Els passadissos farcits de llits amb pacients, la construcció d'hospitals de campanya i el soroll constant de les ambulàncies a les grans ciutats de l'Estat espanyol eren els símptomes d'una crisi sanitària desconeguda als països desenvolupats. La primera onada del coronavirus va mostrar la fragilitat del sistema sanitari públic espanyol, el qual havia estat sotmès a una teràpia contraproduent d'austeritat pressupostària, així com va evidenciar la importància de gaudir d'una sanitat pública universal. A les balconades, no debades, els aplaudiments de les vuit estaven acompanyats de reivindicacions a favor d'una sanitat pública.
Mentre el confinament domiciliari erosionava a poc a poc l'expansió de la pandèmia, les diferents administracions havien entrat en una cursa desesperada per abastir-se de mascaretes, guants, respiradors i equips de protecció individual. Amb un menyspreu absolut pels manuals ortodoxos d'economia, els governs han gastat per combatre la crisi sanitària, i els seus efectes socioeconòmics. En el cas de la Generalitat Valenciana, la factura ascendeix a 363 milions d'euros, segons els càlculs oferits a principis de maig per part del conseller d'Hisenda, el socialista Vicent Soler.
L'esforç fiscal del Govern valencià contra el coronavirus va provocar que el president, el socialista Ximo Puig, replantejara algunes de les seues promeses electorals. Malgrat que la pandèmia ha reforçat el clam per una sanitat 100% pública, el cap del Consell va reconsiderar en una entrevista concedida al diari econòmic El Economista el seu compromís de no prorrogar les concessions sanitàries dels departaments de Torrevella (Baix Segura) i Dénia (Marina Alta). «Volem analitzar i revisar tot allò que ho siga», va afirmar amb l'argument que les reversions podrien suposar un cost inassumible en una etapa d'expansió de la despesa per la lluita contra el coronavirus, tot i que la gestió privada és més cara, segons diversos informes i auditories parlamentàries.
El canvi de parer del president de la Generalitat Valenciana va empipar els col·lectius en defensa de la sanitat pública. «La referència al dèficit ens sembla una excusa per abandonar l'objectiu estrella de l'acord del Botànic. És nul l'impacte de la reversió sobre el dèficit, ja que [el departament de Torrevella] torna al sistema públic sense cost», va replicar l'Associació per a la Promoció i la Defensa de la Salut Pública al País Valencià. «Aquesta pandèmia està demostrant, precisament, que la sanitat pública és el millor model per enfrontar-se a qualsevol contingència, malgrat les retallades i la precarietat a la qual ha estat sotmesa durant els anys de governs conservadors», reforçaven per exigir la tornada a mans públiques del departament de Torrevella, el qual és gestionat actualment per Ribera Salud, una empresa amb directius vinculats al PP i propietat de l'asseguradora nord-americana Centene Corporacion. La concessió caduca en octubre de 2021.
Aquesta companyia sanitària, tanmateix, acapararia setmanes després els focus mediàtics per un exercici propagandístic realitzat a la localitat madrilenya de Torrejón d'Ardoz. En contra de les recomanacions del Ministeri de Sanitat, Ribera Salud va col·laborar en l'elaboració d'un test massiu que va impulsar l'alcalde del municipi, el popular Ignacio Vázquez. Tot i que els serveis prestats eren gratuïts, segons la firma sanitària, van utilitzar-se treballadors de les concessions d'Elx-Crevillent, la qual abasta part del Baix Vinalopó, i Torrevella. O dit d'una altra manera: Ribera Salut va traslladar 60 treballadors finançats amb fons públics de la Generalitat Valenciana a Madrid en plena pandèmia mundial. Malgrat no fer cap comunicat públic, la indignació a la plantilla i, especialment, al Comité d'Empresa era força intensa. I més quan els mateixos treballadors estaven molestos amb la sobrecàrrega de treball durant les setmanes més dures del coronavirus.
La Conselleria de Sanitat i Salut Universal, encapçalada per la socialista Ana Barceló, va reaccionar a la jugada de Ribera Salud amb l'obertura d'un expedient informatiu a l'empresa. Encara més, Barceló, qui abans de la declaració de l'Estat d'Alarma va decidir posar a disposició de la xarxa sanitària pública els recursos de les clíniques privades valencianes, va remarcar setmanes més tard el compromís del Consell amb la reversió de la concessió de Torrevella. «El full de ruta no ha canviat. Quan arribe el moment, notificarem a l'empresa que ha vençut el contracte», va afirmar en les Corts Valencianes després d'una pregunta d'Irene Gómez, parlamentària d'Unides Podem.
Les declaracions de la consellera socialista van generar una contraofensiva política del PP. El president de la Diputació d'Alacant i baró dels conservadors a les comarques del sud del País Valencià, Carlos Mazón, va visitar quatre dies més tard l'Hospital de Torrevella per expressar «el seu suport al model concessional». «Tenim un compromís institucional amb aquest model», va expressar junt amb l'alcalde de Torrevella, Eduardo Dolón, i el batlle d'Oriola (Baix Segura), Emilio Bascuñana, ambdós del PP. «Volem, al seu torn, la reversió de la reversió», va agregar sobre la intenció dels populars de tornar a privatitzar l'Hospital d'Alzira (Ribera Alta) si accedeixen a la Generalitat Valenciana l'any 2023.
