Normalització lingüística

Tot per la llengua pròpia

Encara que Plataforma per la Llengua comptava amb presència al País Valencià, l’entitat ha fet un pas més en la seua implantació al territori. Amb una seu física, el seu objectiu és contribuir al procés de normalització lingüística amb campanyes innovadores. La guia en català per a immigrants romanesos o les agendes escolars en llengua pròpia per a alumnes del Baix Segura en són una mostra.
Per Moisés Pérez

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El carrer de Colom de València, el districte comercial per excel·lència de la capital valenciana, havia trencat amb la tradicional anada i tornada de cotxes, vianants i passatgers que entraven a l’estació del metro. Un ninot unflable d’uns quants metres d’alçària interrompia aquell soroll quotidià de gran ciutat. “Aquest gran magatzem discrimina la nostra llengua”, es llegia en una pancarta que una desena de persones sostenien com a forma de protesta.

Aquella acció en favor del català al País Valencià l’any 2005, en plena escalada anticatalanista del president d’aleshores Francisco Camps, va suposar el desembarcament oficial de Plataforma per la Llengua al territori valencià. Tot i que havien participat altres entitats que lluiten per la normalització lingüística, la critica al carrer de la manca de retolació i de comunicacions per megafonia de la gran superfície i les seues tendes associades en llengua pròpia va convertir-se en el punt de partida de l’entitat al País Valencià.

L’ONG del català, a partir d’aquell moment, va centrar-se a fer públiques les discriminacions lingüístiques que sofrien els catalanoparlants en territori valencià. Tanmateix, Plataforma per la Llengua va dedicar una campanya de les realitzades durant l’any al País Valencià. El 2015, quan l’esquerra va accedir a la Generalitat Valenciana, va iniciar la campanya “Batega, València”. Manuel Carceller, delegat de l’entitat al País Valencià, va enviar una carta al president valencià Ximo Puig per exigir que l’impuls del català estiguera entre les prioritats del nou Consell. L’any 2016, en canvi, va engegar la iniciativa “Català sense fronteres”, que reivindicava que tots els territoris de llengua pròpia comptaren amb mitjans de comunicació en llengua pròpia. Tot i que no estava centrada al País Valencià, la “situació anòmala i il·legal de manca d’una radiotelevisió pública en valencià”, en paraules dels responsables de la plataforma, va atorgar un gran protagonisme al context valencià.

Ara, però, Plataforma per la Llengua vol fer un pas més a la seua presència al País Valencià. Amb 14.000 socis distribuïts arreu de tot el domini lingüístic comú i convertida en una entitat senyera a Catalunya en defensa dels drets lingüístics, l’entitat s’ha instal·lat físicament a València “amb l’objectiu de col·laborar en el procés de normalització lingüística”, afirma el seu delegat al territori valencià. “Gaudir d’una seu a la capital valenciana ressalta la nostra aposta pel País Valencià i ens dóna l’opció de convertir-nos en un actor que cal tindre en compte en qüestions lingüístiques, que són el nostre àmbit d’actuació”, expressa Carceller.

“Tot i comptar amb socis valencians, fins ara al País Valencià havíem fet només campanyes puntuals i havíem concentrat els nostres esforços a assessorar les víctimes de discriminacions lingüístiques. Ara, amb les possibilitats que aporta el canvi polític, busquem incrementar la nostra activitat. Per això, comptem amb una seu física i hem contractat dues persones més per tenir un equip més complet”, explica Carceller. El responsable de Plataforma per la Llengua, però, matisa que l’entitat “no vol competir amb la resta d’associacions, sinó fer allò que encara no s’ha fet”. “El nostre treball a promocionar el valencià en els immigrants i en les zones castellanoparlants seria un exemple d’iniciatives que altres associacions no realitzen i que formen part de les nostres prioritats”, reivindica.

