José Manuel Boquet, aleshores president de la Federació de Centres d'Ensenyament de València (Feceval), havia de fer un càsting. Necessitava un professor encarregat de coordinar i organitzar cursos docents des del Col·legi Jardí de València. Tot i que no tenia experiència a les aules, l'escollit va ser Rodrigo Lluch, administratiu del centre escolar que exercia d'assessor jurídic Feceval. Una situació que va reproduir-se tres vegades més amb els treballadors de la patronal concertada Juan José López, Jennifer Tortajada i Miguel Ángel Ayza Gámez, famós per arbitrar partits de futbol en primera divisió. Tots tres van engreixar la plantilla de diversos col·legis concertats amb aquesta missió, malgrat no comptar amb un currículum docent.
Aquestes incorporacions realitzades per escoles concertades i, en conseqüència, finançades amb fons públics estan sota la mirada dels tribunals valencians. No debades, va investigar-se la suposada simulació d'aquestes contractacions per sufragar presumptament els sous d'empleats de la patronal de la concertada al País Valencià amb les aportacions realitzades per part de la conselleria d'Educació entre 2004 i 2014, coincidint amb els mandats del PP al capdavant del Consell. Una causa judicial originada gràcies a una denúncia de Compromís, però que va arxivar-se. L'Audiència Provincial de València, però, va obrir-la més tard.
Amb la instrucció tancada, el jutjat número 3 de València va processar Boquet per efectuar aquestes contractacions de professors presumptament de manera fictícia. La interlocutòria per processar els implicats en aquesta maniobra suposadament irregular de Feceval comptava amb l'oposició de la d'Anticorrupció. Aquest dimecres el Ministeri Públic, de fet, ha insistit en un nou escrit que «no ha quedat acreditada la realització de fets delictius» per part de l'aleshores president de la patronal dels col·legis concerts ni per la mateixa organització empresarial. «Els pagaments efectuats a Feceval no es van realitzar amb una treta a l'administració», ha ressaltat la Fiscalia, per a la qual els pagaments van adaptar-se a la legalitat. Amb aquests arguments, ha reiterat l'arxivament de la causa.
L'Advocacia de la Generalitat Valenciana, però, considera, tal com va mostrar-se a la interlocutòria de processament de Boquet, que l'exdirectiu del lobby econòmic de la concertada va cometre un presumpte delicte de falsedat en document privat i que seria suposadament responsable d'un delicte subsidiari d'estafa per al qual sol·liciten els lletrats del Consell sis anys de presó. En un escrit avançat per la Cadena Ser i al qual ha accedit aquest setmanari, els lletrats de l'administració valenciana exigeixen la mateixa pena per a Víctor Villagrasa, director-gerent de Feceval. Demanen, al seu torn, una indemnització de 758.309,9 euros per ambdós directius patronals. I observen un «benefici il·lícit equivalent al cost» dels treballadors de Feceval que suposadament feien tasques per a l'organització empresarial quan Educació sufragava el seu sou per realitzar treball docent.
Al document redactat pels advocats del Consell, es radiografia, a més les quantitats que van comprar els hipotètics treballadors «zombis» de la concertada, tal com va anomenar-los Compromís en la denúncia que va originar el procediment judicial. A partir de l'anàlisi que va efectuar Intervenció de la Generalitat Valenciana l'any 2017, la qualificació de l'advocacia reflecteix que Juan José López, assessor jurídic de Feceval, va percebre entre 2004 i 2014 un total de 266.147,73 euros bruts. L'any 2010 fou l'any en el qual va rebre un salari superior amb 33.379,60 euros bruts. De fet, entre 2011 i 2013, la xifra cobrada mai va baixar dels 30.000 euros.
El comptable de la patronal, Rodrigo Lluch, però, va acumular el sou més elevat. En el període 2004-2014, va ingressar 758.309,08 euros bruts. L'àrbitre Ayza Gámez, integrat com a responsable de qualitat i formació a l'equip de Feceval, va cobrar en brut 190.597,20 euros. I Jennifer Tortajada, del departament jurídic del grup de pressió empresarial, va ocupar l'última posició del rànquing amb un sou total de 70.390,14 euros entre 2011 i 2014.
