Vicente Barrera havia canviat la plaça taurina per les Corts Valencianes i el palau de Valeriola de València. Amb una polsera de la bandera espanyola i una inscripció a favor del sindicat ultra de la Policia, l’exmatador de bous havia comparegut com a vicepresident de la Generalitat Valenciana, conseller de Cultura i referent de l’extrema dreta Vox al País Valencià per anunciar el seu descabello de la política cultural del Botànic. El missatge era inequívoc: qualsevol suport a les entitats per la llengua i la cultura valencianes seria eliminat. Del seu projecte per a les institucions culturals valencianes, però, va dir-ne poc.
Aquella intervenció en la Comissió de Pressupostos, quan ja feia més de tres mesos que estava al càrrec del departament de Cultura, exhibia els primers símptomes de la guerra que pretenia lliurar des de la seua Conselleria. Barrera va corroborar el seu reg intensiu a les entitats partidàries del terraplanisme lingüístic i a una fundació amb seu a Madrid que feia de lobby de la tauromàquia mentre reduïa els diners destinats a tres dels principals agents culturals de l’Administració valenciana: el Consorci de Museus, l’Institut Valencià de Cultura i l’IVAM. El Palau de les Arts era de les poques institucions que aconseguien esquivar la cornada pressupostària de Vox.
El conseller de Cultura havia deixat palès des de la seua presa de possessió les seues obsessions polítiques: la promoció taurina i la supressió de qualsevol ajuda al valencianisme cultural. Per a la seua batalla, de fet, havia incorporat soldats que compartien els seus propòsits fil per randa. Barrera havia fitxat Paula Añó com a secretària autonòmica de Cultura, la qual havia format part de l’estructura directiva del Centre Lliure d’Art i Cultura, una entitat catalana que va involucrar-se dintre de la teranyina contra la immersió lingüística.
La mà dreta de Barrera, però, havia saltat a la fama després de criticar l’independentisme català en els micròfons del programa d’Ana Rosa en 2019. En aquell moment, s’havia presentat com a ciutadana sense adscripció partidista, malgrat que pagava la quota de militant del PP, havia estat la número sis de la llista dels populars per Gavà (Baix Llobregat) als comicis municipals del 2019 i havia treballat per a Alberto Fernández Díaz, regidor a Barcelona pels conservadors entre 2003 i 2019 i germà de l’exministre d’Interior assenyalat per participar en la guerra bruta contra el sobiranisme català i Podem.
Añó, amb declaracions que qüestionaven la rellevància de la violència masclista, canviaria la samarreta blava del PP per la plataforma Barcelona pel Canvi, impulsada per l’exprimer ministre francès de comportaments xenòfobs Manuel Valls. El trencament d’aquest espai polític conduiria l’alt càrrec fins a Valents, un projecte polític encapçalat per Eva Parera, exconvergent amb una transformació política cap a posicions clarament espanyolistes. Barrera també fitxaria per al seu equip Sergio Arlandis, professor de la Universitat València i col·laborador de la blavera RACV. Ja tenia la seua quadrilla per a l’assalt a les institucions culturals valencianes, el qual ha comptat amb el beneplàcit del PP.
Purga política
La primera escomesa, executada a través de la seua secretària autonòmica de Cultura, va ser la destitució a mitjan novembre del director gerent del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, el qual va assabentar-se’n a través d’un correu electrònic que informava de l’ordre del dia de la pròxima reunió de l’òrgan rector de la institució. Un dels punts era el seu cessament. La Conselleria de Barrera va justificar la decisió per una suposada “mala praxi” i per haver trobat unes hipotètiques “irregularitats” en la gestió de Pérez Pont, que no van ser detallades.
Aquelles acusacions contrastaven amb el renom que havia agafat el Centre del Carme de València, l’espai cultural sota la batuta d’aquest crític d’art, doctor en Belles Arts i advocat. Pérez Pont, escollit a través d’un procés de selecció pública, va tancar l’exercici del 2022 amb un increment de visites espectacular. Gràcies a la seua programació cultural, s’ha passat dels 75.919 visitants en 2016 als 331.481 del 2023.
