Extrema dreta i blaverisme

Els ‘arrencallaços’ de la ultradreta valenciana

A imatge i semblança dels Grups de Defensa i Resistència de Catalunya, al País Valencià han nascut els Grups de Defensa de València. Impulsats pel cronista faller imputat pels aldarulls del 9 d’Octubre de l’any passat, Pepe Herrero, i apadrinats pel mecenes dels ‘arrancallaços’ grocs d’extrema dreta al Principat, José Manuel Opazo, estan connectats amb la xarxa clàssica de la ultradreta valenciana. Promotors d’algunes de les accions més recents del blaverisme virulent i el neofeixisme valencià, s’han sumat a les manifestacions antivalencianistes d’aquest 9 d’Octubre.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’ambient de la fase més intensa del procés català volia exportar-se als carrers de València. Les banderes espanyoles tapaven les senyeres a la plaça de l’Ajuntament, carregada de consignes anticatalanistes —corejades per grups marginals concentrats—, que serien el preludi de les agressions feixistes. Si durant el matí del passat 9 d’Octubre l’extrema dreta i el blaverisme virulent van deixar-se les cordes vocals per insultar i llençar escopinyades als alts càrrecs de l’esquerra valenciana —especialment, de Compromís—, a la vesprada integrants de diversos grupuscles secessionistes i d’ultradreta van colpejar, intimidar i amenaçar diversos manifestants de la marxa de la Comissió 9 d’Octubre, una plataforma que aixopluga quasi totes les forces progressistes del País Valencià. L’objectiu era recuperar el clima de tensió de la Batalla de València aprofitant el relat contra Catalunya.

Els atacs d’aquell dia, retransmesos en directe per diverses televisions, van mostrar arreu de l’Estat la impunitat del feixisme valencià, que s’aprofitava dels errors en el desplegament policial. Aquest dimarts, de fet, es compleix un any d’unes accions violentes que investiga el jutjat d’instrucció número 15 de València. De moment, hi ha 24 imputats i cinc persones pendents d’identificació policial, malgrat disposar de les seues fotografies. De fet, un dels ultres no localitzat va estar involucrat en l’esborrada del mural d’Elies Taño a favor dels joves d’Alsasua i és un habitual de les concentracions del partit neofeixista España 2000 i del grupuscle blaver d’extrema dreta Defenem Valéncia (sic), que ha donat suport en les xarxes als neonazis d’Hogar Social Madrid, segons va publicar aquest setmanari.

1. Aquest activista 'blaver' a la concentració de Defenem Valéncia organitzada com a resposta de la manifestació del 25 d'abril en homenatge a Guillem Agulló| EL TEMPS
2. Aquesta mateixa persona llança exemplars del Diari Jornada al contenidor durant els aldarulls del 9 d'Octubre| EL TEMPS
3. Imatge del mateix assistent habitual dels actes del grupuscle blaver a l'acte de l'extrema dreta contra el mural d'Elías Taño| EL TEMPS

Entre aquests encausats pels suposats delictes d’agressió, contra els drets fonamentals i odi, n’hi ha prop d’una quinzena que tenen vincles amb la graderia radical i filonazi del València CF. Anomenada Ultras Yomus, aquests hooligans van irrompre en formació romana quan començava la mobilització valencianista de l’esquerra a la plaça de Sant Agustí de València. D’entre aquests extremistes investigats, destaca Vicente Estruch, El Afarrasí, exvigilant de seguretat que té esgrafiada a la cuixa una esvàstica i les sigles d’Adolf Hitler als punys. Assistit legalment per un advocat que va presentar-se pel partit neofeixista España 2000 a les municipals del 2015 a Llíria (Camp de Túria), acumula un historial policial farcit d’antecedents per lesions i tràfic de drogues. Néstor Franco, íntim de la cúpula d’Ultras Yomus i involucrat en una agressió a Benirredrà (Safor) protagonitzada per persones lligades al Grup d’Acció Valencianista —força de xoc del blaverisme durant la Batalla de València—, és un altre dels radicals imputats. També hi ha investigats membres del grupuscle blaver Defenem Valéncia, que a les xarxes socials lloen el dictador Francisco Franco.