Tal com va ocórrer durant la passada batalla sanitària per revertir l'Hospital d'Alzira, el qual era considerat com la joia del sistema concessional, s'ha creat una plataforma que dóna suport als interessos de l'empresa i al model de gestió privada. Si en Alzira l'entitat estava fortament relacionada amb la companyia mèdica, en Torrevella està clarament vinculada amb els populars. No debades, la portaveu, Mamen Mateo, és membre de l'executiva municipal del PP i va exercir de regidora de Sanitat a la capital del Baix Segura entre 2011 i 2015. El vicepresident de la plataforma també ostenta tasques directives a l'agrupació local del PP i és treballador de Ribera Salud.
Aquest dijous, a més, Mazón ha inaugurat la presentació del pla estratègic 2021-2025 de l'Hospital de Torrevella, en el qual Ribera Salut busca convèncer a l'opinió pública de la comarca de les bondats del sistema concessional i de la gestió realitzada fins al moment, malgrat que compte amb diverses ombres, tal com va analitzar aquest setmanari i va desgranar en un informe la federació sanitària de CCOO-PV. La companyia, de fet, està replicant l'estratègia emprada en Alzira amb l'objectiu d'evitar la pèrdua d'una porció destacable del seu negoci sanitari. «L'objectiu és conservar la concessió, i per aconseguir-ho, estan intentant vendre que la reversió en Alzira ha sigut un fracàs», apunta Pedro Durán, portaveu del Sindicat de Facultatius i Professionals de la Salut Pública (Simap) al centre hospitalari de la Ribera Alta.
Mentre des dels ecosistemes mediàtics afins al model concessional s'ha destacat l'augment de les llistes d'espera al centre hospitalari, sindicats com ara el Simap contraresten aquests missatges amb dades de les millores efectuades per part de la Conselleria de Sanitat. «En el primer any, s'hi van reduir les llistes d'espera quirúrgiques, de consultes i de radiologia, així com van mantenir-se totes les especialitats. Fins i tot, va crear-se la de cirurgia pediàtrica. També s'hi van invertir 1.270.000 euros més respecte del darrer de gestió privatitzada en substitucions d'estiu, s'obriren més consultoris, un nou quiròfan i va renovar-se els equipaments obsolets, com ara TAC, mamògrafs 3D o diversos ecògrafs», assenyalen, així com destaquen «un increment de la plantilla en aproximadament un 20% per complir amb les ràtios mínimes exigibles per a una atenció adequada». El departament, no debades, ha sumat 452 professionals més des de la tornada a mans públiques.
Amb l'objectiu de pressionar a favor de la reversió, treballadors del departament, regidors d'Unides Podem a Pilar de la Foradada (Baix Segura) i activistes pels serveis públics han impulsat a Torrevella la Plataforma Sanitat 100% Pública. «Vam néixer a conseqüència de les declaracions de Puig, qui dubtava de la reversió de l'Hospital de Torrevella. Volem assegurar que la Generalitat Valenciana no prorroga, ni renova la concessió, és a dir, que compleix amb la seua promesa. La sanitat és un dret públic, tal com s'ha evidenciat amb més força durant la pandèmia. Cap empresa pot lucrar-se de la sanitat», defensa Eva de la Fuente, portaveu del col·lectiu. «Ens preocupava que la promesa de la reversió no es complira. Nosaltres pressionarem perquè, tot i que estem més tranquils amb les declaracions de Barceló, no falten a la seua paraula», agrega Manuel Gómez, altra veu de la plataforma, qui subratlla: «La reversió és important per posar fi a les mancances cròniques d'inversió del departament en atenció primària o en personal».
Tot i que les afirmacions de Barceló a les Corts Valencianes han reduït els temors dels col·lectius ciutadans a una marxa enrere en la reversió, l'impuls d'una empresa pública per revertir la concessió ha generat l'oposició de les plataformes civils i de sindicats com ara CCOO, Intersindical i el Simap. Argumenten que l'única fórmula que blinda la tornada a mans públiques dels recursos que presentarà Ribera Salud és la subrogació dels treballadors, tal com va demostrar el procés d'Alzira. En aquell moment, l'equip de l'aleshores consellera de Sanitat i posteriorment ministra de la matèria, Carmen Montón, va concloure que la creació d'una firma pública afegiria més complexitat a un panorama sanitari caracteritzat per tres estructures, és a dir, per les concessions, el sistema públic i els consorcis provincials. Encara més, temien que el naixement d'una nova estructura sense tradició administrativa a la sanitat valenciana donara munició jurídica a Ribera Salud per aturar el procés de reversió.
