Les Falles havien escalfat la legislatura valenciana del binomi PP-Vox. Si fins al moment s'havia caracteritzat per alguns atacs al valencià, la baixada impositiva i un assalt a les institucions culturals protagonitzat pel vicepresident ultradretà Vicente Barrera, el calendari faller havia deixat moments de foc ultradretà amb el beneplàcit dels populars. La supressió dels guardons dedicats al jove Guillem Agulló, assassinat per una colla de neonazis, era una mena de crida d'un gir extremista.
En un dia de regust amarg per al PP, amb Eduardo Zaplana, expresident de la Generalitat Valenciana i padrí polític d'alguns integrants de l'executiu, assegut al banc dels acusats per la trama Erial, els conservadors i l'extrema dreta han presentat cinc lleis que suposen una transformació del model de llengua a l'escola valenciana, la derogació de la llei de memòria històrica, una modificació de l'actual normativa de transparència i, especialment, un canvi en les regles que regien fins al moment la radiotelevisió pública valenciana i l'Agència Antifrau.
Dit en l'argot faller: una particular 'cremà' de l'herència botànica en aquelles temàtiques sensibles per a Vox, qui sembla haver imposat al PP una part destacada de la seua agenda ultra. Tot un tomb cap a polítiques més escorades cap a la dreta, en sintonia amb el programa de govern de connotacions reaccionàries que signaren els conservadors i l'extrema dreta, després de les diferències expressades a les Corts Valencianes a compte de la iniciativa legislativa popular presentada pel grupuscle radical Hablamos Español. «Esteu imposant el valencià. Quina estafa als votants», havien escridassat al PP des de l'entitat monolingüe.
Desequilibri lingüístic
Com a una mena de rèplica a les crítiques d'aquesta organització residual, populars i ultradretans han presentat una proposició de llei a favor «de la llibertat educativa», especialment a l'àmbit lingüístic. La normativa suposa un arraconament del valencià a l'escola, ja que introdueix tota mena de percentatges de presència del castellà en el sistema destinat per a les zones valencianoparlants que no estan presents a les àrees de domini castellanoparlant. Aquest sistema, absolutament complex pel que fa als temps lectius en cada idioma a les àrees valencianoparlants, entrarà en vigor en el curs 2025-2026.
En el cas de les zones de predomini valencianoparlant, el nou model contempla que la llengua base, és a dir, aquella que comptarà amb major presència de temps lectiu, es calcularà d'acord amb les sol·licituds dels pares i les mares dels alumnes. «Sobre la base del percentatge de les famílies que hagen optat per cada llengua base, valencià o castellà, es determinarà per a cada centre el nombre d'unitats d'Educació Infantil de tres anys de cada llengua cooficial que serà llengua base», estableix la proposició de llei.
A l'etapa d'infantil, en conseqüència, la llengua base tindrà un 65% del temps lectiu, l'altre idioma un 25% i l'estrangera una presència del 10%. L'ensenyament primari es regirà, en canvi, per una presència mínima del 25% de la llengua no considerada com a base i «el percentatge del temps lectiu vehiculat en les dues llengües cooficials haurà de tenir una diferència que no sobrepasse el 20%» a partir del tercer curs. En aquest tram docent, a més, es dedicarà entre un 15% i un 25% a l'ensenyament en la llengua estrangera.
Pel que fa al primer curs de secundària, la llengua base es determinarà d'acord amb un annex farcit de percentatges per a fixar-la. Ara bé, i com ocorre a partir de tercer de primària, el percentatge de presència lectiva vehiculat en les dues llengües cooficials haurà de tindre una diferència que no sobrepasse el 20% del temps lectiu. Els topalls mínims i màxims establers per a la llengua estrangera seran els mateixos que a primària. En el cas del batxillerat, per escollir la llengua base «s'haurà d'ajustar el percentatge de l'horari lectiu dedicat a cada llengua cooficial com a llengua vehicular, de manera proporcional al percentatge d'alumnes que haguera optat per cada llengua base, valencià o castellà».
Tot aquest joc d'equilibris introduït a les zones valencianoparlants, que funcionarà com a una mena de formatge gruyère per a l'ensenyament i normalització de la llengua pròpia, està descolorit a la normativa lingüística de les zones castellanoparlants. Fins i tot, la llibertat educativa queda reduïda a paper mullat per les referències directes a idiomes. A l'educació infantil, encara que, a priori, hi ha possibilitat d'escollir llengua base entre castellà i català, es fixa directament un 10% del temps lectiu «d'ensenyament en valencià», un 10% d'introducció a l'anglès i la resta en castellà.
A primària, es contempla que «l'adquisició i la consolidació de la lectoescriptura es realitzarà en castellà com a llengua base». L'única obligació de l'alumnat envers la llengua pròpia del País Valencià serà assistir a les classes de valencià, ja que podran demanar l'exempció d'avaluació i qualificació. L'anglès, entre un mínim de 15% i un màxim de 25%, tindrà més presència lectiva que el valencià. Aquestes regles també s'aplicaran al conjunt de l'educació secundària obligatòria i al tram del batxillerat.
