Als centres d'atenció primària de Catalunya, coneguts per l'acrònim de CAP, la saturació s'ha convertit en la norma. La inoculació de les vacunes, la qual ha d'abastar un ritme de creuer per ampliar la immunització de la població, s'està combinant de manera extenuant amb l'atenció i el rastreig de l'allau d'infectats que s'estan registrant al Principat. «Doblen torns i el personal està molt pressionat. Hem de comprendre que o ens dediquem a diagnosticar o a vacunar, ja que tot no pot ser. Estem en un moment en el qual necessitem vacunar i vacunar molt», van admetre fa uns dies el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Argimon, mentre diversos col·lectius, com ara el Fòrum Català d'Atenció Primària, es manifestaven a 44 indrets principatins per exigir-hi més recursos públics.
L'expansió de la variant Delta, la qual és més contagiosa que l'altra soca que hi era predominant, s'ha convertit en una pedra a la sabata de la desescalada a Catalunya, qui amb 566 contagiats per 100.000 habitants en 14 dies encapçala la quinta onada de la COVID-19 a l'Estat espanyol. El Principat, no debades, registra una incidència acumulada en la franja de 20 a 29 anys del 2.009,09. Unes xifres impactants que, malgrat ser menors, també es donen a les Illes Balears i al País Valencià. A l'arxipèlag balear, la incidència acumulada general és de 217 i, en el cas dels joves de 20 a 29 anys, de 503,11 mentre que al territori valencià la taxa de contagis per 100.000 habitants en els últims 14 dies ha escalat fins als 241, quan fa poc més de dues setmanes encara estava ubicada com a una de les zones amb menys infectats d'Europa. En l'etapa dels 20 a 29 anys, la incidència acumulada és més del triple que la general, amb 772,52.
«Aquestes xifres, tot i que no s'han de menysprear, no són especialment greus. No s'han de llegir en termes de quan encara els col·lectius més vulnerables no estaven vacunats. En aquest moment de la pandèmia de la COVID-19, amb un percentatge elevat de vacunació que creix dia rere dia, s'ha de prestar atenció cap a les hospitalitzacions, les quals són baixes», contextualitza Salvador Peiró, expert de l'Àrea de Salut Pública de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio), localitzada a València. «Es tracta d'una onada diferent de les anteriors, gràcies al fet que la major part de la població més vulnerable al virus està protegida per les vacunes. En principi, no veurem un gran augment de mortalitat. Però tampoc hem de menysprear la resta de conseqüències de la COVID-19. Un percentatge, encara que sigui més petit que abans, pot acabar a les unitats de cures intensives i morir. A més, hem de recordar que entre un 10% i un 15% dels infectats tenen COVID-19 crònica, que en alguns casos és molt limitant. I el més important: com més contagis hi ha, més possibilitats hi ha perquè el virus muti i aparegui una variant encara pitjor», completa Salvador Macip, investigador en genètica molecular a la Universitat de Leicester i autor de Les grans epidèmies modernes (La Campana, 2010).
A pesar que la immunització d'una part important de la població reste virulència hospitalària i mortal a l'actual tsunami de contagis, segons Pedro Gullón, portaveu de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, «no s'ha d'estar en paràlisi». «S'ha d'apostar per mesures restrictives, però limitades, com ara el tancament de l'oci nocturn en interiors o replantejar els horaris dels quals gaudeix en l'actualitat. Es tracta d'una mesura que hauria de ser implementada en les autonomies amb més transmissió comunitària. Ara bé, oferint als joves alternatives d'oci, els quals es puguen moure cap espais més segurs en exteriors», planteja, així com agrega: «S'ha de reforçar, al seu torn, l'atenció primària. Tallar les cadenes de transmissió és determinant». «Aquesta onada no és un fenomen conjuntural d'uns brots de fi de curs, sinó que es tracta d'una situació estructural de transmissió, la qual es concentra en els segments d'edat que no han estat vacunats i que per les seues característiques vitals compten amb una mobilitat més gran», incorpora Daniel López Acuña, exdirector d'Acció Sanitària en Situacions de Crisi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), qui remarca un cert greu de preocupació per l'escalada dels contagis: «En aquest moment d'explosió dels positius, s'han de prendre mesures contundents, efectives i ràpides».
