Manolo Garcia, tècnic d'Acció Cultural del País Valencià, estava cabrejat amb el comandament a distància de la televisió. Tot i comptar amb diversos botons, l'oferta de la xicoteta pantalla al País Valencià era extremadament reduïda. A mitjan dècada dels 80, TVE monopolitzava una programació que encara no s'havia enfrontat de manera aferrissada a l'eclosió dels continguts produïts per les cadenes privades estatals. Una manca de pluralitat que l'empipava, especialment per la inexistència d'un canal públic valencià que s'adreçara a l'audiència en català.
El malestar, però, no li impedia buscar-hi solucions, com ara intentar veure TV3, tal com feien els habitants de les comarques del nord del País Valencià. Per aconseguir-ho, demanaria ajuda a l'Associació de Radioaficionats. Entre la voluntat de Garcia i la complicitat d'aquests seguidors de les tecnologies radiofòniques, instal·larien un repetidor al terrat de la seua casa de Sueca (Ribera Baixa). La jugada permetria comptar amb un canal en català al seu comandament, tot i que ben prompte aquella mena de televisió clandestina seria clausurada pel socialista Eugenio Burriel.
L'actuació censora de Burriel seria la data fundacional d'un moviment de resistència civil que tindria com a objectiu la reciprocitat del senyal de TV3 al País Valencià. Encapçalada per Acció Cultural del País Valencià, la campanya aconseguiria durant uns anys mantenir les emissions del canal públic català a través dels repetidors d'aquest col·lectiu per la cultura i la llengua autòctona. Tanmateix, l'ofensiva anticatalanista de l'expresident esquitxat a diversos escàndols, Francisco Camps, implantaria la carta d'ajust al senyal de TV3 al territori valencià.
Ara bé, l'arribada del popular Alberto Fabra a la presidència de la Generalitat Valenciana obriria la porta de la reciprocitat dels canals públics de Catalunya i el País Valencià. No debades, ambdós executius autonòmics firmarien l'any 2013 un acord per intercanviar les emissions de TV3 i de Canal 9. La rúbrica, amb tot, amagaria una condició fins al moment impossible: l'obtenció d'un nou múltiplex. Amb l'apagada manu militari de la radiotelevisió valenciana, l'anhel de poder escollir TV3 als televisors valencians va transformar-se en una autèntica quimera.
El naixement d'À Punt ho canviaria tot. Malgrat no comptar amb un nou múltiplex, la vigència de l'acord de reciprocitat permetia explorar fórmules alternatives, com ara l'emissió de TV3 a través del múltiplex estadístic. Es tractava d'una ferramenta de compressió d'informació amb la qual hi havia la possibilitat d'incorporar el senyal de TV3. La troballa d'aquesta via tècnica va comportar que s'hi produïra un pacte tàcit entre Acció Cultural del País Valencià i el Consell per un intercanvi de mínims de les emissions, segons va explicar EL TEMPS. Al cap d'uns mesos, la Generalitat Valenciana va desmarcar-se. Va argumentar problemes tècnics per soterrar el projecte a un calaix de presidència. El Botànic considerava que s'havien de buscar altres vies «tècnicament plausibles i duradores», segons explicaven fonts governamentals a aquest setmanari. L'obtenció d'un nou múltiplex era la favorita, tot i la seua dificultat política.
L'ajornament d'una mesura que havia sigut promesa per l'esquerra valenciana va provocar les crítiques de les organitzacions en favor de la llengua pròpia al territori. Encara més, aquest dimarts, Escola Valenciana i Intersindical Valenciana, sota el paraigua de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana, han presentat a La Nau de València un manifest «per la reciprocitat plena i l'espai comunicatiu en la nostra llengua». Un text que s'ha impulsat arran de la decisió del Govern espanyol de migrar de freqüència diversos canals de la TDT per donar espai radioelèctric als futurs serveis 5G. Tot i que van al·legar, el passat juny va confirmar-se la pèrdua d'un segon múltiplex per a les corporacions audiovisuals del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, amb la qual cosa el Consell observava com la seua principal solució per a la reciprocitat televisiva s'enquistava.
Amb un vídeo que hi apareixen figures de la lingüística, la música, la sociolingüística i la societat civil del domini lingüístic català, Escola Valenciana i Intersindical pretenen reivindicar a través d'aquest manifest que «els tres territoris catalanoparlants puguen comptar amb un segon múltiplex públic que facilite o permetre la reciprocitat de les emissions públiques de ràdio i televisió en la nostra llengua». «Malgrat que el Pla Tècnic Nacional no ho haja contemplat, sabem que hi ha suficient espai radioelèctric encara disponible per a aquest múltiplex», assenyalen.
