Normalització lingüística

Un blindatge regressiu del plurilingüisme

Després de l'anul·lació parcial del decret de plurilingüisme per part del Tribunal Superior de Justícia valencià, les diferents forces que integren l'Acord del Botànic van reunir-se per elaborar un nou model lingüístic per a l'ensenyament. Amb l'objectiu d'aconseguir que els alumnes acaben els seus estudis dominant plenament el català, el castellà i l'anglès, s'ha impulsat un model que permet augmentar, en el millor dels casos, la docència de la llengua pròpia fins a un 60%. Que cada col·legi seleccione el seu sistema junt amb la manca d'incentius externs pot frenar l'intent de normalització lingüística al País Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

De forma discreta, sense aixecar aldarulls, les tres formacions que integren l'Acord del Botànic -PSPV, Compromís i Podem-, van començar a reunir-se durant el mes de juliol. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià acabava d'anul·lar parcialment el decret de plurlingüisme, el projecte estrella del conseller d'Educació, Vicent Marzà, de Compromís. I després d'aquell revès, calia trobar un sistema que assegurara l'objectiu irrenunciable del Consell d'assegurar l'ensenyament en català, castellà i anglès, però amb una fórmula que estiguera blindada de les accions judicials.

El resultat d'aquelles reunions s'ha fet públic aquest divendres al Centre de Cultura Contemporània del Carme, a València. Fran Ferri, síndic parlamentari de Compromís, Manuel Mata, portaveu a les Corts Valencians dels socialistes, i César Jiménez, síndic adjunt de Podem, han explicat junt amb Marzà la nova versió del decret de plurilingüisme, i han escenificat la unió del conjunt de les forces del Botànic sobre aquesta nova llavor que pretén sembrar de coneixements lingüístics a tots els alumnes del País Valencià.

El nou model lingüístic per a l'ensenyament trenca tant amb el sistema actual de dues línies -una de català i una altra en castellà- com amb el plantejat a la primera versió del decret de plurilingüisme. De comptar amb tres nivells -Avançat, Intermedi i Bàsic- que, al seu torn, es dividia en dos, ara se'n passarà a un només. Aquest model, però, no serà uniforme. Cada col·legi, a través dels seus Consellers Escolars podrà escollir el seu Projecte Lingüístic de Centre, en l'argot de la llei presentada pel Botànic. Això sí, dintre d'uns mínims que recull la normativa.

Aquesta proposició de llei contempla un mínim de 25% d'ensenyament en castellà (el mateix que indiquen les sentències a Catalunya) i català i un 15% en anglès, que augmenta en dos punts percentuals la docència actual en aquest idioma estranger. Si el percentatge d'hores lectives en anglès només podrà pujar fins a un 25% (el percentatge exigit pel Ministeri d'Educació, que va demanar tractar aquest assumpte de forma bilateral per evitar un recurs als tribunals), les dues llengües cooficials de l'Estat podran combinar-se en els percentatges que cada Conseller Escolar decidisca, sempre que respecte els mínims marcats. És a dir, que si una escola escollira el màxim d'ensenyament en anglès (un 25%), podria augmentar fins a un 50% l'ensenyament en català, ja que hauria de respectar el mínim de 25% en castellà. La flexibilitat, dintre d'aquests mínims comuns per a tots els centres, és total.

La nova fórmula, tanmateix, elimina l'incentiu que tenia l'anterior model plurilingüe. La primera versió contemplava que en escollir els nivells que gaudien de més hores de català -Avançat i Intermedi-, podries tindre més hores d'anglès. També s'establia un nivell més elevat d'acreditacions en idiomes si escollies aquests nivells. Una mena d'estímul per als pares que el TSJ va considerar «discriminatori» per no argumentar la situació d'inferioritat actual del català respecte del castellà. Per evitar un nou conflicte judicial, aquest element de seducció per estudiar català desapareix. I deixa a «la voluntat d'estudiar llengües», en paraules del conseller, seleccionar més o menys hores d'ensenyament en la llengua pròpia.