«Quan hi haja una demanda d'alumnat suficient per a constituir una unitat [amb el valencià com a llengua base] i no hi haja oferta suficient de llocs escolars en aquesta llengua base en el procediment d'admissió escolar, l'administració educativa adoptarà les mesures oportunes per a satisfer aquesta demanda», expressa amb la llei, deixant la llibertat de cursar valencià a l'elecció de la conselleria. La proposta de llei, a més, deixa com a mèrit i no com a requisit el coneixement de valencià per a docents que no impartisquen primària, secundària, batxillerat i persones adultes, així com imposa el bilingüisme en totes les comunicacions dels centres educatius.
A la recerca de promocionar l'ensenyament en català, l'alumnat que aprove l'assignatura de valencià en primària obtindrà un A2; si se superen els quatre de secundària, un B2 i en cas de treure un cinc o més en l'assignatura de valencià a batxillerat, s'assolirà un B1. Els estudiants aconseguiran un C1 en cas de superar la matèria de valencià en els dos cursos de batxillerat amb una qualificació igual o superior a 7.
Revisionisme històric
Amb un relat argumental que reforçava «el reconeixement de les víctimes de la violència republicana del Front Popular», en unes paraules del síndic de Vox a les Corts Valencianes, l'ultracatòlic José María Llanos, que compren l'imaginari i la concepció franquista de la primera etapa democràtic a l'Estat espanyol de la Segona República, la formació de la gavina i els reaccionaris han anunciat la derogació de la llei de memòria democràtica i la seua substitució per una normativa batejada com de «concòrdia», però que respira un rerefons revisionista.
«La Guerra Civil va dur fins al paroxisme les dinàmiques d'enfrontament dels anys anteriors. Pet tota Espanya, es van estendre els assassinats massius, les represàlies socioeconòmiques, els atropellaments de drets fonamentals i els desplaçaments forçosos de població», recull la llei sense cap contextualització històrica, on no hi ha referència a l'origen consensuat entre els historiadors rigorosos sobre l'inici de la Guerra Civil: el cop d'estat feixista del 1936.
La normativa, de fet, nega en contra de tota l'acadèmia neutral, del consens establert al conjunt de la historiografia com a ciència social, «un relat consensuat sobre la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme, ni entre els historiadors, que encara sostenen encesos debats teòrics, metodològics i interpretatius sobre els principals processos socials i polítics de l'època, ni entre els ciutadans». L'afirmació, en incloure el franquisme dintre d'aquest paquet de relat falsament en disputa, suposa un qüestionament del pacte acadèmic i científic sobre la dictadura de Franco.
«Enfront de les ingerències, les coaccions i les restriccions de drets de la legislació memorialista, és precís recordar que el principal deure de l'Estat pel que fa al passat ha de partir de l'acolliment a les llibertats i de preservar la reconciliació heretada», sosté l'exposició de motius de la norma, on es fa un discurs neutral entre els protagonistes del cop contra la legalitat democràtica i aquells que van ser víctimes d'aquesta assonada feixista contra l'estat de dret republicà.
L'argumentació per derogar la llei de memòria democràtica del Botànic segueix el mateix patró, fent referència a la llibertat individual per menysprear el consens científic sobre la Guerra Civil i el franquisme. Acusen l'anterior legislació de l'executiu del socialista Ximo Puig de «no perseguir els valors de la llibertat, el respecte i la tolerància [...] en decretar la intromissió de l'Estat en l'esfera de la consciència dels espanyols, modelar la seua memòria individual, impedir la llibertat d'opinió, limitar la llibertat de càtedra i penalitzar el treball dels historiadors si no s'ajusta a la interpretació sectària i interessada dels esdeveniments històrics».
L'exercici de revisionisme històric, al marge del relat desgranat a l'exposició de motius, es concreta en el reconeixement de totes les víctimes de violència social, política i terrorisme, així com de persecució ideològica i religiosa al País Valencià entre 1931 i l'actualitat. «Es podrà autoritzar a l'Advocacia de la Generalitat Valenciana la iniciació de processos o la personació en ja existents [...] per l'existència d'indicis de comissió de delictes en aquesta matèria», s'afirma. La llei contempla la creació d'una Unitat Valenciana de la Concòrdia que no es concreta, la protecció de tots els vestigis franquistes i no deroga els processos engegats d'exhumació de les fosses.
À Punt, a la diana
Si el record de la manipulació i el tancament de l'antiga RTVV va provocar que À Punt superara les seues dos primeres boles de partit llençades pel PP i per l'extrema dreta Vox, la compareixença a finals de l'any passat de José Manuel Cuenca, secretari autonòmic de Comunicació de la Generalitat Valenciana, va mostrar les línies de la nova radiotelevisió, la qual rebaixaria l'emissió dels seus continguts en la llengua pròpia dels valencians i les valencianes. De moment, els conservadors i els ultradretans han presentat una llei per controlar l'òrgan directiu de l'ens audiovisual.