«També hem de demanar a les tres corporacions que facen tot el possible per oferir els seus continguts en totes les plataformes de difusió televisiva en línia en tots els territoris del nostre domini lingüístic, facilitant al màxim aquesta reciprocitat en les televisions connectades i altres pantalles digitals», sol·liciten. I afegeixen a la seua llista de reclamacions: «Hem d'anar més enllà de l'estricta reciprocitat televisiva. Les tres corporacions públiques audiovisuals (sense oblidar RTVA o les emissions en català de France 3) haurien d'anar més enllà de les actuals col·laboracions per treballar amb projectes comuns que enfortisquen l'espai de comunicació en català, en especial amb la mirada posada amb les noves generacions».
Unes exigències que aquest dimarts ha comptat a la Nau amb el suport de diverses figures de la societat valenciana vinculades al sector de la comunicació i la llengua, com ara el sociolingüista Vicent Pitarch, la periodista Amàlia Garrigós, l'escriptora Anna Moner, el president d'Escola Valenciana Natxo Badenes i el sociòleg i membre del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Rafa Xambó. «Cal aturar aquest retrocés en l'intercanvi de les emissions entre les diferents televisions i ràdios del domini lingüístic català. Ens cal un corredor comunicatiu que permeta la connexió urgentment», ha exigit Moner. «Eixamplar els horitzons comunicatius del català és necessari, especialment al País Valencià arran de l'orfandat de mitjans en valencià que pateix. La reciprocitat entre les diverses corporacions audiovisuals ha de ser només el primer pas normalitzar el valencià. Hauria d'implementar-se immediatament», ha reforçat Badenes.
«La llengua és un mercat. Això cal tenir-ho clar», ha apuntat Garrigós. «Demogràficament, la llengua pròpia, tal com assenyala el sociòleg Toni Mollà, s'assembla als idiomes nòrdics. Aquests països han convertit les seues corporacions públiques audiovisuals en els autèntics motors per crear una vertadera indústria lingüística», ha exposat. «La política lingüística ha d'estar planificada també des d'un punt de vista econòmic i industrial. En els estats nòrdics, les indústries lingüístiques contribueixen fins a un 5% del PIB, que és la xifra raonable a partir de la qual una activitat mercantil té incidència real sobre l'economia d'un país. Hem d'apostar per aquesta via. Ho necessitem», ha etzibat.
Garrigós, a més, ha defensat «la germana pobra de la televisió, la ràdio». «Tot i el treball encomiable de les ràdios locals, l'oferta de la FM està dominada per emissores en castellà. Fins i tot, hi ha més presències de ràdios en rus, anglès o alemany al sud del País Valencià que en la nostra llengua», alerta. «La ràdio és proximitat, rapidesa i immediatesa. És fonamental no oblidar la ràdio en la reciprocitat, malgrat el pes de la televisió per crear aquesta indústria», ressalta.
«En una societat postcapitalista, s'ha de fomentar la indústria audiovisual com a motor econòmic. Però també cal destacar que la vertebració audiovisual, a través d'eines amb tanta potència com la televisió, és indispensable per evitar la fragmentació lingüística i consolidar un estàndard lingüístic», ha afirmat Pitarch. «La raó per la qual l'Estat espanyol no ens atorga el múltiplex, per la qual ens deixa fragmentats, és perquè a través d'aquesta mesura aconsegueix trencar la via per bastir una nació catalana», ha argumentat.
Xambó, el qual ha compartit el raonament de Pitarch sobre l'actitud bel·ligerant de l'Estat contra la implantació de la reciprocitat lingüística pels efectes de connexió amb Catalunya que podia generar, ha explicat que «durant el franquisme va apartar-se deliberadament el País Valencià de les desconnexions conjuntes que gaudien les Illes Balears i Catalunya». «L'Estat també va actuar per fer desaparèixer l'audiència de TV3 al País Valencià. TV3, la qual havia nascut perquè els catalans van tirar pel dret sense haver-hi encara una llei del tercer canal, s'emetia al territori valencià gràcies a la xarxa de repetidors que va construir-se. I aconseguia grans audiències, especialment per les emissions de futbol. Segons vaig publicar a EL TEMPS, l'audiència era d'un 10%, és a dir, d'entre uns 250.000 i 300.000 espectadors. Però el ministre José Barrionuevo i Amadeu Fabregat van acordar que s'ocuparia la mateixa freqüència de TV3 per eliminar el competidor i així evitar les emissions del canal públic català al País Valencià», ha relatat.
«Com aleshores, cal plantejar batalla amb la reciprocitat televisiva, la qual està avalada per la directiva europea de la televisió sense fronteres. Actualment, però, hem retrocedit moltíssim i hi ha una por absoluta a fer qualsevol moviment per les crítiques de diaris conservadors que no tenen pràcticament influència ni tirada», ha encoratjat. «Tenim un Estat que juga a la contra. Us imagineu que es diria si es prohibiren les emissions de la televisió alemanya a Àustria? Doncs ací es permet. A imitació dels catalans amb TV3, cal tirar pel dret», ha defensat. Tal com va fer Garcia a Sueca per veure TV3.