El cas Cursach està pendent de sentència i sense acusats. Les disset persones que han estat jutjades des de juny passat esclafiren en aplaudiments, plors i crits d'alegria quan el fiscal Tomás Herranz anuncià, durant la lectura de l'informe final, el 30 de novembre, la retirada de totes les acusacions. Acabaven cinc anys de procés que s'inicià quan el més important empresari d'oci nocturn de les Illes, Bartomeu Cursach, fou detingut i acusat de greus delictes, derivats tots d'haver creat presumptament una xarxa mafiosa que implicava polítics i policies locals de Palma que li asseguraven privilegis diversos i fer la vida impossible a la competència que s'atrevia a intentar fer-li ombra, i a canvi l'amo i senyor de la nit mallorquina —tal com era conegut— suposadament els regalava orgies de sexe amb prostitutes i consum generós de drogues.
Ja no hi ha cap acusat per part del ministeri fiscal i, a més, el jutge instructor i el fiscal que iniciaren el cas estan a punt d’asseure’s al banquet dels acusats sota importants acusacions que, en cas de condemna, implicarien molts anys de presó. Així es resumeix aquest insòlit cas.
Fracàs. El fiscal Herranz definí tot el procés com «un fracàs total de l'administració de justícia». Durant la instrucció s'arribà a imputar 24 persones. De les quals 17 s'assegueren en el banquet dels acusats. Una part patiren temps de presó preventiva, com fou el cas de Cursach —més d'un any—, dels seus ajudants directes i de nombrosos policies locals. I, tanmateix, al final no s’ha sostingut ni una acusació. «Aquest informe, més que justificar la retirada de les acusacions té un altre objectiu: reconèixer davant dels acusats que han sofert una injustícia”, digué Herranz.
L'inici. El 28 de febrer de 2017, la policia detenia el que era conegut com el «rei de la nit mallorquina», tal com l’anomenava la premsa local: propietari de nombrosos locals d'oci nocturn, entre els quals destacaven les conegudes discoteques Tito's i BCM, aquesta última batejada amb les inicials del seu nom: Bartomeu Cursach Mas. Home acostumat a la discreció, a partir d'aleshores fou el protagonista d'informacions de la premsa local i estatal que, segons les filtracions judicials, el presentaven com el cap d'un grup mafiós. El cas va ser considerat com un dels més importants de la història judicial baleàrica.
La prèvia. La detenció fou la conseqüència d'una investigació que s'inicià el 2013. Aleshores la policia i la Fiscalia intentaven esbrinar si en el si de la Policia Local de Palma funcionava una màfia que pervertia els concursos de promoció interna perquè només aprovessin els que ella volia. El fiscal era Miguel Ángel Subirán. La jutgessa encarregada del cas canvià de destí i la substituí Manuel Penalva. Ambdós anaren teixint un compendi d'acusacions cada cop més complex, ajudats per quatre agents de la Policia Nacional, que desembocà en el conegut com a cas Cursach. «Funcionaven com un equip molt tancat», diu un advocat. I aplicaven mètodes d'interrogatori «molt durs, no només contra els acusats sinó també amb els testimonis», un dels quals, funcionari de l'Ajuntament de Palma, així relatava a aquest setmanari la seva experiència: «Em vam citar i tot d’una d’entrar se’m va ocórrer demanar al fiscal per a quant de temps en teníem, perquè havia de tornar a la feina. I em contestà: 'Això serà si no t'envio a la presó'». A partir d'aleshores «va començar un malson que m’ha costat estar en tractament psiquiàtric: volien que declarés contra Gijón (el diputat del PP, que havia estat regidor de Palma), i si no m'amenaçaven amb la presó».
Manifestacions i amenaces. Les crítiques contra les formes del jutge instructor i del fiscal no es torbaren a aparèixer. Un dels advocats de Cursach convocà dues manifestacions contra «la corrupció judicial», a la qual assistiren cada cop uns dos centenars de persones —que no són poques, a Palma— majoritàriament empleats de l'empresari.
A l’altra banda, jutge i fiscal patiren amenaces: un cotxe incendiat que la policia va suposar que els autors havien confós amb el vehicle del magistrat; familiars dels investigadors que es van sentir perseguits... Fruit d'aquell ambient hostil tant Penalva com Subirán demanaren permís d'arma per autodefensa, i se'ls concedí. Cursach, per cert, va ser acusat i condemnat en una peça separada de la matriu del cas per tinença il·lícita d'armes, ja que la policia trobà en el seu domicili un rifle Winchester i 400 bales, sense que tingués permís.
Testimonis protegits. El jutge i el fiscal usaren amb fruïció la figura dels testimonis protegits, que resultaren essencial per decretar la presó provisional de Cursach, dels seus col·laboradors i d'un bon grapat de policies locals. Fou clau per a l’acusació la testimoni protegida número 31, la identitat de la qual corresponia a una madame de prostíbul que assegurava, entre altres coses, que dos polítics del PP —els ja citats Gijón i Rodríguez— sovintejaven el seu negoci, on consumien els serveis de les dones prostituïdes que pagava Cursach, que dos policies l'havien amenaçada per ordres de l'empresari nocturn... Amb el temps, quedà clar que era mentida. «S'han usat de forma injustificada els testimonis protegits» amb la intenció de crear «un biaix (de la instrucció) contra» Cursach, va concloure el fiscal Herranz, en el seu informe final.
