El rebombori i el tràfec de viatgers no sol ser intents a l'estació de metro de Burjassot quan el rellotge marca la meitat del matí. Sí de cas, els dimecres, dia de mercat a la població de la comarca de l'Horta, el soroll agafa alguns decibels més, però sense gaire diferència en comparació amb la resta dels dies. Regna una tranquil·litat inestable, la qual només s'interromp a les hores d'anada i tornada de la feina. Són les de més agitació.
Aquesta calma intermitent ha estat arraconada aquest dimecres per l'ombra del poeta Vicent Andrés Estellés. L'estació de metro ha estat una de les parades d'una ruta per la vida de l'alquimista dels versos, un dels indrets que han visitat els alumnes de les escoles cooperatives La Comarcal de Picassent (Horta) i La Masia de Museros (Horta). Amb el net del literat, Vicent Anyó, com a guia, aquesta mena de classe al carrer ha estat el tret d'eixida de la commemoració del centenari del referent cultural del País Valencià, la primera pedra d'un any dedicat per honrar la seua memòria.
A la ruta per la biografia d'Estellés, no sols han participat els estudiants d'aquests centres d'arrel valencianista i de mirada didàctica innovadora. Han estat presents representants de diferents entitats de la societat civil que després d'assistir a la visita pel Burjassot del poeta han presentat els actes de celebració pels cent anys de naixement del mestre de les metàfores. Un centenari organitzat pel teixit associatiu arran del menyspreu institucional del bipartit del PP i l'extrema dreta Vox.
«Són uns actes que neixen de la societat civil del País Valencià per què els nous governants han declarat la guerra a la cultura valenciana», ha iniciat Pau Alabajos, cantautor que va versionar els poemes d'Estellés, com a veu la Plataforma Cívica Cent d'Estellés, integrada per Bassot, Kulturcrítics, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Fundació Sambori, Societat Coral El Micalet, Col·lectiu Ovidi Montllor, Ateneu de Bétera, Ca Revolta, El Tempir, Pen Català, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Un entre tants i altres veus individuals del món cultural, sindical, polític i activista.
A l'entrador del patí dels Sitges, un dels monuments més icònics de Burjassot, malgrat que la propietat siga de l'Ajuntament de València des dels temps del monarca Jaume I, Alabajos ha explicat que dintre de la programació d'activitats, les quals aniran apareixent al llarg de l'any, hi ha prevists mig centenar de sopars Estellés, un concert col·lectiu el 7 de setembre a l'Auditori de Burjassot per part d'aquells músics que hagen emprat els seus versos per a les seues cançons, una exposició itinerant, trobades d'escoles comarcals o una exhibició d'art contemporani.
L'embranzida de l'any Estellés, d'una commemoració com recorden els organitzadors «contra el sectarisme» dels actuals inquilins de la Generalitat Valenciana i, particularment, del vicepresident i conseller de Cultura, el matador de bous Vicente Barrera, no s'esgota en aquests esdeveniments. La figura del poeta serà recordada també a través d'un congrés filològic de caràcter internacional, actes acadèmics a les universitats de la Xarxa Vives, xarrades, taules redones, presentacions de llibre, obres de teatre, espectacles de dansa, recitals de poesia i música en directe.
«Diverses universitats, ajuntaments, partits polítics, sindicats, editorials, revistes, centres educatius, ateneus, casals, associacions culturals i esportives s'han sumat a la commemoració del centenari i estan tancant actes que tindran lloc prompte a pobles i ciutats de tot el domini lingüístic», completen des de la Plataforma Cívica Cent d'Estellés. De fet, Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, ha anunciat que el proper 15 de febrer declararà, simultàniament, l'Any Estellés al Principat i ha traslladat el seu suport a la plataforma Cent d'Estellés per escenificar l'esperit col·laboratiu i la voluntat de treballar conjuntament per divulgar l'obra del fill del forner.
«La força de la gent»
La Plataforma Cívica Cent d'Estellés, de fet, ha fet una crida durant l'acte perquè «les institucions públiques, iniciatives cíviques, teixit associatiu i moviments socials organitzen i convoquen, des dels seus respectius àmbits d'acció, activitats commemoratives que ajuden a la divulgació i el reconeixement de la figura de l'escriptor». «Són impagables aquestes iniciatives», ha expressat emocionada al setmanari El Temps la seua filla, Carmina Andrés. «Cadascú políticament es decanta pel que es decanta, però és molta la força que té el poble, que té la gent», ha afirmat sobre la censura i el menyspreu exercit per part del bipartit conservador i reaccionari que governa el País Valencià per donar-hi cap suport institucional a la commemoració.
«Mon pare sempre deia que era ningú, tot i que ell era qui era. Si ell deia que no era ningú, nosaltres som encara més ningú. La nostra participació en els actes serà per donar suport i mostrar el nostre agraïment per recordar la seua figura», ha exposat la seua filla, la qual serà testimoni com el pròxim dia 3 de febrer s'inicia un dels homenatges al poeta de Burjassot. L'associació Bassot ha organitzat una ruta literària amb Isabel Anyó, neta de l'escriptor, un recital de poesia i un dinar popular a la seu social del col·lectiu de Burjassot.
La pulsió per remarcar el llegat del poeta del poble romandrà viva fins al dimarts 6 de febrer, on l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València actuarà com a amfitrió de la presentació del llibre Vicent Andrés Estellés. La veu d'un poble, una biografia del poeta escrita per Pau Alabajos i publicada per l'editorial Sembra. En aquest acte, es despenjarà una pancarta de sis metres amb el logo commemoratiu dels Cent d'Estellés creat pel dissenyador Cèsar Amiguet. La resta d'actes seran publicats a la web profundestelles.cat, on ja hi ha un calendari del conjunt de les activitats per ressaltar el llegat del literat.
La veu del poble
Si, com canta Zoo, el «poble que canta mai no mor», el poeta recitat sempre està viu. I d'aquesta manera s'ha mantingut aquest dimecres encesa la flama de la seua poesia. Els alumnes de les escoles cooperatives La Masia i La Comarcal han estat els encarregats de tancar el tret d'eixida del centenari d'Estellés amb la lectura d'alguns dels seus poemes més reeixits, d'aquells versos marcats per l'elogi dels matalaps tacats, els llençols rebregats i la roba estesa a terra, per la reivindicació d'aquelles veus del poble que lluiten per la cultura i la llengua pròpia del País Valencià.
«És fonamental fer-se ressò de la seua obra», ha introduït la professora dels estudiants de La Nostra Escola Comarcal, Esther Casabán. Tot un preludi de la lectura de poemes com ara «Assumiràs la veu d'un poble», «La rosa de paper», «Els amants» o «Burjassot». «És el poeta dels sentits, un poeta del poble i per al poble», ha ressaltat el docent de La Masia, Vicent Martínez, amb els seus alumnes rememorant els versos de «Mercat». L'emotiu homenatge per iniciar el centenari del poeta del poble valencià.