El Govern valencià afronta cada negociació pressupostària amb una desigualtat financera envers altres autonomies de l'Estat espanyol. A conseqüència d'un sistema de finançament autonòmic que discrimina el País Valencià, l'executiu del Botànic conformat pel PSPV, Compromís i Unides Podem disposen de 1.336 milions d'euros menys a l'any per confeccionar uns comptes en els quals s'han de sufragar serveis com ara la sanitat, l'educació o la dependència. L'actual sistema de finançament, de fet, només dona perquè l'executiu valencià cobrisca el 85% de les despeses ocasionades per la prestació de l'assistència de salut i garantir l'accés a un ensenyament gratuït.
Arran d'aquest maltractament sistemàtic de l'Estat espanyol al País Valencià, les forces botàniques han incorporat d'ençà del seu desembarcament a les institucions autonòmiques valencianes una partida reivindicativa a cada pressupost, la qual està xifrada en 1.336 milions d'euros. Una font d'ingressos fictícia, però amb un caràcter polític contestatari i que permet, sobre el paper, augmentar la capacitat d'inversió pública. L'ajornament de la reforma del sistema de finançament, el qual es troba caducat des del 2014, n'ha comportat el seu manteniment als pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'any 2022.
Gràcies a la introducció d'aquesta font d'ingressos reivindicativa i a la creació del contestatari i fictici fons de transició a la nova normalitat, el qual està dotat amb 1.000 milions d'euros, les forces botàniques han elaborat uns comptes per al pròxim exercici que suposen un augment de 2.340 milions d'euros respecte de l'anterior exercici. Dels 25.627,6 milions d'euros pressupostats per a 2021, es passa als 27.967,5 milions d'euros planificats per a l'any 2022, la qual cosa representa un creixement del 9,1%. Els pressupostos contemplen una inversió de 47,4 milions d'euros en despesa social cada dia. Amb el 88,6% del capítol de personal concentrat en les conselleries de Sanitat i Educació, el 82,23% de la despesa no financera ostenta un caràcter social, la qual ascendeix a 17.300,83 milions d'euros.
«És un pressupost transversal que busca enfortir l'Estat de Benestar i alhora impulsar la nostra economia, i que té com a objectiu prioritari la nostra recuperació econòmica, social i emocional. Són uns comptes necessaris, positius i beneficiosos per al conjunt de la societat», ha assenyalat el conseller d'Hisenda, el socialista Vicent Soler, aquest dimecres en la presentació dels pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'any 2021 junt amb la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mònica Oltra, de Compromís. «Compleixen amb la missió d'abordar de manera prioritària els reptes que tenim com a país, impulsar i consolidar definitivament la recuperació econòmica i mantenir la inversió i la despesa social, que es van incrementar a conseqüència de la pandèmia en aquesta nova normalitat. Tot això ho fem des de la responsabilitat, amb polítiques públiques anticícliques i tenint en compte també les necessitats territorials de les nostres províncies i comarques», ha complementat el responsable de la caixa valenciana.
L'aportació estimada pel Botànic del Govern espanyol és de 14.465,38 milions d'euros, la qual es desglossa en 10.269,87 milions d'euros de bestretes a compte corresponents al sistema de finançament; 595,42 milions per liquidacions; 229,78 milions d'euros relatius a la mensualitat de l'IVA del 2017 que va retenir l'aleshores ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro; 300 milions d'euros per un conveni singular d'infraestructures, i 734,31 milions d'euros de marge per l'aplicació de la taxa de referència del dèficit, la qual es restringeix de l'1,1% al 0,6%. Els 2.336 milions d'euros restants que hauria d'atorgar l'executiu estatal són ficticis: 1.336 milions d'euros de la partida per evidenciar l'infrafinançament valencià i 1.000 milions d'euros del nounat fons de transició cap a la nova normalitat.
Aquesta partida s'ha creat, d'una banda, com a element reivindicatiu de la Generalitat Valenciana per la pèrdua dels 1.400 milions d'euros del fons COVID-19 mentre s'han conservat despeses generades durant l'etapa més complicada de l'emergència sanitària, com ara la contractació de personal sanitari o de professors per abaixar les ràtios. «La creació d'aquest fons ha estat reivindicada pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, per cobrir les nostres necessitats», ha justificat Soler, qui ha apuntat que la creació d'aquest instrument s'ha reclamat i comentat al Ministeri d'Hisenda, tot i que ha evitat precisar si la inclusió als comptes valencians comptava amb el beneplàcit del Govern espanyol.