La normativa anunciada per ambdós socis de governs elimina els anteriors contrapesos d'organismes que hi havia a la radiotelevisió amb l'objectiu d'evitar-ne la politització i estableix un únic òrgan de comandància: el consell d'administració de l'única societat que regirà els destins del servei audiovisual públic del País Valencià, batejat com a Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana. El consell d'administració estarà conformat per vuit membres, dels quals set s'escolliran per les Corts Valencianes on gaudeixen de majoria PP i Vox, i un altre per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, on la formació de la gavina és dominadora.
La nounada legislació, a més, fixa que «l'activitat dels mitjans de comunicació de titularitat pública de la Generalitat Valenciana s'inspirarà en els següents principis», entre els quals es recull que «la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià», però que el català és l'idioma oficial «igual que ho és el castellà, que és l'oficial de l'Estat». «La separació entre informacions i opinions, i la identificació d'aquestes últimes i la lliure expressió d'aquestes» és un altre dels principis rectors de la nova era d'À Punt.
«Aquesta llei s'interpretarà i aplicarà d'acord amb els criteris de respecte i defensa de l'ordenament constitucional i estatutari, així com la promoció i la difusió de les activitats pròpies de la Comunitat Valenciana i les seues senyes d'identitat pròpies», s'indica a l'articulat de la llei. «El model que es desenvolupa en aquesta proposició de llei és plural i ha d'aspirar a la representació de la societat valenciana, tant en la composició com en els continguts audiovisuals i multimèdia que es programen», es reforça a l'exposició de motius per a albirar un possible canvi en la línia informativa plural que havia practicat fins al moment la radiotelevisió pública valenciana.
La recerca del control dels òrgans directrius d'À Punt s'ha sumat al canvi de les regles de joc a l'Agència Antifrau, una proposta legislativa que només duu el segell del PP. En aquesta iniciativa, els populars aposten per canviar la fórmula d'elecció del director de l'entitat contra la corrupció, on en cas d'aprovar-se del bracet de Vox podria escollir en segona votació al director per majoria absoluta i, en conseqüència, sense haver-hi de buscar el consens amb les forces progressistes.
L'intent per modificar la normativa de l'ens es produeix quan el mandat del seu actual comandant, Joan Llinares, caduca en maig. De moment, hi ha dos aspirants al càrrec: Gustavo Segura, inspector tributari i amb una línia de tarannà continuista amb la tasca que s'ha desenvolupat contra la corrupció, i Eduard Beut, una persona procedent del món financer valencià i amb vincles amb personatges il·lustres del zaplanisme, com ara l'exdirector de gabinet de l'exministre, Juan Francisco García, processat a la trama Erial.
PP i Vox sí que han coincidit, en canvi, en una proposta de llei per reformar la normativa de transparència a l'administració valenciana. La legislació impulsada per la formació de la gavina i els centralistes d'extrema dreta suposa anul·lar els canvis introduïts durant l'etapa del Govern del Botànic i assumir un marc comú d'incompatibilitats per als càrrecs públics, el qual estarà fonamentat en el règim previst per als regidors del conjunt dels municipis de l'Estat espanyol.
«Involució democràtica» i «dia molt negre»
La cremà de l'herència botànica ha indignat a les forces progressistes valencianes. «El PP i Vox es mouen pel sectarisme, la diferència entre iguals i la censura», ha retret el síndic del PSPV a les Corts Valencianes, José Muñoz, qui ha qualificat aquest paquet de «contrareformes» com a «una involució democràtica». «Volen entrar a l'assalt en À Punt i a l'Agència Antifrau, acabar amb la memòria democràtica, soscavar el valencià a l'escola i reduir els controls enfront de la corrupció. Mazón i el PP s'han rendit davant l'extrema dreta i s'han convertit en ultres orgullosos», ha criticat.
«Avui és un dia molt negre per a la democràcia valenciana. El PP i Vox han començat a dinamitar avanços que havíem aconseguit tots els valencians i valencianes. Tenen un objectiu molt clar: volen fer-nos tornar al passat. Un passat d'opacitat, de corrupció, de manipulació de la televisió pública i de sectarisme. Exactament, el mateix passat que representava Zaplana i que avui mateix s'està jutjant i que assumeix el seu deixeble Mazón», ha carregat Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes. «Plantarem cara a tots i cadascú dels intents de PP i de Vox d'atacar els drets dels valencians, com ara el dret tan elemental d'aprendre la nostra llengua, d'aprendre valencià», ha promès enfront de l'acceleració de la croada ideològica del tàndem PP-Vox que lidera Mazón.