Els tallers, els jocs tradicionals i els treballs manuals eren l'obertura de la festa. I els xiquets i les xiquetes no deixaven en cap moment de somriure. Ara dibuixaven, després feien una careta i més tard botaven al sambori sense parar. No hi havia temps per obrir la porta a l'avorriment, ni tampoc per pensar a omplir la panxa. Les hores del rellotge volaven per a la xicalla quan encara restaven les actuacions musicals i els teatres, per exemple, de l'alcoià Xavi Castillo, amb el seu humor sempre àcid, absolutament irreverent.
Les Trobades d'Escoles Valencianes han marcat generacions i generacions al País Valencià, les quals s'han divertit en la seua llengua, sense importar res més que no fora el gaudi durant una jornada de cap de setmana. Aquestes festes pel valencià, de socialització en l'idioma propi de les comarques valencianes, han teixit una xarxa de consciències que va resistir les envestides dels anteriors governs del PP i que va mantenir encesa la flama durant els executius botànics.
Instaurades com a una cita ineludible del calendari escolar, com a una parada obligatòria per promocionar l'oci en català a la mainada, l'edició d'enguany arranca en un escenari nuvolós per a la llengua. Al retrocés social que experimenta l'idioma, s'hi suma una política lingüística a la contra del bipartit del PP i l'extrema dreta Vox que encapçala el popular Carlos Mazón. Tanmateix, el missatge d'Escola Valenciana, l'entitat organitzada, no ha estat de resistència, sinó de perseverança per alimentar el foc d'una llengua viva a les places, les escoles, els carrers, i a tot arreu.
Amb el lema «fem poble, parlem valencià!», Escola Valenciana ha encès aquest dimarts a la Universitat de València, concretament a una aula del campus de Magisteri, el tret d'eixida d'una primavera educativa conformada per 22 festes per la llengua, les quals se celebraran del 22 de març al 14 de juny de nord a sud del País Valencià. No debades, hi haurà festa a Picanya (Horta), Mutxamel i Agost (Alacantí), Estivella (Camp de Morvedre) o Cabanes (Plana Alta).
Benimodo (Ribera Alta), Burjassot (Horta), Pego (Marina Alta), Argeleta (Alt Millars), Monòver (Vinalopó Mitjà), Santa Pola (Baix Vinalopó), València, Novetlè (Costera), Albocàsser (Alt Maestrat), Llíria i Benissanó (Camp de Túria), Tibi (Alcoià), Benidorm (Marina Baixa), Llocnou de Sant Jeroni (Safor) i Ontinyent (Vall d'Albaida) seran altres de les estacions d'aquesta ruta per la diversió en valencià. Una campanya de promoció transversal per la llengua en un temps on, segons Isabel Vázquez, vicerectora d'Estudis de la Universitat de València, «els avanços en drets lingüístics són molt complicats i els retrocessos molt fàcils».
«La llengua escrita és necessària per a preservar-la, transmetre-la i, sobretot, engrandir-la. Amb la llengua escrita es fa la literatura i la investigació, però amb la llengua parlada es fa comunitat, es fa poble», ha expressat Immaculada Cerdà, secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, davant un auditori conformat per representants, per exemple, d'Intersindical Valenciana, Comissions Obreres del País Valencià, FAMPA-València, Acció Cultural del País Valencià o els alcaldes de Muro d'Alcoi i Cocentaina, ambdues poblacions del Comtat i amb batlles de Compromís.
El discurs de la representant de la màxima autoritat lingüística valenciana ha estat carregat de missatges per desarticular els arguments esgrimits pel Consell en la seua croada d'exaltació de normatives i un lèxic anticientífic: «Defendre que la llengua escrita s'ha d'acostar al màxim a la llengua parlada és no entendre què és cada cosa». «Transmetre la llengua al segle vinent és el compromís per escrit i per paraula que hem d'assumir», ha ressaltat. «Cal donar eines», en referència a les famílies, els mestres, els joves i, en definitiva, al conjunt de la comunitat escolar, «per sentir-nos orgullosos de parlar valencià i no haver-se de justificar».
Qüestió de prestigi social
Si el missatge de la secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha estat una crida a preservar la llengua, la intervenció d'Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana, n'ha estat reincident: «La situació d'emergència i de fragilitat del valencià ens urgeix a actuar!». «Tot i augmentar el coneixement del valencià entre el jovent, l'ús social està en descens. S'està experimentant una pèrdua del valencià en espais com ara la llar familiar, d'importància cabdal per a la transmissió», ha advertit després de citar referents de compromís amb la llengua, com ara el poeta Vicent Andrés Estellés o la mestra Carme Miquel.
«La nostra llengua és un dels nostres trets singulars. Ens diferencia d'altres pobles, però ens hi acosta als pobles germans. Fer servir el valencià amb total naturalitat és una forma de continuar amb el que hem sigut i som, i ens acompanya cap a tot allò que volem ser», ha proclamat, per remarcar que les trobades d'enguany «estan pensades perquè siguen una crida a l'acció, i també una expressió d'esperança en la protecció del nostre patrimoni lingüístic, el qual és vulnerable i està greument amenaçat». «Treballem per situar el valencià al centre del sistema educatiu, però també el necessitem als carrers i a les institucions públiques, a la sanitat, als jutjats, a l'empresa privada», ha desgranat mentre exigia al Consell «polítiques per fomentar l'ús d'una llengua minoritzada».
