Ximo Puig va arribar a l’últim congrés del PSPV-PSOE, celebrat en 2017, amb un partit dividit i la promesa de no renovar el càrrec de secretari general, que ocupa des de 2012. Quatre anys més tard, en canvi, ix del 14è congrés nacional amb una organització molt més cohesionada, sense fixar-se cap termini per dir adeu ni assenyalant possibles hereus. Al PSPV de 2021, tot és Puig.
La relació amb el líder federal del partit tampoc no hi té res a veure. Puig i Sánchez ara s’entenen, i ho fan evident a cada ocasió. Si el 16 d’octubre Pedro Sánchez era reelegit a València amb un suport a la seua executiva gairebé absolut, del 94,9% dels delegats, aquest diumenge es desplaçava a Benidorm per fer costat Puig, que n’ha aconseguit el 91,4%. “Tot açò ho has aconseguit tu, Pedro”, va dir-li Puig en clausurar el conclave federal de Fira València. “En els moments de més penombra de la pandèmia, a les conferències de presidents, vaig poder conèixer Ximo Puig no sols com a polític, com a persona”, ha dit Sánchez en la intervenció de clausura el congrés. “En aquells debats tan durs i tan complexos va emergir la lucidesa d’un representant polític com Ximo Puig, que sempre va anteposar els interessos dels compatriotes a qualsevol interès particular”, ha reblat.
I és que el president espanyol ha lloat la gestió pandèmica de la Generalitat Valenciana, que “va protegir alhora la salut dels valencians i valencianes, el teixit productiu i la salut de l’ocupació, cosa que ara la situa en una posició més bona de cara a la recuperació”. En una al·locució en què repassat les mesures de contingut social aprovades els darrers tres anys i mig, ha deixat per al final dos missatges amb forma d’anunci i de compromís.
En primer lloc, la instal·lació a Benidorm de la Plataforma Intel·ligent de Destinacions Turístiques, un projecte amb una inversió pressupostada de 130 milions d’euros i que pocs minuts abans havia comunicat als empresaris del sector amb què s’ha reunit a la seu de l’Institut Valencià de Turisme, l’Invatur. Amb l’elecció de Benidorm com a seu del congrés, el PSPV ja havia llançat un missatge de suport al sector, un dels més afectats per la COVID-19. Entre els convidats a la sessió inaugural, dissabte, hi havia Salvador Navarro, el president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), un fet inèdit amb què es pretenia subratllar la importància del diàleg social. Navarro va aprofitar el seu pas pel conclave per arremetre contra la taxa turística que propugnen pels socis del PSPV al Consell.
El segon ítem en clau valenciana de Sánchez tenia a veure amb el finançament. El president del Govern espanyol ha garantit que posarà tots els esforços per aconseguir la renovació d’un sistema de finançament caducat des de 2014. Fins que arribe aquest moment, ha destacat que la Generalitat comptarà amb “els recursos per garantir la cohesió social i territorial”.
Puig III
A Sant Vicent del Raspeig en 2012, a Elx en 2017 i a Benidorm en 2021. Ximo Puig ha aconseguit la tercera elecció com a secretari general del PSPV, i amb més suport que mai. No obstant, el d’aquest diumenge era “un dels discursos més difícils” que ha hagut de fer.
Perquè ha girat la vista enrere, a les “nits llargues i terribles, a les vesprades angoixoses” de la crisi pandèmica. I perquè, al seu entendre, aquest congrés suposa un “punt d’inflexió” per al socialisme valencià.
Ell es referia molt més que no Sánchez a al problema del finançament autonòmic, però sempre des d’una perspectiva netament optimista. “No és igual l’infrafinançament a què ens va sotmetre el Govern Aznar que el suport que ens ha donat el Govern d’Espanya ara, per superar la pandèmia”, afirmava. Puig es felicitava pel fet que “per segon any consecutiu, els Pressupostos Generals de l’Estat complisquen amb el compromís del 10% de les inversions”. Puig, que ha insistit en la màxima d’“igualtat entre els espanyols i singularitat entre territoris”, arribava a parlar del “finançament de facto” que han significat les mesures de compensació impulsades pel Govern de Sánchez. “És un canvi difícil, que no poden fer en solitari el Govern espanyol ni el PSOE”, advertia sobre la reforma del model.