La seua oferta cultural havia despertat la curiositat dels joves, ja que el 42,4% dels visitants a les exposicions del Centre en 2022 eren menors de 30 anys, i dels valencians, perquè el 71,27% dels assistents eren autòctons en un entorn marcat per la turistificació. L’Observatori de la Cultura, de la Fundació Contemporània, va avalar en el seu rànquing una gestió marcada per la transparència, atès que era dels pocs museus a indicar el cost de cada exposició. Pérez Pont, no debades, havia aconseguit el renaixement d’una institució que havia estat fora del focus cultural.
La seua destitució, judicialitzada i amb la vista prevista per a març del 2025, va ser interpretada per diversos sectors de la societat valenciana com una “purga política”. Sense anar més lluny, diversos centenars de persones van concentrar-se durant aquells dies a les portes del Centre del Carme de València per expressar-li el seu suport. “Van amagar a través d’acusacions falses una voluntat política d’apartar-me d’un lloc de treball que m’havia guanyat amb una convocatòria pública. Tenia contracte en vigor fins a abril del 2026 i van apartar-me d’aquesta manera perquè els molestava jo directament”, expressa Pérez Pont a aquest setmanari.
“Van acusar-me de no haver deixat la programació per a l’any 2024, ni de tenir el pressupost organitzat, la qual cosa és falsa. No debades, estan aprofitant la programació cultural que vaig deixar. De les 29 exposicions anunciades per a l’any 2024, 23 ja estaven previstes”, afirma, per assenyalar que “ser un professional independent no és fàcil a la nostra terra, perquè la gent entén les coses des d’una mirada partidista”. Pérez Pont va destacar per ser una de les veus crítiques amb la gestió irregular de Consuelo Císcar, dona de l’exconseller condemnat Rafael Blasco, al capdavant de l’IVAM durant l’anterior etapa del PP.
“Segons s’ha desenvolupat la situació en el context cultural valencià, és evident que hi havia un pla de llevar les persones que estàvem en llocs de direcció, les quals havíem estat triades a través de convocatòries públiques. Era un pla establert que s’ha executat a través d’una estratègia política de desgast de les persones que estàvem al capdavant de diferents espais culturals valencians”, apunta l’exdirector gerent del Consorci de Museus. El substitut nomenat per Vox ha estat Nicolás Bugeda, que va obtenir la incapacitat permanent sis mesos abans de ser escollit.
Bugeda, que va demanar a la Seguretat Social la revocació de la incapacitat nou dies després del cessament de Pérez Pont, va ser assessor a la Secretaria Autonòmica de Cultura que va encapçalar Císcar entre 2003 i 2004. Segons va publicar eldiario.es, l’actual director gerent del Consorci de Museus va presentar-se a una plaça funcionarial de l’organisme que comanda.
“Cultura blanca”
Si el Consorci de Museus va ser la primera orella política per a Barrera, l’Institut Valencià de Cultura (IVC) va ser l’altra feina política que va generar malestar als sectors culturals i aplaudiments al seu tendido polític. Un mes després de destituir Pérez Pont, va iniciar els tràmits per cessar els directors adjunts d’Arts Escèniques, Música i Audiovisual de l’IVC, Roberto Garcia, Marga Landete i Francesc Felipe, respectivament. Els gestors destituïts van assabentar-se sense que els ho comunicaren abans els responsables de la conselleria.
Barrera ja havia deixat clares les seues intencions polítiques en una entrevista a Culturplaza, des d’on va carregar contra la programació de l’IVC: “Si vostè veu la programació de l’IVC, molta ha estat polititzada durant tots aquests anys. No creiem que siga just, lògic ni assumible que amb els diners de tots es faça política i s’intente colonitzar consciències. Nosaltres creiem que la cultura, quan està pagada amb diners públics, no ha de ser un mitjà polític. I això és el que s’ha fet des d’aquestes tres direccions artístiques o hem entès que s’ha fet. Volem anar cap a una cultura blanca, que no siga una arma de colonització de consciències i d’adoctrinament polític”. El dirigent de Vox no va voler donar cap exemple concret.
A mitjan febrer d’enguany, uns mesos més tard de cessar políticament els tres directors adjunts de l’IVC, la Conselleria de Cultura va comunicar la destitució d’Abel Guarinos, director de la institució cultural. Guarinos va emmarcar la decisió dintre “d’una renovació lícita, la qual s’hauria pogut fer en agost”, i va afirmar que durant aquests mesos de cohabitació “no havia estat censurat”. De fet, un dels espais que gestiona aquest organisme cultural, el Teatre Principal de València, té previst, per exemple, actuacions de músics que canten en llengua pròpia, com ara El Diluvi o Miquel Gil, així com projectes teatrals que homenatgen el poeta Vicent Andrés Estellés.
