A imitació de la legislació ultraconservadora hongaresa i amb una certa evocació al tarannà integrista de l'estat nord-americà de Texas, el vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, l'ultradretà Juan García-Gallardo, va comunicar setmanes enrere un paquet de mesures antiavortistes. El dirigent d'extrema dreta va expressar que els metges obligarien a les dones que volien interrompre el seu embaràs a observar una ecografia del fetus, així com a escoltar el seu batec.
L'anunci va provocar un terrabastall polític a la dreta i als sectors més fonamentalistes, el qual ha acabat per deixar al descobert una guerra mediàtica entre les famílies reaccionàries del conservadorisme espanyol, amb enfrontaments entre ràdios, televisions trumpistes, periòdics i dirigents involucionistes de Vox. Tanmateix, hi ha precedents al PP d'impuls de polítiques encaminades a restringir l'avortament, com ara en els darrers anys de mandat de Francisco Camps, atrapat judicialment encara per l'escàndol de Gürtel.
En aquell any previ a la seua dimissió per la seua presumpta involucració a la xarxa corrupta comandada per Francisco Correa, el Consell del PP va acordar una sèrie d'actuacions per torpedejar de manera indirecta la reforma de l'avortament aprovada per l'executiu espanyol del socialista José Luis Rodríguez Zapatero. No debades, va plantejar-se que es subministrarien ecografies en 3D del fetus i imatges sobre la pràctica quirúrgica de la interrupció de l'embaràs a les dones que havien decidit lliurement avortar.
L'executiu conservador, alineat llavors amb l'Església catòlica arran de la influència que hi ostentava el sector cristià del PPCV, complementava aquelles dues accions amb la creació d'un comitè d'experts per confeccionar una normativa valenciana que ampliara l'objecció de consciència. Encara més, engegava un servei de difusió de la iniciativa "Més vida", on es presentaven alternatives a l'avortament i s'oferia munició ideològica per atacar aspectes de la llei, com poguera ser la capacitat de decisió de les menors de 16 anys.
Aquella campanya, nascuda l'any 2008 durant l'etapa de Juan Cotino, figura amb gran ascendència als populars durant el campisme, adscrita als corrents més ultraconservadors i amb un currículum farcit d'ombres, va ser aplaudida pel Foro Español de la Familia. «Promoure l'adopció com a mesura alternativa per a aquelles dones embarassades que no puguen assumir la criança dels seus fills suposa una clara aposta per la vida, en tant que s'ofereix una solució a les mares embarassades que es troben en situació de conflicte i desemparament», afirmava aquesta entitat integrista.
El Govern valencià de Camps va complaure en altres ocasions a la delegació valenciana, com ara amb la seua predisposició per introduir la moral sexual de l'Església catòlica a les aules valencianes. Encara més, va regar amb diners públics una entitat que ha tingut com a rostre visible Vicente Morro, màxim dirigent de la Federació Catòlica d'Associació de Pares d'Alumnes de València, veu del lobby de l'ensenyament concertat i privat de la Mesa per l'Educació en Llibertat i assistent l'any 2017 a una manifestació anticatalanista convocada per diverses figures mediàtiques de l'extrema dreta valenciana, així com amb un servei de seguretat prestat per una formació neofeixista.
Segons la documentació obtinguda per aquest setmanari, la qual es tracta d'informació financera oficial de la Generalitat Valenciana, l'Asociación Foro Valenciano de la Família va obtenir en l'etapa 2009-2016, és a dir, entre els governs de Camps, el seu successor popular Alberto Fabra i el primer any de ressaca econòmica del PP que han d'afrontar les forces botàniques al capdavant del Consell, un total de 104.362,05 euros. Aquestes dades comptables mostren, a més, que restarien per abonar un extra de 37.877 euros.
L'any 2009, per exemple, l'executiu conservador de Camps va injectar 25.000 euros a l'entitat fonamentalista a través de dos pagaments de 15.000 euros i 10.000 euros. Aquesta aportació econòmica va repetir-se en 2010, quan van efectuar-se dos abonaments de 15.408 euros i 10.272 euros a l'entitat contrària a l'avortament i al matrimoni igualitari. En 2013, ja amb Fabra comandant una administració pública que va fregar la fallida i continuava respirant financerament gràcies a les bombones d'oxigen del Fons de Liquiditat Autonòmica, van desemborsar-se dues aportacions de 12.000 euros i 13.000 euros a l'Asociación Foro Valenciano de la Família.
Propagandistes i conservadorisme 'made in USA'
Tot i que la seua presència a escala valenciana és reduïda i fins a cert punt fantasmagòrica, l'estructura estatal sí que compta amb una influència notable als cercles ultracatòlics. No debades, aquest fòrum és una conjunció de diverses entitats com ara la Unió Familiar Espanyola, la Federació Espanyola de Famílies Nombroses, o la Federació Espanyola d'Associacions Provida, on es considera que la defensa de l'avortament és donar suport a una ideologia a favor de la mort.
Aquesta entitat compta entre els seus vicepresidents a Pedro José Caballero, qui va ser candidat de Ciutadans per Toledo en les eleccions municipals de l'any 2015 i ocupa tasques de màxima responsabilitat a la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i Pares d'Alumne (Concapa), de perfil inequívocament ultraconservadora en matèries com ara el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs o el matrimoni entre persones del mateix sexe. Al País Valencià, les seues terminals han batallat habitualment contra qualsevol mesura que implique caminar cap a la igualtat lingüística a les aules.
