L’ episodi era digne de la novel·la més esgarrifadora de l’escriptor Guillem Frontera, d’aquella Sicília sense morts de vents mallorquins. L’empresari Bartolomé Cursach, un dels magnats de la nit balear, havia estat emmanillat a causa de la seua implicació en una presumpta trama de corrupció dintre la policia local de Palma. El relat d’Anticorrupció era inequívoc: els responsables del seu empori empresarial buscaven subornar funcionaris públics per afavorir els seus negocis.
La narració del fiscal assenyalava actuacions de la policia contra competidors de Cursach, jugades de l’empresari de l’oci contra altres locals situats a Calvià o presumptes prebendes entregades als treballadors públics, com ara serveis sexuals o estupefaents que es dispensaven hipotèticament als seus establiments d’esbarjo. L’agenda d’una encarregada d’un prostíbul, fins i tot, apuntava al pagament de festes sexuals d’aquest grup empresarial a càrrecs del PP, segons va desvelar Público.
Aquesta història aparentment real, amb una trama que encisaria qualsevol amant de la novel·la negra, faria aigües només un any després d’aquella detenció de Cursach. El jutge i el fiscal serien assenyalats per intentar dirigir la declaració d’una de les testimonis fonamentals que incriminava l’empresari de la nit, així com altres investigadors quedarien en dubte després de la publicació d’uns missatges que destapaven mètodes i pràctiques irregulars contra els acusats.
En un gir de guió inesperat quan va ser arrestat en aquella macrooperació de l’any 2017, Cursach eixiria absolut d’una instrucció judicial que s’havia demostrat parcial i amb altes dosis d’irregularitats. De fet, el magistrat i el responsable del ministeri públic que van actuar contra l’empresari s’enfronten a peticions de 100 anys de presó. La causa judicial, tanmateix, faria saltar el rostre d’aquest home de negocis des de la premsa balear a les pàgines dels periòdics estatals.
Cursach, no debades, és un dels històrics amos de la nit mallorquina. És propietari de BCM, una de les discoteques balears d’absoluta referència i enclavament de peregrinació per als visitants de procedència britànica. Ubicada a Magaluf, centre neuràlgic de la festa més desimbolta i, de vegades, vandàlica, es complementa amb la possessió de Tito’s Calvià Beach, un dels locals més emblemàtics de l’oci nocturn mallorquí situat en ple passeig de Palma. L’oferta del Grup Cursach encara és més extensa: gaudeix del Mega Park Mallorca, un recinte orientat al turista alemany que simula una antiga abadia i que atresora zones a l’aire lliure, i de l’Arena Show Mallorca.
L’empori empresarial de Cursach s’estén per l’activitat física amb el gimnàs Megasport; la restauració amb 800º Steakhouse, localitzat a la platja de Palma i especialitzat en la cocció de carns, i per l’hostaleria amb diverses marques d’allotjament. Ara bé, la divisió hotelera del grup és gestionada per Fergus Group, en mans del jove mallorquí Pep Cañellas. Ambdós hòldings empresarials van firmar un acord d’afiliació a principis del 2022.
Cursach ha estat marcat per la polèmica arran de la seua proximitat a figures del PP com ara l’expresident balear Jaume Matas o José María Rodríguez, expresident dels populars a Palma i batlle de la capital mallorquina que va aprovar una ordenança de soroll que algunes veus van interpretar com a favorable als negocis de l’emprenedor balear. La seua figura va transcendir a la secció d’esports dels diaris quan va erigir-se en màxim accionista del Mallorca l’any 2003.
El Grup Cursach és gestionat a través de la firma Interbalear de Servicios de Gestión y Administración SL, amb una xifra de negoci que va superar els dos milions d’euros en 2020 i els cinc milions d’euros l’any 2019. Els beneficis en el primer any de la pandèmia foren de poc més de 300.000 euros. Aquesta societat, però, està controlada per Magainver SL, la mercantil que atresora la propietat de les innumerables companyies del hòlding. Els resultats de l’exercici 2020 foren negatius, amb números rojos que superaven els 700.000 euros.
L’efecte de la pandèmia és desigual per a les dues principals empreses d’oci del Grup Cursach. La discoteca BCM va perdre 853.501 euros l’any 2020 i 549.302 euros en 2019, a pesar d’haver facturat més de quatre milions d’euros en aquest darrer exercici. Tito’s, en canvi, sí que va obtenir xifres positives en 2019, amb 503.876 euros de beneficis i un import de negoci que depassava els quatre milions d’euros. En 2020, però, va deixar-se 715.674 euros.
