Política

El procés convulsiona l'independentisme valencià

Després de quasi una dècada submergida en el procès, Catalunya celebra aquest dimecres una Diada nacional que evidència com el viatge cap a la independència ha capgirat el tauler polític principatí, així com el mateix moviment independentista. Una convulsió que també ha afectat el sobiranisme al País Valencià. El trencament «de la unitat nacional» a l'esquerra independentista o la complexitat d'adaptar-se a la realitat valenciana sense deixar d'estar atents als esdeveniments al Principat han sigut algunes de les dificultats de l'independentisme al País Valencià. EL TEMPS copsa l'opinió de diverses veus valencianes sobiranistes del territori.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan el rellotge marque les 17.14 d'aquest dimecres, en homenatge a l'any que les tropes borbòniques van assetjar Barcelona, els carrers de la ciutat comtal viuran la seua particular apoteosi independentista. Com a preludi de la resposta a la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum d'autodeterminació celebrat l'1 d'octubre de 2017, milers i milers de catalans cridaran a favor de la República Catalana i expressaran la seua solidaritat amb els dirigents independentistes empresonats o forçats a marxar lluny de les fronteres de l'Estat espanyol.

Una estampa de reclamació dels drets nacionals i de les llibertats públiques que mostrarà la força d'un moviment polític que ha capgirat el tauler polític principatí. I que, al seu torn, s'ha transformat en el seu interior. La irrupció del procés independentista a Catalunya, de fet, ha convulsionat el sobiranisme valencià i, en certa manera, la pràctica política de les organitzacions arrelades al País Valencià amb aquests posicionaments ideològics. Per avaluar els efectes del procés sobre el moviment a terres valencianes, quan es compleix quasi una dècada d'inici del viatge independentista a Catalunya, EL TEMPS copsa l'opinió de veus plurals de l'independentisme al País Valencià.

«El procés ha afectat d'una manera molt important a l'esquerra independentista», assenyala Aureli Silvestre, exmilitant d'Endavant a la comarca de l'Horta, el qual va desenvolupar tasques de responsabilitat a l'organització política. «Fins a l'inici del procès a Catalunya, l'esquerra independentista tenia una sèrie de preceptes que la defenien com a moviment. D'aquesta manera, defensava l'alliberament social, l'alliberament nacional o més tard el feminisme. L'alliberament nacional dels Països Catalans era una línia discursiva definitòria. Amb el procés, va canviar. Va evidenciar-se que no podíem encabir el procés amb el projecte de construcció nacional dels Països Catalans, els quals estan integrats per territoris amb realitats polítiques i socials diferenciades», afirma.

Per a Silvestre, «la dinàmica del procés independentista a Catalunya, el qual qüestionava, en certa manera, els Països Catalans com a subjecte polític conjunt per alliberar, va provocar la implosió del moviment de l'esquerra independentista». «A partir d'aleshores, era impossible una unitat d'acció nacional. Va produir-se un distanciament entre els territoris, que va traduir-se en una xicoteta fractura interna i anímica entre la militància de Catalunya i aquella que residia a la resta de territoris. Va posar-se en dubte, d'aquesta manera, una de les essències de l'esquerra independentista», reflexiona. I assenyala: «Va aturar-se el treball conjunt. No podíem adaptar el discurs de l'esquerra independentista a Catalunya al d'una realitat diferent com la valenciana».

Aquesta divergència de circumstàncies polítiques i socials entre el Principat i el País Valencià va tenir com a principal conseqüència la desmembració del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Fundat en les primeres del 2000 arran de la unió de diverses organitzacions juvenils amb estructures al territori valencià, Catalunya i Perpinyà, els nuclis valencians van promoure una escissió que s'anomenaria Gatzara. «El SEPC va impulsar unes accions estratègiques, producte de l'envergadura del procés a Catalunya, que estaven vinculades amb el seu viatge cap a la independència i que eren difícilment adaptables al País Valencià. Arran d'aquesta situació, va decidir-se crear una altra organització estudiantil al territori valencià», explica un exmilitant de Gatzara a la Universitat d'Alacant. «A partir d'aleshores, vam desenvolupar una tasca sindical més arrelada al context valencià i, particularment, al camp hostil per a l'independentisme que és l'Alacantí», assegura.

