La història del poble valencià és sovint una successió de derrotes. Els vents provinents d'Almansa van esborrar les lleis pròpies i van gebrar les seues institucions pròpies, aquelles que van permetre als valencians atresorar una fiscalitat, una moneda i, fins i tot, un exèrcit propi. A pesar d'un d'autogovern que fou reduït a les cendres per les tropes borbòniques, els valencians han estat resilients i perseverants, aprenent a dir «prou» envers aquells que volien fer-los abaixar la cara.
Com a resposta a un paquet legislatiu que arracona la llengua a l'escola, propugna el negacionisme històric i projecte l'ombra de la vella Canal 9 sobre la radiotelevisió pública actual, el teixit associatiu valencià ha demostrat aquest dissabte sota el comandament d'Acció Cultural del País Valencià la força estellesiana d'un poble unit, alegre i combatiu. A partir de la inspiració d'uns dels poetes valencians més universals, aquesta commemoració del 25 d'abril ha estat un clam contra la censura, un crit a favor de la llengua als teatres i als carrers, als escenaris i a les places. Tota una prova de com el País Valencià de l'escriptor Vicent Andrés Estellés està ben viu.
«Som un poble al qual no ens han pogut silenciar, ni tampoc eliminar, a pesar de tots els intents», ha proclamat Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, des del púlpit d'un Teatre Olympia de València ple de gom a gom, acompanyada de Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, i d'Antoni Llabrés, president d'Obra Cultural Balear, per engegar un 25 d'abril d'homenatge al poeta de Burjassot (Horta). Ho ha fet sota la mirada atenta de l'editor Eliseu Climent, ànima històrica de l'entitat valenciana per la llengua i la cultura pròpia, i de l'intel·lectual i pensador valencianista, Joan Francesc Mira.
Amb la família d'Estellés com a testimonis excepcionals, amb la família Agulló com a exemples de constància resistent, Oliver ha reivindicat la figura del literat, la celebració perenne del seu natalici, «enfront d'aquells governants d'extrema dreta que van dir grollerament que dedicarien zero euros». «Aquest acte no és només un acte d'homenatge i desgreuge al poeta. És una representació de qui som nosaltres i d'aquests que no volen que siguem», ha recordat. I ha contraatacat a l'extrema dreta: «Es pensaven que sense ells no faríem un any Estellés lluït i s'han equivocat».
«No aconseguiran que siguem un reducte folklòric», ha defensat després de llegir un dels primers articles que va publicar el valencianista Vicent Ventura, qui enguany també bufa les espelmes del seu centenari, a EL TEMPS sobre com aquells que volien empetitir la llengua, també volien fer més xicotet el poble que la parlava. «Van voler assimilar-nos a Castella, van trencar els nostres escuts a les muralles per oblidar que vam ser lliures. Empraran la censura o l'ofegament econòmic per atacar-nos, però trobaran una gran xarxa d'entitats i de persones que es planten contra el feixisme», ha ressaltat mentre criticava les agressions feixistes del 9 d'octubre del 2017 i la ràtzia nazi de mesos enrere a Castelló de la Plana contra el centre social La Cosa Nostra.
Guiada per la ferma convicció de «construir ponts amb Catalunya i les Illes Balears, així com amb la resta de territoris de parla catalana», ha etzibat a la mobilització entre retrets a la censura a revistes com ara EL TEMPS, a la qual ha felicitat pels seus quaranta anys. «No podem deixar de treballar, ni de creure en el nostre país. No hem de defallir. Ells són un cicle electoral. Us convide a passar a l'acció», ha expressat amb el puny aixecat metafòricament com a preludi de la tradicional interpretació de la muixeranga i els crits de «País Valencià».
El clam de les filles d'Estellés
Com a hereus d'aquella flama identitària que va alimentar el poeta de Burjassot amb els seus versos, Acció Cultural del País Valencià ha commemorat el centenari del referent literari amb cançons d'Andreu Valor —qui ha presentat alguns dels temes del nou disc A mamar tots els versos, d'inspiració estellesiana—, així com amb una recitació — amb performance d'estelada inclosa — a càrrec de Francesc Anyó i Borja Puchol. «Estelles ens va deixar un llegat que transcendeix les paraules. No només celebrem el seu llegat literari, sinó que ens comprometen a preservar-lo. La poesia és una arma de transformació social», ha promès Oriana Brunoni, presentadora de l'acte.
