País Valencià, ahir, avui i demà

Repensar l'autogovern valencià

El 9 d'octubre de 1977 milers de valencians van reivindicar un Estat d'Autonomia per al País Valencià en una manifestació històrica. 40 anys després d'aquella fita històrica, i amb el model territorial espanyol ferit de mort pel procés independentista a Catalunya, el Muvim i la Institució Alfons el Magnànim han organitzat un debat per repensar l'autogovern valencià aprofitant els 40 anys d'aquella efemèride reivindicativa. Les derrotes i les victòries raspades durant la transició i els primers governs democràtics i la qüestió catalana i l'infrafinançament valencià han centrat el debat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El clam d'alegria prompte estaria tacat de sang, de dol. Només set dies després de la que seria la gran manifestació per l'autonomia a València, moria a Alacant assassinat l'activista Miquel Grau. Era el preludi de la batalla de València. El País Valencià es jugava, en un combat desigual, accedir a l'autonomia per la porta gran, però bona part de la dreta valenciana i espanyola així com determinats grupuscles ultres estaven capficats en tancar-la.

La manifestació del 9 d'octubre de 1977, però, va ser la demostració que la ciutadania podia guanyar aquella batalla. O, si més no, una il·lusió, un miratge de victòria. Milers de valencians van sortir al carrer de València amb un crit clar i nítid. «Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia» era la consigna que clamaven. I ho feien, malgrat les amenaces de l'extrema dreta, amb bona part de les institucions valencianes darrere de la pancarta.

Ara, quaranta anys després, es recorda aquella efemèride amb nostàlgia. L'aspiració nacional del País Valencià va ser tallada de soca-rel, tot i aquella protesta massiva. Un territori que ara pateix els efectes d'un model d'organització de l'Estat que tendeix cap a la recentralització i que realitza una redistribució dels recursos entre les diverses autonomies que deixa el País Valencià ofegat, amb una manca de diners crònica.

Per tal de rememorar aquella fita i repensar l'autogovern valencià en un moment que l'estat de les autonomies està sentenciat de mort per la qüestió catalana, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (Muvim) i la Institució Alfons el Magnànim han organitzat un debat a tres amb aquests objectius. I tot, aprofitant l'exposició de fotografies sobre aquella manifestació que exhibeix el mateix museu. Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València, ha estat l'encarregada de presentar el debat. I Rafael Company, director del Muvim, ha moderat la taula rodona. 

Francesc Signes, del PSPV-PSOE i membre del PSPV primigeni, ha estat un dels participants a la taula redona. Signes, amb referències al llibre d'Alfons Cucó Roig i Blau, ha traçat una radiografia de com les forces conservadores espanyoles (i valencianes) van ajudar a laminar les aspiracions nacionals, o si més no, de gaudir d'una autonomia de primer ordre. «La dreta volia imposar un sano regionalismo», ha recordat només iniciar la seua intervenció.

Imatge de l'exposició al Muvim sobre la manifestació històrica del 9 d'octubre de 1977

«Cal reconèixer que la recuperació nacional del País Valencià, és a dir, aconseguir l'autogovern, la normalització lingüística i el foment de la llengua comuna s'ha obtingut en termes relatius. I un dels fets clau perquè no fos plena, fou la derrota de l'UCD l'any 1977 i l'arribada a València de Fernando Abril Martorell, home de total confiança d'Adolfo Suarez», ha assenyalat Signes. L'exdiputat a les Corts Valencianes ha detallat quina va ser la missió d'Abril Martorell al País Valencià. «Tenia dos objectius. D'una banda, posar fi al sector liberal i democratacristià del seu partit i infiltrar en l'associacionisme cívic urbà [en referència al món faller] el blaverisme». «Abril Martorell va utilitzar forces de xoc com el Grup d'Acció Valencianista per als interessos polítics d'UCD», ha sentenciat.

Amb un reconeixement a la tasca de l'ex-president del Consell preautonòmic Josep Lluís Albinyana i de l'exalcalde de València Ricardo Pérez Casado, Signes ha rebaixat la intervenció de l'exdirigent socialista, Alfonso Guerra, en la negociació de l'Estatut d'Autonomia valencià de l'any 1982. «Va ser negociat, principalment, entre Abril Martorell i Emilio Attard [un dels dirigents de l'UCD en aquell moment]», ha afirmat.

Signes, però, no ha desaprofitat l'ocasió per reivindicar el llegat dels primers executius valencians de Joan Lerma. «Nosaltres teníem una línia roja en la recuperació de l'autogovern, i era el valencià, entesa com a varietat dialectal de la llengua comuna», ha defensat, després de lamentar les renúncies en el nom del territori -País Valencià- i en la bandera -la senyera sense blau-. «Per tal d'evitar que es transgredira aquesta línia roja, vam aprovar la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià», ha reivindicat, abans de deixar una reflexió final sobre tot aquell procés: «Va operar Abril Martorell per aconseguir l'objectiu de certes elits de tallar els processos autonomistes en territoris que no foren Catalunya i País Basc? Sí, clarament».