L'actual conselleria de Sanitat, però, ha justificat la fórmula de la mercantil pública per la dualitat que hi ha entre els treballadors subrogats com a personal laboral a extingir i el personal que ha accedit com a estatutari, és a dir, amb la categoria pròpia dels professionals del sistema sanitari valencià. «La coexistència de totes dues categories suposa una situació irregular i impròpia per a l'administració sanitària perquè implica gestionar recursos humans en règim estatutari i simultàniament recursos humans en règim laboral», afirmava el document de naixement de la Societat Valenciana per a la Gestió de Serveis Sanitaris, el qual va avançar Valencia Plaza. Segons apuntava aquest mateix diari, la firma aixoplugaria també el personal de les diferents concessions, com ara ressonàncies magnètiques, que tornen a la gestió directa. L'aposta de la conselleria compta amb el suport de la UGT, el sindicat lligat als socialistes.
«La creació d'una empresa pública planteja un problema de falta de seguretat jurídica, ja que es tracta d'un servei públic essencial i és difícil de justificar la seua gestió a través d'aquesta fórmula. Aquesta via, a més, suposaria una restricció legal en el creixement del capítol de personal durant els anys que dure l'empresa pública, així com no s'hi podrien millorar de manera substancial les infraestructures del departament, donada la impossibilitat d'invertir més enllà del que permetira la seua càpita», adverteixen des de la delegació del Simap a Dénia, els quals van analitzar els pros i els contres d'aquesta fórmula quan el Consell va barallar-la per revertir el departament de la Marina. «A més, cal apuntar que la pròrroga dels contractes sanitaris no tenia base jurídica», afegeixen. Segons expliquen fonts expertes consultades, les concessions no es poden prorrogar perquè la càpita que s'abona a l'empresa adjudicatària inclou el cost de l'assistència i una compensació per les inversions inicials. En cas de prorrogar, s'estaria pagant de més, ja que inclouria la indemnització. Una modificació contractual del preu també l'invalidaria administrativament.
Des de CCOO, han assenyalat que l'adopció d'aquesta fórmula també perjudicaria el personal estatuari, el qual no s'hi podria traslladar sota els departaments gestionats per la firma pública. «No volem una empresa pública. Reivindiquem la gestió directa», consolida De la Fuente. «Aquesta fórmula crea inseguretat jurídica i, a més, facilita una posterior privatització per part d'una administració de diferent signe polític. Encara més, obri la porta a perpetuar la gestió privada si hi ha capital mixt», adverteix Duran, qui agrega: «Ens preocupa la selecció d'aquesta opció per part de la conselleria, ja que no blinda el procés de la batalla jurídica que plantejarà la concessionària. La conselleria ha d'atendre les reivindicacions laborals acordades en Alzira, així com ha d'explicar una de les seues actuacions més polèmiques: el pacte amb Ribera Salud per rebaixar la quantitat que havia d'abonar l'empresa per les liquidacions dels anys 2013, 2014 i 2015».
«El descontrol dels governs anteriors del PP havia provocat que les liquidacions de les concessionàries, és a dir, la discussió entre els costos de l'empresa i les qüestions que ha d'abonar la Generalitat Valenciana no es realitzaren. De fet, només havien elaborat la liquidació de Torrevella, la qual era favorable a l'empresa», explica Duran, qui segueix: «Arran d'aquesta situació, l'anterior equip de la conselleria va elaborar les liquidacions d'Alzira, les quals eren més urgents. Seguint els criteris marcats per Intervenció, qui va validar els càlculs, van estimar que Ribera Salud havia de compensar a l'administració valenciana amb 105 milions d'euros».
Aquesta reclamació, però, va empipar la companyia, la qual va presentar un recurs a la justícia valenciana. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va fallar, en aquest cas, a favor del Consell. «Amb el vistiplau de la justícia, no s'entén que el Consell realitzara un acord transaccional amb Ribera Salud que rebaixa en 35 milions la quantitat final a pagar, és a dir, passant de 105 milions de deute a 70 milions. La reducció, però, no és el més greu. Arran d'aquesta decisió, la Generalitat Valenciana ha generat un precedent preocupant. No debades, i com que Sanitat ha atorgat la raó a Ribera Salud en un acord transaccional, l'administració valenciana perdrà desenes de milions en les futures liquidacions. És la conseqüència de reconèixer a Ribera Salud que els seus arguments són vàlids quan la justícia havia dictaminat a favor de la Generalitat Valenciana», lamenta.
«És possible, fins i tot, que el Govern valencià haja d'assumir les compensacions de reequilibri financer que demane la concessionària als tribunals pels reconeixements fets a l'empresa. Cal recordar que només pels departaments d'Elx-Crevillent i Torrevella la firma exigia 181 milions d'euros. I com amb l'acord transaccional s'ha reconegut la postura de Ribera Salud, és probable que els tribunals validen les sol·licituds d'indemnització en les liquidacions de l'adjudicatària», avisa. I remata sobre un dels elements que definiran la futura batalla sanitària valenciana actualment ubicada al Baix Segura: «Aquesta decisió pot tenir greus repercussions econòmiques».