Al centre del barri obrer de l'Olivereta, a València, vivia Tomàs Martínez. Sense els diners suficients per pagar-se un sostre, sobrevivia a l'interior d'un cotxe abandonat, en el qual passava les nits i es protegia del fred humit de la capital del País Valencià. Amb 64 anys, era un dels nombrosos casos que exemplificaven la manca de garantia del dret a la vida. Una existència marcada per les penúries que va ser arrasada per l'odi criminal de tres neonazis. Fitxats per la policia espanyola per la seua activitat ultradretana, van cremar-lo viu quan el rellotge marcava la una i mitja de la matinada. L'assassinat va produir-se setmanes després de la ganivetada mortal que va rebre l'activista independentista i antiracista Guillem Agulló a mans d'una colla de feixistes del també barri de treballadors de Marxalenes. El calendari marcava l'any 1993, i la violència ultradretana s'havia instal·lat amb força al cap i casal.
Quasi dues dècades després, Miguel García, un electricista de 63 anys que dormia a un parc de València, va patir la mateixa sort. Natural de Paterna (Horta), va ser devorat per les flames criminals de l'odi cap als empobrits. D'aquell assassinat, va avisar una veïna sobtada pels crits d'auxili de la víctima. Garcia havia experimentat dos intents més de cremar-lo. A la tercera, malauradament, van aconseguir-lo. Les forces de seguretat encara desconeixen la identitat dels responsables.
Tant Garcia com Martínez, així com Agulló, comparteixen que van ser víctimes de l'odi criminal, siga d'expressió ideològica o cap a les persones empobrides i sense recursos. Unes agressions mortals que els periodistes Miquel Ramos i David Bou duen registrant des de l'any 2015 al projecte crimenesdeodio.info, el qual ha estat actualitzat aquesta setmana amb la incorporació de quinze nous homicidis. «Mitjançant un mapa interactiu, es pot situar cada cas en el lloc on va succeir i accedir a la fitxa individualitzada, en la qual es detalla la data en què va ocórrer, un resum dels fets, la tipologia del crim, la resposta judicial que va obtenir i una recopilació de les notícies i els vídeos apareguts en els mitjans de comunicació. L'objectiu de tot plegat és visibilitzar aquests crims i conscienciar de les conseqüències fatals que poden tenir els discursos d'odi», explica Ramos.
El mapa interactiu recull de manera incompleta (tal com reconeixen els autors) 101 crims d'odi en els quals van perdre la vida 103 persones. Dels homicidis recollits per ambdós periodistes, més de 80 estan relacionats amb grups o ideologies d'extrema dreta. No debades, la xifra més elevada d'assassinats, fins a sumar-ne 36, són per motius de xenofòbia o racisme. Com a segona causa més comuna, hi ha els crims per aporofòbia, dels quals n'han documentat 27. «Són els més complicats, ja que, de vegades, només hi ha un retall de premsa en el qual no s'identifica ni el nom de la persona. Amb aquest projecte, precisament, intentem recuperar la memòria d'aquestes persones i evitar que les seues morts caiguen en l'oblit», exposa l'expert en moviments ultradretans.
Amb 25 crims classificats com a altres, el projecte digital documenta set assassinats per motius ideològics, sis per homofòbia, sis per violència al futbol, cinc per transfòbia, dos per islamofòbia, un per romanofòbia i un altre per disfòbia, és a dir, per odi contra les persones que sofreixen una discapacitat. D'aquests crims, 46 van acabar amb una condemna judicial per als seus autors, quatre absolts i quatre jutjats. La dificultat per documentar molts d'aquests casos, dels quals hi ha poca informació disponible, ha provocat que es desconega el desenllaç judicial de 47 homicidis.
Madrid i Barcelona, amb 30 i 21 casos documentats, respectivament, concentren una part rellevant dels crims. València n'acumula 10. Amb un pic de cinc assassinats l'any 1993, el període de major incidència de crims està comprès entre el 2000 i el 2005. En l'any 2019, però, s'ha tornat a disparar la xifra amb cinc persones mortes per motivacions d'odi. Es tracta de Stefan Pruteanu, una persona sense sostre a la qual van estrangular i cremar viva; una persona de nom desconegut i d'origen xilè que va perdre la vida després d'una pallissa salvatge; Eleazar Garcia, qui va falta a causa d'una parada cardiorespiratòria sota custòdia policial; una dona transsexual asfixiada, i Paloma Barreto, una asturiana transsexual que va aparèixer sense vida amb divuit ganivetades al cos en el pis de l'acusat en la causa judicial.
Homofòbia i transfòbia mortal
Els crims contra les persones LGBTI i, especialment, envers les trans ocupen un espai significatiu del projecte interactiu actualitzat per ambdós periodistes. En el darrer lustre, han documentat fins a sis crims per aquestes motivacions, entre els quals ressalta l'assassinat de la jove Lyssa Da Silva, a qui van arrabassar-li la vida dues persones quan van descobrir la seua identitat després de mantenir relacions sexuals. O el crim de Fernando Lumbreras, que va ser descobert mort per uns amics i amb signes de violència arreu del cos. «Els investigadors van detenir dues persones i van descartar inicialment motius d'odi en el crim, apuntant al robatori o a un crim passional. Els col·lectius LGBTI, per altra banda, sostenen que la víctima podria haver sigut seleccionada per la seua condició sexual. Lumbreras fou un dels líders i una figura clau del moviment LGBTI valencià», apunten en la fitxa d'aquesta víctima.