El manual de les restriccions, allunyat profundament dels vells debats envers l'aplicació de confinaments o de limitacions de mobilitat social amb impactes si fa no fa similars, hauria d'estar conformat, a parer de López Acuña, en «tancar l'oci nocturn, reintroduir l'obligatorietat de la mascareta en exteriors quan no es puga respectar la suficient distància física, la restricció d'esdeveniments massius sense protecció, cribrats focalitzats o un reforçament de la xarxa d'atenció primària». «Seria prudent, fins i tot, recuperar tocs de queda, encara que hem d'evitar una judicialització perversa de les mesures, les quals han d'aplicar-se ràpidament i efectiva», demana. «Es tracta de mesures quasi urgents per a les autonomies amb major incidència, però que arran del creixement sostingut i dels rebrots arreu d'Espanya haurien de ser generalitzades», remarca.
En tota aquesta estratègia més limitada de contenció de la transmissió que perfilen els experts i els diferents executius autonòmics, els quals han assumit absolutament la gestió de l'emergència sanitària, hi ha una escletxa d'immunització. «Hi ha un forat negre en les persones de 60 a 69 anys, les quals van rebre el vaccí d'AstraZeneca. El 40% d'aquest col·lectiu encara no té la pauta completa i, per tant, s'hauria d'accelerar de dos a quatre setmanes la inoculació de la segona dosi. No debades, és un grup d'edat que pot presentar amb elevada freqüència episodis d'hospitalització i, fins i tot, de mort», indica el també assessor de l'executiu asturià. «La recomanació del fabricant és que espatllis tant com puguis la segona dosi, però ja s'ha vist en altres països que les vacunes funcionen bé en una finestra més curta. Amb aquesta situació de transmissió comunitària, no ens podem permetre que un grup d'alt risc, com ara els majors de 60 anys, no compten amb la pauta completa», coincideix Quique Bassat, epidemiòleg i investigador a l'Institut de Salut Global de Barcelona. «La decisió de la Generalitat de Catalunya d'avançar la segona pauta d'AstraZeneca, així com el tancament de l'oci nocturn, van en la bona direcció», exemplifica López Acuña.
«És un moment difícil, veurem com funcionen les mesures, però sens dubte cal actuar, perquè els contagis s'han descontrolat. Com que el virus està circulant sobretot entre gent jove, té lògica que les mesures es dirigeixin principalment a reduir les interaccions socials en aquesta franja d'edat», expressa Macip envers la decisió de l'executiu català presidit per Pere Aragonès, d'ERC, de limitar l'oci nocturn als espais exteriors, demanar l'ús de la mascareta a tot arreu i de restringir a 500 persones els esdeveniments que impliquen ball i música, als quals caldrà accedir-hi amb una PCR o un test d'antígens efectuat 12 hores abans de l'entrada a l'espectacle. «És un bon primer pas, però haurem de fer més coses. L'oci nocturn és un gran focus de transmissió, i les dades presentades per Argimon ho demostren. De fet, va desmuntar els discursos d'aquells que diuen que sí es feien les coses ben fetes a les discoteques, podia haver-hi un oci nocturn segur», analitza Bassat, qui traça la complexitat de l'actual situació epidèmica: «És cert que pocs casos requereixen una hospitalització. Ara bé, no podem acceptar que hi hagi una transmissió tan elevada, perquè això implica un risc perifèric i indirecte pels més vulnerables».
La limitació de les reunions de la gent al carrer, especialment per evitar aglomeracions, serien altres de les mesures que, tal com desgrana aquest investigador, «s'haurien d'haver aplicat per part de la Generalitat de Catalunya». «A mi no em semblaria malament un toc de queda, tot i que tothom se'ns tiraria a sobre. Necessitem alguna mesura de xoc, perquè seguim pujant a una velocitat important», alerta, així com anota: «Si no fem res, aquests rebrots acabaran convertint-se en la norma d'un estiu que albiràvem amb major tranquil·litat. Hi ha marge per aturar i retrocedir en la desescalada, encara que no siga, evidentment, d'una manera disruptiva. La prohibició de reunir-se més de 10 persones al carrer, o limitar les taules a sis persones en els interiors dels bars podien ser altres restriccions eficients per a l'actual escenari. La qüestió és clara: si volem mantenir un context de transmissió elevada, o volem avançar cap a una transmissió zero. Per caminar cap aquesta segona opció, hem de fer passos enrere en l'obertura de l'activitat social».
