—Van començar el mandat investint Pere Aragonès. Va ser un error?
—No. Les eleccions passades van deixar un resultat amb una majoria independentista del 52% i una majoria d’esquerres dins aquesta majoria independentista. Ho posava fàcil per poder desplegar polítiques per fer possible el nostre procés d’autodeterminació i, alhora, poder desplegar drets i polítiques socials que són imprescindibles. La CUP va actuar amb responsabilitat, situant sobre la taula propostes en clau d’habitatge, de serveis públics… D’altra banda, vam posar sobre la taula la necessitat de posar un topall de dos anys com a màxim a l’estratègia d’ERC per la taula de diàleg, en la qual no hem confiat mai, i que, a partir d’aquí, quan es demostrés el que intuíem, que no serviria per solucionar el nostre conflicte nacional, tornar a posar sobre la taula un referèndum unilateral. El problema és que Pere Aragonès va trencar l’acord d’investidura.
—Si haguessin entrat al Govern, haurien tingut més força per garantir el compliment de l’acord?
—No. Nosaltres ens podríem haver plantejat entrar al Govern si s’haguessin complert els acords d’investidura. Però quan ni tan sols es poden complir acords que eren punts de trobada, res et garanteix que puguis confiar en l’altre actor. La legislatura que Aragonès va començar amb el plantejament de no enviar mossos d’esquadra a desnonar persones a casa seva ha acabat sent la legislatura rècord de desnonaments impulsats des de la Generalitat. La legislatura que havia de servir per defensar els serveis públics ha acabat sent la legislatura amb més mobilitzacions de treballadors dels serveis públics. La legislatura que va començar amb la promesa de fer una revolució verda s’ha acabat perquè Aragonès va ser incapaç de posar punt final al Hard Rock. Aragonès ha acabat desplegant el programa del PSC que en temes econòmics és el mateix que el de Junts per Catalunya: satisfer els interessos de les grans fortunes i interessos del país.
—Partint de la crítica que fan a PSC, ERC i Junts, el projecte de la CUP per a la legislatura que ve és fer oposició?
—En cap cas. Aspirem a tenir la major força possible per tal d’incidir el màxim en la política del país, que la CUP tingui la capacitat per moure el terreny de joc cap al que necessita el país: avançar en el procés d’independència i en la garantia de drets per a la majoria de la població. Si volem fer avançar el país per fer efectiu el dret a l’autodeterminació, necessitem recuperar la iniciativa legislativa i posar-la al servei de garantir drets. Per fer front a l’ofensiva contra la nostra llengua i cultura, recuperar l’agenda pròpia és bàsic. La Generalitat de Catalunya és la darrera institució que pot fer front a l’ofensiva brutal que patim arreu dels Països Catalans. No assumir el repte és una autèntica irresponsabilitat per part de l’independentisme.
—Ara definia la Generalitat com a darrer baluard davant l’ofensiva contra la llengua i la cultura. Si depèn de la CUP, doncs, no hi haurà un govern amb un partit espanyolista a la Generalitat?
—Amb els partits espanyolistes no hi compartim res. Som aquí per fer tot el que estigui a les nostres mans per defensar el dret a l’autodeterminació, la nostra llengua i els drets de la majoria de la població.
—Fins i tot investint un candidat de Junts o d’ERC?
—La investidura dependrà del programa que hi hagi sobre la taula. Fixi’s que amb un govern d’ERC i Junts no s’ha fet res per recuperar l’agenda social i nacional que tant necessitem i s’ha fet poc per defensar la llengua. Pràcticament, s’ha malbaratat la majoria independentista. El nom no fa la cosa. De moment, per part de Junts no sabem si el programa és el que diu Carles Puigdemont —que només està parlant d’ell, no de propostes— o el que ha fet fins ara Junts comprant tot el programa de la patronal i Foment del Treball. Per part de Pere Aragonès, no sabem si seguiran en la mateixa línia de la legislatura passada, desplegant pràcticament el mateix programa que el PSC en el terreny econòmic i assumint l’agenda del retrobament de Pedro Sánchez.
—Han reivindicat que vostès el 30 de gener de 2020 estaven disposats a investir Puigdemont per restituir el govern de l’1 d’octubre. Ara, una candidatura a president de Puigdemont seria vista des de la mateixa perspectiva?
