El divendres 8 de març, amb el fus horari a punt d’arribar a les 19 hores, el magazín radiofònic Pròxima parada, el més longeu de la ràdio pública valenciana, va acabar el seu trajecte. Ho feia després d’un al·legat a favor de la llengua, la cultura i la diversitat. “Sort als companys i a les companyes que ens prenen el relleu i infinit agraïment a tota la gent, vostès els primers, que ho han fet possible», deia Susanna Lliberós, la periodista que ha conduït aquest programa durant els més de cinc anys que ha estat en antena.
La cançó “Adéu”, de Feliu Ventura, era l’epíleg d’un espai que, al llarg de 1.200 programes, havia conjugat proximitat i compromís amb la cultura, la llengua i el territori. I també, una ferma aposta per visibilitzar les aportacions de les dones els 365 dies de l’any. Una mirada violeta, en definitiva. Un espai on, a més, al territori, s’hi referien com a País Valencià amb total naturalitat.
L’espai vespertí que ha deixat Pròxima parada l’ocupa, des del dilluns 11 de març, Podríem fer-ho millor, el programa que, fins ara, havia patrimonialitzat la franja matinal del cap de setmana. A partir d’ara, els dissabtes i diumenges de matí en la ràdio pública valenciana s’escoltarà radiofórmula.
La desaparició del format que conduïa Susanna Lliberós se suma al degoteig de canvis i incidents en la programació dels darrers mesos. A l’estiu fou molt controvertit el fitxatge, per al programa vespertí Som de casa, de Ximo Rovira, un presentador molt popular, però que, pel fet d’haver conduït Tómbola, recordava els anys més foscos del telefem de Canal 9.
A la tardor, la censura exercida en el programa Al Rall (un espai impulsat per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies) sobre els col·laboradors d’El dolcet pal cafè, va encendre, de nou, les alarmes. Més recentment, la decisió d’À Punt de retransmetre la mascletà impulsada per l’Ajuntament de Madrid en la capital espanyola, resultà força controvertida, sobretot tenint en compte que la direcció de la cadena havia justificat la desaparició d’espais com Pròxima parada en la necessitat d’estalviar diners.
Així doncs, la impressió generalitzada entre el sector és que en els últims mesos s’està consolidant una programació com més va més blanca, és a dir, una programació que s’adiu més bé al nou panorama polític valencià. Uns mitjans públics, en definitiva, on hi haja menys referències al País Valencià i on guanye espai el que, en el seu dia, Alfred Costa, director general, va anomenar “feel good TV”, amb formats emotainment (emotional + entertainment, això és ‘emocional’ + ‘entreteniment’).
Nou À Punt
Totes les suspicàcies que en els darrers mesos havien sorgit pels canvis i el rumb que estava prenent la direcció d'À Punt, tanmateix, han passat a un segon plànol aquesta setmana, després que PP i Vox presentaren el passat dijous a les Corts una proposició de llei que liquida el model de radiotelevisió pública del Botànic.
Els partits que comanden la Generalitat han optat per fer taula rasa: abans que modificar la llei aprovada el 2016 en temps del Botànic per posar en marxa À Punt, han preferit impulsar una llei nova de trinca. Així doncs, proposen la creació d’un nou ens, la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVA) en substitució de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC).
Amb la nova estructura proposada per Vox i PP, el nomenament dels membres del Consell Rector queda exclusivament en mans dels polítics.
Populars i ultradretans han aprofitat la necessitat compartida per tots de simplificar la forma administrativa de l’ens (l’existència de la CVMC i la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació generava disfuncions) per entrar amb el bazuca i carregar-se totes les salvaguardes legals i administratives que el Botànic havia introduït per tal d’evitar les ingerències polítiques dels temps de Canal 9.
Els canvis són nombros. D’una banda, es deixa en mans dels polítics el nomenament de tots els membres del Consell Rector, cosa que abans no passava, ja que també hi participaven dos persones nomenades pel Consell de l’Audiovisual; un nomenat pel Consell de la Ciutadania, i un pels treballadors. Ara tot queda en mans de vuit persones, set de les quals són nomenades per les Corts i una per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que en l’actualitat domina el PP (vegeu quadre a sota).
La proposta presentada per conservadors i ultradretans elimina, a més, el Consell de la Ciutadania, un òrgan de participació públic que vetllava per la qualitat i la independència del mitjà. A més, deixa en mans del Consell d’Administració decidir com es conformarà el Consell d’Informatius, un òrgan que fins ara triaven els treballadors i que ha permès, en els més de cinc anys des que funciona À Punt, que els professionals de la casa gaudisquen d’un alt grau d’independència. En l’actualitat, a més, el nomenament del director d’Informatius havia de tenir sempre el vistiplau de la plantilla d’informadors. Amb la nova legislació, no queda clar que passara respecte d'aquest punt.
Nou llibre d’estil i més castellà
En l’apartat de continguts, la proposició de llei preveu la redacció d’un nou llibre d’estil, a pesar que el que s'utilitza ara es va situar en l’avantguarda en matèries com ara la igualtat entre homes i dones o el tractament de la diversitat. El dit document, per exemple, donava un pas endavant pel que fa a la conceptualització de la violència masclista o la búsqueda de la paritat a l'hora de triar fonts d'informació. També prohibia exhibir escenes de maltractament animal.
No menys significatiu són les diverses mencions que, en la redacció de la proposició de llei, es fan a “la nació”. La ràdio i la televisió, diu la proposició de llei, han de ser “un instrument eficaç de vertebració de la identitat valenciana com a poble dins el conjunt de la nació”.
En cap moment la proposició de llei estipula que el valencià serà la llengua del nou À Punt.
També és significatiu que en cap moment no es diu que la programació serà en la llengua pròpia. Per contra, l’article 2, que parla dels principis que han d’inspirar el funcionament de la Corporació, estipula que “l’idioma valencià és l’oficial en la Comunitat Valenciana, com també ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat”.
La proposició de llei significa, en tot cas, una involució, una mena de Canal 9 versió 3.0. “Volen entrar a l’assalt en À Punt”, avisa José Muñoz, síndic del PSPV-PSOE. Per a Nathalie Torres, representant de Compromís a la comissió de RTVV de les Corts, assistim a un "retorn al passat". "Tornem al model Canal 9 de manipulació i control polític", valora.
La Unió de Periodistes, organització professional majoritària al País Valencià, per la seua banda, estima que “la proposta de llei és un pas enrere i suposa una amenaça per a la independència del seu funcionament respecte dels partits polítics i, en especial, aquells que tenen el poder”.
Aquesta entitat recorda, a més, que la proposició registrada al Parlament no menciona els recursos públics que han de destinar-se als mitjans públics. En l’actualitat, la llei estipula que entre el 0,3% i el 0,6% del pressupost de la Generalitat Valenciana s’ha de dedicar a À Punt.
La falta de concreció i la insistència en la necessitat de buscar recursos propis que es fa a la llei indica la falta d’interès a fer de la ràdio i la tele públiques un motor per a la indústria audiovisual valenciana. “És imprescindible que els mitjans públics reben els recursos adients per a poder tindre una informació de qualitat”, recorden des de la Unió de Periodistes.
Tot plegat, s'addiu a la postura de Vox, un partit que s'ha mostrat partidari, en diverses ocasions, de clausurar els mitjans públics autonòmics.