El famós cas Cursach s’ha acabat. La sentència es va fer pública aquest passat dijous. Com era previsible després de la intervenció final de la fiscalia -va retirar tots els càrrecs – el tribunal ha absolt a tots els acusats, inclòs els dos que seguien sobre els quals l’acusació particular mantenia la petició de presó. Així per tant, el cas que va començar el 2017 i que se suposava que havia de ser un del més importants de la història judicial de les Balears, que en teoria desfeia una màfia encapçalada per l’empresari d’oci nocturn Bartomeu Cursach -que implicava polítics, policies locals de Palma, funcionaris... -, ha acabat el seu recorregut oficial en un espectacular no res. Pitjor encara: amb tots els acusats exigint responsabilitats penals contra el fiscal i el jutge instructor que començaren el cas, així com responsabilitats polítiques a la majoria d’esquerres que governa l’Ajuntament de Palma per haver fet costat a les acusacions i haver pres -en alguns casos- mesures contra els implicats, ara absolts de tots els càrrecs.
Acusadors acusats. El tribunal que va jutjar el cas va fer pública la sentència aquest dijous: absolució, com s’ha fet menció, però no només. També assegura que pel que s’ha comprovat durant la vista oral -entre octubre i novembre d’enguany, a Palma- tant el jutge instructor que va iniciar la causa, Manuel Penalva, així com el primer fiscal, Miguel Ángel Subirán, han de ser investigats per greus delictes, com són prevaricació, detenció il.legal i coaccions a testimonis. Es dona la circumstància que ja han estat processats pel Tribunal Superior de Justícia de Balears. Aquesta seria la segona causa oberta en la seva contra. El panorama judicial que s’obre davant tots dos -fora de la carrera professional respectiva d’ençà el 2019 – és molt, molt obscur i podrien ser condemnats a prou anys de presó. De fet, alguns dels acusats també han anunciat querelles criminals en la seva contra, acusant-los de diferents delictes que, en cas de ser condemnats, els podrien suposar penes que excedirien de molt el màxim legal efectiu que normalment un ciutadà pot estar privat de llibertat, vint anys.
El tribunal que absol els acusats en el cas Cursach no es limita a demanar la investigació -deduir testimoni, es diu formalment – dels ex jutge instructor i del fiscal sinó que també fa el mateix contra deu testimonis que considera que declararen falsament per incriminar als aleshores encausats durant la instrucció.
La casualitat volgué que el dijous en què es va conèixer la sentència absolutòria fos el dia de plenari de l’Ajuntament de Palma -que se celebra l’últim dijous de cada mes-, cosa que va ser aprofitada per policies locals i funcionaris que patiren acusacions -i en no pocs casos presó preventiva durant mesos – al llarg de la instrucció del jutge Penalva i del fiscal Subirán. Acompanyats de nombrosos familiars ompliren la Sala de Plens del Consistori i exigiren al batlle José Hila l’assumpció de responsabilitats.
Aquest ja ex cas, el de la investigació sobre Cursach i la suposada màfia que encapçalava, ha deixat moltes ferides obertes que serà difícil que es tanquin. No són pocs els policies locals que senten que han estat culpats per l’equip de Govern de Palma sense proves de cap tipus. Ho contava a aquest setmanari un agent, antic càrrec polític progressista, que se’n feia creus que l’actual majoria política progressista hagués «comprat el relat del jutge (Penalva) i el fiscal (Subirán) sense atendre les veus que els advertien des de bon començament sobre els dos personatges, prou coneguts per tothom». D’això se’n queixava amargament Felicià Franco, un dels policies inculpats, el dijous: «se’m va demanar trenta anys (de presó) per delictes» i hagué de sofrir, va dir, «la connivència l’equip de govern (de l’Ajuntament de Palma) i els investigadors» i que finalment tot ha acabat «en res». Tots els policies presents exigiren que Hila i la resta de la majoria els demanin perdó i assumeixin que, com a mínim, es van equivocar en creure les acusacions i actuar preventivament contra els agents implicats en la investigació.
Val a dir que quan esclatà el cas tothom -menys els acusats- va donar per certes les acusacions. Almanco durant dos anys cap veu pública va posar en dubte que existís el grup mafiós esmentat. Les coses canviaren a partir de 2019 quan es publicaren els missatges de WhatsApp entre el jutge i testimonis que deixaven clara la connivència entre les dues parts. Aleshores els dubtes emergiren i ben aviat es va entendre que, al marge del fons, la forma en que s’havien conduït el jutge i el fiscal podrien anorrear l’acusació. Que ha estat, al capdavall, el que ha passat.