València va convertir-se en novembre del 2017 en l'escenari d'una de les manifestacions més massives que s'han produït en la història del País Valencià. A pesar de no aconseguir la dimensió de la transcendental mobilització del 9 d'octubre de 1977 a favor de l'estatut d'autonomia, 60.000 persones van sortir als carrers i a les places del cap i casal valencià per reivindicar un finançament just. La protesta va unir en la capçalera de manera transversal i unitària a forces polítiques com ara Ciutadans, PSPV, Compromís, Esquerra Unida o Podem, a les centrals sindicals UGT i Comissions Obreres (CCOO) i a la Confederació Empresarial Valenciana (CEV).
Com a símbol de la importància d'aquella marxa, va destacar-se la presència de Juan Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç de València; Eva Blasco, presidenta d'Empresàries i Professionals de València; Juan Vicente González, aleshores president de Fira València, o Rafael Juan, empresari alimentari que encapçala la companyia Dulcesol. La presència d'un bon nombre de representants del món econòmic autòcton contrastava, però, amb l'absència del PP, qui va quedar-se aïllat políticament de les reivindicacions valencianes. En un exercici pràctic de partit de matriu madrilenya, els populars van desmarcar-se de la convocatòria perquè, en aquell moment, ostentaven el Govern espanyol.
Quatre anys més tard, amb el socialista Pedro Sánchez al capdavant d'un govern a l'Estat espanyol de coalició entre el PSOE i Unides Podem, el PP sí que s'ha sumat a les noves mobilitzacions programades per un finançament just per al pròxim dissabte 20 de novembre, coincidint si fa no fa amb la data en la qual va celebrar-se l'anterior marxa. Organitzades per la plataforma Per un finançament just, conformada actualment per Compromís, Unides Podem, Ciutadans, PSPV, PP, UGT, CCOO i CEV, s'han planificat tres manifestacions simultànies a Castelló de la Plana, Alacant i València, les quals sorgiran a les 18.00 hores des de la plaça de les Aules, la plaça dels Estels i la plaça de Sant Agustí, respectivament.
Aquestes marxes en tres punts geogràfics valencians es produeixen quan ha d'arrencar la negociació de la reforma del sistema autonòmic, un model caducat des de fa set anys i que ni els executius del popular Mariano Rajoy, ni, de moment, els governs del socialista Pedro Sánchez han aconseguit canviar perquè el País Valencià seguisca sent un dels territoris més infrafinançats de l'Estat espanyol. Un extrem que tots els informes especialitzats han corroborat. «Aquesta mobilització es produeix en un moment crucial, ja que el finançament, per primera vegada en aquest país, està en l'agenda política i la negociació de la reforma del sistema ha de ser imminent», ha indicat aquest dimecres Ismael Saéz, secretari general d'UGT al País Valencià, en la presentació de les protestes que tindran com a lema «Per un poble unit per un finançament just».
«Aquest 20 de novembre ens hi juguem molt. El Govern [espanyol] ha de passar de les paraules als fets», ha ressaltat Ana Garcia, secretària general de CCOO del País Valencià, la qual ha recalcat els efectes de l'infrafinançament que experimenta el territori valencià: «Ens resta recursos per acabar amb les llistes d'espera a la dependència o per canviar l'actual model productiu valencià». «La manifestació ha de ser un clamor de tota l'autonomia», ha etzibat, així com ha destacat «la unitat de la societat valenciana en la reivindicació per un finançament just». A la convocatòria, no debades, s'ha adherit les entitats Plataforma Diversitat Funcional, Acció Cultural del País Valencià, Unió de Consumidors, Escola Valenciana, Asociación Por ti Mujer, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, CAVE-COVA, Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, CSIF, Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes, Calcsicova, Cermi, Fundació Nexe, Coordinadora d'ONGD, Pobresa Zero i Campanya per la Justícia Fiscal.
La patronal valenciana, qui en els darrers anys ha experimentat un viratge reivindicatiu i de caràcter autonomista, també ha participat de la presentació de la mobilització. L'any 2017, malgrat el desplegament posterior de càrrecs del món empresarial, va dubtar de la seua assistència fins als últims dies. «Es tracta d'una reivindicació justa de tot un poble. L'infrafinançament no només suposa que comptem amb menys recursos per a sanitat, educació o serveis socials, sinó que implica disposar de menys diners per al desenvolupament de la nostra economia. L'infrafinançament llastra la recuperació i limita el nostre creixement econòmic, la qual cosa afecta l'Estat del Benestar», ha raonat Eva Blasco, presidenta de la Confederació Empresarial Valenciana a València.