El col·lectiu juvenil independentista Arran a la manifestació valencianista i antifeixista del passat 9 d'Octubre a València| Arran València

Una decisió traumàtica que no s'ha produït en Arran, l'organització juvenil hegemònica de l'esquerra independentista a l'òrbita del paraigua de la CUP. «Amb Arran ha passat, precisament, el contrari que va ocórrer amb el SEPC. Cada assemblea té una gran autonomia i plena llibertat per impulsar campanyes que estiguen relacionades amb les problemàtiques de cada comarca, com en aquest cas l'Alacantí. S'ha descentralitzat molt la capacitat de decisió. Fins i tot, no s'han dut a terme campanyes d'àmbit nacional perquè eren complicades de desenvolupar en aquestes zones menys receptives als missatges independentistes», explica. «Aquesta estratègia de descentralitzar i singularitzar les accions crec que és positiva. Amb el procés a Catalunya, s'ha qüestionat d'alguna manera el subjecte polític dels Països Catalans. Ara s'ha de discutir si apostem per una independència per fases o si en determinats territoris, aigualim l'element independentista per centrar-nos a fomentar l'anticapitalisme, el socialisme o el feminisme», defensa.

Des de l'altra banda de l'esquerra independentista que roman lligada al projecte de la CUP, el dirigent de Poble Lliure i portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Antoni Infante, aposta per disgregar els camins de la independència del conjunt dels territoris de l'àmbit lingüístic català perquè en un futur puguen convergir. O dit d'una altra manera: Infante defensa «l'articulació del País Valencià com a subjecte polític que puga decidir la seua relació a l'Estat espanyol, el qual posteriorment podria unir-se en una confederació dels Països Catalans». «Si Catalunya ha avançat cap a la seua independència, no ha sigut per enarborar constantment la bandera dels Països Catalans, sinó per oferir com a projecte la República Catalana, plena de contingut social», explica, tal com va argumentar aquest agost a la Universitat Catalana d'Estiu en unes jornades organitzades per l'Assemblea Nacional Catalana.

«Creiem que s'ha d'intentar replicar aquest procés al País Valencià incidint en qüestions socials i econòmiques, com ara el tracte colonial que patim per part de l'Estat espanyol en matèria de finançament, inversions, deute històric i, fins i tot, en les transferències que ens atorga Madrid», reivindica. I agrega: «La intenció és articular un front ampli, obert i transversal, on càpiguen totes aquelles persones que compartisquen un projecte de defensa dels drets socials, laborals, lingüístics o ecològics sense necessitat que estiguen completament d'acord amb la independència. L'objectiu és que compartisquen el dret del poble valencià a decidir el seu futur. Una proposta que connecte amb totes aquelles persones que observen l'actual Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia com a cotilles que ens impedeixen millorar el nostre benestar». «Aquest fet s'ha exemplificat clarament amb el tractament de l'Estat espanyol a les autonomies per poder cobrir els serveis socials», ressalta.

Agustí Cerdà, exdirigent d'Esquerra Republicana del País Valencià, també és partidari d'una aliança de l'independentisme valencià amb les forces que aspiren «a trencar amb el règim del 78». «Crec que Esquerra Republicana del País Valencià i l'independentisme valencià ha de buscar enteses, no ja entre les diferents parts del moviment, sinó amb aquells actors polítics amb els quals puguem compartir republicanisme. És a dir, l'aposta per un projecte rupturista», expressa. «Al País Valencià, el nacionalisme no és ni de bon tros majoritari com a Catalunya. Aleshores hem d'intentar buscar cooperacions amb forces que puguen compartir uns mínims comuns denominadors amb nosaltres, encara que nosaltres apostem per la República Valenciana i les altres per una república dintre d'un Estat espanyol de caràcter federal», complementa.