«Ens declarem filles d'Estellés», ha afirmat Àgueda Micó, diputada de Compromís al Congrés, com a primera intervinent de la taula política i envoltada al públic d'una notable representació de la coalició valencianista, com ara l'exconsellera Isaura Navarro; l'expresident de les Corts Valencianes, Enric Morera; l'exvicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó; l'exeurodiputat Jordi Sebastià; o la secretària general de Més-Compromís, Amparo Piquer. «Estem en un moment d'emergència democràtica, en un retrocés de les llibertats individuals i col·lectives», ha advertit, per cridar contra «l'odi furibund a la nostra llengua i a la nostra de cultura» de PP i Vox.
Tota una contraofensiva reaccionària causada, segons l'exsecretària general de Més-Compromís, «per l'intent de la ciutadania de democratitzar l'economia, la revolució feminista i la reivindicació del dret a decidir dels pobles, com quan Catalunya va patir la reacció furibunda contra el dret legítim de tots els pobles a poder ser». «Estem immersos en una batalla ferotge, on els valencians necessitem unir les nostres forces. Perquè, com va dir Estellés, no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu», ha pregonat.
«Podríem estar en silenci, però si n'estiguérem, seríem còmplices. I per això, celebrem l'any Estellés enfront de la ignomínia i la ignorància de la Generalitat Valenciana de no participar-hi», ha agafat el relleu Laura Vilagrà, vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya i dirigent d'ERC. «Hem actuat amb una campanya de la mà dels editors i de les entitats quan s'han censurat revistes. Hem reaccionat celebrant els premis Guillem Agulló que les Corts Valencianes han suprimit. I també ho hem fet quan els alcaldes de la Catalunya Nord no poden expressar-se en català als plens», ha desgranat, per subratllar la tasca de promoció de la llengua del Govern català del republicà Pere Aragonès a àmbits com ara l'audiovisual, amb la creació de la plataforma en línia 3cat.
Amb presència del músic Vicent Torrent, el dramaturg Manuel Molins, el poeta Marc Granell, l'escriptora Núria Cadenes, l'expresident Josep Lluís Albinyana, l'exconseller Vicent Soler, l'editora Rosa Raga, la fiscal Susana Gisbert o la vicepresidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Immaculada Cerdà, s'ha viatjat cap a les Illes Balears per ser testimonis de la croada de PP i Vox contra el català. La guia ha estat Patrícia Gómez, dirigent del PSIB: «L'actual Govern balear té la dèria que el català no ha d'existir. Van eliminar el català de la sanitat pública, però gràcies a Obra Cultural Balear s'ha impulsat la campanya 'sanitaris per la llengua', on hi ha personal mèdic amb una xapa que indica que se'ls pot dirigir en català».
«Han aprovat la segregació lingüística. Estan separant aquells que parlen català i aquells que parlen castellà. I això és preocupant perquè a les Illes Balears més de la meitat de la població no ha nascut aquí. Hi ha el risc que es deixe de parlar català», ha advertit amb crítiques a la decisió del monarca espanyol Felip VI d'entregar el títol de «reial» a l'Academi de Sa Llengo Baléà [sic], l'equivalent gonellista a la blavera RACV. «La mar Mediterrània ens uneix. Sempre ens hem sentit molt unides al País Valencià i a Catalunya», ha exhibit.
Els vídeos de record de la vida d'Estellés, les cançons del cantautor contestà Andreu Valor i les apel·lacions a la memòria de l'intel·lectual Joan Fuster i el savi Manuel Sanchis Guarner han conduït el reconeixement al poeta del poble cap a una exaltació dels seus versos lligats a la quotidianitat. «Cap tema d'Estellés ens és aliè», ha assegurat Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. «És un poeta de l'amor, de la ràbia, de la vida; és un poeta del matís, amb una gran profunditat i exercint de pont entre la poesia més física i quotidiana i els grans temes universals. Ens fa sentir que nosaltres som també l'escriptor», ha analitzat.