Els quatre professors suposadament fantasmes van reconèixer en les seues testificals que no havien impartit classes i que la seua feina havia estat feta per a Feceval. Fins i tot, Ayza Gámez i Tortajada van afirmar no conèixer el col·legi per al qual suposadament treballaven. El mateix Boquet hauria cobrat entre 1.600 i 1.800 euros com alliberat, tal com va afirmar la coalició valencianista.
Segons narra l'Advocacia de la Generalitat Valenciana, les contractacions van produir-se arran d'un conveni rubricat entre la patronal escolar concertada i la conselleria d'Educació, aleshores dirigida pel popular i actual eurodiputat Esteban González Pons. L'acord permetia que «empleats docents dels centres adscrits a Feceval dedicaren una part o la totalitat de la seua jornada a organitzar cursos per als seus companys professors». Ara bé, amb la condició que els alliberats «foren professors d'alguns d'aquests centres educatius i mai persones alienes a aquests col·legis», així com que «la seua activitat fora organitzar i coordinar grups». «Feceval no pot sufragar despeses de personal a través d'una cessió irregular de treballadors pagats a càrrec de l'erari públic», restringia el pacte entre el Consell i l'organització empresarial.
Tanmateix, i segons afirma l'Advocacia de la Generalitat Valenciana, «van produir-se quatre contractacions de persones que mai havien impartit classes en col·legis concertats ni s'havien dedicat a la docència reglada en els diversos nivells educatius». «Van ser contractats ad hoc per alliberar-los», indiquen els lletrats de l'administració autonòmica. «No hi ha constància», a més, «de cap activitat de formació anterior a 2009 i les existents entre 2009 i 2012 es concreten en descripcions genèriques de cursos que destaquen pels estereotips i estar repetits». «No existeix ni una sola factura, ni una avaluació, ni un sol material docent que reflectisca cap tasca d'organització i coordinació. Tampoc Feceval ha aportat cap document a la conselleria pel qual justifique la materialització efectiva i real [dels cursos]», agreguen a l'escrit.
Amb una disbauxa d'hores per dur a terme aquests cursos, a parer de l'advocacia, «la conclusió no pot ser una altra que l'existència d'una notable desproporció entre els fons públics destinats a través del pagament delegat de salaris amb la finalitat d'executar tasques d'organització i coordinació i els treballs suposadament realitzats que tampoc queden acreditats». «Si la desproporció és elevada, s'hi suma que totes les persones contractades exercien tasques a Feceval, les quals eren diferents de les preteses d'organització i supervisió», apunten els lletrats. I rematen: «El resultat és que mitjançant el pagament delegat la conselleria assumia costos laborals dels empleats de Feceval, desviant aquesta organització fons públics».
Arran d'aquestes conclusions, l'advocacia afirma que «determinats col·legis subscriviren contractes simulant que els quatre treballadors prestaven serveis en aquests centres com a professors, fins i tot, elaborant horaris ficticis amb la finalitat d'acreditar falsament que eren professors que donaven classe en centres eductius privats i associats a Feceval». «Van rubricar-se contractes en els quals es faltava a la veritat en la categoria professional, la dependència empresarial, el lloc a desenvolupar o el centre de treball i, especialment, en les funcions atribuïdes al treballador», afirmen els lletrats de l'administració autonòmica. I assenyalen que «els quatre incorporats i Boquet van incórrer en una falsedat evident dels contractes, per no estar mai subjectes a les direccions dels centres i desenvolupar les seues funcions en la seu de Feceval». Tota una maniobra que, a parer dels responsables jurídics de la Generalitat Valenciana, va comportar «un benefici il·lícit» per a Feceval. I que suposa un dels principals maldecaps que assetgen el lobby de la concertada valenciana.