Jaume Matas, expresident del Govern balear entre 1996 i 1999 i per segona vegada entre 2003 i 2007, antic ministre de Medi Ambient entre 2000 i 2003 i president del PP illenc entre 1999 i 2007, està a punt d’acabar la seva relació amb la justícia. Després de tretze anys de ser perseguit per nombrosos delictes, haurà finalitzat el periple davant dels jutges amb moltíssim menys temps de càstig penal que en el que se suposava en un principi que hauria de patir.
Última condemna. Aquesta setmana s’ha conegut que el Tribunal Suprem ha desestimat el seu recurs contra la inicial sentència pel cas Son Espases, en la qual va ser penat amb 10 mesos de presó. Per tant la màxima instància judicial confirma aquesta condemna. Així ho han reflectit tot els mitjans de comunicació aquests últims dies. El que quasi ningú no ha explicat, però, és que en realitat la decisió en ferm del Suprem ara és la conseqüència de l’última de les moltes hàbils jugades que amb èxit ha fet la seva defensa els últims anys. En efecte, el recurs tenia una intencionalitat estratègica. Que no se sumessin els deu mesos a les anteriors penes que estava complint mentre estigués a la presó de forma efectiva. Ara, una vegada que està en tercer grau i gaudeix, per tant, de llibertat durant el dia, es considera molt poc probable que la nova pena l’afecti negativament, és a dir, que alteri la seva situació. A Matas li queden quatre mesos per complir la pena principal i aquests deu mesos no pareix que l'hagin de fer tornar a un grau penitenciari més dur.
Aquesta sentència tanca l’últim dels casos que tenia pendent Matas. Per tant, s’acaba el seu periple judicial. El qual es pot resumir amb els cinc anys de presó als que ha estat condemnat, en total. Una quantitat de temps de privació de llibertat que és molt menor a la que se suposava que s’hauria d’enfrontar quan fou imputat pel cas Palma Arena, el 2010. Aleshores el jutge José Castro arribà a obrir vint-i-set peces separades que tenien a Matas com el principal objecte de la instrucció i que podrien haver sumat penes que excedissin de molt els vint anys de presó efectiva màxima.
L’expresident balear va obtenir el 2020 el tercer grau, després d’haver complert la meitat de la plena a la que fou condemnat pel cas Palma Arena, tres anys i vuit mesos. Abans en complí una altra de nou mesos. I durant l’estada a presó rebé un altre càstig penal i, ara, aquest nou. En total acumulà poc més de cinc anys d’estar tancat. Ingressà a la presó d’Aranjuez (Madrid) el juliol de 2018 per complir el gruix de la seva condemna –abans havia pagat nou mesos més de tancament– i l’estiu de l’any passat se li concedí el tercer grau, gràcies al qual podrà acabar de complir la pena fora de la presó, en règim obert.
Matas començà el seus problemes amb la justícia quan l’agost de 2008 la fiscalia anticorrupció inicià una investigació sobre les activitats sospitoses de corrupció que havia portat a terme durant el seu segon Govern, entre 2003 i 2007. Com es recordarà, en no ser capaç de pactar amb Unió Mallorquina el 2007, el PP quedà a l’oposició i Matas anuncià que abandonava la política i partí aleshores a fer feina als Estats Units. El març de 2010 fou citat a declarar com a imputat i el jutge José Castro li llevà el passaport, de manera que no pogué recuperar la seva feina a l’estranger. Des d’aleshores ençà s’ignora com s’ha guanyat la vida. Tampoc consta que la seva esposa, Maite Areal, hagi fet feina. En aquests onze anys transcorreguts, el nivell de vida de la família no sembla haver disminuït. Els fills –dos, al·lot i al·lota– han seguit estudiant, han culminat la formació universitària –a Madrid– sense fer feina, el domicili familiar ha seguit essent un ampli pis de luxe en una zona d’alta condició socioeconòmica i suposadament manté la propietat d’un luxós apartament a la Colònia de Sant Jordi, a Mallorca, que va posar inicialment en nom de la seva mare. Respecte al famós palauet –la planta noble d’un edifici manierista situat a la zona baixa del centre històric de Palma, en un carrer que desemboca en el Passeig del Born– el va vendre per 900.000 euros el 2016 i els diners els pagà a la justícia per “reparar el mal causat”, tal i com constava en l’acord al qual arribà la seva defensa amb la fiscalia.