L'any 2018, mesos abans de la tràgica desaparició de Lumbreras, un altre reconegut activista LGBTI va perdre la vida. Francisco Javier, veí de Valladolid, de 59 anys i conegut popularment com 'la Ely', va morir a l'hospital a causa d'un dany cerebral derivat de la brutal pallissa que va rebre d'un menor de quinze anys. «Víctima i botxí no es coneixien i es van trobar casualment de matinada a la via pública. Segons la sentència, van acordar mantenir relacions sexuals i posteriorment l'adolescent va asfixiar l'home, que havia sortit de festa vestida de dona. En comprovar que encara respirava, el va colpejar repetidament i la violència no fa cessar fins que va sentir els crits d'un vigilant de seguretat i va fugir enduent-se la bossa de mà de la víctima», detallen a la fitxa.
Violència 'hooligan' i assassinats neonazis
Tot i que gran part dels exemples aixoplugats corresponen a dècades anteriors, ambdós periodistes desgranen nombrosos crims d'odi per motivacions ideològiques o relacionats amb les penyes ultres del futbol, com ara l'assassinat de l'aficionat de la Reial Societat, Aitor Zabaleta, l'any 1997 a mans d'un seguidor radical de l'Atlètic de Madrid. Sense la intervenció de cap membre d'una penya hooligan, Benidorm (Marina Baixa) va ser escenari d'un dels homicidis més sorprenents i escandalosos en relació amb l'esport més aclamat del planeta. Un seguidor del Barça va rebre una punyalada en un bar de la localitat quan va realitzar un crit a favor de l'equip català. «M'han rebentat», foren les seues últimes paraules, les quals va expressar a un amic.
Una arma blanca també va segar l'existència vital de Ferran Vilarmau l'any 1990. Els autors d'aquell assassinat foren tres caps rapats d'ideologia neonazi. Els joves ultradretans van ser processats, però la recerca d'ambdós periodistes no ha pogut determinar si van ser condemnats o absolts. «És un dels crims d'odi que no teníem comptabilitzat quan vam llençar el projecte l'any 2015. Ara, però, sí que hem pogut documentar-lo a través de retalls de premsa. Forma part dels assassinats que l'extrema dreta va perpetrar durant els anys 90», comenta Ramos. L'últim crim d'odi per motius de caràcter ideològic que aixopluga el projecte digital data de 2004, quan Roger Albert va rebre una ganivetada mortal per part d'un skin que lluïa simbologia nazi.
Xenofòbia homicida
Si en el cas dels crims per motivació ideològica la majoria corresponen a la darrera dècada del segle XX i als primers anys de la vigent centúria, els homicidis racistes s'han donat al llarg de l'espai temporal que han recollit els periodistes. Els primers, de fet, van ser els assassinats de Lucrecia Pérez i Hassan Al Yahahaqui a la Comunitat de Madrid l'any 1992. Ambdós van ser víctimes de militants de la ultradreta madrilenya. En un dels darrers casos documentats, que va tenir com afectat el veí de Saragossa Said Tahraoui, l'autor no pertanyia, en principi, a cap banda neonazi. Es tractava d'un patinador expert que va estrangular i colpejar contra la superfície el crani d'aquest ciutadà d'origen algerià. Va ser condemnat a 17 anys de presó.
De manera diferenciada, tot i tractar-se de crims motivats per la xenofòbia, el projecte comptabilitza dos homicidis per islamofòbia. La primera víctima d'odi per un sentiment irracional de rebuig cap a l'islam i a les persones musulmanes va registrar-se a València l'any 2001, quan una persona d'origen tunisià va rebre per part de quatre joves cops amb una barra de ferro, pedrades i diverses ganivetades. L'altre afectat per un crim islamofòb fou Younes Slimali, de 39 anys i amb dos fills. Aquest ciutadà de la Comunitat de Madrid va rebre quan conduïa per la carretera una envestida d'un membre de la Guàrdia Civil que estava de baixa laboral, amb la qual va obligar-lo a aturar el cotxe. Només baixar va disparar-li a les cames en onze ocasions i va colpejar-li el crani amb la culata de l'arma reglamentària de la benemèrita. Després de la brutal agressió, l'agent va pegar-li un tret per rematar-lo. Condemnat a 14 anys de presó, va intentar excusar-se amb l'argument de creure que era un terrorista.
«Aquest darrer exemple evidencia les conseqüències mortals i criminals que poden tenir els discursos d'odi, els quals identifiquen com a potencials terroristes o delinqüents a les persones migrades. Es tracte de missatges que estan presents a la política institucional i als mitjans de comunicació convencionals, els quals, de manera general, blanquegen aquests discursos amb l'excusa de tractar-se d'una opinió més», adverteix l'investigador especialitzat en moviments d'ultradreta, qui tanca: «La memòria d'aquests crims i de les víctimes és necessària per a mostrar a la societat els efectes d'aquesta mena de proclames».