Música i ball sota l’amenaça d’enderroc
L’empresari balear és només un exemple dels rostres que estan rere les principals discoteques de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. A Mallorca, de fet, la ruta per les sales de música en directe més emblemàtiques també compta amb parades allunyades de l’empori de Cursach. Social Club és una d’aquestes estacions. A tocar del mar, instal·lat a la zona annexa al port de Palma, l’establiment d’oci nocturn és gestionat per l’empresa Alhambra S.A. La firma va perdre 396.051 euros en 2020 i compta com a soci únic a la mercantil Social Hospitality SL. Els amos són Dominic James Miles i Martyn Smith.
Aquest club està, segons va publicar Última Hora, sota l’avís de desaparició. El Ministeri d’Hisenda, no debades, va decretar l’expropiació dels terrenys en els quals s’instal·la la discoteca amb l’objectiu d’unes obres de remodelació sol·licitades per l’Autoritat Portuària Balear. La decisió comporta l’extinció anticipada de la concessió a la propietària de la sala de música, ja que l’enderrocament de l’establiment està programat per a novembre d’enguany.
A menys de 20 kilòmetres, hi ha un altre dels establiments d’oci nocturn incorporats a les guies de recomanacions per eixir de festa. Stereo Mallorca, localitzada a la població turística de Magaluf, està encapçalada per Gabriel Carbonell, qui va administrar també el restaurant Bondi Beach Magaluf des de 2016 fins a 2022. La localitat veïna de Calvià acull recintes de diversió com ara l’Oceans Beach Club, propietat en última instància de Calvià Entertainment SL. L’administrador únic és Luis Cañadas Alcolado, un dels principals empresaris de la nit de la zona de Magaluf.
L’ombra de la nissaga Matutes
Si Mallorca està associada a l’oci nocturn per a una llarga llista de turistes, Eivissa s’ha convertit en el sinònim de la festa per excel·lència, amb la presència de famosos a les seues discoteques. Usuaïa és un dels punts imprescindibles per a molts personatges de les pàgines roses i de l’esport gràcies a sessions de DJ com ara David Guetta o Bizarrap. Els seus propietaris són la nissaga d’Abel Matutes, alcalde d’Eivissa durant el franquisme, amb responsabilitats a la Comissió Europea encapçalada pel socialista francès Jacques Delors i exministre d’Exteriors amb el neocon José María Aznar. Matutes és, de fet, la figura més influent d’una illa en la qual atresora incomptables tentacles.
Usuaïa està incorporada dintre del hòlding Palladium Hotel Group, qui patrocina la samarreta del Reial Madrid de bàsquet. Palladium Gestión SL, sota la qual s’aixopluga les experiències d’oci lligades a Usuaïa, va obtenir en 2021 uns guanys de més sis milions d’euros gràcies una xifra de negoci que va depassar els 33 milions d’euros. Com a sòcia única de Palladium Gestión i d’altres firmes lligades a la família Matutes, hi ha Fiesta & Hotels Resort SL, la qual va assolir en 2021 un resultat positiu de 79 milions d’euros.
L’empori dels Matutes compta amb hotels de luxe a l’Estat espanyol, Itàlia, Brasil, Jamaica, Mèxic o República Dominicana, així com està present en incomptables sectors de l’economia, com ara a la promoció immobiliària. Els negocis de la nissaga estan comandats en l’actualitat pel fill del patriarca, Abel Matutes Prats, amb comentaris a Twitter de suport a dirigents de l’univers de la dreta i la ultradreta espanyola. No debades, va dedicar-li un missatge afectuós a Ivan Espinosa de los Monteros quan va decidir fa unes setmanes abandonar la cúpula directiva de Vox.
La família ha estat assenyalada per diversos escàndols com ara per robatoris de pel·lícula, investigacions periodístiques de l’Anuari.cat que desvelaven una suposada xarxa empresarial amb presència a territoris offshore per rebaixar la seua factura fiscal o per les queixes dels veïns a causa de les seues discoteques. Com a propietaris de bona part de la platja d’En Bossa, un dels centres neuràlgics de diversió d’Eivissa, disposen del 55 % de les accions del recinte d’oci nocturn Privilege i atresoren la discoteca Hï, antigament coneguda com a Space. L’empresa que controla aquest centre de diversió va perdre tres milions d’euros en 2020 pels set de benefici de l’any anterior.
