Anna Oliver: "El Govern valencià no s'ha mogut per por a perdre una part de l'electorat"

-Acció Cultural del País Valencià ha emprès un procés de renovació que ha culminat aquest dissabte. Per quines raons s’ha impulsat?

-És una renovació prevista estatutàriament. Els càrrecs tenen una durada determinada i quan s’esgota aquest termini existeix la possibilitat que et tornes a presentar o que es produesca un canvi. Enguany, Joan Francesc Mira farà 81 anys, i ell mateixa ha decidit que la seua col·laboració no es continue produint en les mateixes condicions.

-Aquesta reconfiguració dels òrgans directius d’Acció Cultural del País Valencià ha provocat que, per primera vegada, una dona encapçale l’entitat. Creu que aquest fet simbòlic contribueix a la modernització de l'associació?

-Ser dona no és un mèrit, però indubtablement és signe dels temps. Per primera vegada en els quasi cinquanta anys de vida d’Acció Cultural del País Valencià, hi haurà una presidenta. Encara més, estarà acompanyada d’una vicepresidenta, Marinela Garcia.

-Tot i la llarga trajectòria en defensa de la cultura i la llengua dels valencians, pensa que Acció Cultural del País Valencià necessita obrir-se més cap al públic jove?

-Acció Cultural del País Valencià té una secció jove, compta amb una escola d’animació i té presència als instituts. No debades, jo vaig entrar en contacte amb l’entitat quan hi estava a l’institut. Era l’eina i el referent que tenia per treballar pel meu poble. És cert que abans pràcticament només existia Acció Cultural del País Valencià i que actualment hi ha moltíssimes més alternatives, però la trajectòria de l’entitat i la voluntat de treballar amb els joves continua ben ferma. Ara bé, sempre s'ha d’aspirar a ser encara més atractiva i útil perquè les noves generacions s’identifiquen i participen. Encara més, perquè facen seua l’associació. Crec que, tot i la nostra trajectòria i connexió amb els joves, tenim un ampli marge per millorar.

-De manera general, les associacions culturals i els moviments socials, com ara Acció Cultural del País Valencià, pateixen una davallada amb l’arribada de l’esquerra al poder. Quina ha sigut la vostra experiència?

-La prova de la nostra actitud crec que s’evidencia en els darrers comunicats que ha fet l’entitat. No ens hem mogut dels nostres paràmetres reivindicatius. Hem continuat insistint en un espai comunicatiu únic, i hem treballat per una proposta real, possible i pràctica de llei d’igualtat lingüística. També ho hem fet quan ha calgut mobilitzar-se per exigir més contundència amb la demanada d’un millor finançament. Ens hem caracteritzat, de fet, per donar tocs d’atenció quan calia, valorant positivament els avanços. Però sempre apuntant que calia més empenta en els moments necessaris.

-Acció Cultural del País Valencià ha mostrat dues cares durant els últims cinc anys, d'ençà que hi va haver el canvi de govern a la Generalitat Valenciana. Si durant els primers anys s’hi observava més complicitat amb l'executiu, darrerament les crítiques al Consell han sigut més dures. Hi ha desencant en l’acció governamental del Botànic?

-Jo no parlaria de desencant. Entenc que formen part d’un govern de coalició i que les mesures s’han de consensuar entre tots els socis que sostenen el Govern valencià. Però crec que, de vegades, el Botànic no s’ha mogut per por a perdre una part de l’electorat mentre s’ignorava les reivindicacions d’altres votants. Nosaltres hem sigut crítics i vigilants, hem exercit de veu de la consciència cada vegada que s’ha paralitzat alguna qüestió, com ara la competència lingüística. A parer meu, crec que el Botànic està fent passos, però són insuficients. Això sí, la situació és molt millor respecte dels 20 anys de govern del PP.

-Fa unes setmanes emetien un comunicat junt amb Escola Valenciana en el qual advertien que la nova llei de Funció Pública no garantia la competència lingüística. Des del Consell, en canvi, es reivindicava que estava blindada arran del vistiplau que ha de donar Política Lingüística al reglament.

-Aquestes crítiques demostren que no hem estat complaents amb el Botànic. És lògic que el Govern valencià defense les seues mesures, però nosaltres creiem que la competència lingüística no està garantida. No sabem quan estarà enllestit el reglament, i això ens preocupa. Amb tot, sí que tenim la garantia que no eixirà endavant si Política Lingüística no dóna el vistiplau. Però què passarà mentrestant? No voldríem que s’entrara en un terreny pantanós, en el qual no existira reglament i que no s’exigira la capacitació lingüística. Això és el que volem evitar. Com també que es tracte d’una competència lingüística convertida en mera formalitat, buidada de contingut i amb els nivells rebaixats, tot i que confiem que no serà així. Al remat, volem que qualsevol persona d’aquest país puga adreçar-se en valencià a qualsevol institució pública sense tenir cap problema. És a dir, volem que els valencianoparlants deixen de ser ciutadans de segona.

