El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, s’ha reunit aquest dimarts a Sevilla amb el seu homòleg andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, dins de la ronda de converses que ha emprès amb la missió de teixir aliances de cara a la reforma del sistema de finançament, caducat des de 2014 i que el Govern espanyol, de PSOE i Unides Podem, necessita acordar amb les diverses comunitats autònomes i amb el PP, principal partit de l’oposició.
La trobada, celebrada en un ambient distès, és la primera de les “moltes” que els president andalús ha previst amb Puig “en els pròxims mesos i els pròxims anys”. Puig ha remarcat que li agraden les “aliances” com aquesta i no els “frontismes”, mentre Moreno Bonilla assegurava que la “idea forta” que mou la seua acció de govern és la del “diàleg”. Un to constructiu i moderat, procliu al consens, que s’explica per la singularitat d’ambdós territoris, governats durant dècades per les forces que ara habiten a l’oposició. Tant Puig com Moreno Bonilla s’esforcen a fugir de les estridències.
Tots dos han recordat la importància de les seues autonomies: la tercera i la quarta economies de l’Estat, només per darrere de Madrid i de Catalunya, i que representen, si fa no fa, el 30% de la població total. “Si un terç de la població d’Espanya té problemes de finançament, Espanya té un problema”, ha expressat Moreno Bonilla, que ha instat el Govern de l’Estat i els dos partits polítics principals a solucionar-lo “de la manera més equitativa i social possible”. Es tracta, segons ha dit, que “taponar l’hemorràgia” que pateixen Andalusia —on cada ciutadà rep 110 euros menys que la mitjana espanyola— i el País Valencià, on el dèficit de finançament per càpita se situa pels volts dels 200 euros.
Per tal d’apaivagar-ne els efectes, els dos presidents reclamen la creació d’un fons transitori de compensació, una idea que no és nova i que, d’alguna manera, ja va posar damunt la taula la comissió d’experts designada per les Corts valencianes amb el nom de transferència addicional d’anivellament horitzontal (TANH).
“El problema del finançament és el de l’Estat del benestar”, ha subratllat Puig, per qui el nou model ha de respectar dos criteris essencials: el de suficiència financera i equitat. “Igualtat entre persones i singularitat entre territoris”, ha resumit. En aquest sentit, el cap del Consell ha destacat la “urgència” que tant el PSOE com el PP arriben a “acords d’Estat en qüestions estructurals”. És l’única manera, diu, de “posar fi a la paràlisi” imperant, que manté caducat el sistema de finançament de fa més de sis anys.
Moreno Bonilla ha recordat que els principals damnificats del model en vigor són el País Valencià, Andalusia i Múrcia, i en menor grau, Castella-la Manxa. “Això ens limita molt en termes de progrés i de competitivitat”, assegura. “És un problema complex, però no podem quedar-nos aturats, cal posar-hi remei”, ha opinat. En la mateixa línia, el president andalús mantindrà una entrevista la setmana vinent amb el president de Múrcia, el seu company de partit Fernando López Miras.
“La solució no és no fer res”, ha emfasitzat Puig, “es tracta de crear el millor ambient possible, lluny d’identitarismes i frontismes”. Segons el president valencià, l’absència d’un finançament just ha provocat “l’aturada de l’ascensor territorial”, raó per la qual aposta per una “cohesió” en matèria de finançament que no deixe ningú enrere. El factor que ha de guiar la reforma, convenen Puig i Moreno Bonilla, és el de “la població ajustada”. Puig també defensa l’“harmonització fiscal” i posa Europa com a exemple.
Puig, que ha definit la trobada amb Moreno Bonilla com “una aliança de cooperació per allò que ens urgeix en benefici del bé general”, ha confiat que, al llarg del mes de novembre, el Govern espanyol plantejarà un “esquema” que esdevindrà el punt de partida de la negociació multilateral.
És en aquestes coordenades, de fet, que cal entendre la trobada Bonilla-Puig. En les últimes setmanes, el president valencià ja n’ha mantingudes amb el president català, Pere Aragonès, i per partida doble, amb la balear Francina Armengol. En tots dos casos els interessos comuns en matèria econòmica no van trobar continuïtat en el model de finançament que defensen: la renda per càpita de Catalunya i les Illes és netament superior a la mitjana espanyola, mentre que la valenciana se situa 12 punts per sota. Malgrat això, hi obté un finançament molt inferior.
En termes de finançament, les coincidències amb Andalusia han estat molt superiors. També ho van ser, mesos enrere, les que van poder compartir Galícia, Castella i Lleó, Cantàbria i Astúries, que mantenen una postura unitària amb relació a la possible reforma, tot defensant uns posicionaments que penalitzen les autonomies de l’arc mediterrani, menys envellides i amb una dispersió demogràfica inferior.