Quan Abel Matutes Juan compleixi dos anys com a comissari europeu, d'ací a dos mesos, el «seu» banc en farà cinquanta-tres. Una cosa no tindria res a veure amb l'altra si no fos perquè la presència d'Abel Matutes a Brussel·les és conseqüència del poder econòmic, polític i social que els Matutes han afermat a Eivissa durant aquest segle, sobretot des de la creació del banc familiar. Ara, d'Abel Matutes, n'hi ha ben bé quatre amb vida, però l'Abel Matutes que va fundar el banc el 3 de gener de 1935, Abel Matutes Torres, va morir durant la guerra civil metrallat per un escamot del bàndol republicà. Abans, de tota manera, ja havia posat les bases d'un dels dos imperis familiars més poderosos de les Illes, juntament amb el dels March de Mallorca. Matutes i March van ser dos cognoms estretament vinculats fins a la guerra civil.
El primer dels Matutes, una autèntica fura per als negocis, va començar de dependent d'una empresa consignatària i va acabar tenint la seva pròpia companyia de vaixells. Entre els principals mèrits que se li atribueixen hi ha la creació, el 1906, de les primeres centrals elèctriques d'Eivissa. D'una manera o d'una altra, Abel Matutes va connectar amb Joan March i tots dos van associar-se tant per als negocis com per a la política. Joan March, anomenat popularment «en Verga», va encapçalar el partit liberal a les Illes i, a Eivissa, va incorporar-hi Matutes per contrarestar el pes dels seus adversaris, els conservadors afins al també mallorquí Antoni Maura.
A les eleccions generals de 1923 Matutes va ser el candidat liberal a Eivissa, però els mauristes el van derrotar. Després d'aquesta experiència va deixar la política al seu fill gran, Pere Matutes Noguera, que a les eleccions generals de 1931 va estrenar-se com a candidat dels republicans de centre, els antics liberals d'en March. Aquesta vegada el triomf de Matutes fill va ser total, però no va aconseguir l'acta de diputat perquè les esquerres van guanyar de molts vots en el conjunt de les Illes. Pere Matutes va tornar a les urnes els anys 1933 i 1936, ara ja com a candidat de tota la dreta a Eivissa, i les dues vegades va guanyar.
El negoci és el negoci
Amb la mort del patriarca durant la guerra, els Matutes van quedar servits de política per molt de temps i van dedicar-se als negocis familiars. Els quatre germans (Pere, Teresa, Abel i Antoni) van fer una gestió conservadora del patrimoni familiar i els negocis del clan van anar creixent a ritme quasi vegetatiu. L'activitat fonamental del banc durant molts anys, el finançament de l'agricultura de l'illa, va portar com a conseqüència lògica la compra de terrenys que, en arribar l'explosió turística, van semblar com caiguts del cel.
El jovent dels Matutes portava més empenta. Per motius purament generacionals, van encaixar més bé els canvis produïts tant a l'illa com a tot l'estat i van llançar-se sense complexos als negocis, en una època en què el component especulatiu afegia al·licients suplementaris a l'activitat empresarial. Abel Matutes Juan, probablement el nét més llançat del patriarca, va fundar Hoteles Matutes i la Agrupación Hotelera Doliga, S.A. Actualment també té un hotel a Menorca. El seu pes en el sector va portar-lo a la vice-presidència del Foment del Turisme d'Eivissa i Formentera el el1964. Va continuar en aquest càrrec fins el 1979. Mentrestant, havia conegut algú que després l ' ajudaria a «saltar» a plataformes més influents: Manuel Fraga.
Un complement inseparable del boom hoteler va ser la indústria de la construcció. Amb el seu germà Antoni i un amic, Abel Matutes va fundar el 1964 Suministros Ibiza, S.A., dedicada a la compra-venda de materials per a la construcció, mobles, electrodomèstics i tot això. Antoni Matutes presideix ara aquesta societat i dirigeix, a més, Pitiusa de Desarrollo. Tots dos germans van deixar els seus llocs al consell d'administració del banc familiar quan Abel va ser nomenat comissari europeu.
L'altra fu ra de la família és —per descomptat— un altre Abel. Abel Matutes Tur, cosí de l'actual comissari europeu. Quan va produir-se el canvi generacional al clan, va fundar Matursa i ara és una de les veus amb més pes al banc. L'evolució del negoci de les finances va portar els Matutes a la conclusió que calia aliar-se a la gran banca, i van vendre el 50 per cent del banc al Banesto. El Banesto hi guanyava la implantació gairebé exclusiva a Eivissa, i els Matutes la potència del nou soci.
El banc d'Eivissa
Els més grans dels Matutes han continuat sempre vinculats al banc. Amb més o menys reticències van donar suport financer als negocis dels fills, mentre consolidaven en torn del banc —que van batejar Banco de Ibiza— un imperi empresarial dels més sòlids dels Països Catalans. En aquests moments, gestionen 28.052 milions de pessetes d'estalvis dels eivissencs i van creixent. Des de començament d'any han incrementat els depòsits dels seus clients en un 4,6 per cent, resultat que posa els Matutes al nivell dels banquers amb més èxit de l'estat en aquests moments.
El darrer exercici, el banc va donar uns guanys bruts de 652 milions de pessetes, que després de pagar els impostos, dotar les reserves i altres despeses van convertir-se en 82 milions a partir a parts iguals entre els Matutes i els Banesto.
Tot un exemple de gestió conservadora. Pere Matutes Noguera, el líder de la dreta de l'illa abans de la guerra, va deixar fa poc la presidència del consell d'administració i va confiarla al seu germà Abel, pare de l'actual cap visible de la família i comissari europeu, Abel Matutes Juan.
Actualment, el vice-president i secretari del consell d'administració del banc és Antoni Matutes Noguera, germà del president i oncle del comissari europeu. Joana Maria Matutes Tur, cosina del comissari europeu, té una cadira com a vocal en el consell del banc, al costat de Manuel Igea Gil, vice-president de Viajes Melià, S.A. Aquesta és una de les connexions més evidents de Matutes amb el grup Melià, ara propietat del holding Interpart de l'italià Giancarlo Parretti. Interpart —que té la seu a Luxemburg per raons fiscals— va comprar el grup Melià al Banesto. Una dada que corrobora tota la informació que EL TEMPS ha tret a la llum sobre l'afer.