Cada 9 d'Octubre, diada nacional del País Valencià, la plaça Sant Agustí, ubicada al bell mig de València, s'omplia de banderes nostrades, sorolloses consignes per la cultura pròpia i per un tracte econòmic just. La música de la dolçaina i el tabal, acompanyada recentment de les estridents batucades, eren la melodia que emetia la manifestació vespertina de la Comissió 9 d'Octubre, organitzada des de fa lustres i lustres. Un clam civil en defensa de l'autogovern valencià, els drets lingüístics i els socials que enguany serà simbòlic. La pandèmia del coronavirus ha obligat a polsar el botó de pausa a la tradicional mobilització i ajornar-la per quan la ciència i la salut pública aconseguisca minimitzar els riscos de la malaltia respiratòria que assetja el planeta.
Amb mascaretes i escollint com a escenari la porta de les Corts Valencianes -«ho fem al parlament perquè és la seu de la sobirania del poble valencià», ha expressat el portaveu de l'organització, Toni Gisbert-, les entitats civils, polítiques i sindicals que conformen la Comissió 9 d'Octubre han celebrat aquest divendres una concentració simbòlica amb motiu de la diada nacional valenciana. Una expressió reivindicativa a favor del català, les institucions pròpies i per un finançament just a través de cartells que s'ha produït sense els nervis relatius d'anys anteriors, quan la ultradreta exhibia la seua impunitat per intentar boicotejar -sempre sense èxit- qualsevol proclama de caràcter valencianista i compromesa amb el territori. Tanmateix, la Delegació del Govern espanyol ha tornat a permetre que el grupuscle encapçalat per un dels imputats a la causa de les agressions feixistes del 9 d'octubre del 2017, junt amb altres col·lectius d'extrema dreta, es puguen concentrar als carrers de València.
«La responsabilitat que recomana la situació de la pandèmia ha dut a pensar una diada diferent. La responsabilitat, però, no és sinònim de silenci ni de renúncia a les nostres responsabilitats com a agents socials amb el nostre poble, el poble valencià», han proclamat a la concentració a través del manifest Construïm el País Valencià: drets, autogovern i llengua, en el qual, i a manera d'introducció, hi havia unes sentides paraules a les víctimes de l'emergència sanitària: «Enguany, la diada arriba marcada per la pandèmia de la COVID-19, que tant de dolor ha causat. Hem de recordar els milers de víctimes, les persones que han mort o han patit malaltia, i les famílies afectades. Volem també expressar el nostre més sincer reconeixement a totes les persones que treballen en l'àmbit sanitari en particular i en els serveis essencials en general, perquè el seu esforç i la seua generositat són clau en aquests moments tan difícils. I hem de fer una crida a la responsabilitat, perquè la pandèmia continua, i la maduresa com a poble passa, també, per la prudència quan és necessària col·lectivament».
Al manifest, la Comissió 9 d'Octubre denúncia que «la pandèmia no ha tingut només greus conseqüències en l'àmbit sanitaris. «Molts milers de persones han perdut el seu lloc de treball o el mantenen precàriament, moltes empreses i autònoms pateixen una situació molt complicada. Ara comprovem la importància de la inversió pública en uns serveis socials de qualitat i professionals», han recordat en un text sotasignat per Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Associació Cívica Valenciana Tirant Lo Blanc, Fundació Nexe, Ca Revolta, la Societat Coral El Micalet, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Intersindical, Comissions Obreres, A Contracorrent, el Bloc d'Estudiants Agermanats, Compromís, Podem, Esquerra Unida i Esquerra Republicana del País Valencià.
La societat civil valenciana i l'esquerra sindical i política nostrada, a través d'aquest document, també han denunciat els atacs a l'autogovern que s'han produït durant la centralització de la resposta a la pandèmia del coronavirus. «Hem vist desplegaments policíacs i militars sense utilitat sanitària, invasions de competències autonòmiques no justificades, desaparició de les llengües cooficials de les comunicacions sanitàries...», han exemplificat. I han contextualitzat: «[Tot això mentre] el Govern espanyol segueix sense proposar cap nou model de finançament, la qual cosa suposa la persistència de l'ofec econòmic de la Generalitat Valenciana i, amb ell, de la nostra sanitat, els nostres serveis socials i la nostra educació».
Arran d'aquesta centralització de l'emergència i l'erosió de l'autogovern financer, la Comissió 9 d'Octubre ha clamat: «Reafirmem la nostra voluntat de construir el País Valencià com a subjecte de sobirania i com a projecte de millora del benestar del nostre poble». «Reclamem respecte a l'autogovern del poble valencià i, per tant, rebutgem les temptacions de continuar envaint competències autonòmiques. Reclamem respecte als drets nacionals i socials dels valencians i valencianes, i, per això, volem un nou model de finançament que acabe amb l'espoli fiscal i una política activa de creació de treball i de recuperació dels serveis socials. I reclamem també respecte per la llengua del poble valencià, que és –no ho oblidem– oficial al País Valencià».
En aquesta reivindicació dels drets lingüístics, exigeixen al Govern valencià l'aprovació d'una llei d'igualtat lingüística que evite les discriminacions dels catalanoparlants al territori, «la fi de la censura de TV3 amb la plena reciprocitat de les ràdios i televisions que emeten en valencià, la plena participació en l'Institut Ramon Llull i la no discriminació del valencià en les comunicacions oficials, institucionals, administratives i sanitàries». Una sol·licitud reiterada i que van repetir com a resposta al cop judicial del Tribunal Suprem contra el decret d'usos lingüístics de la Generalitat Valenciana. Tant en aquella ocasió com en el present manifest s'hi comptava amb la firma de Compromís i Unides Podem, els quals integren, junt amb el PSPV, l'executiu valencià.
