El País Valencià mou fitxa a la vista que tampoc aquest 2020 hi haurà nou model de finançament. La Comissió d'Expert de les Corts va donar a conèixer una proposta per tal de pal·liar la situació d'infrafinançament que pateixen autonomies com la valenciana. El grup d'experts, que ha treballat des del febrer passat en aquest document, aposta perquè el govern habilite de forma immediata una transferència addicional d'anivellament horitzontal (TANH) almenys mentre no s'aprove un nou model de finançament. La Comissió d'Experts ha calculat que aquesta injecció hauria d'arribar als 1.336 milions d'euros per any, una xifra que coincideix amb la «partida reivindicativa» que des de fa cinc anys la Generalitat Valenciana incorpora als pressupostos per fer visible la infradotació que pateix aquest territori. Això situaria el finançament per capita en 2.454 euros. En l'actualitat el finançament per habitant és de 2.190 euros.
Aquesta iniciativa persegueix acotar les diferències que existeixen actualment entre autonomies. Els ingressos per habitants que a competènies homogènies proporcionen els sistemes de finançament autonòmica comú i foral, van en 2019 des dels 2.035 euros del País Valencià fins els 2.880 euros de Cantàbria. En el cas de les comunitats que es regeixen pel règim foral aquestes van assolir un 60% més de recursos per capita que les autonomies de règim comú.
La TANH no està pensat com un mecanisme exclusiu per als valencians i valencianes sinó que haurien de poder acollir-se altres autonomies que com ara les Balears o Múrcia reben un finançament per sota de la mitjana. D'acord amb el plantejament de la Comissió d'Experts, l'anivellament amb la mitjana no s'aconseguiria en el primer any, sinó que s'assoliria en els anys a venir, a mesura que s'incrementara la quantitat transferida. «Els problemes que hi ha per abordar una reforma del sistema de finançament, que és allò que defenem des de fa temps, no pot impedir que aquelles autonomies que estan més perjudicades per la pervivència del sistema deixen d'estar-ho», va manifestar Francisco Pérez, president de la Comissió d'Experts. «Per això hem elaborat una proposta simple amb un cost pressupostari total que considerem assumible donada la importància del problema a resoldre», segons el també director de l'Institut Valencià de Finances. Tots els grups polítics a les Corts Valencianes han fet seu el document.
La proposta de la Comissió d'Experts va en la línia de la presentada per Fedea (Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada) el passat maig, que apostava per la creació d'un fons complementari d'anivellament cobert amb recursos de l'Estat i destinat a les autonomies amb un finançament per sota de la mitjana. La diferència entre la proposta del think tank que dirigeix Ángel de la Fuente i la de la Comissó d'Experts és que mentre que la primera pren com a referència la població ajustada, la segona pren la població sense ajustar. La intenció del govern valencià és que aquesta iniciativa s'incorpore als pressupostos generals de l'Estat o bé que s'aprove via decret llei, com ja es va fer amb el fons no reemborsable de la covid-19.
En tot cas, aquesta proposta evidencia l'incompliment del govern del PSOE i Unidas Podemos en relació amb el finançament. El febrer passat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, es va comprometre a tenir enllestit un «esquelet» del nou model per al mes de novembre. Al mes de juny, Pedro Sánchez, des de la tribuna del Congrés es va comprometre també amb aquesta data. Tanmateix, el sotrac del coronavirus ha deixat el compromís en aigua morta. Ho va evidenciar aquesta setmana Montero en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres: «Anirem treballant aquest any, però la pandèmia ha retardat el calendari. Estem treballant; quan puguem, ens posarem». No s'ha de passar per alt que l'acord d'investidura pel qual Joan Baldoví donava suport al govern de Pedro Sánchez incloïa el compromís que abans que finalitzes l'any hi haguera a sobre de la taula una proposta de model. L'actual model de finançament està caducat des de 2014. Des d'aleshores, cap govern, ni del PP ni del PSOE ha estat capaç d'abordar aquesta problemàtica.
Un dèficit foral
Ahir a les Corts tots els partits van mostrar el seu suport a la Comissió d'Experts i a la seua proposta de transferència addicional d'anivellament horitzontal. Amb tot, però, els partits que formen el Botànic han manifestat aquesta darrera setmana algunes fisures a l'hora d'abordar la qüestió de l'infrafinançament. Compromís va presentar ahir dijous a les Corts una Proposició No de Llei on insta el govern espanyol a aprovar un dèficit públic per al País Valencià diferenciat del de la resta de les autonomies. En concret, Compromís, té la mirada posada en el dèficit asimètric que el País Basc va aconseguir el passat maig en la negociació de la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma: un dèficit del 2,6%. Per a la diputada de Compromís, Aitana Mas, es tracta d'una liquiditat vital per al manteniment dels serveis públics fonamental". Es dona la circumstància que fa tot just dos dies Ciutadans va fer una petició idèntica a les Corts.
Els socialistes, tanmateix, no ho veuen de la mateixa manera i es van mostrar ahir contraris a aquesta petició en considerar que "perjudicaria a les valencianes i els valencians", segons el socialista José Muñoz. Segons el síndic socialista, tot i que Euskadi té un sistema que tradicionalment és més beneficiós, en aquest cas concret "es planteja augmentar el dèficit per compensar la caiguda d'ingressos patida durant la pandèmia, i per tant endeutar-se més". Per als socialistes, ha explicat Muñoz, la formula més adient per recuperar els ingressos tributaris perduts és a través del Fons No Reemborsable de la Covid i les entregues a compte.