Familiars de futbolistes i un magnat indi
Usuaïa, la discoteca de capçalera dels Matutes, va trobar-se al punt de mira del fisc espanyol un matí de setembre del 2016. En aquell moment, agents de la policia espanyola van registrar l’hotel i sala de festa per un possible frau de diners en efectiu no declarats a l’Agència Tributària espanyola. Aquest centre d’oci no va ser l’únic en ser escorcollat per les forces de seguretat. Pachá Eivissa, la mítica discoteca fundada per Ricardo Urgell, també va ser regirada per les mateixes sospites.
Aquesta marca referent de l’oci mundial, amb una nòmina inesgotable de personalitats que han visitat les seues festes, va ser venuda l’any 2017 per 290 milions d’euros al fons d’inversió Trilantic Capital Partners, fundat per cinc extreballadors de Lehman Brothers. En només sis anys, la discoteca ha tornat a canviar de mans. Trilantic Capital Partners, junt amb els fons espanyols MCH y GPF Capital —coneguts com als ‘cayetans’ del private equity—, han acceptat aquest estiu l’oferta de 320 milions d’euros de Five Holding, el consorci de l’oci encapçalat pel magnat indi Kabir Mulchandani, per la divisió hotelera i les discoteques Pachá.
L’acord amb Mulchandini inclou que els antics propietaris de la mítica discoteca gestionaran les sales de festa Lio, com ara la localitzada, precisament, a Eivissa. Amb una discogràfica pròpia, embarcat en el negoci hoteler i amb una penetració al món de la rajola, l’empresari establert a la monarquia antidemocràtica d’Emirats Àrabs Units ha comprat un emblema de l’oci nocturn que l’any 2021 va ser rescatat pel Govern espanyol amb una injecció de 18 milions d’euros. En 2022, però, va tenir uns ingressos de 150 milions d’euros i un benefici operatiu de 50 milions d’euros.
Als afores d’Eivissa, solament separada per poc més de set kilòmetres de Pachá, se celebren els shows musicals d’Amnesia. La discoteca és gestionada per la firma barcelonina Nightevolution SA, liderada per Joan Mañá, qui compta amb una empresa de gimnasos domiciliada a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). L’històric propietari, Martín Ferrer, va ser detingut l’any 2016 en una operació policial pels presumptes delictes de blanqueig de capitals i frau fiscal.
Sense allunyar-se de l’àrea de festa d’Eivissa, el Grup Descalzo, propietat dels emprenedors Miguel Sancho i Andrés García-Prado, disposa de la propietat de la mítica discoteca Bora Bora, la qual va tancar les portes de manera definitiva en octubre del 2022 per afrontar una refundació com a establiment d’oci diürn i nocturn. El hòlding compta amb apartaments, el club Playa Soleil i altres establiments que combinen restauració i diversió. L’oferta festiva de l’illa es complementa amb És paradís, una discoteca propietat d’Aguileal SL, i O Beach d’Eivissa, on un dels socis, Duane Lineker, és nebot del famós futbolista anglès Gary Lineker.
La xarxa dels germans Cano i Bordas
A pesar que les Illes Balears s’han convertit en un enclavament predilecte per a la gent que busca ballar al ritme dels millors DJ, Catalunya i, en especial, Barcelona també gaudeix d’una àmplia gamma de sales de música i discoteques. Razzmatazz, dirigida per l’empresari Daniel Faidella, i Apolo, propietat d’Autopark SA i amb Jaime Albo com administrador únic, són algunes de les més conegudes. Ambdues van notar els efectes del coronavirus als seus comptes: mentre Razzmatazz va deixar-se 761.308 euros en 2020, les pèrdues d’Apolo foren en aquell any de 387.995 euros.
L’exclusiu barri de Sant Gervasi, just al començament de la denominada part alta de Barcelona, acull discoteques de luxe com ara Sutton, liderada històricament pels germans Cano. Junt amb aquest recinte d’alt poder adquisitiu, el Grup Sutton compta amb altres establiments d’oci nocturn com ara Gatsby, Jaleo o Bikini. A la mateixa zona, hi ha la discoteca Costa Breve, propietat d’un grup empresarial administrat per Mari Carmen Berbel, i Otto, dirigida per Xavier Puigdemònech, qui assegura a LinkedIn que el seu grup empresarial té 120 persones en plantilla i cinc empreses dedicades a l’hostaleria, l’oci nocturn i la restauració.