Connivència amb testimonis. A base de testimonis com la citada, s'acusà formalment Cursach de 16 delictes. Però el 2019 esclatà una bomba que ha acabat de sentenciar el cas: el diari Última Hora publicà els missatges de WhatsApp que el jutge havia intercanviat amb la famosa testimoni protegida 31, en els quals quedava clar que Penalva dirigia el seu testimoni. De resultes de la publicació i en veure's molt estreta, l'antiga madame canvià el testimoni i assegurà que el jutge i el fiscal la coaccionaren perquè declarés el que ells volien.
L'Audiència de Palma apartà Penalva del cas perquè havia faltat a «l'aparença d'imparcialitat» que un jutge instructor ha de tenir sempre. No entrava en el fons de les acusacions, però en aquells moments, tal com dos advocats valoraren aleshores per a aquest setmanari, el cas entrà en una decadència que només podia tenir un final: el no-res.
Per si mancava res, el nou jutge, Miquel Florit, interceptà un altre grup de WhatsApp de policies que havien participat en la investigació i que revelaven la conxorxa contra els acusats: «Són uns fills de puta i cal esclafar-los», es podia llegar en un dels missatges.
El cas s'estava desmuntant a marxes forçades, però formalment seguia endavant. El fiscal, finalment, acusà de 13 delictes Cursach, els seus homes de confiança i molts policies investigats (vegeu el requadre), però en realitat tot estava perdut. El mateix any 2019, després de l’escàndol, el fiscal Subirán demanà una baixa mèdica. El 2020 fou apartat definitivament del ministeri fiscal per jubilació anticipada, als 59 anys.
Acusadors acusats. El fiscal Tomás Herranz no només demanà perdó als acusats i els exonerà de les acusacions sinó que demanà que s’investigués Penalva i Subirán per coaccionar testimonis, per buscar acusacions de «forma obsessiva» i, en fi, per usar maneres que portaren la «instrucció a estar allunyada dels principis bàsics del que ha de ser una investigació penal».
La conseqüència de l'escrit del fiscal no s'ha fet esperar. Cursach ha acusat Penalva i Subiran de delictes que sumen penes, en cas de ser condemnats, d’uns 200 anys de presó. Altres antics acusats han fet el mateix i cada setmana que passa s'acaramullen les peticions de pena per al fiscal i el jutge que s'atreviren a investigar el que era considerat el «rei de la nit mallorquina».
Qui és qui dels (no) acusats
Bartomeu Cursach: Inicialment, la Fiscalia li demanà vuit anys i sis mesos de presó. Quan començà el judici, el juny passat, la petició es reduí a un any i sis mesos. Finalment, se li ha retirat l'acusació.
Bartomeu Sbert, director general del Grup Cursach: al principi, vuit anys i sis mesos; en el judici tres anys i sis mesos; i, finalment, se li ha retirat l’acusació.
Jaume Lladó, director de la discoteca Tito's: de nou anys de presó a l'absolució.
Arturo Segade, treballador de Tito's: de nou anys a l'absolució.
Antoni Bergas, antic policia: de cinc anys i nou mesos a l'absolució.
Pilar Carbonell, exdirectora general de Turisme en el primer Govern de Francina Armengol: de 10 anys d'inhabilitació a l'absolució.
Bernadí Seguí, funcionari de la Conselleria de Turisme: de 10 anys d'inhabilitació a l'absolució.
Julià Garau, funcionari de l'Ajuntament de Palma: de quatre anys i sis mesos l'absolució.
Jaume Nadal, funcionari de l’Ajuntament de Calvià: de 10 anys d'inhabilitació a l'absolució.
Joan Miquel Mut, ex cap de la Policia Local: de quatre anys i sis mesos a 12 anys d'inhabilitació i, finalment, se li ha retirat l’acusació.
Bartomeu Capó, subinspector de la Policia Local: de cinc anys i nou mesos a un any i tres mesos i, finalment, se li ha retirat l’acusació.
Gabriel Torres, oficial de la Policia Local: de vuit anys a tres anys i sis mesos, i, finalment, se li ha retirat l’acusació.
Daniel Montesinos, agent de la Policia Local: de 12 anys i sis mesos a vuit anys, i, finalment, se li ha retirat l’acusació.
Feliciano Franco, oficial de la Policia Local: de sis anys i sis mesos a dos anys, i, finalment, se li ha retirat l’acusació.
Gabriel Mayol, agent de la Policia Local: nou anys i sis mesos, un dels dos que segueix amb petició de pena, per part d'una acusació particular; però la Fiscalia no l’acusa de res.
Josep Mayans, agent de la Policia Local: sis anys i sis mesos, l'altre que segueix amb petició de pena per part d’una acusació particular, però igualment la Fiscalia no l’acusa de res.
Miquel Estarellas, agent de la Policia Local: 10 anys i sis mesos; va morir abans del judici.
Rafel Amengual, agent de la Policia Local: de sis anys i sis mesos a dos anys i, finalment, se li ha retirat l’acusació.
Carlos Vallecillo, oficial de la Policia Local: de sis anys i sis mesos a la retirada de l'acusació.
Carlos Tomás, subinspector de la Policia Local: de set anys i sis mesos a sis anys i sis mesos, i, finalment, se li ha retirat l’acusació.
Nicanor Góngora, agent de la Policia Local: de sis anys sis mesos a la retirada de l'acusació.
Felip Florit, agent de la Policia Local: de dos anys a la retirada de l'acusació.
Rafel Estarellas, comissari de la Policia Local: de dos anys d'inhabilitació a la retirada de l'acusació.
Tomàs Mas, oficial de la Policia Local: de set anys i nou mesos a una multa i, finalment, se li ha retirat l'acusació.