«Hi ha altres autonomies que plantegen incorporar-ho als seus comptes», ha agregat el conseller d'Hisenda, per indicar que «hi ha cert consens autonòmic» per exigir la seua posada en marxa al Govern espanyol. Andalusia, amb l'argument que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal va assenyalar en un informe que el 40% de la despesa extra per la COVID-19 es transformaria en estructural, ha consignat aquesta partida per 942,8 milions d'euros. «Estem infrafinançats!», ha reiterat, per reconèixer que si l'executiu estatal no concedeix els 1.000 milions d'euros contemplats en el nounat fons, s'aconseguiran aquests recursos a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) extraordinari. El Govern valencià, amb l'objectiu d'aconseguir més recursos, ha sol·licitat a l'executiu estatal del socialista Pedro Sánchez l'abonament dels 723,3 milions d'euros que deu per l'atenció sanitària als desplaçats i les persones estrangeres.
L'impuls d'aquest fons ha estat producte, d'altra banda, del xoc entre PSPV i Compromís en la negociació pressupostària. Amb un estira-i-arronsa que ha provocat la presentació dels comptes dies més tard del termini fixat a l'Estatut d'Autonomia Valencià, socialistes i valencians, a banda d'evidenciar de manera soterrada el desamor botànic, discrepaven envers el creixement dels comptes. Mentre des del PSPV s'advocava per retallar 1.000 milions d'euros a conseqüència de la desaparició del fons COVID-19, Compromís defensava la necessitat d'uns comptes expansionistes. La formació del puny i la rosa argumentava que les tisores eren necessàries per a quadrar els pressupostos mentre la coalició valencianista raonava que hi havia marge per incrementar els ingressos. Unes diferències que s'hi van resoldre amb uns pressupostos sense ajustos envers els actuals i que contemplen un mínim creixement al marge de la injecció dels fons europeus.
Com a solució per resoldre les diferències a l'interior del Botànic, s'ha creat aquest fons de transició cap a la nova normalitat, el qual, segons fonts valencianistes, «no hauria estat necessari si no s'haguera establert com a línia roja la taxa de referència del dèficit al 0,6%». «És una taxa de referència, no un dèficit autoritzat», afirmen. Extremadura, per exemple, ha imputat un dèficit de l'1,7%. En la resta del quadre macroeconòmic, el tripartit progressista contempla un augment de la recaptació per impostos directes i indirectes del 10,3% i de l'11,5%, els quals se situen de manera «optimista» per sobre de les previsions de creixement econòmic. També estimen una pujada del 40% dels ingressos mitjançant les taxes. «Les taxes s'han actualitzat al cost dels serveis que prestem. El Govern d'Espanya ho fa pràcticament cada any, però nosaltres no ho havíem fet encara. No debades, estaven congelades des de l'any 2015, malgrat que els costos, sobretot de personal, s'han incrementat prou», expliquen fonts botàniques.
El Consell també incrementa la seua capacitat de despesa gràcies als fons provinents de la Unió Europea, que ascendeixen a 1.795,35 milions d'euros. Es tracta de 652,95 milions d'euros provinents del pla europeu per reparar els danys socials i econòmics de la COVID-19, els quals serveixen, per exemple, per sufragar les ajudes als sectors empresarials víctimes de la pandèmia; 202,5 milions corresponent al marc financer plurianual, és a dir, als pressupostos comunitaris; i 891,5 milions d'euros del pla de recuperació europea. Els departaments que més diners obtenen a través d'aquesta darrera via comunitària són Igualtat i Polítiques Inclusives amb 147 milions d'euros, Hisenda i Model Econòmic amb 132 milions d'euros, Educació, Cultura i Esport amb 122 milions d'euros, Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat amb 119 milions d'euros i Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica amb 112 milions d'euros.
À Punt, infradotada
En els comptes de la Generalitat Valenciana per a l'any 2021, la conselleria de Presidència se situa a la cua del creixement amb un raquític 0,5%. Amb un pressupost de 226,4 milions d'euros, el departament ha consignat 28 milions d'euros per a promoció turística, la qual cosa suposa una pujada del 14,89% envers l'anterior exercici; 15 milions d'euros per al Bo Viatgem; 40 milions d'euros per a un fons de cooperació municipal; o 8,4 milions d'euros per a l'Agenda Valenciana contra el Despoblament, que incrementa el seu pressupost un 26% més. L'altra conselleria amb menys pujada és Sanitat, la qual disposarà de 7.837,7 milions d'euros. Entre les inversions contemplades per la cartera encapçalada per la socialista Ana Barceló, destaquen els 28,5 milions d'euros per a investigació sanitària o els 435 milions d'euros per reforçar les infraestructures del sistema sanitari del País Valencià.
