La rebel·lia, l'actitud iconoclasta i els anhels de llibertat havien conquerit les ànimes de molts joves arran de l'esclat contestatari del maig del 68 francès. A pesar de la censura i el control informatiu de la dictadura franquista, d'una repressió indiscriminada contra qualsevol símptoma d'expressió democràtica, aquells vents de canvi havien entrat per les finestres de moltes llars. Hi havia persones, especialment amb poc més de dues dècades de vida, que tenien com a meta obrir nous horitzons, imaginar un país silenciat sota la manta criminal de l'àguila imperial espanyola.
A València, a la Societat Coral El Micalet, es respirava emancipació, fervor per tombar l'estaca, pulsió per rescatar una identitat arrasada per la bota feixista i amagada durant la llarga nit de la dictadura. En aquells temps foscos, quan encara restava més d'un lustre per assistir a la mort del general colpista, cada dimarts actuaven uns desconeguts aleshores Equip València Folk. Vicent Torrent era un dels seus integrants, d'aquells que sembrarien la llavor per a constituir posteriorment Al Tall, icona i referent indiscutible de la música del País Valencià.
Aquell espai de cultura serviria com a escenari de mítics artistes com ara Pau Riba, Isidor Marí, Quico Pi de la Serra o Maria del Mar Bonet. Un dels responsables de contractar aquests músics seria, de nou, Torrent. Cinquanta-cinc anys després, però, el músic ha tornat al Teatre El Micalet de València per ser el gran protagonista d'un homenatge a manera de llibre. A les parets d'un recinte sempre al punt de mira dels sectors reaccionaris del País Valencià, s'ha presentat aquest dimecres la biografia Vicent Torrent. La cançó popular (Sembra Llibres, 2023), la qual ha estat escrita pel musicòleg i periodista Josep Vicent Frechina.
Sobirania musical i identitat mediterrània
Els aplaudiments, la voluntat de reconeixement i gratuït cap a la trajectòria de Torrent, han estat visibles des del primer moment d'aquest acte-homenatge, d'ençà que s'han obert les llums a l'escenari i ha aparegut un dels fundadors d'Al Tall. L'emotivitat, els decibels sentimentals, han abastat quotes immesurables amb el recitat inicial de l'actriu Rosana Pastor. «Lladres que entreu per Almansa/no sou lladres de saqueig/que ens poseu la cova a casa/i des d'ella governeu», ha engegat l'artista per conquerir els cors del públic i provocar un esclat col·lectiu de cant per a repetir una de les estrofes més populars de la biografia musical de Torrent.
El cantant Xavi Sarrià ha agafat el testimoni. I ho ha fet amb la lectura d'un fragment del llibre Sobirania musical. Reflexions des de la perspectiva d'Al Tall (Universitat d'Alacant, 2022), elaborat pel mateix homenatjat. Paraules com «sobirania musical», «música tradicional» i «identitat cultural» s'han combinat amb clams «per la normalització integral d'aquest país» i de combat contra «la colonització musical» del País Valencià. L'objectiu era ressaltar la faceta de Torrent com a intel·lectual, com a teòric de les identitats musicals.
Les reflexions han tornat a mesclar-se amb les lletres d'Al Tall, com si es tractara d'un joc circular de subratllats de les diferents contribucions culturals i assagístiques llegades per Torrent. Les estrofes de la cançó «Deixeu que rode la roda» han sortit de les cordes vocals serenes de Pastor i la memòria de l'enyorat Lluís Miquel Campos, del pioner de la Nova Cançó, ha brollat als ulls dels assistents. «Torrent remarca dos conceptes: un és el de sobirania musical i l'altre és la Mediterrània», ha prosseguit Sarrià, amb un recitat en veu alta de l'obra del referent cultural La música popular per reivindicar la tradició musical mediterrània, la pertinença valenciana a aquesta regió musical.
«Estem molt emocionats. Avui és un dia especial. La presentació de la biografia de Vicent Torrent no és un llibre més, sinó que és un homenatge a un referent musical, però també a un referent cívic i social», ha incorporat Mercè Pérez, editora de la cooperativa Sembra Llibres, qui ha reforçat l'agraïment al fundador d'Al Tall «pel que representa pel País Valencià, per als moviments socials i per a la Mediterrània». «L'obra de Vicent Torrent traspassa l'àmbit de la música tradicional. Les seues cançons són himnes populars. El nostre pensament està farcit de referències de Vicent Torrent o d'Al Tall. Va ser ell qui va canviar la concepció de la música popular», ha completat Sarrià, també involucrat al projecte editorial de Sembra Llibres.
Amb el fil conductor de la reivindicació sobiranista, l'excantant d'Obrint Pas ha reconegut la tasca del fundador d'Al Tall per reconnectar amb la Mediterrània, per possibilitar que la mítica banda de rock i ska que Sarrià va encapçalar «comptara amb un component d'originalitat únic, perquè fusionava les influències de fora amb elements propis». «Torrent va ajudar-nos a redescobrir el nostre sud, la nostra connexió morisca i andalusí. Ha estat una tradició també reivindicada per Carles Dénia o per Mar Aranda, i que és necessari valorar-la com cal», ha empentat.