«Mentre fem aquesta festa, a Gaza continuen morint sota les bombes», ha colpejat a les consciències dels assistents Dolors Pedrós, presidenta del Consell Valencià de Cultura, qui ha apropat al públic el perfil més polític d'Estellés, condensat en El Mural, en aquell viatge extens pel País Valencià que descriu amb versos. «Josep Pla deia que narra la història a través de la poesia i Joan Fuster que escrivia novel·les amb els versos. És una obra que parla de tres-cents anys de derrotes, de quaranta anys d'un franquisme que segellava boques», ha disseccionat, amb un reconeixement a la tasca d'entitats i associacions per la llengua i la cultura. «No callaran als fills d'Estellés», ha avisat.
Enfront del menyspreu de la Generalitat Valenciana del PP i Vox pel poeta, la comissària de la commemoració civil de l'any Estellés, la poetessa Àngels Gregori, ha estat ferma: «Davant l'odi, l'amor; davant l'hostilitat, la perseverança». «La lliçó d'Estellés és la força de les paraules, com ens va ensenyar a reivindicar l'alegria». «Tenim el dret universal de reivindicar l'alegria. Fugim del llenguatge bèl·lic en què ens hem instal·lat», ha incidit, mentre ressaltava «la bellesa extraordinària de la poesia» de l'escriptor que va escriure un cant d'amor a la capital del País Valencià.
Un poble viu
L'ambient de reivindicació, de resistència contra el paquet legislatiu del PP i Vox contra la llengua pròpia, la independència a la radiotelevisió valenciana i la memòria democràtica, s'ha traslladat al carrer. Això sí, amb un moment de desconcert perquè la policia espanyola no autoritzava, en un primer moment, que la mobilització liderada per Acció Cultural del País Valencià i la convocada per l'esquerra independentista marxaren plegades. «Qualsevol atac a la llengua en qualsevol racó del país, és un atac al conjunt de la comunitat catalanoparlant», ha manifestat Antoni Llabrés, president d'Obra Cultural Balear, abans d'arrancar la marxa.
«El Govern valencià del PP i l'extrema dreta Vox està amenaçant la supervivència de la llengua en un moment que cal treballar plegats per revertir el descens de l'ús social del català. Com a hereus de Joan Fuster, ho tenim clar: la llengua s'ha de salvar al conjunt dels territoris que la parlen. No es podrà salvar a un sol. Qualsevol atac lingüístic a un determinat lloc dels Països Catalans, és un atac als Països Catalans», ha arredonit Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, present a una capçalera marcada pel lema «País Valencià, llengua, cultura, futur».
Al ritme de «Bella Ciao», «El cant dels Maulets», «Maseret» o «El Tio Pep», interpretades per la colla de dolçaines i tabals l'Estrella Roja de Benimaclet, un riu de gent ha inundat el centre de València, amb la pancarta inicial situant-se a mitjan recorregut quan encara hi havia entitats pendents d'eixir. «Pense que estem en un moment en què és necessari treballar col·lectivament per guanyar més llibertat i diversitat a la cultura», ha indicat José Luis Pérez Pont, exresponsable purgat del Consorci de Museus per l'extrema dreta i un dels integrants de la capçalera de la manifestació.
«Hi ha una ofensiva brutal contra el valencià per part de PP i Vox, però no aconseguiran guanyar», ha expressat Vicent Torrent, fundador d'Al Tall i altre dels components de la pancarta inicial. «Cal eixir al carrer més que mai perquè l'escola pública i en valencià estan en perill», ha coincidit Rubén Pacheco, president de la Confederació Gonzalo Anaya d'associacions de mares i pares de l'escola pública, que ha estat al capdavant de la mobilització junt amb Betlem Agulló, germana del jove assassinat per una colla de nazis. «És important manifestar-nos per defensar la cultura, la llengua, el país, la memòria democràtica i les víctimes del feixisme enfront de l'extrema dreta i la dreta extrema que governen les institucions valencianes», ha ressaltat Agulló.
