Els valencians aproven la gestió estricta de la pandèmia duta a terme per la Generalitat —l’atenció hospitalària, la difusió de les recomanacions sanitàries i el procés de vacunació obtenen el qualificatiu de “positiu” o “molt positiu” en el 48,3%, el 64,9% i el 71,7% dels casos, respectivament— però no es mostren tan complaents, ni de bon tros, amb les derivades de caràcter social i econòmic. Ací són majoria els que han trobat a faltar més diàleg social i polític (34,2%), més capacitat de reactivar l’economia (31,3%) i més coordinació amb les administracions municipals i estatals (32,4%).
Això es desprén, si més no, del baròmetre de la Generalitat que l’àrea de Presidència ha fet públic aquest dimarts. El tercer que s’elabora amb el Govern del Botànic —els anteriors corresponien es remunten a desembre de 2017 i juny de 2019— i el primer que avalua, per tant, la tasca dels governants valencians en temps de COVID-19. La mostra és important: 4.000 entrevistes personals —1.780 a les comarques d’Alacant, 1.540 a la de València i 680 a les de Castelló— distribuïdes en 182 municipis significatius pel seu pes demogràfic, les seues condicions socioeconòmiques i el seu comportament electoral.
De manera majoritària, els valencians perceben com a negativa la situació política tant del País Valencià com de l’Estat, però consideren més positiva la valenciana —el 38,8% dels enquestats afirmen que és “bona” o “molt bona”, més del doble del 17% que qualifiquen així el moment polític estatal— i també opinen que en els pròxims 12 mesos millorarà més que no la de l’Estat: el 17,1% així ho espera, davant el 14,5% que té aquests bons auguris en el cas espanyol.
Amb tot, impera el pessimisme. Els ciutadans veuen “negativa” o “molt negativa” la situació econòmica tant al País Valencià (60,8%) com a l’Estat (79,2%), i es mostren igual de crítics amb la situació política: en el cas valencià, en un 55,9%, i a escala estatal, en un 77,8%.
El suport dels ciutadans a les mesures de restricció de la mobilitat adoptades per les institucions reben un adhesió massiva. El 77,7% les consideraven necessàries per aturar l’escalada de contagis. A penes el 9% i l’11% es mostren gens d’acord o poc d’acord amb la limitació de la llibertat de moviments i activitats.
Els principals problemes
Els principals problemes del País Valencià que destaquen els consultats són la desocupació, la sanitat i l’economia. El 49,7%, el 26,2% i el 25,2% dels valencians els citen en primer, segon o tercer lloc. En canvi, qüestions que ocupen un espai important en el debat públic queden en posicions molt endarrerides.
Així, la reforma del finançament autonòmic, un dels cavalls de batalla dels partits polítics, únicament és percebut com un gran problema per l’1,2% de la població, mentre que la llengua o l’escassessa d’aigua —dues banderes de l’oposició, i en especial del PPCV— només són referenciats com un dels tres principals problemes pel 2,1% i l’1,8% dels enquestats, respectivament.
Sobta, igualment, el desplaçament progressiu de la corrupció a l’agenda dels problemes. En l’últim baròmetre elaborat sota el Consell del PPCV, el 58,2% dels valencians asseguraven que era un dels tres principals problemes; en el primer baròmetre del Botànic, de 2017, van fer-ne esment el 25,3% dels consultats, i en el tercer, de 2019, el 15,9%. Ara ja només el 8,8% dels ciutadans el cita com un de les tres preocupacions primeres.
La mostra també projecta la imatge d’una societat valenciana més aviat tolerant en matèria immigratòria: dos de cada tres consultats neguen que la immigració pose en perill “els valors i les tradicions de la nostra cultura”, pel 28,5% pensa que sí. En aquest apartat, quan se’ls demana si “la seguretat i el respecte a la llei i l’ordre públic ha de prevaldre per damunt d’uns altres valors”, el 68,5% contesta que sí.