—Ara mateix, no estem en aquell escenari, en cap cas. No podem obviar quin ha estat el paper de Junts els darrers anys. Cal saber si Puigdemont defensa aquestes polítiques que s’han estat estat aplicant per part de Junts. Si defensa el suport a un macroesdeveniment com els Jocs Olímpics d’hivern que bàsicament interessava a l’Estat. Volem saber si Puigdemont dona suport al Hard Rock que només serveix per salvar els mobles a La Caixa, una de les empreses que ens van deixar tirades en el marc de l’1 d’octubre. Quan sapiguem quin és el projecte de Puigdemont, podrem valorar. Però, des d’un punt de vista de programa. No des d’un punt de vista de restitució; no ens trobem en el mateix escenari.
—Quines propostes concretes té la CUP en matèria de llengua per a la legislatura que ve?
—Tenim diferents àmbits i tots són igual d’importants. En l’educatiu, tenim unes quantes propostes. La primera, derogar aquell decret que va permetre la vehicularitat, també del castellà. La modificació de la normativa per donar compliment a la sentència del català, un pacte entre ERC, Junts, PSC i Comuns. Allò va ser un error. També plantegem desplegar un pla de xoc que prevegi més formació continuada per a totes les professionals que treballen en l’educació, més aules d’acollida, suport lingüístic i garantir la vehicularitat no només a la primària i secundària, sinó també als cicles i la universitat. També pensem que el fet d’enfortir l’escola pública facilitaria protegir la immersió lingüística. Ràtios més petites ho facilitarien. A banda, més enllà de l’àmbit educatiu, en el terreny laboral cal facilitar cursos de català per als professionals. Cursos pagats i que es puguin fer en horari laboral. Volem garantir també que hi hagi clàusules de contractació de garantia lingüística quan l’Administració pública contracta un servei. En l’àmbit cultural, volem promoure i protegir la producció audiovisual i musical en català. Dues eines poden ser crear una agència de traducció i una discogràfica pública. Estem d’acord amb la proposta de la creació de la Conselleria de Llengua, que hauria d’estar dotada, com a mínim, amb el 0,5% del pressupost de la Generalitat. Però, hem de garantir que la Conselleria és efectiva i té capacitat d’incidència en la resta de conselleries perquè no passi el que hem vist amb el Departament d’Igualtat i Feminismes. No tenia incidència en altres àrees i hi havia contradiccions com que des de Drets Socials es donaven subvencions a entitats antiavortistes.
—Què cal fer per garantir la immersió?
—El pla de xoc que deia abans. Cal aportar més recursos a formació, aules d’acollida, a suport lingüístic. Hem de garantir que els plans lingüístics de centre siguin efectius i que es compleixin. I enfortir la pública amb més professionals i recursos. Per nosaltres, apostar per una doble xarxa és acceptar el marc d’aquesta sentència contra el català. És acceptar el marc de l’ofensiva espanyolista contra la nostra llengua. D’altra banda, apostes com les del trilingüisme de Salvador Illa, que ja va intentar Bauzá a les Illes, és carregar-se la immersió lingüística. El que no es pot fer és adequar la normativa a la sentència. Hem d’aprendre de les Illes, on es va combatre amb desobediència per part de la comunitat educativa, l’alumnat i les famílies.
—Posen al centre de la campanya la qüestió ecologista amb el lema “Defensem la terra” i l’elecció dels candidats. Quin marge d’acció hi ha des de la Generalitat?
—”Defensem la terra” vol dir moltes coses. Vol dir defensar la terra física, però vol dir defensar el nostre país i la gent del nostre país. Té vocació de reprendre el nostre procés d’independència en un moment de retrocés d’aquest. És cert que posem sobre la taula la denúncia de tots aquests macroprojectes, però ho fem per denunciar aquest model econòmic que s’està desplegant de forma global, però també a casa nostra. És un model que genera molts guanys que es concentren en poques mans i tracta els recursos com si fossin infinits. És el model que interessa a l’Estat espanyol. Per tant, nosaltres imbriquem la defensa mediambiental i la defensa dels drets de la gent davant els interessos de les elits amb el nostre procés d’independència. La solució no la podem trobar dins els límits del règim del 78.
—Per què pensen que és important impulsar una energètica pública? Té marge legal el Govern de Catalunya per fer-ho?