Les peticions de dimissió del conseller d'Educació, el popular José Antonio Rovira, els càntics antifeixistes de «València serà la tomba del feixisme» o els independentistes de «ni Espanya, ni França, Països Catalans» s'han entremesclat amb el lema «Què volen aquesta gent!», estret de la discografia més combativa de Maria del Mar Bonet, i els clams de les pancartes de la llarga llista d'entitats, sindicats i formacions polítiques que hi han participat. «Més valencià, més dignitat», resava la capçalera de la Plataforma per l'Ensenyament Públic del País Valencià. «Un país d'escoles», reivindicava la pancarta d'Escola Valenciana i «La llengua no es toca» advertia l'eslògan de Plataforma per la Llengua.
La Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià apuntava sense embuts que «la memòria democràtica no es toca», Agro-Acció Ecologista escridassava contra l'urbanisme salvatge, Decidim recordava «els tres-cents anys de resistència», El Tempir reivindicava «la valencianitat lingüística i cultural del sud» i l'Escola La Masia es manifestava sota el clam «pel nostre valencià, el català de tots». «El País que volem» ha estat el càntic de lluita d'Intersindical Valenciana mentre Esquerra Republicana del País Valencià, amb una comitiva plena d'estelades, ha apel·lat a una República Valenciana. «Els nostres drets, els nostres recursos», era l'expressió de combat d'Esquerra Unida del País Valencià, amb l'exconsellera Rosa Pérez al capdavant.
Si Comissions Obreres del País Valencià ha vindicat que «som llengua, memòria i País», així com «som classe treballadora», Compromís ha avisat amb la màxima estellesiana que «no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu». Ho ha fet, a més, amb una àmplia representació de la seua plana dirigent per la presència de l'exconseller Vicent Marzà, l'exconsellera Isaura Navarro, la líder de Més-Compromís, Amparo Piquer, o el síndic a les Corts Valencianes, Joan Baldoví. El Sindicat d'Estudiants, Xúquer Viu, la plataforma meridional Nos!, la Societat Coral El Micalet, el Bloc d'Estudiants Agermanats i Joves d'Acció Cultural del País Valencià també han estat de la partida.
La denominada com a esquerra independentista, que aixopluga Endavant, Arran, la CUP, col·lectius antifeixistes o la COS, tancava la comitiva amb el clam estellesià «assumiràs la veu d'un poble» i cartells amb logos en defensa dels Països Catalans, el comunisme, la independència, l'ecologisme, l'antifeixisme o la lluita pels drets del col·lectiu LGTBIQ+. Tot precedit, tanmateix, per una gran estelada. «Volem escola en valencià», ha estat una de les seues proclames.
«Bona vesprada de valencianisme, de memòria, de llibertat», ha engegat el parlament final un representant de Joves d'Acció Cultural del País Valencià a una plaça d'Amèrica farcida de gom a gom, amb senyeres, estelades i cartells a favor del valencià sobreeixint. «La desfeta d'Almansa va comportar una pèrdua de sobirania i d'identitat per als valencians i les valencianes que, per desgràcia, encara perdura. Ara, amb el Govern més antivalencià de la nostra història recent, la conquesta militar i el botiflerisme més reaccionari encara trauen, o voldrien traure, els últims fruits», ha lligat aquella derrota amb l'actual ofensiva contra la llengua i la cultura.
Amb el paquet legislatiu de PP i Vox acaparant els retrets, ha denunciat que «la subjugació política del País Valencià vol fer-se definitiva i irreversible». «De nosaltres depèn fer-los veure que hi ha unes valencianes i uns valencians que volem, que creiem, en el País Valencià: en un País Valencià que no té res a veure amb la Comunitat dels tres colors i de les tres províncies amables que prediquen des de les seues poltrones. Acció Cultural del País Valencià ens ha convocat per a plantar cara, democràticament, als rivals polítics del nostre país: aquells que s'encaboten a governar una comunitat de veïns, una segona residència subalterna i provinciana», ha manifestat.
«Davant dels seus atacs, davant dels seus insults, nosaltres diem no. I si ni l'exèrcit filipista, ni l'abolició dels Furs, ni dues cruentes dictadures han fet abaixar la cara al nostre poble, aquesta colla de ninots feixistoides que tenim ara no apagarà la flama de la nostra lluita: no callarà la força del nostre crit», ha tancat per deixar pas a l'emotiva actuació del Cor Dona Veu i l'epíleg apoteòsic de la muixeranga. Tota una exhibició de força del País d'Estellés, d'uns fills que conformen un poble unit, alegre i, especialment, combatiu.