I evidencia, de la mateixa manera, una predisposició generalitzada a pagar impostos en benefici d’uns serveis socials de més qualitat. En concret, el 53,7% dels enquestats responen que “sí” a la pregunta de si cal “reforçar els serveis socials públic, encara que això implique una pujada d’impostos”, davant el 38,6% que no s’hi mostra favorabe. En aquesta línia, el 74,6% aprova la tesi segons la qual “la creació de riquesa no pot fer-se sense garantir un repartiment equitatiu que reduisca les desigualtats socials”.
Menys afanys recentralitzadors
Identitàriament, la mostra no aporta grans novetats respecte els anteriors estudis. El percentatge dels qui es consideren només espanyols o més espanyols que valencians se situa en el 30%, en la mateixa franja de sempre, i la que afirmen sentir-se més valencians que espanyols o exclusivament valencians és del 8%, que també s’emmarca en la tònica habitual.
Per contra, sí que es detecta un afany recentralitzador menys acusat. Els qui anhelen un Estat sense autonomies o amb menys autonomia que no ara són el 29,2%, més de 10 punts per sota del 40,3% de 2015. En 2019, aquest percentatge ja havia caigut al 36,8%. En paral·lel, els qui veuen bé un Estat descentralitzat com l’actual suposen el 44,9%, clarament per damunt del 36,9% de 2015 i també superior al 41,1% de 2019. I els que aposten per més descentralització o, fins i tot, per la possibilitat de concedir a les autonomies el dret d’autodeterminació, s’incrementa del 24% de 2017 al 29,6% d’avui.
Quant a l’autoubicació ideològica a l’eix esquerra-dreta, en què l’extrema esquerra és l’1 i l’extrema dreta, el 10, la mitjana de valencians se situa en el 4,7, una dècima més a l’esquerra que el 4,8 en 2017 però una dècima més a la dreta del 4,6 de 2015.
La percepció dels partits
Encara que l’enquesta no pregunta per la intenció de vot, tal com ja ha passat en ocasions anteriors, sí que demana a quin partit se sent més proper cadascun dels enquestats.
I ací les preferències, per aquest ordre, són les següents: PSPV-PSOE (22,2%), PPCV (13,7%), Compromís (7,5%), Podem (5,3%), Vox (5,1%), Ciutadans (2,4%) i Esquerra Unida (1,9%). Una comparativa amb les dades de l’estudi elaborat en juny de 2019, tot just dos anys abans, indica que els socialistes han perdut simpatitzants, però que els populars no n’han guanyat malgrat l’erosió estrepitosa de Cs.
En concret, en 2019 la distribució de preferències era aquesta: PSPV-PSOE (26,6%), PPCV (12,4%), Cs (9,6%), Compromís (8,1%), Unides Podem (7%), Vox (3,1%) i Esquerra Unida (2,1%).
Els valencians perceben el PSPV i Compromís com dues formacions pràcticament homologables en l’eix esquerra-dreta: al PSPV li posen una nota de 3,6, i a Compromís, de 3,4. Això sí, entenen que Unides Podem està més a l’esquerra, amb un 2.
Per la dreta, Ciutadans és percebut com més moderat, però amb un 6,3, se situa més a la dreta que no al centre; el PP és qualificat amb un 7,7, i Vox, amb un 9,2. De fet, el 57,5% dels valencians situen Vox, dins d’aquesta escala, en el número 10. A l’extrema dreta del tot. Si li afegim el 13,5% que li posa un 9, la idea de Vox com una formació molt i molt escorada a la dreta és compartida pel 71% de la ciutadania.
Aquesta és la dada més positiva per al Botànic, perquè la imatge de partit ultradretà i la necessitat del PPCV d’arribar al poder de bracet seu poden contribuir a la mobilització del vot progresissta —i també del més centrat— amb la missió d’evitar-ho.
I és que, en general, prima la sensació d’una política més relaxada que no l’espanyola. Quan se’ls pregunta per la polarització, el 46,5% veuen una política espanyola molt polititzada, un percentatge que baixa al 26,5% en el cas valencià.