Presumpta corrupció

El despropòsit policial del robatori als Matutes, foto a foto

Un pas més cap a la resolució judicial sobre una sostracció sonada que suggereix mala praxi policial a Eivissa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Iniciat el 2018, som una mica més a prop de saber alguna cosa semblant a la veritat respecte el robatori a l'hòlding de la família Matutes. Quatre anys després, s’han aportat com a proves les fotografies de l’interior de la seu de les empreses de la poderosa família eivissenca i els elements pretesament incriminatoris sobre els quals se sostenen les acusacions. Unes imatges, val a dir, amb les quals es corrobora la praxi defectuosa de la investigació que ja havia apuntat un informe de la divisió d’Afers Interns de la policia espanyola, al qual EL TEMPS ha tingut accés.

Les imatges s’han fet pregar. Amb data de 2 d’agost de 2017, gairebé quatre anys després de la sonada sostracció, un requeriment judicial de la fiscalia suggeria que no s’havien rebut les fotografies de les intervencions i les inspeccions oculars de la investigació. Concretament, segons la interlocutòria, fotografies d’una bossa intervinguda, de la inspecció ocular al lloc del robatori i dels paquets amb diners confiscats. Un mes després era la jutgessa en persona qui les exigia, però les fotos demandades no arribaven a les parts fins a finals de l’octubre passat.

Les noves proves aportades reforcen les constatacions d’irregularitats recollides en l’informe d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyol, i permeten tornar sobre els passos dels investigadors i fer-se preguntes sobre la idoneïtat dels seus procediments. Aquest mitjà us ofereix, en exclusiva, una revisió comentada dels elements més destacats de la investigació d’un cas de pel·lícula.

La maleta vermella

Dels atestats es desprèn que part dels diners sostrets van ser guardats en dues bosses d’esport, una negra i una blanca; i en dues maletes, una vermella i l'altra marró. Finalment, però, només s’han aportat fotografies de la maleta vermella trobada el 6 de novembre dins d’un vehicle model Ford Fiesta, on hi hauria 782.000 euros. I sobta que l’única fotografia adjuntada de l’element probatori es prengués un cop que ja era a comissaria, buida i sense la suma robada. A l’informe de la divisió d’autocontrol del CNP ja es va constatar l’anomalia que implicava que en un número prou significatiu de casos no s’aportessin actes d’inspecció ocular durant el procés.

Aquesta maleta hauria estat en possessió de qui és acusat com a autor material del robatori: Rafael Rodríguez, l’ex-policia i ex-encarregat de la seguretat del patriarca del clan Matutes. Va quedar constatat, en seu judicial, que Rodríguez treballava fent tasques de vigilància a l'hòlding de la família de l’ex-ministre d'Aznar, quelcom que va contra la llei. De fet, posteriorment seria expulsat del cos.

En una conversa a la presó de policies de Castelló entre Rafael Rodríguez i el que fa quatre anys fou cap de la Unitat de Delictes Econòmics i Violents (UDEV) a Eivissa, Jaime Ferrer, s'evidencien part de les responsabilitats de la inexistència d’algunes fotografies que documentessin el procés en moments determinats. “La culpa que no es tragués una foto la tinc jo”, li assegura Ferrer a Rodríguez, d’acord amb la conversa recollida per Afers Interns. L’ex-cap de la UDEV respon això al retret de l’ex-policia pel fet de no haver pres imatges dels diners al seu lloc de trobada, al Ford Fiesta esmentat. “No, no es truca a ningú”, hauria dit Jaime Ferrer, segons ell mateix, quan algú de la seva unitat hauria suggerit, en el moment de la troballa de la suma sostreta, que calia trucar la policia científica.

Ferrer prova de fer creure a Rodríguez que la seva presumpta mala praxi és per beneficiar-lo, donant a entendre que així semblava que l'ex-policia havia entregat la xifra voluntàriament i des del principi. Però el cert és que Rafael Rodríguez no dóna la localització de la maleta fins quatre dies després de la confiscació de les primeres sumes. Això últim ho hauria fet Rodríguez la nit de l'1 de novembre i els diners es confiscarien la matinada del 2, però hi ha seriosos dubtes sobre com encaixar les hores.

I és que de la conversa a presó se’n desprèn que Jaime Ferrer demanava a Rodríguez que acusés a un tercer policia de ser l’autor material del robatori: un agent a qui haurien demanat, la matinada del 2 de novembre, que els acompanyés a buscar la suma referida, i a qui s’hauria volgut imputar com a autor material del robatori per no voler donar per bones les condicions amb què es van agafar els diners. Es tracta de José Joaquín Fernández.

