, el PP valencià va tancar files al voltant de l’actual batlle de la ciutat. 

Tanmateix, no va ser la primera imputació del perpetu alcalde crevillentí. Asencio va estar investigat per les presumptes irregularitats que van realitzar-se en l’adjudicació i la pròrroga d’una planta de fem a l’empresa Abornasa. Els dos regidors d’Esquerra Republicana del País Valencià i l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, de manera posterior, van denunciar els fets als tribunals. Amb tot, el jutjat d’instrucció número 4 d’Elx (Baix Vinalopó) va arxivar una causa que partia dels advertiments de l’aleshores interventor municipal Fernando Urruticoechea. Aquest funcionar va marxar de la població per denunciar les irregularitats a causa de les pressions rebudes. La Unió de Periodistes va premiar-lo en 2017.

Xenofòbia i la fàbrica de màsters del PP

Amb un sou de 33.000 euros bruts a l’any per a una població de poc més de 3.000 habitants, Alejandro Morant és un expert en acumular polèmiques per les seues declaracions a les xarxes socials. Vicepresident tercer de la Diputació d’Alacant i alcalde de Busot (Alacantí), va escriure en 2013 un missatge a Facebook en el qual mostrava la seues simpaties per la conspiració promoguda sobre l’atemptat de l’11 M a Madrid. A la publicació, també criticava el clam per reobrir la investigació sobre l’accident del metro de València de l’any 2006. «Cada vegada que veig com es custodien els vagons del tren accidentat a Galícia, estic més segur que en la recerca del 11-M [van haver-hi] moltes irregularitats. Molts criden per reobrir l'accident del metro de València, però callen davant el major atemptat terrorista del nostre país! Casualitat, no???», va redactar. 

Abans Morant havia desitjat «la pitjor de les agonies pels qui han fet patir un home honrat», en referència a Camps, una vegada va ser absolt del judici pel presumpte suborn amb peces de roba per part de la trama Gürtel. Ara bé, fou l’estiu passat quan el seu nom va copar els titulars de la premsa. Al caliu dels missatges xenòfobs de Casado, va demanar la «deportació massiva» de persones migrants, així com endurir la legislació respecte de la «immigració il·legal». «Açò no és immigració, és una invasió silenciosa que acabarà amb el món occidental, convertint-lo a l’islam», va escriure a Facebook en un missatge assimilable a l’extrema dreta de Vox. Les seues declaracions van ser criticades, fins i tot, pel president de la institució provincial i els populars van obrir-li un expedient. 

L’alcalde de Busot, però, va reincidir. Aquesta vegada respecte la qualitat de la democràcia espanyola. Morant va comprar la fake news de l’escopinada al ministre d’Exteriors Josep Borrell, va equiparar la situació actual del Congrés dels Diputats amb la prèvia a la Guerra Civil i va qualificar el sistema polític espanyol de «merda de democràcia». «Veure actualment un debat en el Congrés s’assembla a l’any 1936, en el qual anarquistes, socialistes, comunistes, radicals d’esquerres, nacionalistes bascos i catalans i tota aquesta camarilla, per interessos econòmics, territorials i ideològics van provocar un autèntic caos», va escriure. 

Imatge del Facebook del vicepresident de la Diputació d'Alacant Alejandro Morant en la qual dóna suport a Pablo Casado| Facebook Alejandro Morant

Aquestes declaracions xenòfobes i de suport a la conspiració de l’atemptat de l’11 de març de 2004 no han restat poder a Morant. Al contrari. Des de la Diputació d’Alacant, s’han concedit ajudes a dit a la població que governa. La corporació provincial, en concret, va atorgar una subvenció de 770.000 euros per a la construcció d’un pavelló esportiu. L’ajuda va estar sota la lupa dels tribunals després d’un recurs interposat per Compromís, però la justícia va desestimar-lo. Morant, malgrat tot, va renunciar a la injecció econòmica arran de la polèmica desencadenada. 

Com a diputat encarregat del personal, l’alcalde de Busot va enfrontar-se també a una denúncia per pressions i abús de poder per part del cap del servei de Comptabilitat i Control Financer. En un recurs Contenciós-Administratiu, el funcionari va relatar que la creació d’un altre organigrama a la intervenció tenia com a objectiu «escapar del control financer i legal de l’auditoria». I afirmava que la nova estructura era «més dòcil al seu poder executiu [en referència a Morant]», segons va publicar Información. El vicepresident tercer havia impulsat tres nous llocs al departament fiscalitzador mentre el ministeri d’Hisenda retreia al batlle que la plaça de viceinterventor s’adjudicara per un procediment de lliure designació, és a dir, a dit. 

Habitual de les controvèrsies, Morant fou assenyalat, al seu torn, de mentir al seu currículum professional. Compromís va criticar que el vicepresident tercer de la corporació provincial assegurara gaudir d’un màster MBA sense comptar amb un grau universitari. I va indicar que aquesta qüestió incomplia el punt segon de l’acord d’investidura de Sánchez, en el qual s’establia «la separació de qualsevol càrrec públic que haja falsificat o enganyat en relació al seu currículum, la seua qualificació personal o acadèmica». 

Morant va obtenir aquest títol de Fundesem, junt amb Javier Sendra, també vicepresident i alcalde de Planes (Comtat) processat per la mort d’un espectador a la tradicional plantada del xop. Reconvertida en una escola de negocis, Fundesem té un deute de més d’un milió d’euros amb la Generalitat Valenciana i va rebre 100.000 euros públics per part de la diputació que presideix Sánchez. Una ombra més del regall de taques que acumulen els tres principals vicepresidents de César Sánchez, erigit en el referent de l’aznarista Casado al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.