La investigació s’ha centrat, al seu torn, en els instigadors d’aquells aldarulls. José Antonio Garcia Herrero, més conegut com Pepe Herrero, n’és un. Cronista faller resident a Burjassot (Horta), forma part d’aquell grup de personatges influents de la festa que van tenir catifa roja durant l’època de l’exalcaldessa popular Rita Barberà i que amb l’arribada de Compromís a la regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València s’han convertit en l’assot del regidor Pere Fuset. Conductor del programa Onda Fallera als canals 42 i 32 de la TDT a València, Herrero va signar junt amb Defenem i els partits blavers Re-Po i Avant l’escrit per demanar que l’esquerra independentista no es manifestara el passat 9 d’Octubre. També està al capdavant de l’associació Mi Tierra CV.

Segons l’acta judicial que argumenta la seua imputació, “el Sr. García Herrero va publicar diferents missatges a les xarxes socials en els quals feia una crida a impedir per la força la manifestació convocada per la Comissió Nou d’Octubre”. Els fets que l’acusació imputa a Herrero estan relacionats amb la comissió de delictes contra els drets fonamentals i llibertats públiques, del 510.1 del Codi Penal —delictes d’odi— i especialment, si escau, del 514.4: “l’impediment del legítim exercici de les llibertats de reunió o manifestació, o alteració greu del desenvolupament d’una reunió o manifestació lícita seran castigats amb la pena de presó de dos a tres anys si els fets es realitzaren amb violència, i amb la pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a 12 mesos si es cometeren mitjançant un altre procediment il·legítim”.

A la catalana

Tot i la imputació, Herrero no ha deixat el seu activisme ultradretà. Al contrari. Segons ha comprovat aquest setmanari, el cronista faller està darrere dels Comitès de Defensa de València (CDV). Es tracta d’una imitació dels Grups de Defensa i Resistència de Catalunya (GDR), que han protagonitzat les darreres accions contra els llaços grocs, amb vincles amb coneguts neonazis i amb diverses accions violentes en el seu historial.

La creació dels autodenominats CDV va publicitar-se el 23 d’agost al Facebook d’Herrero —imatge 3— com si es tractara d’una notícia aliena: “Ens arriba aquesta informació: Avui s’han creat els CDV. Preparats per al futur”. Deu dies més tard, el cronista faller promocionava una reunió —imatge 4—per explicar als interessats el funcionament dels CDV i debatre les accions a executar per “defensar València del catalanisme”. En la publicació es facilita un compte de correu electrònic i un telèfon mòbil que, segons ha pogut acreditar aquest setmanari, pertany al mateix Herrero, ja que està vinculat a la seua empresa Onda Fallera, que emet a través del Canal 32 de TDT.

3.L’imputat pels fets del 9 d’Octubre, Pepe Herrero, difon la creació dels CDV. 
4. Publicació del faller Pepe Herrero anunciant una reunió fundacional dels CDV.

L’esdeveniment per impulsar els CDV a València tingué lloc el 4 de setembre, només un dia després de la publicació a Facebook del comunicat difós per Herrero. La trobada va celebrar-se a Mislata (Horta), en un restaurant que s’ha convertit en la caserna general de les reunions a porta tancada de l’extrema dreta, anomenat L’Alqueria de Jaume I. Tal com reconeix al seu Facebook —vegeu imatge 5—, l’immoble és propietat de la parella de José Luis Roberto, actual president d’honor d’España 2000, empresari de la seguretat i exlletrat de la patronal dels clubs de cites. L’explotació comercial, però, està arrendada a un simpatitzant del seu partit. Roberto i el seu partit van homenatjar, segons va destapar EL TEMPS, Estruch, un dels ultres imputats per les agressions del 9 d’Octubre, com s’ha dit. “Volem reconèixer un camarada, un amic, un valent que va tenir els collons de plantar-los cara. És l’Alfarrasí”, va proclamar el dirigent de la formació xenòfoba.

5.José Luis Roberto, dirigent de la ultradretana España 2000, promociona el seu local a Facebook. Aquest restaurant va acollir la xerrada fundacional dels GDV i ha acollit altres reunions de l’extrema dreta valenciana.