La institució cultural sota la batuta de la Conselleria de l’extrema dreta ha acordat l’elecció dels nous directors adjunts de l’IVC. La seleccionada a l’àrea d’Audiovisual és la comunicadora Maria Fuster; a Arts Escèniques s’ha triat la gestora cultural María José Mora, i al camp de la Música, Joan Cerveró, doctor en Belles Arts. Es tracta de perfils, en principi, sense afinitat coneguda amb Vox. El comitè de selecció no va comptar amb cap associació professional, però sí amb la RACV.
Dimissió forçada
El canvi d’etapa a les institucions culturals valencianes va consumar-se setmanes enrere amb la dimissió forçada de Nuria Enguita, directora de l’IVAM. Quan la institució estava immersa en la celebració del seu 35è aniversari, van aparèixer una sèrie d’informacions al diari El Español que assenyalaven que Enguita hauria cedit dues finques rústiques en la Vall de la Gallinera (Marina Alta) per un valor cadastral de 10.231 euros a Todolí Citrus Fundación, una entitat impulsada pel prestigiós gestor artístic Vicent Todolí.
La polèmica s’havia generat perquè Todolí va ser un dels integrants de la comissió de valoració que va escollir Enguita com a directora de l’IVAM. La cessió d’aquestes parcel·les s’interpretava com un indici d’un possible intercanvi de favors. A banda de Todolí, l’òrgan selectiu estava conformat per dos membres de la Generalitat Valenciana; els artistes Virginia Paniagua i Ricard Silvestre; Manuel Borja-Villel, aleshores director del Museu Reina Sofia; Iwona Blazwick, directora de la Witechapel Gallery de Londres, i Bernard Blistène, director del Museu d’Art Modern del Centre Pompidou de París. Enguita, avalada per la gestió a Bombas Gens i pel seu pas per la Fundació Antoni Tàpies, fou l’única candidata que es va presentar al concurs internacional.
Arran d’aquestes informacions, el Govern valencià de PP i Vox va enviar a la Fiscalia Provincial de València una denúncia contra Enguita per haver efectuat una suposada donació “pura a favor” o “retributiva” d’un dels integrants del jurat que va nomenar-la per a comandar l’IVAM. Aquesta acció de l’executiu presidit pel popular Carlos Mazón va deixar sense opcions de continuïtat Enguita, que va anunciar la seua dimissió. “És evident que no tinc el suport del Govern valencià. Davant aquesta situació i per evitar més prejudicis al museu, he decidit prendre aquesta decisió”, va explicar. Enguita va carregar contra els atacs continus que havia rebut “amb informació falsejada”.
“La setmana passada es van celebrar amb èxit els 35 anys de l’IVAM i va quedar demostrat que la institució està en el seu millor moment dels darrers 25 anys. No sembla casualitat que els malintencionats atacs contra la meua persona coincidisquen amb el moment de màxima visibilitat social del museu”, va indicar. Enguita ja havia tractat d’argumentar sense èxit que la cessió dels dos terrenys formava part d’una campanya de micromecenatge amb una vintena llarga de personalitats del món de l’art.
El seu adeu forçat de la direcció de l’IVAM s’ha interpretat al sector de la cultura i de l’art com una maniobra política de l’executiu valencià per apartar-la de la comandància del museu. De fet, s’ha impulsat un manifest amb, de moment, més de 1.000 signatures de professionals per donar suport a Enguita, la qual ha rellançat la imatge de la pinacoteca durant la seua direcció. “Des del món de la cultura, estem vivint amb preocupació la campanya de descrèdit a la qual està sent sotmesa”, expressen en el text.
“En els últims anys, tristament, hem assistit al creixement descontrolat de l’ús polític de notícies falsejades per a difamar la reputació de treballadors públics i destrossar la seua carrera. Recentment, hem sigut testimonis de com la immensa majoria d’atacs mediàtics es resolen en els tribunals com a falsedats; però en el procés d’enfrontar-les, desestabilitzen la vida i el treball de les persones que ho pateixen, i impedeixen el desenvolupament dels programes culturals que tant costa dur a terme”, denuncien. L’última peça a caure dintre dels moviments de PP i Vox per assaltar les institucions culturals valencianes.