La lluita per reconèixer Guillem Agulló, el jove independentista i antifeixista assassinat per una colla de neonazis a Montanejos (Alt Millars) en 1993, com a víctima del terrorisme s'ha topat amb el menyspreu del Ministeri d'Interior. El departament, encapçalat pel magistrat conservador Fernando Grande-Marlaska, va derivar la petició formulada per la família d'Agulló a l'opinió de dues institucions: la Guàrdia Civil i a l'Audiència de Castelló, la qual va dictar, en el seu moment, una sentència amb peus de fang i que comprava el relat manipulat que havia esbombat un sector del conservadorisme valencià.
A l'espera del dictamen del tribunal, la benemèrita s'ha pronunciat de manera contrària a reconèixer aquesta condició. «De l'anàlisi de les circumstàncies en què es van produir els fets, es conclou que aquests mancarien de la naturalesa d'atemptat terrorista», assenyala el Gabinet Tècnic de la Direcció General de la Guàrdia Civil. Aquesta consideració és un bastó a les rodes a l'objectiu d'incloure Agulló com a una víctima del terrorisme, una condició que ja ostenta per al Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite). Recentment, de fet, va incloure Agulló al seu mapa de víctimes del terror.
Per a denunciar aquest comportament d'Interior, la família Agulló ha enviat una carta al president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, i el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per explicar la història del seu fill apunyalat mortalment per l'extrema dreta. Està signada, entre altres, per Maixabel Lasa, vídua de Juan Mari Jauregi, assassinat per ETA; Rosa Lluch, filla d'Ernest Lluch, víctima del terrorisme d'ETA; o Consuelo Ordóñez, germana de Gregorio Ordóñez, exregidor del PP que va ser víctima dels trets al bescoll d'ETA.
Roberto Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor; Javier Almazán, germà d'Ángel Almazán, assassinat per la policia espanyola; els familiars de Salvador Puig Antich, l'última persona a qui va segar la vida el franquisme o la Fundació Fernando Buesa, que lluita per preservar la memòria contra el terrorisme etarra, també firmen la missiva. S'hi sumen personalitats del dret com ara Gema Varona, presidenta de la Societat Mundial de Victimologia, o José Luis González Cussac, director de la càtedra d'Estudis sobre Terrorisme i Dret de les Víctimes de la Universitat de Valencià.
La nòmina de personalitats que donen suport al text és ben àmplia: hi ha José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem; el jurista Baltasar Garzón o els magistrats Joaquim Bosch, María Victoria Rosell i Luis Manglano, a banda de la fiscal Susana Gisbert. L'historiador Ian Gibson, el filòsof José Luis Villacañas o l'artista Ramoncín també han estampat la seua firma. Com els periodistes Miquel Ramos, Antonio Maestre, Jordi Évole, Júlia Otero, Jon Sistiaga, Xabier Fortes o Lucía Méndez. El cantant Fermin Muguruza, els cantautors Lluís Llach i Raimon, els actors Carlos Bardem i Pepe Viyuela o l'actriu Vicky Peña ho complementen.
Els escriptors Núria Cadenes, Rosa Montero i Manuel Rivas; els músics Chojín, Toni Sánchez 'Panxo' i Xavi Sarrià; el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich; l'exentrenador de futbol, Ángel Cappa; o els secretaris generals d'UGT i Comissions Obreres a escala estatal, Pepe Álvarez i Unai Sordo, respectivament, l'han rubricada. La petició compta amb la signatura de l'exvicepresident espanyol Pablo Iglesias, l'exministra Irene Montero, l'actual ministra Sira Rego, el candidat estatal d'ERC, Gabrel Rufián, l'expresident català Pere Aragonès, l'expresident valencià Ximo Puig, l'exvicepresidenta valenciana, Mònica Oltra, l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Assassinat feixista i maltractament de la benemèrita
La carta recorda que Agulló «era un jove amb tota una vida al davant, estimat per tothom, que enamorava allà on anava». «Havia dedicat gran part de la seva vida a la natació, fins i tot va estar preseleccionat per a les Olimpíades del 1992. Es va envoltar sempre de molts amics i era un defensor convençut dels valors de la justícia i la igualtat que havia après a casa i dels quals feia bandera. Això el va portar a convertir-se ja des de l'adolescència en un reconegut activista antifeixista a la València dels anys noranta i va començar a militar en grups com Maulets i SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice)», rememora.
«La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem estava amb els seus amics, gaudint de les vacances de Pasqua a la plaça de Montanejos, quan cinc individus pertanyents a un grup neonazi anomenat 'Marchalenes IV Reich' van buscar-lo: el van increpar, el van acorralar en un carrer i, després d'aïllar-lo dels amics, el van agredir i li van clavar una punyalada al cor», expliquen. I agreguen: «Una vegada que el van deixar dessagnant-se a terra, van marxar eufòrics cantant el Cara al Sol i fent la salutació feixista».
La missiva critica que durant aquella mateixa nit «la Guàrdia Civil va retenir, durant catorze hores asseguts en una cadira, els amics de Guillem, menors d'edat, sense dret a fer trucades i sense poder ni tan sols prendre ni un got d'aigua». «Mentrestant, es va permetre que els assassins dormiren a les seues tendes de campanya i l'endemà marxaren tranquil·lament a casa seua, sense cap impediment. Des de les set de la matinada fins a les tres de la tarda, els agents van sotmetre a un interrogatori els amics de Guillem, sense ser coneixedors que el seu amic havia arribat mort a l'hospital; i després d'això, van ser enfilats a un autobús de línia i enviats a València», exposen.