—El fet de tenir control directe sobre aquest sector estratègic permet desplegar la transició energètica de forma respectuosa amb el territori i de forma racional amb els centres de producció prop dels centres de consum. Això no ho fa l’oligopoli energètic que està liderant l’impuls de renovables amb capital públic. L’oligopoli posa els macroparcs en terres agràries, amb la problemàtica que comporta. L’energètica pública també ens permet afrontar els reptes socials que tenim en un moment en què hem vist pujar la factura sense cap mena de control. I després, ens dota de sobirania, que és una qüestió clau per ser independents.
—Seguint el que han manifestat algunes diputades del seu partit, la proposta de Clara Serra és la seva proposta a l’hora d’abordar les violències sexuals?
—Pensem que les violències sexuals s’han d’abordar des d’una perspectiva àmplia que no es redueixi al punitivisme. Per tant, tenim una situació greu en l’àmbit de les violències masclistes, sexuals, però no només això. Això s’ha de resoldre des d’una perspectiva àmplia i abordar amb profunditat la lluita contra el patriarcat. Necessitem incidir en el terreny educatiu, per prevenir i desconstruir. Necessitem incidir en el terreny del curt termini, de garantir la protecció i anticipar-nos perquè no es produeixin les agressions i fugir de reduir-ho tot al punitivisme com si fos un problema individual. És una qüestió estructural i ha de tenir un abordatge estructural.
—Però, hi ha responsables individuals. S’hi ha de fer alguna cosa?
—Evidentment. El que necessitem és educació i prevenció. Necessitem incidir en la prevenció. El fet d’enfortir serveis públics com la sanitat i l’educació ens permet detectar casos en què hi ha dones i criatures que estan patint violències sexuals. Augmentar els recursos, com pisos on pugui anar-se’n una dona que pateix violències masclistes o pateix per la seva vida. Sí, hi ha d’haver un abordatge. El problema és quan tot se centra en la via punitiva. Potser perquè és més fàcil fer-ho només des d’una òptica que obrir el focus i fer un abordatge estructural d’aquestes violències.
—Entén que hi hagi gent que pensa que el tema de l’antipunitivisme apareix quan es parla de violències masclistes, però no es fa quan es parla de delictes d’odi o de corrupció?
—Crec, precisament, que a l’Estat espanyol la corrupció es persegueix bastant poc. No hi ha aquest debat perquè nosaltres sí que fem un abordatge estructural de la corrupció, que és combatent el sistema capitalista. Però, a l’Estat espanyol, a les fiscalies els falta temps per perseguir l’independentisme o els moviments socials, i amb els casos de corrupció… encara esperem el judici del cas Inipro o el cas Innova, que vam denunciar nosaltres mateixes.
—El nucli de la CUP a Ciutat Vella va anunciar que es dissolia i després van esborrar la piulada. Els preocupa que aparegui això en campanya electoral?
—Hem d’abordar les problemàtiques que tenim a l’organització dins el Procés de Garbí, i així ho farem.
—Quins són els pilars de la nova economia catalana que proposen?
—Ha arribat el moment d’apostar per una redistribució de la riquesa, d’apostar per una transformació ecologista, de reindustrialitzar el país de forma respectuosa amb el territori i els drets laborals, de salvaguardar la petita i mitjana pagesia i de protegir els sectors estratègics. Això és el que podríem definir com a nova economia catalana. És un model econòmic al servei de la població, basat en la idea de determinar què es produeix i com es produeix en funció del que necessita la població.
—A les darreres eleccions, la seva proposta era fer un referèndum unilateral el 2025. Ara, això no sembla plausible. Entén que l’independentisme se situa de nou en un escenari d’intentar recuperar majories?
—Necessitem que ERC i Junts clarifiquin la seva proposta més enllà de propostes màgiques que no duen enlloc i generen més frustració. Quan Aragonès proposa un referèndum acordat amb l’Estat agafant un article de la Constitució, ja sabem que això no té cap mena de recorregut. L’Estat diu sistemàticament que no. El plantejament de Puigdemont no sabem exactament quin és. Però, si continua basant-se en una DUI com deia Junts a l’inici del mandat passat, això com se sosté? El referèndum unilateral el plantegem com una eina més, però ha d’anar acompanyat de fer els deures, de posar el país al servei de la gent i anar desbordant l’Estat.