“Ara hi ha un president obert, que estima l’Espanya de les Espanyes”, opina Puig, obsedit a “desconcentrar” el poder estatal. “És necessari, eficient i solidari que tot estiga a Madrid?”, es preguntava. “Hi ha cinc milions de valencians que mereixen una Espanya més justa”, continuava, “és fonamental cosir el territori, tal com fem a la Comunitat Valenciana, perquè cap centralisme, ni el de Madrid ni el de València, no resulta intel·ligent”.
Puig enviava també un missatge de suport a Sánchez en la qüestió catalana demanant que no hi hagen “perdedors ni humiliats” i tancava la seua intervenció de l’hotel Bali amb un repte de futur: “Ací, davant aquesta mar blava magnífica, hem d’eixir a buscar la majoria per no tornar al País de Mai Més ni a la cova d’Ali Babà”, en referència a l’ofensiva del PPCV per tal de recuperar la Generalitat de la mà de Vox.
Una altra executiva gegant
Gairebé tan voluminosa com el Bali és l’executiva resultant. Mentre l’estructura federal compta només 32 secretaries i vuit vocalies, la valenciana torna a ser el doble de gran, amb un total de 63 secretaries. Si construïren una muixeranga, un damunt l’altre, els membres que en formen part pràcticament igualarien els 168 metres de l’hotel que ha acollit el congrés.
La grandària no s’explica, ni de bon tros, per la massiva presència del sector que abans capitanejava l’exministre José Luis Ábalos, ja que Puig a penes hi ha inclòs quatre persones. Es tracta de Rafa García, alcalde de Burjassot i diputat provincial de València, a la secretaria de Coordinació de Diputacions; l’exdelegat del Govern espanyol Juan Carlos Fulgencio, a la de Seguretat i Protecció Civil; l’exregidora del cap i casal Maite Girau, a la de Serveis Socials, i Elisa Valía, regidora actual de València, a la d’Economia Circular.
L’abalisme reclamava una integració superior –la jornada de dissabte, de fet, alguns dels seus referents van abandonar el plenari poc abans que hi intervinguera Puig– que el secretari general no estava disposat a concedir-los. Per bé que van filtrar el trencament de negociacions per a la conformació de l’executiva i fins i tot van amenaçar de presentar una llista alternativa –que hauria d’haver reunit el 20% de suports dels 475 delegats per influir en la composició definitiva d’aquest òrgan– , ni tenen la simpatia de 2017, quan van ser capaços d’aconseguir el 42% dels vots de la militància en les primàries que van enfrontar Puig i Rafa García, ni tenen el tàndem Sánchez-Ábalos com a element de pressió ni presenten una cohesió interna elevada. Només uns pocs van secundar el buit a Puig en la primera jornada congressual i alguns ja fa temps que hi marquen distàncies. En especial, el mateix Fulgencio i Michel Montaner, l’alcalde de Xirivella, el municipi on va germinar l’esperit reconqueridor de Sánchez.
Pot afirmar-se, a més, que el bandejament tot just ha començat, perquè l’absència de Carlos Fernández Bielsa a l’executiva de país permet entreveure que l’alcalde de Mislata substituirà Mercedes Caballero a la secretaria provincial de València, el principal tresor que fins ara conservaven els seguidors de l’exsecretari d’Organització federal.
En termes generals, Puig ha dissenyat una executiva continuista però amb novetats significatives. Sobretot, una de forma i una altra de fons: l’accés de la consellera de Sanitat, Ana Barceló, a la presidència del partit, que pot esdevenir el trampolí definitiu a una candidatura a l’alcaldia d’Alacant que tothom dona per feta, i la creació d’una vicesecretària d’Igualtat transversal, adjacent a la de Manolo Mata, que comandarà la jove Ana Domínguez i que la situa com a virtual número 3 del partit, únicament per darrere de Puig i Mata i per davant de José Muñoz, que repeteix a Organització.
Domínguez, presidenta del Consell de la Joventut, té la confiança plena del conseller Arcadi España, excap de gabinet de Puig i recentment designat, per Sánchez, secretari federal de Transports, Mobilitat Sostenible i Agenda Urbana. Per molts, la persona que el president valencià desitjaria com a successor seu, encara que no l’ha inclòs a l’executiva de país. Per la seua presència a l’òrgan federal i perquè, en un partit com el PSPV, assenyalar clarament un possible hereu és la manera més ràpida d’inhabilitar-lo.