Durant aquesta reunió, a la qual van assistir una vintena de persones, es va acordar canviar el nom dels CDV als GDV, sigles dels autodenominats Grups de Defensa de València. Aquest acte, tanmateix, va comptar amb la presència de José Manuel Opazo—vegeu imatge que encapçala aquest article—. Exagent de la Guàrdia Civil, empresari immobiliari resident a la localitat de Geroldswil, veïna de Zuric, a Suïssa, és una de les fonts de finançament dels GDR catalans. Opazo també és propietari de la mercantil Cunit Barna SL, creada l’any 1988 i domiciliada a Barcelona. La firma té com a objecte social l’explotació i administració de tota classe d’activitats relacionades amb la restauració, serveis de restaurant, cafeteria, discoteca i sala de festes, a banda d’arrendar, comprar i vendre immobles i gestionar perruqueries. 

Diversos mitjans asseguren que Opazo està organitzant un fons econòmic per promocionar les arrancades de llaços grocs i altres iniciatives semblants. Ara, però, ha traspassat les fronteres catalanes i organitza diverses mobilitzacions a les Illes i al País Valencià que finança  personalment, tal com va dir als assistents de l’acte fundacional dels GDV. Roberto ha compartit a les xarxes —vegeu imatge 6— la manifestació espanyolista que impulsarà l’exmembre de la benemèrita el proper 28 d’octubre a València.

6. El dirigent de la formació d'extrema dreta José Luis Roberto comparteix difon una manifestació espanyolista a València sufragada pel mecenes dels GDR. 

Opazo, al seu torn, ha pagat de la seua butxaca els costos del judici a l’ultradretà de Balsareny (Bages), Raúl Macià. En llibertat gràcies al tercer grau, Macià va ser condemnat a vuit anys i nou mesos de presó per haver robat, segons Regió7, 45 quilos de droga i 15.000 euros a dos narcotraficants a punta de pistola. El pagament de la seua assistència lletrada va fer-se a través de Vox, el partit d’extrema dreta encapçalat per l’expopular Santiago Abascal i amb el qual simpatitza l’empresari. Tal com va publicar EL TEMPS —vegeu imatge 7—, Opazo s’ha fotografiat amb el mateix Macià, amb el líder de Democracia y Unidad Española i exmembre de la Hermandad de Hermanos Cruzados Jaime Vizern i amb l’integrant d’Unidad Nacional Española Javier Capdevila. Als comentaris de la imatge publicada a Facebook, el capitost de Democracia Nacional, Albert Bruguera, retreia: “Mira que aviseu, melons”, per assistir a la trobada que els havia unit en un bar.

7. Captura de pantalla del Facebook de l'ultra Raúl Macià. D'esquerra a dreta, Oscar Gonzalo, Raúl Macià, Antonio Noguera i José Manuel Opazo

Xarxa ultradretana

El restaurant de Mislata en el qual va tenir lloc l’acte és un punt de trobada habitual de reunions, menjars i sopars de treballadors de Levantina de Seguridad i España 2000. Fins i tot, va ser seu d’un dinar entre 15 representants d’organitzacions anticatalanistes, entre els quals hi havia Roberto, Herrero, la dirigent de Defenem Maria Isabel Sánchez Isabella i Juan García Sentandreu, exfalangista, advocat i empresari ultra, expresident del GAV, màxim dirigent del conglomerat blaver marginal de la Coordinadora d’Entitats del Regne de València i actualment afiliat a Vox. La idea era agermanar tota la xarxa de partits, associacions i col·lectius de l’extrema dreta i del blaverisme més virulent.

L’acte dels CDV va servir, a més, per canviar la seua denominació. A partir d’aquell moment, van convertir-se en els Grups de Defensa de València (GDV), amb una nomenclatura més pareguda als GDR catalans. Amb l’exemple català com a mirall, tot i professar una ideologia marcadament anticatalanista, una activista regionalista de Paiporta (Horta) s’ha convertit en la seua cap visible. És Inmaculada Porcar, es dedica professionalment al món de les assegurances —treballa a l’empresa Ges Seguros. D’ençà del canvi de nom d’aquests grupuscles ultradretans, que el telèfon de contacte dels GDV és el de Porcar.