Atès el creixement experimentat en les darreres dues setmanes, on s'ha passat d'erigir-se en territori amb una incidència acumulada baixíssima a registrar dades certament gens menyspreables, el País Valencià ha decidit aturar la desescalada i imposar restriccions que mitiguen aquest ascens de les infeccions. «Amb tota claredat: la pandèmia ha empitjorat. Nou dies després de les últimes decisions, el virus ens obliga a adoptar noves mesures. Però no mirarem la pandèmia de costat, intentarem superar-la tots junts», ha indicat aquest dijous el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, qui ha comparegut acompanyat de la consellera de Sanitat, Ana Barceló. «S'ha produït una explosió de contagis per diversos factors. En primer lloc, la variant Delta, la qual és més contagiosa i virulenta, i ha provocat que passem en dues setmanes d'una incidència acumulada de 30 als 260. L'altre factor diferencial han estat l'explosió de contagis entre els joves», ha exposat envers un col·lectiu que acumula gran part dels positius que s'han donat darrerament al País Valencià.
Sense alarmisme, explicant que les hospitalitzacions són 27 vegades inferiors a les registrades en gener i els morts 50 vegades menys en comparació a un període gravat a foc en les autoritats valencianes com a moment a no repetir sota de cap manera, el cap del Consell ha anunciat el tancament de l'oci nocturn, el qual només podrà obrir en règim de cafeteria fins a les 12:30 de la nit; l'acurtament de l'horari d'obertura de l'hostaleria a les 12:30, amb la mitjanit com a hora màxim per servir menjar i beguda; i el retorn a un màxim de 10 persones per taula en exteriors i de sis en interiors. El Govern valencià, conformat pel PSPV, Compromís i Unides Podem, també ha acordat demanar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana la introducció del toc de queda d'entre la una de la nit i les sis del matí, una mesura que només s'aplicaria en les poblacions que compten amb un determinat escenari epidemiològic advers en funció de criteris com ara la positivitat o la incidència acumulada. L'altra petició al tribunal autonòmic superior serà la restricció a 10 persones de les trobades en espais públics i privats, és a dir, al carrer o als habitatges particulars. «No és alarmisme. Aquest govern ha estat, està i estarà guiat per la màxima de la salut», ha insistit Puig, qui ha deixat un missatge de conscienciació als joves envers els casos de COVID-19 persistent: «La festa d'una nit pot tenir una ressaca per a tota la vida».
«Les mesures aprovades estan dintre del marge autonòmic que permet l'actual escenari, i són correctes per aturar la transmissió elevada del virus», assenyala Peiró respecte d'unes accions que inclouen un reforçament de la precària vigilància policial dels botellons i de noves ajudes destinades a evitar l'enfonsament empresarial del sector de l'oci nocturn. «Tota mesura raonable que permeta desaccelerar la desescalada, com les aprovades aquest dijous pel Govern valencià, van en la bona direcció per assegurar, ni que siga, un agost més calmat pel que fa a la transmissió del virus. A finals de mes, de fet, podem veure una baixada, tot i que cal anotar que en uns dies veurem positius a conseqüència dels desplaçaments cap a segones residències que hi ha a la nostra costa», radiografia, per completar: «Les taxes de positivitat i el gran volum d'asimptomàtics i lleus suggereixen una transmissió més elevada de la detectada, la qual s'ha concentrat en aquests darrers dies a València i la seua àrea metropolitana. Ara bé, s'ha d'insistir en la dissociació actual entre les corbes de positius i de gravetat, encara que les hospitalitzacions puguen créixer. Actualment, només hi ha tres persones joves greus als centres hospitalaris valencians».
Un dels reptes, segons anota el també membre del comitè assessor de Puig envers l'emergència sanitària de la COVID-19, és, precisament, «comunicar millor del risc als joves». «Hi ha persones joves que evolucionaran malament, que patiran COVID-19 persistent. Són missatges importants que no estan calant a la població. Amb els majors vacunats, hi ha una certa sensació d'invulnerabilitat. L'ambient festiu de l'estiu, a més, no ajuda a tallar aquesta mena de comportaments. És una qüestió delicada», afirma sobre uns segments joves que gaudiran una setmana abans del previst la seua primera dosi, segons ha anunciat Puig a les Corts Valencianes, qui també ha comunicat el reforç de 500 nous rastrejadors per reforçar una atenció primària cada vegada més pressionada. Són les conseqüències d'una quinta onada amb factors diferencials, però que està obligant els governs autonòmics a treure el bisturí per estripar en una operació de llarga durada la pedra de la virulenta variant Delta.