«S'ha de ressaltar la unitat entre les diferents forces polítiques i els agents socials per una reivindicació com aconseguir un finançament just», ha subratllat José Muñoz, secretari d'Organització del PSPV, qui ha destacat que els socialistes valencians «estaran reivindicant un finançament just independentment del govern que hi haja a Espanya», així com ha defensat l'executiu de Sánchez per les injeccions extraordinàries al País Valencià. «No es tracta d'una batalla entre comunitats autònomes, sinó d'una reivindicació justa que haurà d'estar lligada a una reforma fiscal per incrementar els recursos per a les autonomies més perjudicades», ha assenyalat Carles Fons, responsable d'organització de Podem al País Valencià, qui ha anotat: «L'infrafinançament suposa que la Generalitat Valenciana haja d'incrementar el deute, que, en termes de volum, seria la segona conselleria». Segons un estudi de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, el 60% del deute de la Generalitat Valencià és conseqüència, justament, de l'infrafinançament.
Com a força política que ha apostat per escalfar els motors de les manifestacions amb una campanya de recollida de firmes arreu del País Valencià per un tracte fiscal just, Compromís ha afirmat que amb aquestes mobilitzacions «es pretén plasmar als carrers el consens polític i social sobre l'infrafinançament». «Encara que cal fer més pedagogia sobre les implicacions de l'infrafinançament valencià, s'observa una certa llavor de consciència social per la suma de diversos actors de la societat civil a la convocatòria», ha remarcat Àgueda Micó, veu de la coalició valencianista. «És cert que canviar el model de finançament és complicat, però no afrontar la reforma seria un fracàs del mandat constitucional», ha expressat Ruth Merino, síndica a les Corts Valencianes per Ciutadans, qui veu necessari «aquest pas superior» d'eixir al carrer.
«És el moment de sortir al carrer. No és l'única via per aconseguir-ho, però sí una de les existents», ha empentat Carlos Mazón, president del PPCV, qui ha ressaltat aquesta convocatòria com a una «zona desmilitaritzada de qualsevol retret polític». «Es tracta d'un crit d'unitat», ha defensat, per assenyalar «la importància d'explicar què suposa l'infrafinançament valencià per al manteniment dels serveis públics de sanitat, educació o dependència». Uns efectes que han estat disseccionats en el vídeo promocional de les mobilitzacions, on es recorda que l'any 2021 cada valencià va rebre 215 euros menys de l'Estat espanyol envers la mitjana autonòmica i 703 menys si es compara amb l'autonomia millor finançada.
Maltractament crònic
Mentre es confecciona la reforma del sistema de finançament, el Comitè d'Experts sobre el finançament de les Corts Valencianes va demanar el passat mes de setembre un fons d'anivellament autonòmic que injectara anualment 1.336 milions d'euros als comptes valencians, precisament, la quantitat que, segons els càlculs més cauts, el País Valencià deixa d'ingressar per l'actual disseny del model de finançament autonòmic. La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA) va sumar-se a la idea en proposar aquest dimarts un ingrés compensatori al País Valencià de 750 milions d'euros addicional fins a la consagració de l'anhelat canvi de sistema. En el congrés del PSPV celebrat el passat cap de setmana en Benidorm (Marina Baixa), el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, s'hi va comprometre, precisament, a compensar amb fons extra l'infrafinançament valencià durant el període de disseny i negociació de la reforma del model, el qual és poc probable que s'aprove en l'actual legislatura. O dit en les seues paraules: a garantir «la cohesió social» del País Valencià.
Al marge de possibles nyaps temporals que puguen tapar el sac forat de les finances valencianes, la necessitat de revisar el sistema és peremptòria per al Govern valencià. Les forces botàniques han incorporat en cada pressupost elaborat des del 2016 una partida d'ingressos fictícia i reivindicativa de 1.336 milions d'euros, això és, la quantitat no percebuda per l'infrafinançament, per poder convergir amb la resta d'autonomies en matèria de serveis socials o en inversions per dinamitzar l'economia. La inexistència d'aquesta transferència per part de l'executiu estatal, tanmateix, obliga la Generalitat Valenciana a obtenir els diners mitjançant el Fons de Liquiditat Autonòmica, un instrument de l'administració central amb la qual presta diners als territoris ofegats pels dèficits del sistema de finançament autonòmic i per un acaparament de recursos per part de l'Estat quan no gestiona dos dels principals pilars de l'Estat del Benestar: educació i sanitat. Les autonomies sovint han de retornar aquestes transferències, la qual cosa incrementa la bola del deute.
