Autogovern valencià

Generalitat Valenciana: aniversari tutelat

La màxima institució de govern dels valencians, la Generalitat Valenciana, compleix 600 anys. Un aniversari celebrat aquest dijous al vell Conveni dels Dominics i actual caserna militar de Capitania General que ha mostrat l'evolució de l'autogovern valencià: d'una època daurada d'autonomia plena a un Govern valencià controlat i asfixiat pel Ministeri d'Hisenda.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tots els estaments valencians més poderosos estaven reunits. Al vell Convent dels Dominics de València, la noblesa, el clero i la burgesia donarien forma a la màxima institució del Regne de València, a la representació pràctica dels furs atorgats pel rei Jaume I. La Generalitat Valenciana naixia el 22 de març de 1418. I amb ella, no només un govern amb autonomia plena per recaptar l'impost del general, del qual no estaven exempts ni el clero ni l'aristocràcia. També es donava llum a un protoestat valencià, amb moneda, sistema fiscal, govern i exèrcit propi.

Només la desfeta d'Almansa l'any 1707, a mans de les tropes borbòniques, va soterrar les institucions pròpies i una autonomia política i financera mai recuperada. El País Valencià, amb els sectors més reaccionaris provocant un conflicte que silenciaria l'esperit d'autonomia plena, va rescatar part d'aquelles institucions amb l'Estat d'Autonomia del 1983. Ara bé, un autogovern descafeïnat pel triomf de les tesis de la dreta hereva del vell règim franquista.

Aquest dijous, 600 anys després del seu naixement, la Generalitat Valenciana ha bufat les espelmes. Ho ha fet al mateix lloc que acollia la Diputació del General, precedent de la màxima institució valenciana, i ara reconvertit en la Capitania General, en una caserna militar des de la qual el capità general de la III Regió Militar, Jaime Milans del Bosch, va dirigir el desplegament a favor del colp d'Estat del 23-F. Símbol del canvi dels temps. De fet, la festa d'aniversari ha començat amb la intervenció del cap de la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat i tinent general, Francisco José Gan Pampols, que ha defensat les institucions valencianes abans d'exaltar «la nació espanyola».

D'esquerra a dreta: Enric Morera, presiedent de les Corts Valencianes; Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana; Juan Carlos Moragues, delegat del Govern espanyol a València; el tinent general Francisco José Gan Pampols; i la vicepresidenta de la Generalitat Valencina, Mónica Oltra, a l'aniversari de la màxima institució de govern del País Valencià| Corts Valencianes. 

Amb la lectura de l'acta fundacional de la màxima institució dels valencians a càrrec de la vicepresidenta de les Corts Valencianes, la socialista Carmen Martínez, Enric Morera, president de la cambra valenciana, ha reivindicat l'autogovern valencià. Un clam en defensa de les institucions pròpies que ha mostrat el passat gloriós del Regne de València i el present d'una autonomia asfixiada financerament i tutelada políticament.

Com si el quadre del monarca espanyol Felip VI, que presidia la sala, exercira de vigilant de la festa, Morera ha rememorat el naixement de la «institució foral valenciana més important» i ha recordat que foren «unes de les institucions parlamentàries més antigues del món occidental, precursores de l'equilibri i de la separació de poders». «Si l'extensió dels Furs a la totalitat del regne representaren les aspiracions de drets i llibertats, les Corts van jugar un paper clau per al sorgiment de la identitat valenciana entre els habitants del Regne, com a subjecte polític col·lectiu», ha proclamat el dirigent valencianista davant una primera fila on els alts càrrecs de la Generalitat Valenciana s'alternaven amb el verd dels uniformes militars i la presència de les autoritats eclesiàstiques.

«Segons la historiografia, la consciència podríem dir-li nacional valenciana emergeix, precisament, amb la creació i consolidació de les noves institucions, i ben especialment amb els pactes i equilibris entre poders, entre la corona i els tres braços: la noblesa, l'església i les viles reials», ha reivindicat el president de les Corts Valencianes, amb dos escuts valencians de fons i el quadre del rei espanyol i l'heràldica estatal al centre. També amb l'aguila presidint a l'altre costat de la sala. «La sessió de Corts que va donar lloc a la Generalitat seria el precedent immediat del Segle d'Or valencià», ha evocat, repassant les grans obres arquitectòniques, els èxits econòmics i polític i l'efervescència cultural que va gaudir el territori valencià d'una època enyorada per Morera. «Sí, avui és un bon moment per recordar que, quan les Corts Valencianes van crear la Diputació del General, estaven fent bona política», ha incidit.

La festa d'aniversari ha acabat amb una actuació musical de melodies i dansa del segle XV a la Corona d'Aragó| Corts Valencianes. 

L'enfervorit record de l'etapa daurada del País Valencià s'ha transformat en clam quan el calendari discursiu ha retornat al present. Els entrebancs del Tribunal Constitucional, el menyspreu a les peticions d'un millor tracte fiscal, l'ofensiva estatal contra la llengua pròpia, el 155 a la valenciana, els Decrets de Nova Planta 2.0 contra el dret civil valencià, l'exigua influència a l'Estat espanyol han planat a la sala mentre Morera advertia de «l'amenaça principal del nostre autogovern: la manca d'un finançament just». «Sense suficiència financera no hi ha autonomia política», ha exclamat. Tot per apujar el to contra l'estratègia uniformadora que defensen amb més força que mai els sectors més forassenyats de la dreta espanyola. «Hi ha un sistema asimètric i arbitrari en el repartiment dels recursos públics, alhora que emergeix una pulsió centralista preconstitucional, una amenaça per a la cohesió, per a la realitat plurinacional de l'Estat que contradiu el nostre Estatut d'Autonomia», ha censurat.

«L'acte que commemorem hui és un clar exemple del valor dels grans acords, que foren també el preludi del Segle d'Or dels valencians, de l'època més brillant per a la cultura i les arts, per a l'economia i les finances, per al progrés i el benestar del poble valencià», ha ressaltat Morera, retornat a l'enyorada etapa daurada del País Valencià. Un record d'un temps d'autonomia plena, sense institucions tutelades. Al contrari que en l'actualitat: amb la Generalitat Valenciana controlada pels homes de negre del Ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. El quadre de Felip VI presidint la sala com a metàfora de tot plegat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.