Contra el monolingüisme

La presència de la llengua pròpia al conjunt del País Valencià no és uniforme. Hi ha comarques com ara el Baix Segura, zona fronterera amb Múrcia, en les quals enxampar una conversa en la llengua del país és una tasca força complicada. De fet, en aquesta comarca és més fàcil que dos ciutadans empren l’anglès o, fins i tot, el rus. Una situació d’autèntica hostilitat cap al català que Plataforma per la Llengua vol capgirar. O, si més no, intentar que minve.

Manuel Carceller, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià, presenta les agendes escolars per a nens del Baix Segura i el Vinalopó Mitjà. 

Per aconseguir que el mur lingüístic vaja erosionant-se a poc a poc, Plataforma per la Llengua ha llançat una iniciativa per sondejar el terreny. “Es tracta d’unes agendes escolars en llengua pròpia que inclouen consells escrits en català, una mapa del domini lingüístic i un llistat de les comarques que integren tots els territoris catalanoparlants. L’agenda compta amb un altre mapa a la seua coberta en el qual hi ha pintades totes les poblacions del Baix Segura, del Vinalopó Mitjà i del Carxe amb la toponímia en català. “Ens sentim orgullosos d’aquesta iniciativa. Mai ningú havia cartografiat un mapa amb les poblacions en el seu nom en català que incloguera també El Carxe”, defensa Carceller.

Aquest producte en llengua pròpia, però, ha estat possible gràcies a la col·laboració de la plataforma El Sud Trenca el Silenci, integrada per professors que defensen la llengua pròpia a les comarques meridionals del País Valencià. “Amb l’ajuda de la plataforma El Sud Trenca el Silenci hem elaborat un material únic i que no s’havia fet fins ara”, apunta Carceller. Encara més, el responsable de la plataforma destaca la bona acollida que ha tingut entre l’alumnat i el professorat de diverses poblacions. “Vam estar a Bigastre, Dolores, Torrevella, Oriola, Almoradí o Sant Fulgenci, on vam descobrir un professor que era soci de la nostra plataforma. I la resposta tant dels alumnes com dels docents va ser molt positiva, sincerament”, relata Carceller.

L’agenda escolar de les escoles del Baix Segura i el Vinalopó Mitjà, tal com l’han batejada, és només “un programa pilot”. “En un principi, i amb més intensitat més en les accions que impulsem a la Franja de Ponent, a Aragó, la intenció era comprovar quina resposta tenia una acció així a les poblacions de la frontera lingüística més meridional. Tot plegat, l’objectiu és incrementar el nombre d’iniciatives a les zones castellanoparlants del País Valencià”, avança el responsable de l’entitat que lluita en favor dels drets lingüístics.

Tanmateix, les campanyes de Plataforma per la Llengua tenen més col·lectius al punt de mira. Amb el mirall català a la retina, l’entitat vol aconseguir que els immigrants compten amb uns coneixements en llengua pròpia que a poc a poc puguen ser assimilables als del Principat. Per això, i començant pels col·lectius que tenen un idioma més similar al català, ha elaborat una guia en llengua pròpia per als immigrants romanesos. “Aquest fullet compta amb un pròleg del delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Castelló de la Plana, Vicent Pitarch, i amb la salutació del regidor Alejandro Moreno, responsable de les àrees de cooperació, solidaritat i integració. La guia va adreçada als romanesos perquè el seu idioma és més paregut al nostre, per ser també una llengua romànica, i està centrat a Castelló perquè aquesta ciutat té bastants habitants d’aquesta nacionalitat”, explica Carceller.

La guia conta els territoris en els quals és present el català, la situació de la llengua pròpia a l’Estat espanyol, la reivindica com un mitjà per aconseguir feina i ofereix informació sobre els centres en els quals pots rebre classes. Ara bé, tota aquesta informació està acompanyada d’un petit glossari de paraules quasi idèntiques en romanès i català. El fullet està en ambdós idiomes. 

