L'aparell de propaganda del franquisme va vendre les reformes iniciades als anys 60 pels tecnòcrates del règim, els quals majoritàriament estaven lligats a l'Opus Dei, com a l'espurna de la modernització de l'economia espanyola. Un nou cicle d'aparent prosperitat per al conjunt dels territoris de l'Estat espanyol que, paradoxalment, va marcar un punt d'inflexió negatiu per al potencial productiu del País Valencià. A partir d'aquell moment, no debades, la riquesa dels valencians en comparació amb la resta de l'Estat va experimentar una profunda davallada.
"A mitjans dels cinquanta [del segle XX], la renda per càpita dels valencians era quasi deu punts superior a la mitjana i experimentava un suau ascens. Després de 1960, la comunitat perd terreny fins a situar-se en la mitjana nacional, on es manté quasi tres dècades", descriu l'economista Ángel de la Fuente en un informe elaborat l'any 2018 sobre les conseqüències per als valencians d'aquelles iniciatives econòmiques del franquisme devot de les teories neoclàssiques. "Després va perdre altres deu punts en els quinze anys finals del període [en referència als primers lustres del nou segle]", complementa.
La dècada dels 90, de fet, fou una altra fita catastròfica per al vigor econòmic del País Valencià. Si a partir dels anys 60 va perdre la seua fortalesa respecte a la resta de territoris estatals, la dècada anterior al nou mil·lenni va suposar l'entrada dels valencians en el club de les autonomies amb menor renda. "Una internacionalització de l'economia valenciana basada en la deslocalització de sectors productius clàssics com ara el tèxtil, el calcer o el joguet va marcar l'inici de l'empobriment del País Valencià, la qual va produir-se als anys 90", ha assenyalat Joan Ramon Sanchis, catedràtic d'Organització d'Empreses de la Universitat de València, en la presentació de l'informe sobre l'empobriment valencià que ha elaborat la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
Aquest document, el qual ha fet públic junt amb la membre debla permanent de l'entitat Zahia Guidoum i el coordinador de la sectorial econòmica Xavier Tarazona, radiografia la disminució de renda que han experimentat els valencians, així com les conseqüències socials que ha comportat. Com a dada més significativa de la menor potència econòmica del territori valencià respecte la resta d'autonomies, s'apunta que "el PIB per càpita valencià de 2019 és de 3.029 euros inferior a la mitjana estatal". En el període comprès entre 1980 i 2015, els valencians han perdut un 15% del seu PIB per càpita.
Una reducció de la riquesa de l'autonomia valenciana que té la seua cara més dramàtica en els índexs de pobresa. "Al País Valencià, un 56,6% de les llars tenen dificultats per arribar a final de mes, tres punts percentuals per damunt de la mitjana estatal, la qual se situa en el 53,7%", adverteix la sectorial econòmica de la plataforma al document. I agrega: "Mentre al País Valencià la taxa de risc de pobresa és del 30,2%, a l'Estat espanyol és del 26,1%". Uns guarismes que col·loquen el territori valencià com la setena comunitat amb més risc de pobresa, la qual és un 12% més depauperada que la mitjana autonòmica.
Entre les causes de les elevades xifres de pobresa registrades al País Valencià, destacarien els baixos salaris. L'autonomia valenciana compta amb un sou mitjà de 1.677,8 euros, el qual és de 151,5 euros inferior a la mitjana salarial de les comunitats de règim comú. La diferència amb Navarra i el País Basc és de 500 euros. "El nivell salarial valencià està condicionat per l'estoc de capital, les inversions, l'infrafinançament i l'espoli fiscal", s'explica al document.
Als baixos salaris dels valencians, se suma unes dades d'atur superiors a la mitjana estatal. "Les taxes de desocupació del País Valencià són de quasi mig punt per damunt de la mitjana de l'Estat espanyol. També és significativa la franja més gran de diferència salarial de gènere al territori", s'apunta, per remarcar: "La temporalitat és una altra de les característiques de l'economia valenciana amb percentatges del 28,8% enfront de la mitjana estatal que se situa en el 26,8%". "A conseqüència de l'estructura del mercat de treball i dels nivells salarials, també les pensions dels valencians són més baixes que la mitjana estatal, de 1.040,53 euros enfront dels 1.112,73 euros de mitjana a l'Estat espanyol", s'indica.