Concapa comparteix càrrec de vocal amb una altra institució amb forts tentacles al món de l'ensenyament, com ara l'Associació Catòlica de Propagandistes, propietària al País Valencià del CEU Cardenal Herrera. Tot i la comandància moderada i certament oberturista del centre al territori valencià, la direcció estatal dels propagandistes ha virat en els darrers anys cap a postures més radicals arran del retorn de l'historiador amb col·laboracions revisionistes del franquisme i de tendència carlina, Alfonso Bullón de Mendoza.
L'ascens de Bullón de Mendoza al capdavant d'aquesta històrica associació cristiana ha provocat l'inici d'una croada a favor dels valors tradicionalistes, la qual s'ha evidenciat amb una campanya temps enrere contra la prohibició de l'assetjament a les dones que acudeixen a les clíniques avortistes i l'impuls d'una capçalera marcadament conservadora. La seua màxima expressió, tanmateix, ha estat la seua involucració en el naixement de la plataforma NEOS, del bracet d'actors de l'ultraconservadorisme espanyol, i la difusió de material audiovisual que comparteix argumentari i llenguatge amb l'extrema dreta.
Aquesta petjada coincideix amb la manifestada pel Centre Jurídic Tomás Moro, present també en condició de vocal al Foro Español de la Família. L'organització, amb seu als Estats Units d'Amèrica, és un actor amb idees clarament puritanes, ja que s'oposa, per exemple, a la pornografia. A més a més, rebutja el matrimoni igualitari o l'avortament. La Fundación MásHumano completa el quadre d'entitats destacades d'aquest fòrum. Manuel Pimentel, exministre de Treball i Afers Socials, n'està vinculat a aquesta última fundació.
A l'òrbita del 'hard' PP
En aquells anys d'hegemonia conservadora al territori valencià, el Consell del PP va subvencionar una altra entitat contrària a l'avortament, com ho és Red Madre. L'organització profundament catòlica va rebre entre els anys 2013 i 2015, és a dir, durant els executius del castellonenc Fabra, unes injeccions xicotetes de 5.997,73 euros. Red Madre, tanmateix, resta pendent d'altres 5.997,73 euros en ajudes públiques aprovades. L'any 2014 fou el més generós amb una injecció de 5.997,73 euros.
Aquest col·lectiu a escala estatal ha comptat en els darrers anys amb subvencions força més generoses. Segons els comptes publicats a la seua pàgina web, Red Madre va obtenir l'any 2021 una injecció pública de 343.220,97 euros, la qual fou lleugerament inferior a l'aconseguida en 2020 quan va percebre 387.306,77 euros. Els comptes de l'entitat ultraconservadora revelen, a més, una salut financera minvant: si els beneficis del 2020 foren positius, amb 305.320,26 euros, en 2021 van transformar-se en negatius, amb unes pèrdues de 28.162,55 euros. Ara bé, l'excedent sí que va ser positiu en aquell exercici amb 158.788,42 euros.
Amb un discurs farcit d'exageracions i falsedats envers l'avortament, l'entitat compta amb força vinculacions amb l'ala dura del PP i el món integrista espanyol a través dels membres del seu patronat. Per aquest òrgan, de fet, van passar l'exministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, qui va deixar el càrrec per la negativa de l'executiu de Mariano Rajoy de limitar el dret a la interrupció de l'embaràs; o Adolfo Suárez Illana, fill de l'expresident espanyol de la UCD, fixatge fallit de l'exdirigent popular Pablo Casado, habitual patró d'entitats força conservadores i marcat per la polèmica per les seues declaracions sobre memòria història, preservatius o el VIH, entre altres afers.
La dona de Suárez Illana, Isabel Flores Santos-Juárez, amb amistats a les altes esferes espanyoles, és l'encarregada, en l'actualitat, d'ocupar un seient al patronat de Red Madre. L'acompanyen la presidenta de la xarxa europea a favor de la segregació per sexe a les aules i professora de cursos en línia de la patronal concertada CECE, Maria Calvo, així com l'exalcalde de la Corunya pel PSOE, Francisco Vázquez, o el president de la Confederació Espanyola d'Organització Empresarials (CECE) de Madrid, Juan Pablo Lázaro Montero de Espinosa. També està present un exconseller de la constructora OHL o impulsors de l'assessoria financera Arcano Capital.
Un dels rostres més icònics d'aquesta entitat obertament antiavortista és Benigno Blanco, qui va ocupar les responsabilitats governamentals de secretari d'Estat d'Aigües i Costa i, posteriorment, d'Infraestructures durant els executius del popular José María Aznar. Blanco, a més, va ser president del Fòrum de la Família durant els primers anys del socialista José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, va impulsar el partit Avanza junt amb destacats militants del PP de la facció més conservadora i va exercir de president de la Federació Espanyola de Famílies Nombroses, qui reclama la paternitat del Fòrum de la Família al País Valencià. El cercle concèntric d'una teranyina antiavortista regada amb diners públics per Camps i Fabra.