A la presentació han acudit diverses entitats com ara Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana o Intersindical Valenciana | PSPV-PSOE

El sistema, a més, comporta una aparent regressió de les possibles hores lectives en català. Si la darrera versió del decret contemplava uns percentatges d'hores en llengua pròpia d'entre el 70% i, fins i tot, en els casos més extrems del 80%, amb el nou projecte del Botànic el percentatge màxim seria del 60%. Ara bé, el percentatge real seria d'un 50%, ja que la mateixa proposició de llei fixa que «la Conselleria competent en matèria d'educació, respectant el que disposa l'article 6 d'aquesta llei i per tal de millorar la competència lingüística de l'alumnat en llengües estrangeres, promourà que els centres educatius sostinguts amb fons públics vehiculen un 25% del temps curricular en anglès». De fet, la mateixa proposició de llei apunta que «promourà que els centres finançats amb fons públics vehiculen el 50% del temps curricular en valencià». 

El model, tot i les similituds aparents, no és una nova versió del projecte que l'ex-conseller d'Educació del PP, Alejandro Font de Mora, volia impulsar. Aquell model plantejava un 30% per a cada llengua de forma inamovible, mentre que el sistema de Marzà permet realitzar combinacions i aconseguir que la llengua pròpia tinga una presència de fins al 60% a les aules.

L'aplicació d'aquest sistema, segons la mateixa llei, començarà el curs 2018-2019, el darrer de la legislatura actual, per a educació infantil i primer cicle de primària. Al següent, el 2019-2020, el sistema estarà vigent també per a segon i tercer d'educació primària i per als centres d'educació especial. Finalment, en el curs 2020-2021 el model s'estendrà a secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i formació de persones adultes.

«Més valencià que mai»

La nova proposició de llei que presentaran conjuntament totes les forces de l'esquerra al parlament té aspectes que, segons Jiménez, duen el segell de Podem. «La creació d'un model únic, l'avaluació del seu funcionament casa dos anys i no cada quatre, el reconeixement de la llengua de signes, l'elaboració de plans específics per millor l'aprenentatge del valencià a les zones castellanoparlants són algunes de les nostres exigències que reflecteix el text», ha reivindicat el diputat morat, en sintonia amb el nou discurs de Podem de mostrar que el seu nou tarannà més exigent amb els seus socis.

«Hi haurà més valencià que mai i més anglès que mai», s'ha felicitat Ferri. Mata, però, ha apuntat que amb aquesta proposició de llei «se situa el comptador a zero perquè per a les formacions que han estat molt bel·ligerants fins ara contra el plurilingüisme», en referència al PP i Ciutadans. Una oferta de diàleg i d'arribar a un consens amb les dues forces de la dreta que també ha ressaltat Marzà: «Nosaltres vam deixar clar que l'objectiu que els xiquets aprengueren valencià, castellà i anglès era irrenunciable i que l'instrument per aconseguir-ho era indiferent. Aquest projecte crec que naix amb uns mínims compartits entre tots».

De moment, però, aquest nou model plurilingüe ha tingut bona acollida en les entitats que lluiten per la normalització lingüística al País Valencià. «Valorem molt positivament aquest decret», ha estat la reacció d'Acció Cultural del País Valencià. «La llei implica també la consolidació del pas endavant que ja significava el Decret de Plurilingüisme en la direcció de la igualtat lingüística també en l'ensenyament, en el sentit que les dues llengües oficials tinguen un mateix tracte i es pose fi a la discriminació del valencià que va caracteritzar als anteriors governs valencians», han rematat, a través d'un comunicat. Ara bé, han assenyalat que «estudiaran els detalls més endavant».

Escola Valenciana també ha dit la seua. «Les bondats de la Llei de Plurilingüisme s'aprecien, sobretot, en la incorporació d'un únic programa, el tractament integrat de les llengües i la presència, sempre creixent, de l'exposició de l'alumnat al valencià, segons el context sociolingüístic en què es trobe», ha expressat el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno. «La normalització de la nostra llengua comença a l'escola, per la qual cosa, s'ha de garantir que tot l'alumnat del País Valencià tinga les mateixes oportunitats d'accedir al coneixement equilibrat del valencià i el castellà i un domini pràctic d'una llengua estrangera», ha recordat l'activista per la llengua, que ha matisat que l'entitat opinarà sobre els detalls més endavant. El Botànic blinda el plurilingüisme.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.