La presidenta d'Escola Valenciana, però, s'ha revoltat contra «aquells que creen el caos i la confusió a les comunitats educatives amb el fals i demagògic mantra de la llibertat de les famílies a triar un model lingüístic». «Per què una família pot negar al seu fill que aprenga una de les dues llengües cooficials?», ha preguntat, per citar les obligacions d'ensenyament de la llengua pròpia que fixa el marc legal valencià. «L'administració té l'obligació de procurar garantir la competència lingüística de l'alumnat en les dues llengües oficials del territori», ha recordat.
«Es tracta d'una qüestió de prestigi social. Els nouvinguts parlaran la llengua si aquesta els és útil en les seues relacions personals i laborals», ha indicat, al seu torn que ha posat deures als dirigents polítics valencians: «Han d'estimar, respectar i utilitzar en públic el valencià. No han de menystenir-lo, ni desacreditar-lo. No han d'alimentar la seua difamació i la censura. Calen administracions que refermen la nostra llengua i la nostra cultura per a no comprometre el present i el futur del nostre poble».
Un missatge que no ha oblidat els territoris germans lingüísticament: «S'ha d'avançar cap a la igualtat lingüística i el treball conjunt amb els governs amb qui compartim domini lingüístic. Ara bé, també cal exigir al govern de l'Estat espanyol que implemente els mitjans legals i econòmics per protegir les llengües cooficials dels territoris, que vagen més enllà del folklore regional i perifèric». «La situació ens obliga individualment a totes les persones a prendre un paper encara més actiu i fer-la servir cada dia, en cada àmbit, de la nostra vida. Qui ho farà, si no ho fem nosaltres?».
«Cal reivindicar el nostre valencià. Deia Joan Fuster que la llengua no ens la regalarà ningú, sinó que haurem de guanyar-la dia a dia. I jo afegisc, permeteu-me, que cal fer-ho ara que encara som a temps de guanyar-lo», ha avisat, abans de destacar activitats de les trobades com l'edició vint-i-sis del sambori, la iniciativa de fotografiar-se a un paisatge valencià amb un llibre vinculat amb Estellés o un projecte per fomentar la pilota valenciana, «el nostre esport nacional», en les diferents festes per a llengua d'Escola Valenciana.
«El nostre dret a existir»
Una de les novetats de l'edició del 2024 de les Trobades d'Escoles en Valencià ha estat la creació d'una cançó que acompanyarà la promoció d'aquestes festivitats infantils i juvenils per la llengua pròpia. L'encarregat de la peça sonora ha estat el cantautor contestà Andreu Valor, qui està acompanyat a les veus per Berta Íñiguez i Sergio Peiró i musicalment per Blai A. Vañó, Hèctor Tirado i Toni Moltó.
Anomenada «Llengua és casa. Vida és poble», la creació té com a objectiu «reivindicar el nostre dret a existir i habitar el lloc que habitem perquè la llengua, com a tret identitari, ens acull, ens vertebra i ens singularitza». «És una proposta molt orgànica i acústica, amb unes tendències més folk que ens identifiquen, feta amb tota la nostra estima perquè siga efectiva», ha explicat Valor, qui ha completat: «Nosaltres fem una música més reivindicativa que festiva de manera que hem buscat cert dinamisme per tractar d'arribar a la gent més jove sense desvirtuar massa la nostra manera de fer».
Les trobades, però, també comptaran amb una il·lustració pròpia, la qual ha d'exercir de símbol d'aquestes festes per la llengua. L'autora ha estat Cristina Durán, guardonada l'any 2019 amb el Premi Nacional de Cómic. «Les bafarades recullen la idea de poble, per això tenen la forma de casa, mentre que els personatges representen la diversitat: són persones d'edats, colors i capacitats diverses, agafades de la mà com a mostra d'unió i d'inclusió, fent comunitat a través de la llengua», ha desgranat la il·lustradora.
«Fem poble, parlem valencià!»
L'inici de les Trobades d'Escoles en Valencià ha estat marcat per la difusió d'un manifest, que ha estat llegit per Montse Morales, dirigent de l'entitat. «En un context d'hostilitat política i social envers la nostra identitat, cal reivindicar la diversitat i la unitat, assumir la veu del nostre poble. La nostra llengua arrela, integra i cohesiona, tot i la seua diversitat arreu dels territoris, és clau de convivència», assenyala el text.
«El valencià és l'element més important que ens identifica i ens singularitza, independentment dels orígens de cadascú. Com a qualsevol comunitat amb llengua pròpia, la millor manera de formar-ne part és parlar-la, sentir-la i, per això, hem de mostrar-la, donar-la, ensenyar-la, no amagar-la», s'afirma, així com es lamenta «la manca d'oferta cultural, com ara en les plataformes audiovisuals i les xarxes socials, la qual cosa arracona la llengua i compromet el present i el futur de poble valencià». Enfront d'aquest escenari, expressen: «Necessitem persones activistes, compromeses, amb consciència cultural i lingüística».
La pervivència de la llegua pròpia del País Valencià, segons recorden al manifest, «no depèn només de l'escola». «Cal garantir contextos socialitzadors on la gent puga expressar-se lliurement en la nostra llengua, com també espais que faciliten l'ús del valencià fora del camp educatiu, com ara a les activitats esportives i artístiques o als grups culturals», disseccionen. I subratllen: «S'ha de normalitzar la llengua a tots els àmbits».
«A Escola Valenciana, venim de lluny, i més lluny que arribarem perquè any rere any omplim els carrers, com avui, com cada any. I els haurem de continuar omplint: ens pariren per vetllar en la llarga nit del nostre poble. Així doncs, hui cal que et sumes, que et faces activista per la nostra llengua i la nostra cultura. Pel nostre futur», tanca la crida d'enguany de les Trobades d'Escoles en Valencià, d'una de les eines que ha contribuït a socialitzar en català en temps de resistències i de cornades per part de les administracions envers l'idioma.