“Aquesta campanya té dos propòsits: promocionar la llengua pròpia i combatre el racisme. El valencià pot convertir-se en una ferramenta d’integració cultural si aconseguim que els nouvinguts la consideren com una oportunitat, per exemple, per trobar feina”, raona el delegat de l’entitat. L’ONG també ha dissenyat targetes en diversos idiomes destinades als immigrants que treballen en l’hostaleria i que contenen les paraules més habituals traduïdes a la llengua del país. 

Gols i setè art en català

Plataforma per la Llengua, però, no solament centra els seus esforços a aconseguir nous catalanoparlants. També combat la manca de català en els altres àmbits, com ara el cinema. En un mercat colonitzat per les produccions de la maquinària de Hollywood i en la qual les pel·lícules espanyoles competeixen en inferioritat davant les nord-americanes, els films en català són escassos. Només grans produccions com ara Pa negre o Incerta glòria han aconseguit que a la gran pantalla se senten diàlegs en la nostra llengua.

Acte de la campanya "Cinema en valencià" que impulsa l'ONG del català.

Aquesta qüestió, però, ha estat una de les lluites recurrents de Plataforma per la Llengua. D’ençà que l’any 1999 van realitzar el primer estudi sobre la situació del cinema en català, que han impulsat una sèrie de campanyes per augmentar la presència de la llengua del país en el setè art, siga amb produccions fetes directament o mitjançant el doblatge de grans estrenes. Una lluita que han traslladat al País Valencià.

A banda d’Escola Valenciana, que fa 13 anys que realitza el programa “Cinema en valencià”, Plataforma per la Llengua vol afegir-hi el seu granet d’arena per trencar “el gran desequilibri entre l’oferta i la demanda de cinema en la nostra llengua”. Per aconseguir-ho, l’entitat dóna suport a diferents festivals com ara FesOh!Curt que va celebrar-se fa unes setmanes a Nules (Plana Baixa) o a l’exhibició cinematogràfica en català en els reoberts Albatexas Cinemes de València. Aquestes sales ofereixen totes les pel·lícules estrangeres subtitulades en català durant la setmana i els caps de setmana, a més, compten amb matinals infantils de films en dibuixos animats doblats en la llengua del país.

Amb tot, l’ONG del català ha impulsat una altra campanya anomenada “el valencià al cinema”, que compta amb diversos eixos. Un és la presentació de mocions en diversos ajuntaments en la qual els diferents consistoris “es comprometen a fomentar l’ús social del valencià en l’àmbit del cinema i a prioritzar, dins la programació municipal, l’exhibició de films originalment en valencià o en versió doblada o subtitulada al valencià”. L’entitat també està realitzant la mostra d’una exposició itinerant sobre el cinema en la nostra llengua amb el propòsit d’explicar la situació de la llengua en l’àmbit cinematogràfic i audiovisual.
Plataforma per la Llengua, però, no ha deixat de banda els portals digitals de cinema que com Netflix compten amb una gran popularitat i s’han erigit en un actor força potent en el mercat cinematogràfic i televisiu. Tot i que d’un abast molt menor, l’ONG del català col·labora amb una plataforma similar com és Filmin, que s’ha convertit en el primer portal digital de distribució de cinema i sèries de televisió íntegrament en català.

Amb l’ONG del català capficada a normalitzar la nostra llengua en els fenòmens d’oci més potents que hi ha a les societats actuals, el futbol és un altre camp en el qual cal jugar. Si a Catalunya clubs com ara FC Barcelona empren la llengua del país en les seues comunicacions oficials amb normalitat, els principals equips valencians no han marcat cap gol en aquest aspecte. Per reduir la mitjana de gols particular amb els clubs del Principat, Plataforma per la Llengua impulsarà pròximament una campanya perquè la llengua comuna siga utilitzada a les xarxes socials dels equips, a la comunicació dels estadis i siga una realitat als mateixos noms dels camps. L’entitat compta amb el suport de diferents penyes de futbol i associacions.

