La música de Zoo sonava a la porta del palau de la Generalitat Valenciana. No era cap concert que havia impulsat el president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, qui a xarxes socials havia compartit darrerament peces de grups icònics de l’escena valenciana en llengua pròpia. Era la banda sonora d’una protesta contra la primera alarma de retallades a l’escola pública. Amb lemes com ara “salvem escoles”, “no som retallables” o “la reforma no pot esperar”, centenars de persones clamaven contra l’ombra de la tisora al programa de construcció d’infraestructures públiques Edificant, impulsat durant l’etapa botànica.
“Avui traslladem a la Generalitat Valenciana el malestar de les comunitats educatives que pateixen cada dia les instal·lacions educatives deficients i exigim la continuïtat i l’agilitat del Pla Edificant”, va proclamar Rubén Pacheco, president de la Confederació Gonzalo Anaya, en aquella concentració del passat dimarts, flanquejat pel vicesecretari del PSPV, Carlos Fernández Bielsa, o pel síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldoví, així com per les comunitats educatives de diferents poblacions d’arreu del País Valencià.
Acompanyat de representants sindicals de CCOO-PV, UGT-PV i l’STEPV, carregava contra la gestió del conseller d’Educació, el popular José Antonio Rovira: “Demanem que posen en el centre a les xiquetes i als xiquets que assisteixen a les escoles i els instituts en estat deficient i que requereixen actuacions urgents”. “S’ha compromès la integritat estructural dels edificis, la seguretat i el benestar de tota la comunitat educativa”, llançava un SOS d’alerta mentre centenars de famílies feien càntics contra el retorn de les retallades a les aules.
La radiografia era d’uns centres públics assetjats per les goteres, l’oxidació de tanques exteriors, la falta d’instal·lació d’aires condicionats, la inadequació dels edificis a les condicions de l’emergència climàtica, “desperfectes als sòls del pati que ja han ocasionat accidents” o “sostres que cauen a trossos”. “Els espais educatius estan en perill”, advertia a l’executiu valencià integrat pel PP i l’extrema dreta Vox. L’IES Sant Vicent Ferrer de València, una illa pública en una zona dominada pels centres privats-concertats, era l’exemple d’unes instal·lacions deficients, d’aquelles necessitades de les actuacions programades a Edificant.
“Retallada encoberta”
Quasi als afores de Betxí, una xicoteta població de la comarca de la Plana Baixa, situada a la falda de la Serra d’Espadà i a tocar de Vila-real, hi ha l’Escola Infantil Pequelar. L’aspecte d’aquest centre educatiu és “deplorable”, en paraules de l’alcaldessa de la població, Carla Nebot, de Compromís. “Fa cinquanta anys que va construir-se i acumula múltiples deficiències estructurals i de seguretat. Tenim un patí de lactants en un parallamps i sense ombra, una caldera ubicada al patí i amb les canonades a l’exterior, amb la qual cosa la calefacció que reben els alumnes és molt deficient. Els xiquets estan en una situació que no sabem fins quan serà suportable”, denuncia.
L’estat absolutament precari d’aquesta escoleta va fer que es programara la construcció d’un nou centre a través del Pla Edificant, amb un pressupost de 2,2 milions d’euros. Tanmateix, una decisió del Consell del PP i Vox ha aturat aquesta obra. L’escoleta de Betxí estava immersa dintre d’una assignació d’obres per valor de 65 milions d’euros a 12 municipis que, segons va esgrimir el conseller Rovira, “van aprovar-se a dit per a ajuntaments del PSPV i de Compromís sense cap mena d’informe econòmic o de necessitat”. La inversió educativa va acordar-la l’exconsellera d’Educació, Raquel Tamarit, de Compromís, quan estava en funcions.
Aquella decisió ha estat qualificada “d’il·legal” per part de Rovira, qui s’ha basat en un informe de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana. De fet, el departament d’ensenyament va iniciar un expedient de lesivitat per paralitzar les obres educatives a Quartell (Camp de Morvedre), Burjassot (Horta), Sagunt (Camp de Morvedre), Casinos (Camp de Túria), Albalat dels Sorells (Horta), Senyera (Ribera Alta), Mislata (Horta), Benicarló (Baix Maestrat), Borriol (Plana Alta), Petrer (Vinalopó Mitjà), Villena (Alt Vinalopó) i Betxí.
