El desencant, l'apatia i la ràbia poblaven el Congrés dels Diputats. Després d'una segona ronda de consultes per part del monarca Felip VI, l'Estat espanyol s'encaminava a una nova convocatòria d'eleccions. Ni el PSOE ni Unides Podem havien aconseguit conformar un pacte progressista per arrancar la legislatura, malgrat estar-hi a tocar al juliol. Tampoc el moviment tàctic d'Albert Rivera, líder de Ciutadans, de buscar una abstenció del seu grup parlamentari i del PP per investir el socialista Pedro Sánchez havia tingut cap resultat. El 10 de novembre hi hauria una nova cita amb les urnes.
Aquesta inestabilitat política tenia greus efectes sobre la capacitat financera de les autonomies. Amb l'argument que un executiu en funcions no podia adoptar determinades mesures, el PSOE havia aturat el pagament de les bestretes a compte als governs territorials. Una decisió que havia comportat un xoc a la Generalitat Valenciana entre el PSPV i Compromís arran de l'obligació d'aplicar retallades per poder quadrar un pressupost mancat d'ingressos pels impagaments de l'administració estatal. Només l'activació del botó electoral havia possibilitat que el Govern espanyol de Sánchez trobara una escletxa legal per poder abonar les actualitzacions de les bestretes a compte.
Aprofitant la coincidència entre l'evidència d'una autonomia subjugada als designis financers de l'executiu espanyol i l'oportunitat electoral d'uns nous comicis a l'Estat espanyol, la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià va fer una crida la setmana passada per bastir una candidatura unitària de progrés valenciana. La idea era aixoplugar sota una mateixa llista les diferents formacions valencianistes i progressistes del territori valencià no integrades dintre de l'anomenat bipartidisme clàssic. O dit d'una altra manera: la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià emplaçava a Compromís, Esquerra Republicana del País Valencià, Podem, Esquerra Unida i Demòcrates Valencians a presentar-se plegats a les eleccions espanyoles del pròxim 10 de novembre.
«L'objectiu era impulsar una candidatura unitària de progrès al País Valencià que tinguera capacitat per aconseguir un grup valencià al Congrés i al Senat. D'aquesta manera, es podria tenir al parlament espanyol una veu valenciana compromesa de manera estricta i fidel als interessos de la majoria del poble valencià», explica Toni Infante, portaveu de la plataforma sobiranista valenciana. «La llista, però, no estaria integrada només per forces polítiques. També apel·làvem perquè s'afegiren referents de l'àmbit acadèmic, econòmic, sindical, feminista i ecologista del País Valencià», complementa.
La hipotètica entesa d'estricta obediència valenciana, a més, «s'hauria de comprometre a dotar-se d'un programa de mínims al voltant dels grans problemes que hem d'afrontar com a societat». «Aquesta aliança electoral, política i social hauria de lluitar contra l'infrafinançament, el deute històric i l'espoli fiscal; hauria de defensar un nou model econòmic i d'infraestructures en consonància amb la Declaració d'Emergència Climàtica; batallar per recuperar els drets laborals, socials, sanitaris i de cobertura social que s'han perdut en l'última dècada, així com per incrementar i aplicar de manera efectiva totes les mesures contra la violència de gènere. Al seu torn, s'hauria de comprometre a engegar un programa que garantisca veritablement la igualtat de drets de totes les persones i garantir els drets lingüístics dels cinc milions de valencians i valencianes», exposa.
«Patim una situació d'emergència social, territorial i ecològica contra la qual hem d'actuar sense perdre temps», reivindica. «El País Valencià no pot suportar més el bloqueig de l'Estat alhora que creix la consciència que tenim dret a decidir com a poble sobre els nostres recursos i els nostres drets. Per això, fèiem una crida a les forces valencianistes i progressistes, entre les quals no incloem el PSOE per la seua negativa a resoldre l'infrafinançament, el deute històric i l'espoli fiscal que manté el País Valencià. Els socialistes han perpetuat, com ho ha fet el PP, aquesta dinàmica extractiva sobre els recursos dels valencians», opina. I remata: «La nostra intenció era garantir una presència forta a Madrid, amb la qual denunciar les necessitats que patim els valencians, així com defensar els drets del nostre poble».
La crida a bastir una aliança electoral de signe progressista i valencianista per part de la Plataforma pel Dret a Decidir, però, no ha tingut correspondència. Només Esquerra Unida del País Valencià va proposar després de l'executiva que va celebrar aquest dilluns apostar per teixir una candidatura àmplia a l'esquerra del PSOE. Una intenció que, d'entrada, compartia la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i líder de Compromís, Mónica Oltra. Però que, finalment, s'ha vist rebutjada al si de la coalició valencianista, la qual ha optat per presentar-se del bracet de Más Madrid, la plataforma política de l'exmorat Íñigo Errejón, i d'altres forces autonomistes.
Des de Compromís, de fet, apuntaren que la seua entesa amb Errejón era producte de l'impossibilitat d'acordar una llista amb el conjunt de les «forces progressistes no bipartidistes» del País Valencià. «Compromís ha valorat que l'escenari ideal seria una plataforma àmplia, però, davant la manifesta impossibilitat d'aconseguir-ho, l'executiva ha acordat per consens obrir la porta a una aliança que siga el més plural possible en la qual s'incloga Más Madrid i altres formacions d'altres territoris de l'Estat», van apuntar els valencianistes en un comunicat. «Les paraules d'Oltra sonaven bé, però, al remat, Compromís ha actuat com una autèntica màquina electoral», expressa Infante.
L'escó inassequible
L'entitat germana de Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià a les Illes Balears, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, havia plantejat una estratègia similar amb l'objectiu d'aconseguir l'anhelada veu d'estricta obediència balear al Congrés dels Diputats. «Al parlament espanyol, tenim diputats balears. Però aquests estan sotmesos a la disciplina de partit i no als interessos del conjunt dels ciutadans de les Illes. Per això, vam proposar una candidatura que aixoplugara Més per Mallorca, Proposta per les Illes, Esquerra Republicana i la resta de formacions autòctones amb la meta de treure l'escó que sempre s'ha resistit per a les forces nacionalistes i sobiranistes de les Illes. Amb la unió de totes aquestes forces, podia estar-hi més a prop», defensa Margarida Miquel, presidenta de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca.
«Tan Més per Mallorca com Proposta per les Illes reivindiquen la millora de l'autogovern, el concert econòmic i defensen la llengua i la identitat pròpia de les Balears. Es tracta, per tant, de propòsits comuns més que suficients per consensuar un programa i una candidatura al Congrés dels Diputats», indica. I agrega: «Les Balears no poden aparèixer com a una autonomia sense identitat pròpia al mapa electoral, la qual cosa converteix en necessària la formulació d'una llista d'aquesta mena. Malauradament, no ha pogut ser així».
Tot i que hi havien sectors de la militància de Més per Mallorca que apostaven per aquesta candidatura de país, els mallorquinistes han optat per aliar-se amb Més per Menorca i Esquerra Republicana de les Illes Balears. Una llista sobiranista, però, que no aixopluga el conjunt de les forces que defensen l'autogovern sense cap condicionament de la capital de l'Estat espanyol. A la negativa de conformar aliances unitàries a les Illes Balears i el País Valencià, se suma Catalunya, on Junts per Catalunya i ERC concorreran separats als comicis espanyols. És l'impossibilitat de teixir candidatures de país.