«La música de Vicent Torrent ens ha donat autoestima i un relat propi. L'autoestima necessària per no defallir malgrat les derrotes que hem viscut i el relat per continuar avançant. Ells tenen l'odi i la censura, però nosaltres tenim una cosa encara més poderosa: les nostres cançons», ha clamat, per reivindicar els nostres himnes com a constructors de la nostra identitat, com a un tresor cultural que ens sosté vius com a poble. «Com diu la cançó popular [en referència al Cant dels Maulets], com més curt ens lliguen, més perill tindran», ha rematat.
Músic, intel·lectual i activista
Frechina, visiblement emocionat, ha recordat el paper de foment de la cultura pròpia de la Societat Coral El Micalet per remarcar que Al Tall va permetre a tota una generació «tindre un peu a la terra». «Podíem tenir un peu a un altre racó del món per les nostres influències musicals nord-americanes o britàniques, però gràcies a Al Tall tenim sempre un peu a la nostra terra». «Sempre m'he reclamat fill intel·lectual de Vicent Torrent, del seu pensament ideològic i musical. Vam aprendre la història del País Valencià a través dels seus discs. Va sembrar la llavor furiosa del meu ésser civil», ha confessat.
Estructurat amb un fil cronològic, la biografia de Frechina contempla les tres cares de Vicent Torrent. «Es recull la seua faceta artística amb cançons inoblidables, tatuades a la pell i que ens han atorgat felicitat. L'obra, tanmateix, recull una faceta encara més important, que és l'intel·lectual. Vicent Torrent ens ha ajudat a tenir el nostre marc mental i ho ha fet amb una defensa del nostre llenguatge musical, d'una manera de construir la nostra música que experimenta un procés de substitució similar al lingüístic del valencià», ha assenyalat, per incidir: «El nostre llenguatge musical volen arraconar-lo al reducte folklòric com també ho intenten amb la nostra llengua».
«Torrent defensa que cal construir cançons que interpel·len a les noves generacions, però conservant el nostre llenguatge musical. És el que denomina Riproposta», ha explicat, per exemplificar-ho amb una de les cançons més conegudes d'Al Tall, en un himne impassible a l'avanç dels rellotges i dels calendaris: «Tio Canya». «En la seua faceta intel·lectual, defensa que si ens aïllem, estem perduts. I, per tant, empenta a superar les fronteres autonòmiques i tenir una mirada més àmplia de la música, cap a la nostra identitat mediterrània».
El seu rostre d'artista i de pensador s'ha combinat amb «el seu compromís ètic», amb el seu activisme insubornable. «Ha estat sempre acompanyant els moviments socials, proporcionant-los banda sonora i relat. Avui ho continua fent a través del Consell Valencià de Cultura. La seua triple faceta se sintetitza en una frase: tots els valencians, d'un color o d'un altre, siguen o no conscients, miren la música tradicional des de la forma de l'obra de Vicent Torrent», ha destacat el musicòleg i autor de la biografia.
A l'espera de les paraules de l'homenatjat, ha intervingut la periodista i experta en música valenciana, Amàlia Garrigós, per recitar la lletra de «Per Mallorca» i «Aquella nit», una cançó dedicada per Torrent a la seua dona, a la seua estimada Maite. «Viurem» i «El Cant dels Maulets» han estat els temes escollits pel cantautor Pau Alabajos per reconèixer Torrent, així com per a recordar a un dels grans amics de Torrent i company d'aventures a Al Tall: el xativí Manolo Miralles. La projecció de la fotografia conjunta de Torrent i Miralles ha arrancat els aplaudiments i les llàgrimes dels assistents, especialment dels oradors de l'acte.
Una revolució que ha de ser recordada
Absolutament devanit per l'acte d'homenatge i per celebrar-se al seu barri de València, al costat de la casa on va passar la seua infantesa i l'escenari que va servir de bressol de la seua carrera musical, Torrent ha reivindicat, precisament, «aquella revolució cultural de 1968, aquella revolta dels valors occidentals que va tenir com a paradigma el maig francès». «Al País Valencià, va traduir-se en una reivindicació per la llengua i de tots aquells actius culturals que s'havien menyspreat fins al moment per procedir de la nostra tradició. El moviment progressista del segle XXI encara beu d'aquella revolució», ha indicat.
«Molts polítics, i no només de dreta, van intentar aturar aquell tsunami perquè s'estava limitant el seu marge de maniobra. Per això, van promoure la involució, una reacció als moviments progressistes. La gent que no va sentir-se interpel·lada per aquella revolta ha continuat en un món caducat, d'un espanyolisme malaltís i d'un franquisme més o menys explícit, i que, en l'actualitat, han emergit i governen en moltes institucions», ha lamentat. «Fan falta documentals, pel·lícules, cançons i llibres que conten aquella revolta. Per aquesta raó, m'encanta el llibre que heu preparat», ha manifestat per tancar el seu discurs.
Les paraules de combat cultural han deixat pas, de nou, a l'agraïment. «Vull donar-te les gràcies pel que has fet pel nostre país i per la nostra llengua», ha reiterat Pep Gimeno 'Botifarra', encarregat de concloure l'acte amb una versió majestuosa i emotiva del «Tio Canya», d'una cançó que ha estat interpretada pel conjunt del respectable del Teatre El Micalet de València. El tancament del cercle de l'activisme per la llengua, la cultura i la nostra sobirania musical de Vicent Torrent.