Isabel Morant, catedràtica emèrita de la Universitat de València, ha aportat una visió feminista i social d'aquella experiència, d'aquella manifestació del 9 d'Octubre. «Recordar aquella marxa és un acte de memòria. Un recordatori d'un fet que en els anteriors governs estava vetat, excepte en àmbits com la universitat», ha reivindicat. I tot, per recordar com aquella protesta va significar «que un altre País era possible, que una altra forma de govern podia sorgir». «Es tractava d'una il·lusió d'organitzar-se d'altra forma. Per això, i més en la gent progressista, l'autogovern era tan atractiu», ha expressat.

Amb tot, i més enllà de les qüestions identitàries, Morant ha recordat que després d'aquella manifestació va néixer la primera assemblea feminista. I que en una etapa de canvi, costava introduir les qüestions de gèneres dintre dels partits polítics. «Els homes no ens feien cas. Era pesat, però força necessari, dur a terme aquella doble militància», ha criticat.

Una eina contra la recentralització

Carles Villodres, politòleg i assessor a les Corts Valencianes del síndic parlamentari de Compromís, Fran Ferri, ha narrat la seua visió personal d'un valencià més jove que els altres dos participants de la taula rodona. «La meua primera experiència en un 9 d'Octubre fou en 2006. Era un moment molt diferent del descrit en 1977. No hi havia cap il·lusió, només un full escrit de com devien ser les coses, d'una processó cívica dominada per un sector. Encara més, pels extremistes d'aquella ideologia, la ultradreta», ha narrat Villodres, que ha agregat: «Encara recorde el bus de dues plantes d'Espanya 2000».

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, presenta la taula rodona.

«Com a militant valencianista d'esquerres, volíem evitar tot allò. És a dir, que la processó cívica estiguera reservat per a un sector ideològic i que a la vesprada fos el torn de l'esquerra. Nosaltres volíem posar fi a aquella situació de confrontació que no ens beneficiava. Vaig reflexionar-ho molt amb Amadeu Mezquida [assessor de Compromís a l'Ajuntament de València]», ha confessat Villodres, per engegar la seua reflexió al voltant de l'autogovern: «Pot ser moltes coses. Per exemple, l'expresident Francisco Camps jurant els furs». Per a Villodres, l'autogovern «és un significat buit», és a dir, un element que pot adquirir diferents formes. «Des del Govern del Botànic, nosaltres l'entenem com una eina per millorar la vida de les persones», ha apuntat.

Villodres, però, ha anat més enllà. I ha aconseguit, seguint el fil argumental del discurs valencianista de Compromís, trenar la relació entre autogovern des d'un punt de vista estrictament nacional amb la millora de la qualitat de vida dels valencians. «Les autonomies, segons la Constitució Espanyola, són estat. I, per tant, no s'entén que hi haja una desigualtat de recursos entre elles, com li ocorre al País Valencià. Si per poder assegurar o blindar aquests diners que hauria de rebre els valencians només ho podem aconseguir amb més autogovern, es converteix en un element útil. I en una eina que assegura els recursos financers en contraposició a l'Estat recentralitzador», ha explicat.

«Posaré una altre exemple. Com el poder judicial està centralitzat, els tribunals en el procés de recentralització han tombat el decret de plurilingüisme que ha aprovat el Govern valencià, que té majoria absoluta a la cambra. Amb més autogovern i més competències, les actuacions podrien serien diferents», ha assenyalat, per a criticar: «D'ençà que va néixer l'estat de les autonomies que l'Estat té una pulsió recentralitzadora. Perquè si, per exemple, hi ha un Ministeri de Defensa i no una conselleria de defensa, perquè hi ha un Ministeri de Sanitat si hi ha una conselleria de Sanitat?».

L'assessor de Compromís, tanmateix, ha acabat parlant de les implicacions del sotrac català al País Valencià. «Ens van dir, en referència a la banda terrorista d'assassins ETA, que sense violència podíem parlar de tot. Ara, amb Catalunya, aquesta lògica s'ha invertit. Sembla que si parles de tot, hi haurà violència», ha dit en referència a l'actuació de la policia espanyola durant la celebració de la votació de l'1 d'Octubre. «La qüestió catalana, i els esdeveniments que s'estan succeint, mostren que el futur model territorial està escrit en un full blanc, que no està definit. I això, realment, pot no ser favorable a un major federalisme amb les tendències recentralitzadores que hi ha per part de l'Estat. Ara bé, caldrà lluitar per un model que assegure els nostres recursos. Sense això, no tindrem autogovern», ha sentenciat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.