L'absència dels socialistes en el manifest, com de la UGT, va produir-se un any després de les agressions feixistes del 9 d'Octubre, quan la formació del puny i la rosa i la seua central sindical afí van desmarcant-se de manera surrealista i sobtada del front contra el feixisme que havien dissenyat les forces progressistes de la societat valenciana, siguen polítiques, sindicals o civils. Amb la investigació de l'atac de l'extrema dreta encara obert als jutjats, aquest dijous, vespra de la diada valenciana, el cronista faller i imputat per aquells aldarulls, Pepe Herrero, escrivia respecte d'aquells incidents en el seu mur de Facebook que «la policia sabia que passaria alguna cosa. La vesprada es presentava caldejada». En aquella manifestació, els assistents van denunciar la tardana i errònia actuació de les forces de seguretat, especialment de la policia espanyola.
A conseqüència d'aquelles agressions, el moviment antifeixista valencià va reforçar-se, amb una mobilització històrica l'any 2018. Malgrat la pandèmia del coronavirus, la plataforma antifeixista del País Valencià ha reunit aquest divendres diversos centenars de persones a la plaça l'Ajuntament de València. Amb una pancarta sota el lema País Valencià, tomba del feixisme. No pasaran, s'han cridat consignes com ara «Guillem Agulló, ni oblit, ni perdó», «els carrers seran sempre nostres» o «València serà la tomba del feixisme». Esquerra Republicana del País Valencià, amb una pancarta sota el lema Republicanisme és antifeixisme, i la Plataforma pel Dret a Decidir del País València, que advocava per tombar el règim del 78, també han estat presents.
Contra l'espoli fiscal
Paral·lelament a la lectura del manifest de la Comissió 9 d'Octubre, Intersindical, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i Plataforma per la Llengua llençava durant la diada valenciana la campanya «9 raons per al 9 d'Octubre». En un altre manifest difós a través de les xarxes socials, critiquen «l'espoli fiscal que venim arrossegant des de temps immemorial». «Defensem la reversió de les concessions sanitàries per enfortir la nostra sanitat pública universal i gratuïta; una educació pública valenciana o un ferrocarril públic. També considerem que cal revisar el nostre sistema sociosanitari per garantir els drets de les nostres persones majors, garantir el dret a l'habitatge i aturar els desnonaments, així com defensar el nostre territori i l'horta de l'especulació o de les obres innecessàries com l'ampliació de la V-21, la ZAL o el Port de València que només beneficien les elits econòmiques», proclamen.
«Cal combatre la pobresa i desigualtat social amb polítiques decidides que, des del nostre punt de vista, passen mesures com ara un nou model productiu i l'establiment d'un marc valencià de relacions laborals i prestacions socials que siguen capaços de garantir un treball estable, digne i de qualitat per a totes i tots», exigeixen, així com subratllen que «és el moment de promulgar una llei d'igualtat lingüística, implementar la reciprocitat dels mitjans de comunicació i avançar envers un espai comunicatiu en la nostra llengua i encendre la cultura per potenciar els nostres espais culturals de proximitat». I tanquen: «Volem un País Valencià més lliure, més feminista, més igualitari, més inclusiu i més just». Un clam sorollós, malgrat la mascareta.
L'aplec del Puig, en perill
A la concentració de la Comissió 9 d'Octubre, s'ha produït l'absència d'una entitat durant uns minuts. Es tractava d'Esquerra Republicana del País Valencià, la qual s'ha topat amb un imprevist d'última hora: les traves involuntàries de l'Ajuntament del Puig (Horta) per celebrar el tradicional aplec del darrer diumenge d'octubre. «El consistori pensava que nosaltres no realitzaríem l'aplec per l'actual emergència sanitària i ha programat activitats municipals en la muntanya en la qual tots els anys celebrem l'acte reivindicatiu. Ens sobta que l'ajuntament, en el qual governa per majoria el PSOE, haja assumit que nosaltres no ho celebraríem, quan sí que ho volíem fer, evidentment amb el compliment de les respectives mesures sanitàries. Arran d'aquesta situació, està en perill la realització del darrer aplec del Puig. És curiós que un acte que ni el franquisme va poder prohibir no tinga lloc enguany», explica en declaracions a EL TEMPS Josep Barberà, president d'Esquerra Republicana del País Valencià.
En la resolució municipal, a la qual ha accedit aquest setmanari, es comunica, precisament, que «lamentablement no és possible cedir l'ús d'aquest espai públic per al dia indicat, ja que es troba reservat per a altres usos organitzats per aquest ajuntament». «Aquesta alcaldia va entendre que aquest esdeveniment no es realitzaria enguany amb motiu de la situació excepcional de la COVID-19, i, d'aquesta manera, ha disposat del paratge de la ‘Muntanya de la Patà’ per altres fins. I per tot això, lamentant-ho molt, i tenint en compte l'espai disponible i la morfologia de la ‘Muntanya de la Patà’, no és possible albergar la concentració sol·licitada», argumenta l'alcaldessa del PSPV, Luisa Salvador. «Amb tot, hem pogut estar-hi a una concentració tan necessària com la d'avui», indica Barberà d'una reivindicació sorollosa, malgrat la mascareta.