País Valencià

Un clam històric pel finançament just

Era la gran hora del País Valencià. Amb el sistema de finançament autonòmic pendent de reformar-se, la societat civil valenciana es jugava aconseguir un tracte fiscal just que posara fi a l'anomalia de ser un territori pobre que aporta a l'Estat com a ric. La marxa, que comptava amb el suport de nombroses organitzacions, sindicats, patronal, la Cambra de Comerç de València i la majoria dels grans partits valencians -a excepció del PP-, ha reunit 60.000 persones pels carrers del cap i casal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, va promoure impulsar "un pollo" per tal de posar fi al maltractament fiscal que pateix el País Valencià, va mostrar quina era l'estratègia del Consell per fer pressió al Govern espanyol. Amb el sistema de reforma del finançament autonòmic -caducat des de fa tres anys- en joc, el Govern valencià volia emular la manifestació històrica del 9 d'octubre de 1977 en favor de l'Estatut valencià. Com en aquell moment, els valencians havien de fer força en favor de l'autogovern. No debades, sense un tracte fiscal just l'autonomia financera del País Valencià és força limitada.

Pancarta dels sindicats, la patronal i altres col·lectius que encapçalava la manifestació

Ara bé, l'executiu del Botànic no volia organitzar la marxa per aconseguir una unitat més gran. Per tal d'aconseguir aquest clam transversal, va derivar-se la responsabilitat en els dos principals sindicats -UGT i Comissions Obreres- i en la patronal. Tot i impulsar un manifest conjunt, la patronal va dubtar d'acudir. Els vells fantasmes d'un empresariat sense cap discurs reivindicatiu al País Valencià tornava. Finalment, però, la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) s'hi sumava. Com també ho feia Ciutadans, les forces del Botànic i les principals formacions extraparlamentàries. Tots menys el PP. Encara que a títol individual va sumar-se José Luis Bayo, qui va enfrontar-se pel lideratge a Isabel Bonig, líder dels populars. 

Amb una primera pancarta conformada pels líders de la societat valenciana com ara representants de la Cambra de Comerç de València, la CEV, CCOO, UGT, CSIF, la plataforma en favor de la sanitat pública, la de la dependència o les universitats, milers de valencians han recorregut els carrers de València per exigir un finançament just. To seguit d'aquesta pancarta, i després de dos gegants -un representava a Jaume I- i d'una colla de dolçaines i tabals-, hi havia la dels representants polítics i la d'associacions com ara Escola Valenciana, la Federació de Bandes de Música valenciana i Acció Cultural del País Valencià.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, encapçalaven aquesta segona línia farcida de consellers, secretaris autonòmics i representats polítics, com ara Mari Carmen Sánchez (Ciutadans) o l'alcalde de València, Joan Ribó. Empresaris com ara Rafael Juan, de Dulcesol, també han acudit a la protesta.

Tot i que després hi havia diferents pancartes de col·lectius com Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, la Plataforma pel Dret a Decidir i Per l'Horta, partits com ara PSPV, Podem, Esquerra Unida o Esquerra Republicana del País Valencià, qui ha mobilitzat més quantitat de gent ha estat Compromís i Comissions Obreres. Ambdós han estat els fonaments d'una marxa sense consignes al principi i on la senyera coronada era la predominant. De fet, han concentrat al gruix de la gent manifestada. 

El PP, que ja havia intentat embarrar la manifestació amb arguments anticatalanistes, ha respost a través de les xifres. Si l'organització ha xifrat l'assistència en 60.000 persones, la Delegació del Govern espanyol ha rebaixat la dada considerablement en comptar 17.000 manifestants. La marxa, però, ha sigut històrica. No debades, ha estat una de les manifestacions més massives al País Valencià dels darrers anys. Ara bé, aquest "pollo" que ha acabat amb l'himne regional sense lletra -una metàfora d'aquesta protesta a l'Estat dintre dels límits constitucionals- pot ser un clam sense resposta per part de l'Estat espanyol. Tot seguit, però, va interpretar-se la muixeranga. La societat valenciana i implícitament el Govern valencià ha fet la seua aposta. La reforma del finançament autonòmic que s'aprove demostrarà l'eficiència d'una marxa que ha despertat l'esperit reivindicatiu dels valencians amb certa força.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.