L'estampa era profundament inusual als jutjats valencians. Ultres neonazis estaven confessant les seues agressions i els seus atemptats contra la llibertat de manifestació de l'esquerra i del valencianisme civil. «Sí» era el monosíl·lab contundent i lacònic que sovint llençaven per acceptar els càrrecs acordats amb les acusacions particulars i amb la Fiscalia. Un exercici d'exhibició de culpabilitat que trencava amb la impunitat del feixisme al País Valencià, però que també estalviava als ultradretans el temor de viure durant una llarga temporada entre reixes i vestits amb un pijama de ratlles.
Els hooligans d'extrema dreta havien estat protagonistes d'una cacera — televisada en directe per al conjunt dels espectadors de l'Estat espanyol— contra la Comissió 9 d'Octubre, la plataforma que aglutina bona part de l'esquerra civil, política i sindical del País Valencià. A través de la intimidació i la violència, havien tractat de boicotejar una manifestació amb dècades de trajectòria, l'acte reivindicatiu del valencianisme progressista durant la diada nacional del territori valencià.
Amb els mòbils, les càmeres i els fotògrafs havent immortalitzat l'atac, 26 dels 28 acusats van assolir un pacte de conformitat amb les acusacions populars, particulars i amb el Ministeri Públic, segons va avançar aquest setmanari. Si a mitjan febrer els ultres neonazis van ratificar en seu judicial la seua assumpció dels delictes, el divendres passat l'Audiència Provincial de València va plasmar-ho en una sentència que condemna a 27 dels 28 processats.
El cronista faller, agitador ultra i habitual de les convocatòries neofeixistes d'España 2000, Pepe Herrero, va ser l'únic absolt. El tribunal pren aquesta decisió perquè no aprecia elements suficients per a sancionar-lo penalment en cadascuna de les acusacions plantejades per la Fiscalia, les víctimes de les agressions i la Comissió 9 d'Octubre. En canvi, sí que condemnen Francisco Moreno, un agitador blaver amb publicacions a les seues xarxes d'exaltació del dictador Francisco Franco, a dos anys de presó per un delicte de coaccions i la prohibició d'apropar-se durant tres anys a menys de 300 metres del domicili dels seus damnificats, així com a una multa diària de dos euros durant dos mesos per un delicte lleu d'amenaces amb agreujant de discriminació ideològica.
La sentència no sols actua com a ruptura de les experiències judicials fallides de l'Operació Pánzer —on va destapar-se una suposada trama ultradretana que feia negoci amb armes provinents de l'exèrcit espanyol i proselitisme nazi— i d'Armagedon —on s'investigava l'activitat d'un grupuscle neonazi acusat de tinença il·lícita d'armes i presumptament a l'ombra de diferents atacs a seus de partits progressistes—, sinó que traça els perfils d'alguns referents de l'extrema dreta valenciana, narra la seua conducta violenta i, fins i tot, visualitza de manera simbòlica l'assetjament que ha patit l'esquerra i el valencianisme per part d'aquests grups marginals.
Hitler, Ultras Yomus i el GAV
José Luis Roberto, exlletrat de la patronal dels clubs de cites, empresari de la seguretat i referent del partit franquista España 2000, és omnipresent en els diferents espais de l'extrema dreta valenciana. La seua ombra ha sobrevolat els moviments feixistes al País Valencià fins al punt d'haver entregat un premi a un dels participants dels aldarulls del 9 d'octubre del 2017 per la seua actuació, segons va publicar en exclusiva EL TEMPS. El guardonat fou Vicente Estruch, conegut popularment pel sobrenom «Alfarrasí», qui ha assumit una condemna de dos anys de presó.
Amb antecedents judicials previs al seu reconeixement de culpabilitat per les agressions feixistes de la diada valenciana de fa set anys, no amaga la seua fidelitat hitleriana. D'acord amb la sentència de l'Audiència Provincial de València, compta amb una inscripció amb les lletres ATHR—corresponents a «Adolf Hitler Tenia Raó»— ; tatuatges d'una esvàstica, el rostre del genocida Hitler i del jerarca nazi Rudol Hess; gravats d'una segona esvàstica, una creu celta o el lema «sang, fidelitat i honor». També n'ostenta altres com ara l'escut de Yomus —la penya filonazi del València CF—, la frase «blancs valencians» o la llegenda «Yomus 88», en referència al número que en ambients neonazis s'empra per rememorar la salutació «Heil Hitler».
Estruch no és l'únic amb tatuatges de vinculació a un sector dels radicals ultradretans del club de Mestalla —hi ha més d'una desena de condemnats amb connexió acreditada amb la graderia extremista que va exercir de braç virulent de la ultradreta durant aquella jornada—, ni tampoc una excepció en lluir gravats a la pell de reivindicació ideològica. Néstor Franco, sancionat penalment per una agressió a unes jornades d'Escola Valenciana celebrades en 2014 al municipi de Benirredrà (Safor), compta amb un escut dels Yomus dibuixat al seu bíceps dret i en la cara interna dels seus bíceps una calavera totenkopf, un dels símbols d'honra a combatents nazis de la SS.
Un altre dels ultres condemnats acull al seu cos una creu de ferro i una rata penada amb un lema que duien en les seues sivelles els soldats de la Wehrmacht —denominació amb la qual van ser batejades les forces militars alemanyes durant el període de totalitarisme nazi— durant la Segona Guerra Mundial. Per arredonir el cercle i la connexió amb els moviments reaccionaris valencians, a la seua espatlla dreta té esgrafiat un escut del Grup d'Acció Valencianista, la força de xoc del blaverisme durant la convulsa transició valenciana i actualment un grupuscle marginal de proclames negacionistes sobre la unitat de la llengua catalana.