-La capacitació lingüística, tanmateix, no ha sigut l’únic dels retrets d’Acció Cultural del País València a l’executiu valencià. També han criticat que no s’execute la reciprocitat entre les televisions públiques valencianes, catalanes i balears. Quina és l’estat de la qüestió?

-No s’està avançant. Veiem positives les col·laboracions entre TV3 i À Punt en determinades produccions, però aquesta no és la qüestió. No parlem de productes concrets. Nosaltres volem que es produïsca la reciprocitat entre els diferents senyals, ja que tècnicament és possible, tal com hem manifestat reiteradament.

-Des d’Acció Cultural del País Valencià, precisament, s’apuntava al múltiplex estadístic com la solució als problemes en l’espai radioelèctric. Aquesta fórmula semblava no convèncer el Govern valencià. Creuen que, al remat, la reciprocitat és una qüestió tècnica o que és ben aviat una assumpte de voluntat política?

-Nosaltres, una vegada hem recollit l’opinió dels experts sobre la matèria, vam exposar que hi havia una solució tècnica. Si aquesta fórmula no convenç al Consell, hauran de buscar-ne una altra. És la seua obligació com a governants. De fet, és complicat pensar que avui no hi ha solucions tècniques per garantir la reciprocitat. Tal com preguntava, al final et fan pensar que és una qüestió de voluntat política.

-El Consell d’Europa va emetre en desembre un informe en el qual assenyalava que el català «té una cooficialitat a tot el territori valencià i la majoria de la població té competència en aquesta llengua, però es troba en una situació preocupant, especialment a l'Administració de l'Estat i al poder judicial». Quina és la recepta per capgirar la situació?

-Per capgirar la situació, ens caldria primer implementar una llei d’igualtat lingüística que assegurara els drets dels valencianoparlants. Per exemple, es trencarien molts tabús si abans de començar una vista oral s’informara de la possibilitat d’expressar-se en valencià. Al seu torn, ens calen també més campanyes per augmentar l’ús de la llengua en la vida quotidiana, com ara a l’àmbit comercial.

-De fet, en àmbits de socialització dels més joves, com ara als patis d’escola, s’experimenta una gran retrocés en l’ús de la llengua.

-És cert que conec experiències de nens migrants que entre ells juguen en valencià, però allò que comentes és realitat. És el reflex de la televisió, de les plataformes digitals i de les xarxes socials, en les quals predomina el castellà. Totes les referències audiovisuals que tenen els joves són en castellà, i això provoca un retrocés en l’ús de la nostra llengua, fins i tot, en persones valencianoparlants. Cal incrementar la presència del valencià en aquests espais amb la potenciació d’iniciatives com ara els valentubers. Ara bé, crec que cala més en la gent que les figures de referència o de poder empren la llengua. Això és més efectiu, valoritza més el valencià.

-Els experts comunitaris insistien, a més, que la llei de plurilingüisme vulnerava la Carta Europea de Llengües Minoritàries i Minoritzades, ja que calia implementar un sistema d’immersió lingüística. Com hauria d’actuar el Consell davant d’aquests retret de les institucions europees?

-Crec que el Govern valencià hauria d’analitzar-les i corregir les errades assenyalades pels experts del Consell d’Europa, els quals solen treballar amb les entitats que estan al terreny lluitant per la normalització lingüística.

-Com a contrapès, però, darrerament s’hi produïa una manifestació, auspiciada per la dreta valenciana, al Baix Segura que reclamava la continuïtat de l’anomalia de l’exempció lingüística. De quina manera s’ha de cosir lingüísticament el País Valencià, des de Vinaròs a Pilar de la Foradada? Experts de l’Observatori del Valencià de la Fundació Nexe apuntaven en un reportatge en aquest setmanari a una política adaptada a les diferents comarques i realitats del conjunt del territori.

-Per dissenyar la política lingüística del País Valencià, s’ha d’atendre a la realitat sociolingüística de cada zona, com ara el Baix Segura, de predomini castellanoparlant. Ara bé, això no ha de ser l’excusa per permetre que una persona puga no estudiar una llengua que té el mateix rang d’oficialitat que el castellà. Una llengua és riquesa i t’obre més possibilitats, fins i tot des del punt de vista laboral. En el cas de zones castellanoparlants com ara el Baix Segura, s’ha d’introduir més el valencià a través de campanyes que posen l’idioma en valor.