Un còctel social dramàtic que és causat en part per una inversió pública tradicionalment per sota de la resta d'autonomies estatals. Tot i que el Botànic ha buscat una reducció progressiva de la diferència en inversió social, les dades aportades per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià encara mostren dèficits en despesa social. "La despesa pública en ensenyament està 15 punts per baix de les comunitats millor finançades i 13 punts per baix de la mitjana estatal, i la despesa sanitària se situa 1,8 punts per baix de la mitjana del conjunt de les autonomies, així com a més de 13 punts per sota d'aquelles que més gasten", s'afirma al document. En serveis socials, la diferència és de 4 punts per baix de la mitjana estatal.
Problema estructural
La històrica menor inversió pública de l'autonomia valenciana s'ha donat per un dels dos problemes estructurals –segons la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià- de l'economia valenciana: la manca d'un finançament autonòmic adequat. "El País Valencià està llastrat des dels anys 80 pel pacte autonòmic, amb el qual s'assumiren despeses sense tenir en compte els ingressos necessaris", indica. I lamenta: "Som una comunitat pobra que, amb una despesa per habitant un 19% inferior a la resta d'autonomies i amb una renda per càpita del 87,54% de la mitjana estatal, aporta 2.000 milions d'euros més d'allò que rebem, el que suposa un espoli de recursos al País Valencià en benefici d'altres territoris".
"Aquest infrafinançament ha actuat com a un factor de vulnerabilitat estructural", s'adverteix. I expliquen els autors del document de la plataforma sobiranista: "Les insuficiències de finançament han obligat a la Generalitat a augmentar el deute per atendre les despeses bàsiques. En l'actualitat, aquest deute està xifrat en un 42% del PIB, 47.877 milions d'euros". "Aquest deute només es podrà eixugar amb la reclamació del deute històric del País Valencià, ja que aporta per damunt de les seues possibilitats", s'assegura. També proposen una fiscalitat progressiva i una auditoria ciutadana que identifique el deute il·legítim de la Generalitat Valenciana per retallar el deute públic valencià.
A l'informe, a més, els autors busquen confrontar la quantitat de diners destinats al pagament del deute, la qual representa el 28% del pressupost de la Generalitat Valenciana i s'erigiria en la segona conselleria amb més despesa, amb el denominat espoli fiscal que pateix el País Valencià. "Un drenatge de recursos", tal com ho defineixen, "que supera amb escreix els 6.000 milions d'euros anuals".
Si la inversió pública, que actua com a corrector de les desigualtats, està condicionada per la manca d'un finançament just i per l'elevat deute generat a conseqüència d'aquest maltractament financer, la vulnerabilitat social registrada al País Valencià també és causada per l'actual model productiu. Segons el document, l'actual sistema productiu valencià que té com a pilar fonamental el turisme "és ineficient, creador de precarietat i temporalitat, destructor del medi ambient i sense expectatives de futur". "Cal interrogar al Botànic sobre com pretenen canviar el nostre model productiu, i respecte de les mesures engegades en els anys que duen al capdavant del Govern valencià", ha demanat Sanchis a l'acte de presentació de la radiografia sobre l'empobriment del País Valencià.
"A banda d'un canvi de model productiu, el qual ha d'anar lligat a una inversió focalitzada en l'activitat productiva, hem d'impulsar mesures per evitar les greus desigualtats en la cadena de valor agrícola i fomentar una cultura empresarial diferent entre els nostres emprenedors. Actualment, les habilitats de direcció de bona part de l'empresariat valencià són dolentes", ha suggerit. Les receptes per capgirar un procés d'empobriment progressiu en el qual continua immers el País Valencià.