“Després d’anys de lluita, vam aconseguir que l’estiu passat se’ns delegara l’obra per a construir un institut nou a Borriol. Des del curs 2019/2020, teníem aules prefabricades, ja que va crear-se una secció d’un institut de Castelló de la Plana. Tanmateix, ens hem trobat amb la sorpresa negativa del procediment de lesivitat”, narra el batlle de Borriol, Hèctor Ramos, també de Compromís, sobre una inversió educativa per al municipi xifrada en 11 milions d’euros. “Rovira ens va comunicar que s’oposava al fet que impulsàrem Edificant per a construir l’IES Borriol perquè no ho considera d’interès públic”, retrau.
L’aturada d’aquestes inversions educatives ha provocat la mobilització dels municipis afectats contra una decisió que des de l’oposició progressista al Consell del PP i l’extrema dreta Vox consideren com a “una retallada encoberta”. “Rovira va obrir aquest expedient de lesivitat sobre inversions en infraestructures educatives a 12 municipis i 15 centres educatius perquè necessitava una excusa per engegar les seues retallades pressupostàries a l’escola pública”, afirma José Luis Lorenz, exdirector de l’IES Ribalta de Castelló de la Plana i actual diputat del PSPV a les Corts Valencianes.
“És mentida que les delegacions signades per l’anterior consellera per a iniciar les obres siguen il·legals. Ha estat el pretext de Rovira per a materialitzar la retallada de 122 milions d’euros en infraestructures de l’escola pública”, esgrimeix. “El programa Edificant havia acumulat uns increments pressupostaris del 20% cada any per sufragar les necessitats de millora de les infraestructures educatives. Quan vam observar que als pressupostos del PP i Vox hi havia una retallada de 122 milions d’euros en aquesta partida, ja sabíem que el retorn de les tisores a l’educació pública estava assegurat”, completa Gerard Fullana, parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes.
Compromís, de fet, va treure a la llum documents que desmuntarien la versió de Rovira. “Aquests projectes feia dos anys que s’estaven tramitant. No van engegar-se en el període que la consellera Tamarit estava en funcions. La conselleria encapçalada pel PP ha ocultat que les obres compten amb el vistiplau de la tresoreria de la Generalitat Valenciana, així com aquestes inversions han passat la fiscalització del departament ja amb Rovira al capdavant”, sosté. “S’han obviat també els informes dels tècnics que avalen la necessitat d’aquestes millores en les infraestructures educatives”, agrega.
“No s’entén aquest expedient de lesivitat quan s’han superat totes les fiscalitzacions”, expressa Nebot, qui critica que s’obrira aquest procediment sense enviar-los el mateix expedient. “El primer que vam al·legar va ser indefensió. Després de fer-ho, ja ens han remès la documentació perquè ens puguem defendre”, explica. A les al·legacions presentades pels municipis, s’ha afegit la convocatòria de diferents protestes per part de les comunitats educatives i la presentació de mocions als consistoris. “En el cas de Benicarló, amb el PP a l’alcaldia, tant Vox com els populars van votar contra les retallades a Edificant”, apunta Fullana. Des de Compromís, però, no descarten acudir als tribunals per aturar la decisió de Rovira.
Objectiu: enderrocar Edificant?
L’amenaça de les tisorades pressupostàries no ha quedat circumscrita a les actuacions afectades per l’expedient de lesivitat, sinó que hi ha altres intervencions d’Edificant que han quedat en guaret per part del Consell del PP i Vox. “Hi ha més vies per les quals Rovira està canalitzant les retallades a les infraestructures educatives públiques. La conselleria està dient a diferents poblacions que no assumiran els increments dels costos de les obres que s’estan produint a causa de la inflació, amb la qual cosa estan deixant entre l’espasa i la paret als ajuntaments: o assumeixen ells aquest sobrecost, un fet que sovint és impossible per a molts consistoris, o deixen de tenir aquesta millora educativa”, critica Lorenz.