Aquest mateix hooligan amb antecedents penals «cancel·lats», segons la sentència de l'Audiència Provincial de València, va formar part de la candidatura del partit blaver i d'extrema dreta Coalició Valenciana a les eleccions municipals d'Alaquàs (Horta) l'any 2007, així com «va ser fotografiat amb altres persones subjectant una bandera amb l'esvàstica meandres, una insígnia utilitzada pel partit grec d'extrema dreta Alba Daurada». A la resolució judicial, consta un condemnat que va ser candidat de Falange Española de las JONS l'any 2015 a Benetússer (Horta).
El tribunal, fins i tot, radiografia ideològicament Ultras Yomus: «Des dels seus orígens, alguns dels seus membres van simpatitzar amb idees polítiques d'extrema dreta». L'any 1992, d'acord amb el relat judicial, és «quan el grup adopta del tot aquesta ideologia nacionalista espanyola i d'odi a tot el que és català, al catalanisme i a tots aquells que defensen políticament i culturalment els denominats com a Països Catalans».
«Avui en dia, només funciona com a penya esportiva la mencionada com a Curva Nord [sic], de la qual formen part els joves que en el seu moment integraven els antics Yomus. Alguns d'aquests duen tatuatges d'ideologia neonazi en el seu cos», agrega. I expressa: «No amaguen la salutació feixista [...], especialment en alguns moments per celebrar i fer-se notar al camp de futbol o per a provocar als membres d'altres penyes oposades ideològicament als seus plantejaments».
«Vos tallaré el coll»
La resolució assenyala com va organitzar-se aquell boicot virulent, aquell «setge» neonazi per part de prop d'una seixantena de persones, entre els quals hi havia exaltats ultradretans que feien la salutació romana del feixisme italià. «La manifestació no va poder desenvolupar-se amb normalitat», indica el tribunal, per relatar un clima de «tensió i violència». Un exemple fou l'atac que van partir els treballadors del Diari Jornada, una publicació en llengua pròpia tristament desapareguda, per part de Moreno: «Va acudir a la plaça, on es trobava un nombrós grup de persones que havien assistit amb intenció d'impedir la manifestació [...] i els va instar a agredir als periodistes i a llevar-los el material, al·legant a crits que es tractava de propaganda de la CUP».
«Entre aquestes persones, n'hi havia que lluïen tatuatges de clara simbologia nacionalsocialista», detalla la sentència, que també narra com quan els treballadors d'aquest periòdic van intentar que no els robaren els paquets d'exemplars de la seua publicació que havien dut per promocionar el seu producte periodístic, l'ultra va respondre dient-los que «els tallaria el coll». Altres integrants d'aquest diari van rebre més amenaces com ara «vos matarem».
La pitjor part, però, se la van endur quatre assistents a la mobilització pel valencià. Un d'ells, d'acord amb la sentència, va resultar ferit «amb lesions consistents en una contusió malar bilateral i una ferida en la mucosa del llavi inferior, que varen necessitar tractament quirúrgic consistent en la sutura de la ferida». I un segon va patir «lesions consistents en un traumatisme cranioencefàlic amb pèrdua autolimitada de consciència, edema en articulació de maxil·lar esquerra, contusió en hemitòrax esquerre i ferida en lòbul articular esquerra».
Un tercer manifestant va ser víctima d'un còctel de colps que va derivar en «lesions consistents en una lumbàlgia posttraumàtica, contusions en el tronc i membres superiors i inferiors». L'atac va provocar-li problemes d'ansietat que «varen requerir una primera assistència facultativa i de posterior tractament ansiolític i psicoteràpia». De fet, va estar en procés de curació durant catorze dies, «quedant-li com a seqüela un estrès posttraumàtic per al qual continua en tractament». El seu acompanyant va necessitar set dies per a curar-se, dels quals tots van ser «incapacitants per a les seues ocupacions habituals», per «un traumatisme cranioencefàlic amb hematoma, dolor malar i cervicàlgia posttraumàtica, que va requerir una primera assistència i tractament ansiolític».
El record d'una violència històrica
A l'acord de conformitat al qual van arribar 26 dels 28 ultres d'extrema dreta que van ser acusats, s'introduïa una de les peticions de l'acusació popular exercida per la Comissió 9 d'Octubre amb el lideratge d'Acció Cultural del País Valencià. Com a càstig simbòlic d'aquell assetjament, com a visualització de la persecució ultra que ha patit durant anys i anys l'esquerra i el valencianisme per part de l'ecosistema feixista, van demanar que no pogueren apropar-se a una certa distància de les seus de les organitzacions de la plataforma, ni tampoc a les seues mobilitzacions.
El conjunt dels radicals de nostàlgia hitleriana i blavera que van acceptar el pacte judicial estan limitats a no apropar-se a menys de 100 metres dels domicilis de les entitats de la Comissió 9 d'Octubre, així com a 300 metres de les marxes que puguen convocar-hi. «Un acord on es reconeix el caràcter polític de la seua violència seria històric», va afirmar Toni Gisbert, antiga veu d'Acció Cultural del País Valencià i de la Comissió 9 d'Octubre en el preludi de la manifestació del 2023. Gràcies al pacte judicial, la sentència de l'Audiència Provincial de València ho incorpora. Tota una fita judicial contra l'extrema dreta.