Maltractament fiscal

Així infrafinança socialment Mariano Rajoy els valencians

El maltractament fiscal que pateix el País Valencià no sols té incidència en les dues principals potes de l'Estat del Benestar (Sanitat i Educació) i en les infraestructures. Altres prestacions com ara la dependència, els serveis socials, les ajudes al tercer sector i els fons per combatre la violència masclista també han patit pels tripijocs del Govern espanyol. Són les «deslleialtats», segons afirma el Consell, d'un Estat espanyol que incompleix els seus propis compromisos pressupostaris.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara d'un autèntic joc de trilers, el Govern espanyol del popular Mariano Rajoy empra tots els tripijocs possibles per apropiar-se dels recursos que corresponen a les autonomies. Unes trampes realitzades per part de l'Estat espanyol que agreugen els efectes de l'infrafinançament crònic que pateix el País Valencià. I que els experts calculen, segons va relatar EL TEMPS, en 84.518 euros per al total de les autonomies.

Amb el sistema de finançament caducat i encara pendent d'una reformar, un dels àmbits que més sofreix aquesta manca de recursos és el dels serveis socials. Fins i tot, més enllà de les dues principals potes de l'Estat del Benestar: sanitat i educació. Altres prestacions, segons fonts de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que encapçala la vicepresidenta Mónica Oltra, com ara les ajudes al tercer sector, els fons per combatre la violència masclista, la dependència o els serveis socials locals també són víctimes de les «xicotetes deslleialtats» que comet l'Estat espanyol.

-Tercer sector. Després d'un conflicte entre el Govern català i l'Estat espanyol, el Tribunal Constitucional va sentenciar l'any 2017 que les autonomies serien les encarregades de gestionar les ajudes socials de la casella del 0,7% de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Tanmateix, el Govern espanyol va acordar el mateix any de manera transitòria i excepcional traure urgentment la convocatòria de les ajudes que es nodreixen a través d'aquesta casella. Va establir-se «sense cap tipus de transparència respecte dels criteris de repartiment anteriors», a parer del departament d'Oltra, la redistribució dels fons de les prestacions. L'executiu de Rajoy, tot i la resolució de l'alt tribunal, cedia només un 80% dels diners d'aquesta casella.

Aquesta manera de procedir s'ha repetit enguany. Això sí, buscant la compensació, en certa mesura, amb l'augment de la recaptació a través d'aquesta via, però negant-se a traspassar el total dels diners de la casella del 0,7%. Comptat i debatut, el País Valencià va rebre l'any 2017 13.561.644,32 euros del total dels fons repartits als diferents territoris. Enguany, amb el creixement de la recaptació, la xifra estimada és d'entre 14,4 i 14,6 milions d'euros. Amb aquestes dades, «necessitarem més de 15 anys per arribar a una situació mínimament justa per al nostre territori i, especialment, per a les nostres entitats del tercer sector», es queixen des de la Generalitat Valenciana.

Els diners que rep el País Valencià per part d'aquesta via també mostren un greuge si es comparen respecte del percentatge de població. Si amb la proposta d'enguany del Govern espanyol els valencians rebrien un 7,2% dels fons del total de l'Estat, el territori valencià hauria de percebre un total de 26 milions d'euros, que es correspondrien al pes poblacional del País Valencià. I més, tenint en compte que a causa del concert econòmic en aquesta batalla no hi juguen ni el País Basc ni Navarra.

El secretari autonòmic d'Inclusió i de l'Agència Valenciana de la Igualtat, Alberto Ibáñez, i la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra| EL TEMPS 

Ara bé, l'infrafinançament encara és superior si s'apliquen altres criteris com ara la recaptació o altres de caràcter social com ara l'atur o l'empobriment. En el primer cas, els valencians haurien de rebre 27,5 milions d'euros del total dels fons a redistribuir a través de la casella de l'IRPF. Si aplicàrem el segon cas, serien 30 milions d'euros per la situació econòmica que pateix el País Valencià.

-Dependència. Si amb els fons a les entitats del tercer sector l'Estat espanyol s'apropia diners, en les ajudes a la dependència el Govern de Rajoy incompleix amb l'aportació que marca la llei. D'acord amb la norma 39/2006 de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a la Dependència, les autonomies i l'Estat han de cobrir el 50% cada un. La realitat, però, mostra com l'executiu del PP mai no aporta més d'un 13% dels diners. Un fet que obliga la Generalitat Valenciana a realitzar un esforç extra per no deixar aquesta prestació malmesa amb la caixa buida per culpa de l'infrafinançament.

Si s'agafen les dades de l'any 2015, es mostra com la Generalitat Valenciana va invertir 474,6 milions d'euros en aquest servei pels 66,5 milions de l'Estat, que només representen un 12% del total. La tendència es manté l'any 2016. Amb el Consell aportant 539,7 milions d'euros, el Govern espanyol inverteix 80,1 milions d'euros, un 13% del total. L'any passat, fins i tot, l'executiu de Rajoy redueix la seua contribució amb 70,2 milions d'euros pels 560 milions d'euros del Govern valencià. Si sumem la inversió total d'ambdós executius, el resultat és de 1.574,3 milions d'euros aportants per la Generalitat Valenciana i només 216,8 milions d'euros finançats per Rajoy.

Aquesta deslleialtat i incompliment dels seus acords ha obligat la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives a redoblar la inversió en aquest tipus de prestacions. «Des del Govern del Botànic, s'han fet molts esforços per introduir al sistema a tota la gent pendent de resolució, pagar els endarreriments, augmentar els mòduls que es paguen a les famílies en alguns casos des dels 30 euros als 400 euros...», ressalten des del departament d'Oltra.

-Violència masclista. Amb manifestacions contra la retallada del Govern de Rajoy en aquest àmbit, la retallada de fons contra la violència de gènere és l'enèsim greuge de l'executiu espanyol cap al País Valencià. Segons va acordar-se al Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, dels 200 milions d'euros destinats a la lluita contra aquesta xacra, 80 serien per a l'Estat, 120 per a les autonomies i 20 per als Ajuntaments. El darrer projecte de Pressupostos Generals de l'Estat només contempla 80 milions d'euros de l'Estat. I tot quan la Generalitat Valenciana ha invertit amb fons propis 12,8 milions d'euros per combatre la violència masclista a través de l'Institut Valencià de Dones. D'aquests quasi 13 milions d'euros, només 800.000 euros provenen del Govern espanyol.

-Serveis socials. Les entitats locals també han patit les tretes de l'Estat a l'hora de finançar els serveis socials bàsics. Un manca de recursos aportats des del Govern de Rajoy que contrasta amb els fons aportats per la Generalitat Valenciana. Dels 19,9 milions d'euros que van percebre els ajuntaments pels seus serveis socials l'any 2015, solament 2,7 milions d'euros procedien de l'Estat, és a dir, un 13,6%. La xifra del 2018 és encara més sagnant. Dels 63,1 milions d'euros que van obtenir els consistoris valencians, només 3,6 milions d'euros van ser aportats per l'executiu del PP. Això és, un 5,8% del total. La mostra més esfereïdora de l'infrafinançament social que pateix el País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.