No debades, cal estar ben atents al creixement polític de l’exalcaldessa de Gandia i actual ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, a qui Sánchez també ha donat cabuda en la seua executiva. El pas de Morant pel congrés ha sigut fulgurant, encapçalant, de lluny, el rànquing els selfies.
Hi entren perfils amb gran projecció com ara Borja Sanjuan a Estudis i Programes, Tania Baños a Estratègia i Acció Electoral, i José Manuel Prieto a Cultura i Política Lingüística. Són, respectivament, regidor d’Hisenda a l’Ajuntament de València, alcaldessa de la Vall d’Uixó i alcalde de Gandia. El conseller Vicent Soler, que serà secretari de Valencianisme i Autogovern, i José Antonio Pérez, l’expert de la Generalitat en matèria de finançament, a la secretaria de Política Econòmica, són els dos càrrecs més veterans. De la seua banda, Javier de Lucas s’estrena com a militant a la secretaria de Convivència, Drets Humans i Reforma Constitucional. I l’alcalde d’Elda, Rubén Alfaro, ocuparà la secretaria d’Acció Institucional, a què aspirava l’abalisme amb Rafa García.
10 punts i tots contents
Després d’aconseguir l’aprovació del dictamen de gestió per unanimitat, sense cap abstenció o vot en contra, a la seua intervenció de diumenge, Puig enumerava davant el plenari els 10 punts que considera més important del debat d’idees que els socialistes valencians han mantingut aquest cap de setmana a Benidorm. En aquest punt agraïa l’esforç d’Arcadi España com a autor de la ponència i sentenciava: “Des d’una perspectiva teòrica, no hi ha cap projecte més sòlid a la Comunitat Valenciana”.
En el decàleg en qüestió, el PSPV situa l’ocupació al centre de l’acció política i para una atenció especial al diàleg social. Advoca per la universalització de l’ensenyament de 0 a 3 anys i pel foment de la formació professional com un pilar mestre de l’estratègia d’ocupació. Fa esment a la “pandèmia invisible” de la salut mental, a la qual aspira a destinar més previsió i més assistència. Com ja va passar en el congrés federal, els socialistes plantegen “l’abolició de la prostitució” amb una resposta social a les dones prostituïdes.
Entre els objectius també figura el reforçament del benestar de les persones majors i dependents. Una Espanya per a tots amb igualtat d’oportunitats, cosa que inclou un finançament just. Més cohesió territorial entre províncies, comarques i municipis. Una política hídrica que garantisca els transvasaments existents alhora que incremente la dessalació i la reutilització. I, finalment, una acceleració decidida del canvi energètic en favor de les energies renovables.
Però, sobretot, els socialistes valencians ixen de Benidorm amb el reforçament de Puig. Jorge Alarte, el seu rival als congressos de 2008 i 2012, li demanava divendres, en un acte amb altres dos exsecretaris generals, que continue més anys i que no pose una data per a l’acabament del seu mandat. Des de l’any passat, Alarte és director general de Relacions amb les Comunitats Autònomes i Representació Institucional. Rafa García, el rival a les primàries de 2017, s’estrena a l’executiva. I Toni Gaspar, amb qui va competir pel cap de cartell de 2015, ocupa la presidència de la Diputació de València. Els tres antagonistes han estat integrats.
José Luis Rodríguez Zapatero, que també va intervenir divendres, va augurar una “victòria electoral àmplia” en els pròxims comicis valencians. “Tots els treballadors i treballadores amb què he conversant venint cap ací, a l’AVE, parlaven bé de Ximo i pensaven votar-lo”, explicava. “Cal polititzar la política, sempre reivindique els valors de la política, i Ximo té uns grans valors: respecta i és respectat, estima i és estimat, i mira a la gent de cara, per això serà molt votat.”
Un congrés plàcid, en què s’ha homenatjat la desapareguda Carme Alborch i l’escriptor Fernando G. Delgado i en què no ha faltat la nota musical. L’última veu a escoltar-se era la del diputat i científic Pedro Ruiz Castell, qui interpretava en directe la Internacional. Abans, divendres, els socialistes ja havien retut un homenatge al 50 anys de la cançó “Mediterráneo”, de Joan Manuel Serrat. I diumenge, els 63 membres de l’executiva eixien a escena mentre sonava “Mediterrània”, de La Fúmiga. Tot plegat a la vora de la platja de Benidorm. Més mediterrani, impossible.