Aquesta segona entrega de la maleta vermella, quatre dies després que es trobés la primera quantitat, arribava quan dos ex-empleats de seguretat de l'hòlding Matutes van pressionar Rafael Rodríguez perquè donés tots els diners. A la confiscació del dia 6 de novembre hi van assistir, només, tres agents: Jaime Ferrer, qui aleshores era inspector de la policia judicial; Roger Sales, ex-inspector en cap de la policia; i el cap de la brigada local de seguretat ciutadana, Juan José Ferrer. Cap agent de la policia científica els va acompanyar.

Caixes ‘segellades’

A les fotografies aportades hi ha, també, dues caixes de plàstic farcides de feixos de bitllets confiscades la matinada del 2 de novembre. A la vista, bitllets de 10 i 20 euros lligats amb gomes i embolicats amb film transparent. De la imatge es dedueix que els feixos estaven coberts per un plàstic negre semblant al material de les bosses d’escombraries i per cinta marró. Crida l’atenció que en una de les caixes el contingut aparegui rebregat i la coberta negra arrencada.

De nou Jaime Ferrer, aquest cop en seu judicial, afirma que aquesta caixa es va obrir perquè “l’havia grapejada tothom”. De les actes i l’esmentada declaració testifical s’infereix que en una de les caixes hi havia 35 paquets, i en l’altra 16. En base a aquesta documentació es pot afirmar que els 16 paquets de la primera caixa, la “grapejada”, es van enviar a processar a la policia científica amb l'altra, però els números no quadren. Un cop que s’ajunten els paquets se’n comptabilitzen 61, es diu a les actes. Però de la suma de 35 i 16 en resulten 51, 10 menys que s’haurien perdut pel camí. Un altre cop, no disposem de fotografies de les caixes i les maletes al lloc de la confiscació que permetin verificar la suma total.

L’informe d’Afers Interns recull que Roger Sales va demanar que es deixessin les caixes al seu despatx. I durant la comptabilització dels diners, ni Rafael Rodríguez ni la seva advocada hi eren presents, tal com mana la llei.

L’empremta flotant

Un altre element probatori que concorre a judici són les fotografies de dues empremtes. L’una, sobre la cinta marró que envolta els diners. I l’altra, sobre el plàstic negre que cobreix els feixos de bitllets embolcallats amb film transparent. La segona correspondria a José Joaquín Fernández, a qui s’acusa d’encobrir a Rafael Rodríguez i a qui Jaime Ferrer vol que Rodríguez acusi com a autor material de la sostracció. La segona no se sap a qui correspon. Però el fet que sigui només una única empremta aïllada la que s’aporta com a prova incriminatòria contra José Joaquín presenta molts dubtes.

Així, la defensa de Fernández demanava el 2015 que se’ls hi donés accés a la prova. I ho feia a l’empara que aquest constitueix l’únic element per sostenir l’il·lícit penal que primer se li imputa, que és el de l’autoria material del robatori. En primera instància, el jutjat d’instrucció número 2 li ho denegà, però l’Audiència Provincial de Palma ho acabà estimant parcialment. Finalment, l’acusació particular de l’empresa afectada pel robatori acabà rebaixant la tipificació penal a encobriment. Quelcom que podria qüestionar, encara més, l’aparició d’una única empremta aïllada en tant que de les acusacions es desprendria que no hi ha indicis clars que José Joaquín Fernández entrés en contacte amb els diners.

La bossa negra

Per acabar, l'última imatge correspon a una bossa rodejada d’estris com ara guants, un tornavís, una llanterna, una navalla o un paquet de xiclets, entre d’altres. És un dels elements que, suposadament, provaria que José Joaquín Fernández és l’autor material de la sostracció. Però la prova d’ADN per atribuir-li l'acusació va donar negatiu. Quelcom d’esperar, tenint en compte que el metratge de la videocàmera no situa Fernández a l’escena del crim. Tot i que també dóna negatiu la relació amb Rafael Rodríguez, que sí que queda constatat que va ser a la seu del grup d’empreses del clan Matutes la nit del robatori.

El cert és que no s’investiga a qui podria correspondre aquest material genètic. Tampoc no es fan proves d’ADN al cotxe on es trobà la maleta vermella i no s’aporten les empremtes que hi ha sobre aquesta maleta, entre moltes altres carències. Unes qüestions per les quals, properament, els agents al càrrec de la investigació hauran de respondre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.