Els autèntics factòtums de la nit barcelonesa, però, són els germans Bordas. A través del Grupo Costa Este, controla la popular discoteca Bling Bling, la qual va anotar-se uns guanys de 577.206 euros fa dos anys. El hòlding compta amb la sala Opium Barcelona, gestiona l’establiment Pachá Barcelona, disposa de diferents restaurants arreu de la capital catalana, Madrid o Marbella, així com posseeix un servei de càtering i una teranyina empresarial força profusa. L’intent de l’exregidora Gala Pin d’allunyar l’oci nocturn de la zona portuària durant el primer mandat dels Comuns a Barcelona va generar un enfrontament amb aquests propietaris de la nit barcelonesa.
En aquell conflicte, també va estar involucrada la discoteca Shoko. Aquesta mescla de restaurant i club amb DJ és propietat de Grupo Opercio SL, encapçalat per l’empresari de la nit José Viguin. La firma ha assolit una senda positiva de resultats en el trienni 2019-2021, amb uns guanys de 2,7 milions d’euros en l’exercici de fa dos anys. Una de les empresàries que va tenir dificultats durant l’etapa de la pandèmia, les quals van ser manifestades en entrevistes amb capçaleres digitals catalanes, fou Verónica Martínez, propietària de la discoteca Cocoa a Mataró (Maresme).
Els titulars de premsa s’han fixat en els últims temps en la sala de música Waka Sabadell. La discoteca acumula un llarg historial de casos d’agressions sexuals, episodis de discriminació racial, detinguts i baralles vinculades al seu recinte. L’alcaldessa del municipi limítrof de Sant Quirze del Vallès, l’independentista Elisabeth Oliveras, ha demanat reiteradament el seu tancament a la Generalitat de Catalunya. La propietària és Emergen Disc SL, una firma dirigida per l’empresària Maria Trinidad Castro i Salvador Daza, exregidor del PSC a Badia del Vallès (Vallès Occidental). Ambdós administren negocis immobiliaris i societats del món de la nit.
A l’àrea metropolitana de la capital de Catalunya, hi ha altres establiments d’oci amb important afluència com ara Malalts de Festa. La discoteca, ubicada a Cornellà del Llobregat (Baix Llobregat), és gestionada per l’empresa El Gran Clips SL. La firma té com a administradors solidaris a Raúl Fernández Valera, José Luis Fernández Valera i José Caparrós López, i va tenir en 2021 uns resultats positius de 244.496.
Les xifres han estat diferents per a Tropic, una discoteca ubicada a Lloret de Mar (La Selva). Propietat d’un grup empresarial administrat per la família britànica Law, va perdre 651.613 euros en l’exercici 2020. Al mateix municipi, competeix amb St Trop, capitanejada per Carlos Rodríguez a través de la firma Bemma Corporation SL. Sense eixir d’aquesta comarca, hi ha a Blanes l’establiment d’oci nocturn Arena, encapçalat per l’empresari Francisco Sánchez.
El regne de la salamandra
La Ciutat de les Arts i les Ciències, símbol durant anys del balafiament de diners públics de l’època de vi i roses del PP, és un dels atractius turístics de València. Al seu interior, integra un dels clubs nocturns amb més nom de la capital valenciana. Es tracta de la discoteca Mya, la qual gaudeix per a les seues festes de la privilegiada terrassa de l’Umbracle. L’espai d’esbarjo va estar sota polèmica durant la legislatura valenciana del popular Alberto Fabra, ja que Esquerra Unida va denunciar que l’adjudicació entregada a una firma de l’advocat del poder, Manuel Broseta, estava farcida d’opacitat i d’una cara B que deixava força dubtes per esclarir.
En l’actualitat, la discoteca està en mans del Grup Salamandra. Propietari de grans sales de festes amb interiors i exteriors com ara Akuarela i establiments d’oci nocturn com ara Upperclub, el hòlding està encapçalada per José Alberto Martínez Minuesa i José Fernando Carmona, així com disposa de 200 treballadors i ha comptat amb una facturació superior als quatre milions d’euros, segons dades de la plataforma d’informació mercantil Infoempresa.
La discoteca Mya, un dels baluards d’aquest grup empresarial, va estar envoltada de polèmica mesos enrere per una denúncia d’un jove d’ascendència marroquina, qui va denunciar una agressió racista per part de tres porters de la sala de festa. Set anys enrere, el nom de la discoteca va estar esquitxat per una operació de l’Agència Tributària que investigava un presumpte cas de frau fiscal per quatre milions d’euros a sis clubs d’oci de València. Mya i Akuarela formaven part de la llista.
