El fatal accident ferroviari a Toledo havia canviat el rumb de la campanya electoral. El focus s'havia desplaçat de la discussió sobre com abaixar el preu de l'habitatge i l'ombra que projectaven PP i Vox a les pensions públiques a la responsabilitat d'Óscar Puente, aleshores ministre de Transports. Puente havia acumulat en pocs mesos dos sinistres fatals que havien sumat més d'un centenar de víctimes mortals. La confiança en la xarxa ferroviària espanyola estava sota mínims i les expectatives de remuntada electorals del PSOE s'havien dissipat absolutament.
Després d'una setmana de la tragèdia, Puente ha plegat. Ho va fer a la seua compareixença de dimarts a la diputació permanent del Congrés. La seua dimissió, recamada pel PP i per la majoria dels grups parlamentaris, tant de la bancada dreta com de l'esquerra, ofereix un baló d'oxigen als socialistes espanyols de cara als comicis estatals del 29N. No es tracta de somiar en un miracle a les urnes que evite el triomf del consorci PP-Vox, sinó en esmorteir una patacada que s'augurava ben contundent. De fet, ara atresoren la possibilitat de ressituar discursivament la campanya.
L'oportunitat per retornar el bumerang de les dimissions al PP és la permanència de l'expresident valencià Carlos Mazón al seu escó de les Corts Valencianes. Fa poc més d'un any, Mazón va abandonar la comandància del Consell arran dels fets del funeral d'Estat per la dana del 2024, on els familiars de les víctimes van assenyalar-lo i van increpar-lo com a responsable de la negligència. La pressió social contra l'exdirigent popular era màxima, amb manifestacions multitudinàries exigint la seua marxa i la impossibilitat d'acudir a cap acte públic sense que esclatara la indignació de la gent.
L'antic baró del PPCV va deixar la presidència de la Generalitat Valenciana, però va aferrar-se al seu seient de la cambra valenciana. Com a diputat, gaudia de l'aforament judicial, amb la qual cosa evitava que la jutgessa de la causa de la dana poguera imputar-lo directament. El Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) valencià era l'únic que podia investigar-lo per aquella nefasta gestió. Quan la instructora va sol·licitar al TSJCV la seua imputació, l'alt tribunal valencià s'hi va oposar. Ho va fer amb uns arguments sorprenents en comparació amb altres causes judicials, on s'havien servit d'indicis menys directes.
Mazón va renunciar amb la convicció de quedar-se al seu escó —el president estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, mai li'l va demanar perquè, fins i tot, tenia dubtes de la seua dimissió— i, en conseqüència, gaudir del blindatge judicial. El mirall de Puente, que no sols ha plegat com a ministre de Transport, sinó que ha descartat tornar-se a presentar en les llistes del PSOE als comicis estatals, enfoca l'excap del Consell i crea un problema al PP. La comparació entre ambdues actuacions erosiona la credibilitat dels conservadors i atorga als socialdemòcrates una bala per a qualsevol debat electoral. I més amb les víctimes de la riuada assenyalant Feijóo per mantenir al vell capitost dels dretans al País Valencià.
«Un any després, Mazón continua ocupant l'escó 98 de les Corts Valencianes, aforat i cobrant un sou públic. Encara més, el PP va nomenar-lo portaveu d'una comissió parlamentària que fa anys que no es reuneix, amb un complement salarial de més de 600 euros mensuals», ha criticat l'Associació de Víctimes Mortals de la Dana del 29-O. «Mentrestant, nosaltres no hem oblidat el que va ocórrer aquell 29 d'octubre, ni les hores sense avisos a la població, ni l'absència d'informació veraç, ni les explicacions contradictòries, ni les responsabilitats que continuem reclamant», han assenyalat.
El col·lectiu de familiars d'aquells que van perdre la vida a la riuada s'han preguntat: «Avui, ens dirigim a Alberto Núñez Feijóo perquè, un any després de la seua dimissió com a president, continua protegint Mazón i sense exigir-li públicament que entregue la seua acta». «No n'hi ha prou amb dir que és una decisió personal de Mazón, ja que la responsabilitat política també correspon als qui permeten que continue representant a la ciutadania sota les sigles del seu partit. Feijóo no pot continuar donant lliçons de gestió, transparència i responsabilitat política mentre evita exigir-les dins del seu propi partit», han argumentat.
«No acceptem que la dimissió de Mazón com a president servisca per a girar full mentre continua conservant el seu escó i la seua condició d'aforat. I no acceptem que el PP pretenga donar per tancada una responsabilitat política que les famílies continuem exigint», han retret. I han reclamat: «Li diem al senyor Feijóo: la responsabilitat no es demostra amb discursos ni exigint dimissions als altres. Es demostra començant per la seua pròpia casa. Exigisca a Mazón que entregue la seua acta de diputat; retire-li el seu suport polític i deixe de tractar la seua permanència en les institucions com si res haguera succeït». Mazón convertit, de nou, en un maldecap pel PP.