Les accions d’aquests grups, però, mostren les connexions dels GDV amb tot l’univers ultradretà del País Valencià. Signades com a Comitès de Defensa del Regne de València, les primeres pintades del col·lectiu ultra van aparèixer a mitjan juliol a la seu de Compromís. És a dir, abans de la promoció feta a les xarxes per Herrero. Amb les sigles del GDV van participar en les intimidacions i amenaces que van produir-se a l’aplec de Bétera (Camp de Túria). La líder dels grupuscles blaver va publicar a Facebook un vídeo —vegeu imatge 8—que feia referència a la presència d’aquests col·lectius antivalencianistes. A l’intent de rebentar les jornades musicals i polítiques hi havia Herrero, Roberto i membres del PP de Bétera. Segons va denunciar l'organització de l'Aplec, el resultat de la contramanifestació ultra van ser insults, amenaces i llançament d’ous i petards per part de l’extrema dreta als assistents, entre els quals hi havia mares i pares amb fills.

8. Publicació a Facebook d’Immaculada Porcar, líder dels GDV, que mostra la participació d’aquests grups a la contramanifestació ultra de Bétera

Els GDV han firmat pintades vandàliques al casal popular de Borriana (Plana Baixa), La Centraleta; han participat en la manifestació promoguda per Opazo a Barcelona el 9 de setembre, que va acabar amb agressions i que va ser capitanejada per neonazis del Vallès Occidental; i s’han manifestat en un to xenòfob contra actes islàmics a la capital valenciana. Segons una publicació del cronista faller Herrero —vegeu imatge 9— els GDV van participar en una protesta que va encapçalar el partit neonazi Democracia Nacional amb la pretensió de rebentar una concentració autoritzada contra els empresonaments dels dirigents independentistes catalans celebrada a Dénia (Marina Alta). Els atacs a seus d’organitzacions progressistes a la capital comarcal s’han incrementat darrerament, especialment des de l’arribada a la ciutat del Montgó de Juan de Haro, líder de les joventuts de Democracia Nacional. El seu excap, Manuel Canduela, ha participat en actes de Valentia Forum, una entitat blavera lligada a Sentandreu —vegeu número 1770—. Canduela, a més, va ser processat —si bé més tard va resultar absolt— per formar part de la banda neonazi Acción Radical, que tenia vincles amb l’assassí del jove Guillem Agulló, Pedro Cuevas. Aquest ultra va estar implicat a la denominada Operació Panzer, en la qual va investigar-se una xarxa de negocis suposadament il·lícits al voltant del Frente Antisistema, d'inspiració neonazi. 

9. Herrero anuncia la participació dels GDV en una intimidació ultra realitzada per Democracia Nacional, una formació neonazi. 
10. Immaculada Porcar, representant dels GDV, mostra a les xarxes socials les seues simpaties pel partit blaver Avant. 

La líder dels GDV, Inmaculada Porcar, que ha promocionat concentracions taurines a Paiporta, ha compartit en Facebook publicacions del partit Avant Valencians —vegeu imatge 10—. Aquesta formació regionalista integra el partit local Avant Albal, que entre les seues llistes municipals del 2015 té un investigat pels aldarulls del 9 d’Octubre. El seu secretari general, Vicent M. Bellvís, va participar, al seu torn, de la contramanifestació ultra a l'Aplec de Bétera, tot i que després va condemnar les amenaces. Junt amb un grupuscle marginal relacionat amb els GAV, ambdues forces blaveres han rebut l’autorització del delegat del Govern espanyol, el socialista Juan Carlos Fulgencio, per manifestar-se per separat abans i després que la Comissió 9 d’Octubre, fent un recorregut quasi idèntic i amb una diferència horària escassa. Els GDV, España 2000 o Defenem han anunciat que acudiran a sengles mobilitzacions. “Si vostès volen un 9 d’Octubre en pau, simplement demanen-li al Govern que no es manifesten els independentistes, perquè València no és Catalunya”, amenaçava Herrero en un vídeo penjat a Facebook. Mi Tierra CV, la seua associació fantasma, rebia, segons Levante-EMV, una autorització per manifestar-se després d'Avant Valencians quan el termini teòric per presentar un escrit s'ha esgotat. És l'anticatalanisme que s'emmiralla amb els GDR catalans. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.