Fa ja dues dècades Laura Vilagrà era regidora al seu poble, Santpedor (Bages), el mateix que va veure nàixer Pep Guardiola i del qual acabaria sent alcaldessa entre 2003 i 2015. En aquell moment, encara com a militant del seu partit, Esquerra Republicana, ja acudia a les diades del 25 d’Abril celebrades cada any a València. Aleshores, com ara, les manifestacions eren una exclamació de rebuig a les polítiques del PP al País Valencià. Enguany no només el PP fa política contra la llengua, la cultura i el país, sinó que ha sumat la contundència de Vox.
L’homòleg de Laura Vilagrà, vicepresidenta del Govern català, al País Valencià, és el torero Vicente Barrera. Com calia esperar, no tenen cap mena de relació. Vilagrà recorda que l’anterior visita institucional que va fer al País Valencià va ser ben emotiva, abans del canvi de govern. Hi va coincidir amb l’aleshores conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà, a la Nit d’Escola Valenciana. “Va ser molt emocionant”, explica, i relata la coincidència d’ambdós executius a l’hora d’explicitar la voluntat d’establir “ponts i llaços”. Ara, en canvi, les aliances del Govern català amb el País Valencià les ha de fer a través de les entitats que representen la societat civil organitzada. “Tenim clar que el que passa a una part de la nació afecta a la resta, sigui en matèria de llengua, de drets fonamentals, civils o polítics. Hem de ser-hi sempre”.
Un altre dels motius de la visita de la vicepresidenta catalana ha sigut el centenari de Vicent Andrés Estellés, commemorat per la Generalitat de Catalunya, però no per la màxima institució valenciana, atès que PP i Vox van rebutjar a Les Corts una proposta de Compromís en aquest sentit. El poeta de Burjassot protagonitza una de les 16 commemoracions decretades pel Govern català, que també ha assumit el Premi Guillem Agulló que les Corts Valencianes, a iniciativa de Vox i amb el vistiplau del PP, ha deixat d’impartir.
Aquests fets separen els governs català i valencià, que es troben a anys llum en el moment actual. El detonant, segons Vilagrà, va ser la censura de revistes escrites en català a l’Ajuntament de Borriana per iniciativa del regidor de Cultura, Jesús Albiol, també diputat de Vox a les Corts. En aquell moment, des de la Generalitat de Catalunya es va iniciar una campanya de subscripcions que tindrà una segona edició a partir de la setmana que ve.
El context electoral
Però la visita de Vilagrà a València tampoc queda al marge del moment electoral que es viu a Catalunya, que tornarà a votar el 12 de maig i que encara també les eleccions europees. De fet el seu partit, Esquerra Republicana, celebrava aquest dissabte 27 d’abril un acte per a presentar la candidatura europea, Ara Repúbliques, integrada per ERC i també per EH Bildu, Bloque Nacionalista Galego o Més per Mallorca, entre altres formacions. La llista l’encapçala l’eurodiputada actual Diana Riba, també present en l’acte celebrat a l’edifici Octubre.
Pel que fa a les eleccions catalanes, Vilagrà defensa la tasca feta pel seu govern. Considera que el pressupost rebutjat per Catalunya En Comú, detonant de la decisió del president Pere Aragonès de prémer el botó de la convocatòria electoral, era “expansiu” en termes d’habitatge o de política lingüística. En aquesta última matèria la vicepresidenta assegura que la tasca feta ha sigut positiva. Defensa la immersió, si bé dotant-la de més recursos, i critica que Junts “va amagar els informes de dades de política lingüística quan en tenia les competències i ja es detectava que el català entrava en situació de minorització”. També alerta de la postura del PSC, el partit favorit per les enquestes, perquè “s’ha proclamat a favor del trilingüisme, que fins ara només defensava Ciutadans”. Preguntada per la discussió que ara genera el model d’immersió, sobre el qual no tothom fa una valoració positiva quan s’estableix el balanç després de quaranta anys de la seua posada en marxa, Vilagrà creu que “cal un reciclatge del model i un aprofundiment: és un tema de mecanismes. Necessitem eines i no només les de l’escola, sinó moltes altres per arribar a un públic que potser hem perdut i fidelitzar al que ja teníem”, diu en referència a la incorporació del català als mitjans i a els noves plataformes de continguts audiovisuals.
Segons Vilagrà, el seu govern ha agafat “el toro per les banyes i hem plantejat que el català també està en una situació de fragilitat al Principat”. La manera d’afrontar-ho ha sigut, explica, la inversió en mitjans públics i també privats, com ara la nord-catalana Ràdio Arrels o el Diario de Mallorca, que editarà pàgines en català. Hi ha, també, l’aposta per la plataforma 3cat, que acumula 3,5 milions d’hores al mes de visualitzacions en català.
L’escenari posterior al 12 de maig
No és difícil pronosticar una situació de bloqueig després de les eleccions catalanes. Vilagrà no respon si hi ha més possibilitats que el seu partit governe amb el PSC o amb Junts, si els resultats permeten alguna d’aquestes solucions. “Posarem sobre la taula els grans reptes de país prioritzant els grans consensos que compten amb el suport del 80% de la societat catalana, que vol acabar amb el conflicte polític amb l’amnistia i iniciar un nou període per a poder votar amb un referèndum amb garanties i aplicació dels resultats”. Preguntada per si veu perillar l’amnistia davant la possible dimissió de Pedro Sánchez, Vilagrà considera que aquest és “un compromís i va ser la garantia per investir el president Pedro Sánchez, i prefereixo pensar que no s’aturarà, perquè és una llei bàsica per la resolució del conflicte polític”.
Una altra de les propostes del seu partit durant aquesta campanya, tot i que es va plantejar abans, és la del finançament singular dins l’Estat espanyol. Preguntada per si, davant la situació del País Valencià en aquest sentit, el territori més afectat pel model de finançament, hi pot haver una via d’acord per encarar conjuntament aquest problema, la vicepresidenta apunta que el Consell presidit per Carlos Mazón “està molt en contra dels nostres valors”, i esmenta en aquest sentit la persecució contra el català. La proposta, per tant, està feta des de Catalunya i per a Catalunya, i vol recaptar el 100% dels impostos propis i “després fer la cessió en funció dels serveis que ens pugui prestar l’Estat”. Un plantejament que en el seu dia, fa ara poc més d’una dècada, va plantejar el Govern català d’Artur Mas a l’espanyol de Mariano Rajoy. Hi ha poc marge per a pensar que la resposta al plantejament actual puga ser diferent. En canvi, la imprevisibilitat de la situació política espanyola ha desembocat en l’acceptació de l’amnistia per part del PSOE, i caldrà veure si aquest context desencalla propostes que, com l’amnistia, en algun moment també han semblat impossibles.