L’altre nom de la nit valenciana és Óscar Iglesias. Aquest empresari apareix rere la discoteca Oven, és administrador únic dels recintes de festa Picadilly i el mític Spook Multiespacio, i figura com a vicepresident de la firma d’apostes en línia Codere Online SA, propietat de diferents fons d’inversió. La festa a València, però, no s’acaba amb aquests establiments. Hi ha Play Club; Deseo 54, amb Javier Carlos Almela com apoderat; o Indiana, vinculada al grup 374, assenyalada per la seua actuació enfront d’un cas mediàtic d’agressió sexual i criticada pels veïns de la zona pel soroll.
En cas de preferir un ambient més exclusiu, a la zona marítima de la ciutat destaca el Marina Beach Club. El recinte és propietat d’Antonio Calero, soci únic del Grup Recaba i conegut com al rei del postureig valencià. Amb diversos restaurants a València, antigues inversions al sector hoteler i administrador d’empreses dedicades al negoci immobiliari, la seua firma d’oci i restauració Recaba Inversiones Turísticas SL va anotar-se més de tres milions de beneficis i catorze milions d’euros de facturació l’any 2021.
La festa està present també lluny de la capital del País Valencià. Sueca, una població de la Ribera Baixa que va ser un dels centres neuràlgics de la denominada Ruta del Bakalao, atresora les històriques Barraca, amb l’empresari Ángel San José com a administrador únic, i Chocolate, qui ha lliurat en els darrers anys una batalla amb el consistori per la seua ubicació dintre dels límits del parc natural de l’Albufera. La firma que controla la marca és Chocolate Great SL, amb Salvador Fortea com a administrador únic i Patricia Carboneras com a sòcia única.
Si Sueca ha estat una de les capitals d’aquella històrica ruta, Gandia (Safor) és una parada ineludible dintre de la geografia valenciana de l’oci nocturn. El gran actor de la festa al bressol dels Borja és La Gran Manzana, propietari dels pubs Playa Varadero Beach Club, Eclipse, la Dolce Vita i el Seis, així com de l’hotel Safari i les discoteques Bacarrá i Falkata. L’impulsor d’aquest hòlding de la nit gandienca és Luis Berenguer. Hotel Safari SA, la principal societat del grup empresarial, va deixar-se 879.375 euros l’any 2020, en ple inici de la pandèmia de la COVID-19. Gandia, a més, compta amb la famosa sala Cocoloco, de l’empresari Vicente Costa.
L’oci alacantí està dominat per la sala The One, integrada en una xicoteta teranyina societària que compta amb establiments de restauració i englobada empresarialment sota el paraigua de Cotolengo Ocio y Entretenimiento SL. L’administrador únic és Gustavo Renedo i els administradors solidaris són José María Frías i Carlos Heredia. L’altre protagonista de la diversió a la ciutat és Marmarela, impulsat pels germans Manuel i David Rubio. La discoteca, ubicada a la zona portuària, va protagonitzar en el passat diversos estira-i-arronses amb el consistori i va estar assenyalada fa tres anys per una denúncia d’un client que assegurava haver estat expulsat per la seua orientació sexual.
La Marina Baixa no es queda enrere en oferta d’oci nocturn amb la llegendària discoteca Penelope de Benidorm, gestionada per Costa Mar Discotecas SL. L’administrador únic de l’empresa és Miguel Garcia, i els administradors solidaris són Tamara Garcia i Emilio Garcia. Els amants de la música electrònica compten amb dues parades al Baix Segura: una és Velice, propietat del Grupo Vela Restauración y Ocio SL que encapçala Gustavo Álvarez, i l’altra és Central.
Amb aquesta línia de sonoritats sintètiques estridents i dures, hi ha Masia, a Sogorb (Alt Palància). La discoteca, una icona de la música màquina al País Valencià, està controlada per la mercantil Xima & West Company i té com a ànima Xima Segarra. A més de setanta quilòmetres cap al nord, a la localitat costanera de Benicàssim (Plana Alta), l’oferta electrònica és diferent amb el club d’oci nocturn Buddha, vinculada a l’empresa Tiroriro Producciones SL. Els diferents rostres que dominen la festa durant el regnat del sol i, especialment, de la lluna.