L'exresponsable dels republicans valencians reivindica que Esquerra Republicana del País Valencià «ja va adaptar el seu discurs a la realitat valenciana en 2013 amb la conferència d'Algemesí». «Vam veure l'evolució del procés català i la disgregació que hi havia entre ambdós territoris. D'aquesta manera, vam adaptar l'estratègia a la realitat valenciana», afirma. «La nostra tàctica sempre ha estat autocentrada en el País Valencià. Això sí, sense cap renúncia al projecte nacional de Països Catalans», afegeix Josep Barberà, actual president de la formació independentista i exregidor a l'Ajuntament de Benicarló (Baix Maestrat). «És cert, però, que les noves fornades d'independentistes que han sorgit a Catalunya no tenen una ideologia fusteriana. I aquest fet sí que representa un problema per a nosaltres», reconeix.

Protesta en solidaritat amb els presos independentistes| EL TEMPS

Barberà, amb l'objectiu que el nou independentisme català considere que el projecte nacional s'estén més enllà de les fronteres del Principat, afirma que «cal remarcar en els discursos i les estratègies polítiques que el projecte d'alliberament nacional que defensem també està constituït per la República Valenciana i per les repúbliques de balears, entre altres». «Nosaltres sempre ho hem ressaltat, tot i que, com he assenyalat, el nostre missatge està centrat al País Valencià. És cert que la voràgine de Catalunya t'obliga a denunciar la repressió sobre l'independentisme, i més quan tens companys a la presó, l'exili i encausats. Ara bé, aquesta tasca de denúncia no hauria de ser només dels independentistes. Hauria de ser de tots els demòcrates», agrega.

Exreferent del desaparegut Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i actualment militant de l'esquerra independentista sense afiliació a cap partit, Maria Conca discrepa d'aquells que han interpretat el procés català com a un generador de contradiccions ideològiques al si del moviment. «La repercussió del procés sobre l'independentisme valencià i el mateix territori del País Valencià ha sigut positiva. No debades, poden augmentar els militants independentistes després d'observar com l'Estat espanyol és un carreró sense eixida que ens aniquilaria com a poble», opina.

«Crec que l'experiència de Catalunya afavoreix el País Valencià. És cert que imaginàvem que el procés d'independència seria diferent, que es produiria al conjunt dels Països Catalans i no per territoris. Ara bé, que s'independitze una part no qüestiona la catalanitat dels Països Catalans. Al contrari, ajuda a la resta de territoris a fer-ho», observa. «Al País Valencià, estem en una situació similar a la Catalunya que reclamava una millora del finançament. És qüestió de temps que els ciutadans valencians siguen conscients per la manca de serveis públics de l'espoli al qual ens sotmet l'Estat espanyol», remata.

Maria Nebot, activista pels drets lingüístics a Castelló per la Llengua i independentista sense cap mena de militància a cap organització política, comparteix alguns punts de vista amb Conca. A parer seu, «el procés català pot arrossegarmés gent cap a posicions independentistes arran del mirall del Principat». «Crec que està sent positiu per a l'independentisme al País Valencià», insisteix. I assegura: «El viatge independentista de Catalunya no està qüestionat el subjecte polític dels Països Catalans. Els Països Catalans es construeixen. I això es fa amb una defensa d'un finançament just, de les lluites socials arrelades als territoris o de la igualtat lingüística».

«Els drets socials no es poden deslligar dels drets nacionals», expressa, per reivindicar un projecte independentista que «no està relacionat amb la vella concepció nacionalista». I conclou, a tall d'estratègia a seguir perquè les diades valencianes puguen adquirir al llarg de dècades la mateixa idiosincràsia ideològica que les catalanes: «Després de molts anys cuinant-se a foc lent, a Catalunya ha sorgit una voluntat popular que aposta per la independència. Al País Valencià, de moment, no existeix. Però aquesta voluntat va creant-se a través dels elements que he comentat: de defensar els drets socials, el feminisme, la igualtat entre els valencianoparlants i els castellanoparlants, així com un finançament just». Són les reflexions al si de l'independentisme valencià arran de la convulsió del procés.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.