El soroll de la música s’havia apagat. No hi havia rastre d’aquelles sonoritats que incitaven a moure el cos constantment i feien vibrar fins a l’enèsim relleu entre la lluna i el sol. Les barres ja no estaven preses per les aglomeracions i havien desaparegut els cambrers estressats enfront de l’allau de clients que demanaven consumicions. Les llums intermitents i de colors havien deixat pas a la foscor, a un silenci absolutament tronador. Les nits de festa a la discoteca eren història.
Les sirenes de les ambulàncies, els hospitals saturadíssims i el dol incessant pel degoteig terrible i diari dels morts dominava el pas del calendari. L’emergència vírica de la COVID-19 va obligar al tancament de les discoteques i dels establiments d’oci. O, si més no, a restringir la seua activitat el màxim possible. Era necessari limitar qualsevol acte en interiors que provocara un brot de conseqüències funestes entre la població. A pesar de les crítiques del sector, el full de ruta per contenir la crisi pandèmica abans de l’arribada de les vacunes era evident: ús de mascareta i evitar els contactes socials, especialment si es produïen en espais tancats i amb aglomeracions.
Una grip quasi fatal
Les limitacions sanitàries que va imposar la crisi del coronavirus no foren innòcues per al camp empresarial de l’oci i, particularment, per a les grans de sales de festa i les discoteques. La diversió traduïda en guanys econòmics va desplomar-se d’un bufit. El sector va quedar immers en una dura ressaca, amb un mal de cap, uns marejos i uns problemes estomacals que van allargar-se mesos i mesos fins a la retirada progressiva de les restriccions per la immunització que oferien les vacunes.
La pandèmia del coronavirus va afectar una activitat empresarial que aportava l’any 2019, segons les dades oferides per la Federació d’Associacions d’Oci Nocturn d’Espanya, l’1,8 % del PIB espanyol. La seua facturació era de 20.000 milions d’euros anuals i proporcionava ocupació a 200.000 persones. Al conjunt del territori estatal, es comptabilitzaven fins a més de 25.000 empreses lligades a l’oci.
A Catalunya, per exemple, les pèrdues per al sector foren nombroses. La Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals va calcular que només en els anys 2020 i 2021 ascendien a 6.457 milions d’euros. En un sector integrat fins aleshores per 3.700 establiments i més de 37.000 treballadors, les empreses van acudir de manera majoritària als ERTO per salvar els negocis. No debades, entre el 85 % i el 90 % dels empleats de l’oci van estar protegits per aquest mecanisme laboral d’emergència.
La situació de l’oci valencià no va ser massa diferent. La crisi vírica, de fet, va augmentar l’oferta de pubs i de discoteques a la venda. La Federació d’Oci, Turisme, Joc i Indústries Afins de la Comunitat Valenciana calculava que entre un 25 % i un 30 % dels establiments d’oci serien història arran de les limitacions necessàries de la COVID-19. Només entre març i octubre de l’any 2020, en els primers mesos de tragèdia vírica, aquestes establiments van acumular unes pèrdues de 1.375 milions d’euros, segons dades de la patronal valenciana. De fet, van indicar que estava en joc la supervivència de 450 pubs i 120 sales de festa.
L’escenari era calcat a les Illes Balears, on el sector representa el 5 % del PIB. L’Associació Balear d’Oci Nocturn i Entreteniment avisava en novembre del 2020, durant els temps més dramàtics de la pandèmia del coronavirus, que el 63,8 % de les empreses d’oci estava en risc de desaparèixer. L’avís era significatiu per a un sector que a Eivissa, per exemple, suposa el 35 % de l’ocupació i del PIB de l’illa, així com genera una xifra de negoci de 770 milions d’euros, segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears.
Festa grossa
La immunització de la població enfront la COVID-19 gràcies a les vacunes i l’aixecament de les limitacions sanitàries van convertir l’estiu passat en la temporada del retorn de la festa grossa a les discoteques. Les ganes acumulades de passar-ho bé després de dos anys de restriccions van provocar que el sector aconseguira, en termes generals, situar-se pràcticament als nivells de l’any 2019, l’últim exercici abans de l’adveniment de la tragèdia vírica.
Les discoteques foren les empreses d’oci que millor van respondre. La patronal espanyola va estimar que aquestes sales de música assolirien el 94,6 % del volum de negoci del 2019. Els bars de copes i les sales de concert, en canvi, es quedarien en un 67 % i un 77 %, respectivament. La recuperació per al sector avançava amb velocitats diferents.
L’exemple paradigmàtic de la gran festa econòmica de les discoteques una vegada passada la ressaca quasi mortal de la COVID-19 ha estat Eivissa. A la meca de la diversió de l’Estat espanyol, l’estiu passat van superar-se les expectatives, a parer de la patronal Oci d’Eivissa. La temporada havia començat amb unes festes d’obertura que, segons les dades d’una organització empresarial que representa els interessos de discoteques com ara Pachá, Amnesia i Usuaïa, van atreure 30.000 turistes i van tenir un impacte econòmic de 30 milions d’euros.
El retorn de la festa en majúscules, amb les seues conseqüències en matèria de denúncies per soroll i d’agreujament de problemàtiques socials com ara l’accés a l’habitatge, va desbordar les previsions a Eivissa. D’acord amb una radiografia elaborada per IMS Bussines Report, els ingressos per venda d’entrades a les discoteques de l’illa foren de 124 milions d’euros en 2022. Es tracta d’una xifra sensiblement superior a l’assolida en 2019, quan va situar-se en els 80 milions d’euros.
L’anàlisi, presentat arran de la celebració de l’International Music Summit, enumerava tres factors per explicar aquest augment tan bèstia: l’increment de la xifra d’esdeveniments que oferia cada establiment d’oci nocturn, la pujada del preu mitjà de les entrades i una major quantitat d’entrades venudes. A pesar que el preu mitjà es situava al voltant dels 49,6 euros per jornada, les discoteques eivissenques havien passat de vendre dos milions d’entrades en 2019 a sumar-ne mig milió més en la temporada postcovid del 2022.
L’anhel per la festa en el primer any sense l’emergència sanitària del coronavirus sembla haver-se perpetuat a Eivissa en la present temporada. L’Associació Oci d’Eivissa esperava una facturació un 10 % inferior a l’aconseguida l’any passat, en un moment de guarismes històrics pel retorn a la festa sense la pressió anterior de mascaretes i possibles infeccions respiratòries. Tanmateix, el gerent de la patronal, José Luis Benítez, va expressar a finals de juliol en els micròfons de Ser Eivissa que el ritme de l’any passat s’havia mantingut fins al moment. La tornada als temps de la festa grossa.