“S’estan utilitzant altres fórmules, com ara l’enviament de cartes als municipis per informar-los que el projecte que tenien aprovat amb Edificant ja no és necessari, com ha passat, per exemple, a Albocàsser, o en altres ocasions en les quals se’ls diu als ajuntaments que l’obra no es farà dintre del pla Edificant, sinó que s’assumirà per la mateixa conselleria sense donar cap termini, ni tampoc explicar com ho faran sense el pressupost per desenvolupar-ho”, completa el parlamentari socialista, així com denuncia “pressions del Consell a alcaldes perquè abandonen Edificant”.
Segons denuncia l’oposició progressista, hi ha, de moment, 22 municipis afectats i 43 actuacions que estan en l’aire. “Mazón retalla cada mes 21 milions d’euros per construir escoles”, subratlla Fullana. “És una retallada en tota regla a l’educació pública, la qual altera els plans de diferents centres docents. S’està deixant en l’estacada a moltes poblacions i, especialment, a aquelles d’un signe contrari al Consell. La situació, per exemple, als tres instituts públics d’Alcoi, una ciutat governada pel PSPV i Compromís, és esfereïdora si s’aturen aquestes inversions previstes al Pla Edificant”, avisa Xavier Angulo, d’UGT al País Valencià.
“El Govern valencià no s’està prenent seriosament la necessitat d’infraestructures educatives a la xarxa pública”, censura Rubén Pacheco, president de la Confederació Gonzalo Anaya, que aixopluga a les associacions de mares i pares de l’escola pública al conjunt del País Valencià. “Mazón va prometre que en setembre d’enguany estarien acabades totes les obres previstes d’Edificant. D’entrada, aquest compromís era impossible per raons econòmiques i administratives. Ara bé, en lloc d’intentar complir amb la seua promesa, s’estan aturant inversions”, contrasta.
Amb poblacions com ara Gandia (Safor), Bocairent (Vall d’Albaida), Calp (Marina Alta), Xiva (Foia de Bunyol), Potries (Safor), Manises (Horta) o Estivella (Camp de Morvedre) acumulant problemes en les tramitacions dels seus projectes, la Confederació Gonzalo Anaya alerta que “l’aturada de tots els processos de millora de les infraestructures educatives estan perpetuant les condicions deficients que tenen aquests centres públics”. “S’està jugant amb la qualitat de l’educació pública, amb l’educació dels nostres fills”, ressalta Pachecho.
“En els municipis que no siguen capaços d’assumir l’increment dels costos, el projecte decaurà del programa Edificant i haurà de tornar a mans de la conselleria, qui marcà la futura gestió i amb uns terminis incerts. Aquesta decisió planteja l’amenaça d’un retorn a Ciegsa?”, es pregunta en veu alta, al mateix temps que considera que “Edificant havia aconseguit agilitzar la construcció, rehabilitació i ampliació d’escoles al territori valencià”. “S’han fet més intervencions per millorar les infraestructures educatives en vuit anys amb Edificant que en els vint anys anteriors de governs del PP”, remarca.
L’obertura del procediment de lesivitat, la directriu de desmarcar-se d’assumir els costos extres de la inflació o el fet de descartar obres a través del programa Edificant generen la sospita entre l’oposició progressista i les organitzacions sindicals que l’objectiu de rerefons de Rovira és enderrocar el pla de construcció d’escoles del Botànic. “El PP està tractant de criminalitzar i d’assenyalar Edificant, que ha servit per a agilitzar i desembossar la construcció de centres públics. Només cal comparar-ho amb el balanç de Ciegsa, la seua eina per a construir escoles que va convertir-se en un pou d’irregularitats i de suposades corrupcions”, analitza Xelo Valls, secretària general de la Federació d’Ensenyament de CCOO del País Valencià.
“El Consell del PP i de Vox estan deixant clares les seues prioritats educatives. Estan retallant les partides de construcció d’infraestructures mentre incrementen els diners destinats per als concerts educatius i fomenten el districte únic educatiu. Tot fa pensar que estem tornant a l’època en la qual es desviaven fons de l’escola pública cap a l’ensenyament concertat”, destaca Marc Candela, coordinador d’Acció Sindical de l’STEPV, qui denuncia que “PP i Vox van votar en contra de la iniciativa legislativa popular de reduir les ràtios educatives”. Són espurnes per a una mobilització educativa que pot derivar en una convocatòria de vaga per part de l’STEPV. De moment, les tisores de Rovira ja han provocat les primeres concentracions.