La conselleria d'Educació, Cultura i Esport, dirigida pel valencianista Vicent Marzà, experimenta un lleuger ascens de la capacitat de despesa del 7,6%, amb un pressupost de 5.202,7 milions d'euros. Els 425 milions d'euros en infraestructures i equipaments educatius, els 61 milions d'euros per al programa de material escolar gratuït Xarxa Llibres o els 5 milions d'euros per a la contractació de 1.000 agents de dinamització cultural són alguns dels capítols més importants que fixa el departament de Campanar. Amb 2.198,9 milions d'euros de pressupost, la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives augmenta en capacitat d'inversió un 14,2%. Les principals partides d'aquest departament són els 430,6 milions d'euros en atenció a la dependència, que experimenta un ascens de 51,8 milions d'euros; els 207 milions d'euros en personal per atendre els serveis socials; o els 115,4 milions d'euros destinats per al Pla Convivint.
Una de les carteres amb una pujada significativa és Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, encapçalada pel vicepresident segon Hèctor Illueca, d'Unides Podem. Aquesta conselleria, amb 357,6 milions d'euros de pulmó financer, augmenta un 72,5% els seus recursos, la qual cosa permet inversions com els 100 milions d'euros destinats a la regeneració urbana per al foment de l'eficiència energètica, els 15,7 milions d'euros per construcció de nous habitatges públics de lloguer social o els 30 milions consignats per a l'adquisició de llars públiques. Hisenda i Model Econòmica és altre dels departaments que augmenta sensiblement el seu pressupost, concretament un 50,4% fins a abastar els 567,83 milions d'euros. Els 257,9 milions contemplats per a l'Institut Valencià de Finances, amb un increment del 44,2%, i els 363,7 milions d'euros per a la digitalització de l'administració valenciana acaparen bona part dels recursos.
Justícia, Interior i Administració Pública, encapçalada per l'independent d'adscripció socialista Gabriela Bravo, s'integra dintre de les conselleries amb un creixement pressupostari mitjà, amb 648,3 milions d'euros consignats. Com a línies d'inversió més destacades, es troba el pla d'infraestructures judicials amb 68,3 milions d'euros. Més reduït és l'augment dels recursos d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, dirigida per Rafael Climent, de Compromís, el qual abasta el 5,2%. Amb una capacitat pressupostària de 571,4 milions d'euros, contempla 182,9 milions d'euros al servei valencià d'ocupació i formació, 37,42 milions d'euros per a la modernització de polígons industrials i 43,7 milions d'euros per a la quinta fase del pla estratègic de la indústria valenciana.
Encapçalada per Mireia Mollà, de Compromís, la conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica creix un 20,8% fins a abastar els 571,2 milions d'euros, on destaca la partida de 45 milions d'euros per a la prevenció d'incendis i la restauració forestal. L'augment pressupostari de Política Territorial, Obres Públiques i mobilitat, amb el socialista Arcadi España al capdavant, és del 33,6%, fins a situar-se amb 591,2 milions d'euros. Amb un augment de la partida destinada per als ports valencians del 12,6%, es consignen 216 milions d'euros per a l'Autoritat de Transport Metropolità, qui incrementa en 77,8 milions d'euros els seus recursos; o 303 milions d'euros per a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana pels 265 milions d'euros dels comptes del 2021. Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, amb 1.255,7 milions d'euros de pulmó financer, experimenta un ascens del 15%. Dirigida per la independent vinculada al PSPV Carolina Pascual, destina 28,3 milions d'euros per a un programa de retenció del talent investigador valencià.
Amb una pujada del 68,14%, fins a situar-se en 96,1 milions d'euros, la conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, liderada per Rosa Pérez, d'Esquerra Unida, ha pressupostat 66,9 milions d'euros en cooperació internacional al desenvolupament, així com altres quantitats menors en l'exhumació de víctimes i l'impuls de la memòria històrica. Les entitats del sector públic instrumental, per la seua banda, creixen en recursos un 16,31% fins a significar una despesa de 3.714 milions d'euros. Només l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl gaudirà de 144,87 milions d'euros. L'Agència Valenciana d'Innovació, amb 56,4 milions d'euros, observa una pujada del seu pressupost del 12,8% mentre que la Corporació de Mitjans de Comunicació del País Valencià comptarà amb 66,9 milions d'euros, la qual cosa suposa una retallada de l'1,65%.