«Cap cos policial va detenir mai els assassins; van ser ells mateixos els qui es van presentar dos dies després a diferents comissaries convenientment assessorats per confessar la seva participació en el crim. Pedro José Cuevas Silvestre, de 22 anys, va admetre ser l'autor material de l'apunyalament», rematen. Amb aquests precedents, la Guàrdia Civil ha emès aquest dictamen anys més tard del crim de la ultradreta, que estava vinculada a tota una trama d'interrelacions feixistes.
Intoxicació mediàtica i polèmica judicial
El text signat per inesgotables personalitats contextualitza la investigació sobre l'assassinat feixista: «Es va iniciar un procés judicial amb la impecable instrucció de la jutgessa de Sogorb, que sempre va mantenir, juntament amb la Fiscalia, que els fets eren constitutius d'un delicte d'assassinat, a més d'acreditar la motivació ideològica del crim». «Va demanar 28 anys de presó per a cadascun dels cinc acusats. Les proves practicades durant les diligències no deixaven cap dubte i els familiars vam donar confiança a la justícia», subratllen.
«Aviat, però, va començar una cacera implacable amb l'objectiu d'atemorir i vèncer la veritat», denuncien. I desgranen: «Amb aquest propòsit, es van servir de mitjans de comunicació com el diari Las Provincias, que va exercir com a altaveu oficial de les defenses dels assassins, publicant notícies falses que buscaven proporcionar arguments al relat exculpatori dels acusats». «Aquest bombardeig mediàtic», expressen, «va generar un dolor immens a la nostra família, el qual es va agreujar en comprovar que, contra tot pronòstic, la intoxicació informativa va aconseguir capgirar el judici». Rescaten del baül «episodis vergonyosos» com l'aparició «d'un testimoni protegit de dubtosa veracitat que va declarar a favor dels acusats».
L'Audiència Provincial de Castelló va qualificar l'assassinat de «baralla juvenil» i «va absoldre quatre dels cinc acusats». «Tan sols va condemnar per homicidi l'autor confés de la ganivetada a catorze anys de presó, encara que només en va fer quatre, per bon comportament», retrauen. «L'Audiència de Castelló no va voler reconèixer la motivació política de l'assassinat contra el criteri de la jutgessa instructora i del ministeri fiscal», recalquen. A la polèmica resolució, s'hi va sumar un calvari perpetrat pels ultres valencians: «L'extrema dreta valenciana va reivindicar com un trofeu l'assassinat del nostre fill i el va utilitzar per acovardir la família, els amics i l'activisme d'esquerres valencià».
«Aquell assetjament que vam patir durant anys es va convertir en una cosa gairebé quotidiana, normalitzada a la nostra vida. Les amenaces van arribar a desestabilitzar-nos fins i tot econòmicament. Ens van deixar a la ruïna: l'únic suport de la família era el taller que tenia el nostre pare i el proveïdor va deixar de donar-li feina», afirmen contra l'oblit. «Tot aquest patiment va discórrer en solitud davant la indiferència de bona part de la societat valenciana i amb un palmari abandonament institucional», apunten.
Paral·lelament a l'assetjament que va patir la família de la víctima del feixisme, l'assassí, el neonazi Pedro Cuevas es va presentar l'any 2007 a les llistes municipals del partit ultra Alianza Nacional a Xiva (Foia de Bunyol). «Anys després, fou acusat a l'anomenada Operació Panzer com a membre d'una cèl·lula terrorista, el Front Antisistema (FAS), que posseïa un arsenal d'armes, escopetes, pistoles i, fins i tot, un llançagranades. Durant el procés va quedar acreditat que l'assassí de Guillem va fabricar punys americans tipus Panzer que van donar nom a l'operació policial», rescaten.
Els ultres, tanmateix, foren absolts per l'Audiència de València després de l'anul·lació d'unes escoltes telefòniques com a prova. Encara més, la justícia va ordenar que se'ls tornaren les armes. Atès que s'havien destruït per error, l'Estat va haver d'indemnitzar-los. «Tot i que l'administració de justícia ens va donar l'esquena, les institucions valencianes van reconèixer sempre que l'assassinat de Guillem havia estat un crim feixista. Les Corts Valencianes van aprovar el 21 d'abril de 1993, per unanimitat de tots els grups polítics, una declaració institucional en què ratificava que Guillem Agulló Salvador, havia estat assassinat "per combatre el racisme i la violència feixista" i que la seua mort era "una mostra més de la barbàrie que el poble valencià sempre ha combatut», informen.
«El 2016, les Corts Valencianes en ple van ratificar aquest reconeixement i van acordar atorgar uns premis amb el nom de Guillem Agulló a col·lectius que lluiten contra la xenofòbia i el racisme. PP i Vox el 2024 van decidir suprimir-los», afegeixen. I argumenten: «Els familiars de Guillem considerem que, gràcies als amics i als col·lectius que sempre van estar al nostre costat, ja es va aconseguir la victòria social. Són molts els premis, cançons, nom de carrers, places, llibres, pel·lícules... que porten el nom de Guillem i que expliquen la seua història». «El carrer va impartir la justícia que no ens van donar els tribunals. I ara només queda per resoldre un compte pendent: que l'Estat reconega que va fallar», reforcen.
Sota aquest prisma, la família va sol·licitar en l'abril d'enguany al Ministeri de l'Interior que «reconegués el nostre fill com a víctima del terrorisme, de la mateixa manera que han estat reconegudes altres víctimes de l'extrema dreta». La benemèrita, de moment, s'hi ha oposat i amb el temor de l'opinió de l'Audiència Provincial de Castelló, s'ha emprés una mobilització perquè la memòria de Guillem Agulló assolisca el cim: siga reconegut com a víctima del terrorisme feixista.