L'alternativa a no incorporar aquestes partides d'ingressos reivindicatius és assumir l'existència de menys recursos per a serveis socials quan 'actual sistema de finançament només dona perquè l'executiu valencià cobrisca el 85% de les despeses ocasionades per la prestació de l'assistència de salut i garantir l'accés a un ensenyament gratuït. Una manca de recursos per sostenir els serveis públics que ha estat contrastada per diverses recerques de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, qui l'any 2018 assenyalava com la despesa en protecció social del País Valencià per habitant continuava sent molt inferior a la mitjana de la resta de comunitats autònomes a pesar de l'esforç que s'havia realitzat per part de les forces botàniques. «La discriminació financera que pateix la Comunitat Valenciana condiciona el seu nivell de despesa social i el desplegament de les prestacions de suport a la dependència durant l'última dècada, sent aquestes menors que en la resta de comunitats», determinaven.
Aquest organisme de prestigi dintre del món de la recerca econòmica va radiografiar en 2017 els efectes de l'infrafinançament valencià envers la despesa sanitària per concloure que si el País Valencià gastava igual que la mitjana autonòmica, dedicaria el 62,9% dels recursos que ingressa pel finançament autonòmic. «L'infrafinançament de la Comunitat Valenciana agreuja els problemes de sostenibilitat de la despesa sanitària i limita el desenvolupament d'altres serveis públics», advertia l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, qui traçava com a solució «una revisió en profunditat del sistema de finançament autonòmic, perquè són les comunitats les principals administracions encarregades de prestar aquests serveis».
Clam invisibilitzat
Malgrat la massiva afluència de la manifestació celebrada en novembre del 2017, el seu impacte en el circuit mediàtic de la capital espanyola fou pràcticament nul, sense ocupar cap espai dintre de les portades de les grans capçaleres d'abast estatal. Una invisibilització del problema valencià que podria repetir-se amb les mobilitzacions projectades per aquest dissabte. Amb el baròmetre de la Generalitat Valenciana assenyalant que només l'1,2% dels valencians situen com a problemàtica rellevant l'infrafinançament, els convocants han executat un escalfament de motors profundament tebi, llevat de Compromís que ha engegat la campanya «Exigim igualtat, exigim respecte» i d'actes realitzats pels agents socials. «Aquesta menor intensitat en els prolegòmens de la manifestació podria respondre a la cessió del lideratge de la reivindicació a la patronal, la qual cosa és una manera de no polititzar el tema i, per tant, de facilitar que cale el missatge», opina Aida Vizcaíno, sociòloga i professora de Ciències Polítiques a la Universitat de València.
Encara que aquesta manifestació «no siga molt seguida», segons Blanca Nicasio, professora de Ciències Polítiques de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, «pot ser interessant com a un punt de partida d'altres mobilitzacions i d'altres accions importants com ara teixir aliances amb Andalusia». «Aquesta manifestació és important per dues raons: d'una banda, perquè ofereix una imatge d'unitat política en incorporar al PP i, d'altra, perquè pot ser un punt d'inflexió en la revitalització de la reivindicació per un finançament just. Si aquesta manifestació es converteix en l'inici d'una sèrie de protestes i accions concretes a favor d'una reforma del sistema de finançament, els seus efectes poden ser positius. No tindria sentit fer una mobilització aïllada sense donar-li continuïtat en els següents mesos», complementa. «Fer una manifestació a Madrid seria un cop d'efecte, així com buscar mobilitzacions conjuntes amb Andalusia», planteja.
«Aquesta marxa, més enllà de l'ecosistema mediàtic valencià, no crec que compte amb massa èxit de repercussió als mitjans de comunicacions. Crec que s'aconsegueix més incidència si, per exemple, Andalusia se sumara de manera nítida a la reivindicació. Si feren manifestacions en ambdós territoris sí que s'obtindria un impacte mediàtic potent», reflexiona Vizcaino, qui només observa com a possibilitat d'èxit a les grans capçaleres que la protesta haguera estat liderada per empresaris com ara Juan Roig, propietari de Mercadona: «La reivindicació del Corredor Mediterrani té presència als mitjans d'arreu de l'Estat espanyol gràcies a estar encapçalada per empresaris com ara Juan Roig o Vicente Boluda. Si s'implicaren de manera clara en la reivindicació per un finançament just, sí que es podria atreure l'atenció mediàtica». Amb partits, patronal i sindical units, l'objectiu és convertir les mobilitzacions d'aquest dissabte, estiguen o no els grans noms de l'empresariat valencià, en una nova fita al calendari contra l'infrafinançament.