En defensa dels drets lingüístics

Tot i aquestes noves accions, Plataforma per la Llengua no ha oblidat la seua defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants. I per fer-los efectius a l’administració valenciana, l’entitat planeja iniciar una campanya el 2018 per demanar que totes les webs dels ajuntaments valencians estiguen en les dues llengües oficials. “Hem elaborat un estudi de tots els portals municipals i ens hem adonat que diversos ajuntaments incompleixen la legalitat, ja que no compten amb una versió en valencià, tot i ser obligat per llei. També, i sent il·legal, la comunicació a les xarxes socials sol fer-se només ne un idioma, de manera que el valencià als missatges de Twitter o Facebook és inexistent”, critica Carceller.

Plataforma per la Llengua a la universitat fent promoció dels seus productes en favor del català. 

“Orpesa era un exemple paradigmàtic. La web només estava en castellà. Nosaltres, a través dels regidors de Compromís de la població, vam impulsar una moció per capgirar la situació. La iniciativa va aprovar-se al plenari per unanimitat”, conta el delegat de l’ONG del català al País Valencià. “És la mostra que la campanya pot aconseguir molt bons resultats”, opina.

L’esfera privada, però, també està en el focus de Plataforma per la Llengua. No debades l’entitat va aconseguir que la seua aplicació CatalApp, que recull els establiments comercials que tenen una actitud més compromesa amb la llengua pròpia, la descarregaren a València  35.000 usuaris de dispositius mòbils. Restaurants com ara l’ubicat a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània o la botiga de productes ecològics Punt de Sabor eren alguns dels establiments comercials que destaca l’aplicació.

Plataforma per la Llengua, al seu torn, s’ha reunit amb la direcció general de Comerç de la Generalitat Valenciana, que encapçala Natxo Costa, per traslladar-los la seua proposta de llei per impulsar el català a les botigues i als grans establiments comercials. “Es tracta d’un text normatiu que contemplaria qüestions com ara la retolació, les llistes de preus, les seccions o les cartes d’un restaurant”, explica Carceller, que remata: “Està pensada per evitar que el Tribunal Constitucional puga tombar-la”.

A totes aquestes campanyes en defensa de la igualtat lingüística, s’hi suma l’assistència legal a les víctimes d’algunes discriminacions per haver emprat o exigit l’ús del català a l’administració. “És cert que Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià també desenvolupen aquesta tasca. Però nosaltres, a poc a poc, hem aconseguit ser un altre referent per ajudar a les persones que han partit vulneracions lingüístiques. Tal vegada el seguiment que fem dels casos ha estat clau. Enguany, per exemple, hem fet que la consellera de Sanitat, Carmen Montón, haja demanat disculpes a una pacient per telèfon, després que una infermera li recriminara que usava el valencià per raons polítiques”, expressa. L’ONG del català, a més, ha redactat una guia destinada als catalanoparlants que explica com reaccionar davant aquestes situacions conflictives.

L’entitat, fins i tot, ha dut als jutjats alguns dels casos més mediàtics de vulneracions dels drets lingüístics, com ara la decisió d’un jutge d’Alacant d’exigir la traducció “del català al valencià” de dues línies d’una multa de tràfic. “El jutge José Magán va néixer a Barcelona i té al currículum acreditats els coneixements de català. Per tant, la seua exigència provocada per la seua ideologia ultra i d’animadversió al català, va actuar així quan sabia l’idioma. Prendre una decisió quan saps que és contrària a la llei s’anomena prevaricació. I per això, vam denunciar-lo al Tribunal Superior de Justícia valencià”, censura Carceller.

Aquesta denúncia ha estat l’acció més mediàtica d’una plataforma que ha redoblat els seus esforços al País Valencià per convertir-se en un actor important en el procés de normalització lingüística que impulsen al territori el Consell i altres entitats. Una nova etapa en la qual s’incrementaran les iniciatives que abans eren puntuals. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.